2a MARXA BTT PER PARELLES A LLAGOSTERA

Be, ja comença a haver informació respecte a la 2a Marxa BTT per parelles que se celebrarà a Llagostera al desembre, i que organitza el Club BTT Llagostera.

Aquest any, com a novetat, hi haurà dos circuits, el llarg de 35 quilometres i el curt d'uns 21. Hi haurà premis pels dos.



El circuits, són molt "macus", divertits, i amb el grau de duresa justa, recomanables... per les vistes, pels paratge per on va, etc...

Seguiu la web del Club a l'espera de més informació.

Així que apunteu aquesta data 20 de desembre i comenceu a buscar parella de pedaleig!!!!

Copa Gironina - Castell d'Aro

Encara no tenim accés als resultats de la proba que s'ha celebrat aquest matí a la veïna localitat de Castell d'Aro, esperem que el nostre corresponsal a la Copa Gironina, en MAD, ens comenti com ha anat la jornada.




Estem a l'espera.

(En MAD ja ha penjat la crònica al comentari de l'article - Gràcies!!!)

Roberto Heras entrenant per Llagostera

Avui la intenció, i després de no poder deixar la bici a fer el manteniment anual a Medina Llagostera, era sortir amb els del Club... m'he posat el despertador amb aquesta intenció.

La veritat, no he dormit gaire, dolorit de la "ostia" que me vaig fotre ahir, així que magullat, amb un dolor intens de cervicals i de braços, decideixo no sortir en bici i anar a la copa Gironina a donar un cop d'ull... me dono la volta al llit, i me torno a dormir una estoneta més!!!

Després d'una estona me desperto i veig que ja és tard per anar a veure a la Xènia i l'Arnau, així que aprofito per fer un dels plaers de la vida... anar a esmorzar al bar llegint el diari...

Així que mi fico en un forn cèntric de Llagostera i demano... començo a llegir el diari i de cop entra en Roberto Heras i un company seu, vestits de ciclistes... demanen, i jo me moro de ganes de saludar-lo i xerrar una mica amb ell, però a l'hora no me sembla be destorbar el seu descans... així que m'he quedat amb les ganes de parlar amb ell i fer-me una foto!!!

Si llegeixes això Roberto, força als pedals!!!

Pels que no ho sapigueu, Roberto Heras (nascut l'1 de febrer del 1974 a Béjar), és un ciclista espanyol. Les seves victòries més destacades són la Volta a Espanya 2000, 2003 i 2004 i la Volta a Catalunya 2002.

Sortida accidentada - Sant Telm

Distància total: 35,42 km
Desnivell de pujada acumulat: 780 m

Pendent màxima: 18,4%

Índex IBP: 58

Quina nata m'he fotut avui, però millor no avançar aconteixements i comencem amb la crònica de la sortida.

Ahir vam anar a la presentació del vídeo que han fet els nostres companys que han anat a la Titan... van explicar les seves anècdotes, com és un dia a la Titan, i tots els secrets, i vam veure un magnífic vídeo... després ens van convidar a un pica pica i vam petar la xerrada una bona estona.... tant que vaig arribar molt tard a casa...

En Pep, en Quim i en Pere a la presentació

Quan arribo a casa m'adono que tenia la roda punxada de la sortida de diumenge, però no tenia ganes de reparar-la a aquelles hores, així que me'n vaig a dormir i ja l'arreglaré l'endemà.

Així que sona el despertador a les 7 h, havíem quedat a les 8... me preparo, esmorzo una torrada amb oli, me prenc la pastilleta i començo a reparar la roda... a les 8 amb una boira de nassos arribo a casa del Miguel...

Ja ahir, a la presentació del vídeo de la Titan, havíem comentat d'anar a Sant Telm, ja que s'ens va quedar pendent fa unes sortides... així que enfilem cap a la trencada.

Jo estic molt torpe, i això marcarà la sortida... baixem fins a Can Moner, i a la baixada me passo de frenada en un parell d'ocasions, creuem el riu, i deu ni do quanta aigua porta.... comencem a pujar i a la primera pujada una mica tècnica me foto contra el talús... que m'està passant???

Seguim i creuem el riu unes quantes vegades més, i m'atrabanco en un parell més d'ocasions... per sort avui en Miguel no va com normalment, i en una pujada parem ja que diu que no es troba be... li proposo tornar, però vol seguir...

Arribem a dalt, a la Trencada, no sense deixar d'inspeccionar el nostre corriol preferit, que segueix ple de bardisses tallades que impedeixen el pas. A dalt hi ha un cartell on podem veure la ruta que farem, anant pel PR.

Comencem a baixar per un corriol més o menys ciclable... en principi començo a baixar amb precaució, però de seguit agafo confiança entre les pedres.

Tinc un parell d'enganxades, i en un xargai me quedo clavat als pedals i aguantant-me a terra amb la ma... segueixo baixant, i començo posar en pràctica la meva teoria... jo crec que amb una doble els obstacles s'han de passar amb més velocitat que amb una rígida, així que deixo anar una mica la bici, i en una zona una mica complicada, m'enganxo amb una pedra, però puc seguir... això fa que perdi uns segons la concentració no vigili la propera traçada... i enganxi unes pedres de manera que la roda de davant queda bloquejada i surti pels aires amb la bici enganxada als automàtics i les mans al manillar... així que paro el cop amb la boca..... si nois, amb la boca literalment!!!

Me trec la bici de sobre com puc, el primer que faig és, veure amb la llengua, si tots els dents estan al seu lloc... tinc la boca plena de sorra... m'aixeco i queden les ulleres i la visera del casc clavades a terra.... el Miguel me crida i me pregunta si estic be... jo pensava que s'havia adonat que m'havia "espinyat".

Recullo els trossos, i veig que tinc una rascada al genoll, i me passo el guant per la cara, i veig una taca de sang, una rascada al llavi i a la barbeta... renoi, m'havia pogut donar un bon cop. En Miguel me torna a preguntar si estic be i li dic que m'estic recuperant de la caiguda... de seguit be a ajudar-me.

Després d'una estona comentant la jugada, ja que la veritat, me podria haver fet molt de mal, seguim camí... ara ja baixo a peu fins a la zona més "ciclable"... de seguit arribem a Ca n'Oliva, que és una urbanització en un penyasegat que dona al mar... diuen que la Tita Cervera te una caseta per aquí... les vistes són magnífiques i fa que m'oblidi una mica del ensurt.

Arribem a Sant Telm... la llegenda diu que aquí va sortir la denominació Costa Brava....

Ermita de Sant Telm


La Costa Brava cap al Nord


La Costa Brava cap a Sud


Vista de l'ermita


En Miguel gaudint de la pau del lloc... qui sap, rememorant vells temps quan feia campana a l'institut

Decidim anar capa a Sant Feliu a veure a l'Arnau que jugava un partit de basquet, i de pas fer un bocata per celebrar que me'l podia menjar ja que tenia tota la pinyata sencera.... juas!!!

Després decidim retornar pel carrilet, però a l'alçada de la sortida del Sant Feliu, trobem les marques de la cursa de la copa gironina de demà a Castell d'Aro, i no podem perdre la oportunitat d'investigar com serà demà el circuit... molt corriol. Empalmen amb el carrilet, i cap a casa, que en Miguel a d'arribar d'hora...

A l'alçada de Santa Cristina me pregunta si va punxat... li contesto que la roda està una mica fluixa, i un senyor amb una bici de passeig li diu que si, que va punxat!!!

Parem i mentre recolzava la bici a un banc, perd tot l'aire que quedava de cop... dons si, has punxat, nano!!!

Treu la roda i no vegis el que ha enganxat... una punxa del 15!!!!

Tot això ho tenia dintre!!!

Repara la roda i seguim camí....

Anem pel carril i jo me sento be... el bocata aquest m'ha deixat agust... començo a marcar el ritme, i de seguit el Miguel comenta que anem una mica ràpid.... home, ja tocava que algun dia el fonés... la veritat que en tota la sortida no ha donat mostra de la superioritat que te últimament te!!! Així que baixo una mica el ritme, i en una pujadeta, m'aixeco amb intenció de deixar-lo clavat i que conegui la sensació que jo tinc quan m'ho fa ell... però competitiu que és, m'avança i tira deixant fins a la seva última gota d'energia... aquesta vegada només m'ha deixat uns metres!!!

Arribem a casa seu, i la Carme, la seva dona, me dona uns panellets que ha fet ella que estan de "muerte"... només heu de veure la pinta que tenien... un 10 Carme!!!

Jo volia portar la bici a l'Oscar per fer la revisió anual, canvi de cadena, engras general... i me foto un esprint fins la botiga impressionat... intento avisar-lo de que li portaré la bici i que m'esperi que la vaig a rentar.... merda està tancat!!! El tiu s'ha marcat una setmana de vacances.... just quan volia fer el manteniment!!! La setmana que ve li portaré!!!

Sortida molt maca, accidentada, però molt maca.... veus Noe com encara he de polir molt la meva tècnica... la d'aterrar amb la boca ja la començo a dominar!!!!

Track

Preparant les sortides nocturnes

Quan surto de la feina, vaig al gimnàs a fer una mica de exercici aeròbic...

Ara, a la feina, me destinen més aprop de casa. Això vol dir que podré anar a dormir cada dia a casa, i per tant modificar la meva rutina a les nits... i ara que?

A Llagostera no hi ha un gimnàs compatible amb els meus horaris, i anar a Girona, a Santa Coloma o altre lloc que impliqui desplaçaments intermitjos, se que acabaré per no anar...

Així que estic pensant en ficar un llum a la bici, i sortir un parell o tres dies per setmana, això si, per la nit...

He estat mirant i he flipat amb això... que us sembla?

Més informació a BiiWheel

El per que de les meves visites

Ahir vaig tenir un nou record de visites.... això no deixa de sorprendrem, ja que sempre me faig la mateixa pregunta: a qui li pot interessar el que faci un matat amb la seva bici... flipo!!

M'agradaria que me expliquéssiu el motiu de per que visiteu el meu blog... ja se, alguns veniu del google i no trobeu el que voleu, però i els altres, els que passeu una estona llegint les meves histories.... que busqueu???? per que veniu???

Expliqueu-m'ho!!!

Copa Gironina - Amer

Nova participació dels nostres representants més menuts a la Copa Gironina, celebrada aquest matí a Amer.

La Xenia, estrenant bici, una super Scott Scale, ha quedat 2a a la seva categoria (eren dues) i recull un nou trofeu.

L'Arnau, ara ja descansat, sense sortides prèvies, ha quedat 4art a la seva categoria, a 2:11 del primer, però a 7 segons del calaix...

Sortida Club BTT Llagostera - Ruta de les ermites

Distància total: 42,87 km
Desnivell de pujada acumulat: 615 m

Pendent màxima: 10,1%

Índex IBP: 39

Avui tocava sortir amb el Club BTT Llagostera, a més la sortida d'avui l'havia proposat jo, així que me tocava fer de guia...

Esmorzo molt lleuger... tinc la sensació d'inflament, i ahir no vaig sopar gaire, i no vaig dinar quasi res.

Com sempre ens reunim al Pavellò, i sorpresa, avui hi ha molta gent... una bona colla. A destacar a en Ramon que ve de Tossa i en Jordi de Llagostera que han vingut per primera vegada.

Iniciem la sortida pujant per Creu de Serra, i fem algun corriol per tal de donar-li una mica de vidilla al tema... creuem la carretera pel pas superior de Tossa i enfilem cap a Santa Seclina, passant pel llac de Can Companyó... aquí sona el telèfon... és en Pep que me diu que en David ha rebentat i que venen que tenen el track que els hi vaig passar... quedem de trobar-nos a Santa Seclina.

Esperant al David a Santa Seclina

Després d'una bona estona arriben i comenten la jugada, en David porta tubeless, i se li ha rajat la coberta, així que han hagut de posar una càmera, però se'ls hi ha trencat la vàlvula... be, una estona fent de mecànics.

Un cop tots junts, en Toni ha de marxar, ja que ha quedat amb la família, i nosaltres continuem camí... aquí ja està marcat i cadascun va al seu ritme... quan els de davant no ho tenen clar, es paraven a fer un reagrupament...

Arribem a Sant Maurici, i comencem a donar un volt per veure el monestir, en aquestes que en Pep baixa per un talús, i un noi que sortia amb el cotxe li crida l'atenció... "Eh noi, que això no és un circuit de motocross", li demanem disculpes i marxa... la veritat que no semblava anar gaire be per portar el cotxe, però....

A Sant Maurici

Així que els que poden fan un avituallament ràpid, i la resta fem petar una mica la xerrada, a mi personalment me fan molt mal les cames... no se que és, si sortir dos dies seguits, el haver menjat poc, la falta de descans, algun dia que he deixat de prendrem la medicació....

Continuem, i cada cop més me costa seguir els de davant... i és que estan forts com animals...

Passem pel llac de Sant Maurici, i de seguit trobem un turonet amb unes vistes magnífiques on parem uns moments.

Seguim i enfilem cap a Sant Sebastià, creuant la via... curiosament ens hem d'esperar ja que ve un tren...

A mi ja me fan molt mal les cames, i els hi comento que me segueixin que hi ha un tram que han esborrat les marques... han durat un minut, de seguit m'han avançat i els he hagut de cridar, ja que es passaven el trencant...

Passem a la bora de l'estació, i enfilem cap a Franciac, ara és un terreny més urbà, ja que els camins són asfaltats... res, no tant divertit com la primera part.

Arribem a Franciac i reposem una mica.

Seguim cap a Sant Andreu, anem xerrant, però jo me vaig quedant despenjat, no puc seguir el ritme dels de davant...

A Sant Andreu, decidim per on tornar, per les pomeres, o pel bosc paral·lel a la carretera, es decideix tornar pel bosc i així seguir el camí original... aquesta zona està plena de basses i fang, però resulta divertit... encara que a mi me fan molt mal les cames i me costa seguir... arribem a la carretera de Caldes i enfilen cap a Can Gascons, aquí ja faig veritables esforços per seguir el grup... en Pep m'espera i anem xerrant.

Tornem a baixar pel Bosc de la Torre i cap a fer una birra... només hem quedat en Pep i jo.

Al final he punxat novament, i van 3 en 2 sortides... m'ho he de fer mirar això.... m'ha tocat anar a peu del carril fins a casa...

Propera sortida amb el Club, diumenge 1 de novembre... pujarem a Romanyà.

Ofertes: 2 x 1

Distància total: 28,96 km
Desnivell de pujada acumulat:516 m

Pendent màxima: 16,5%

Índex IBP: 40

Petat estava de haver sortit de "juerga"durant la setmana... falten hores de son, però havia quedat per sortir una estona avui, així que m'aixeco i me preparo...

Vaig a comprar un croissant per esmorzar, i punxo... qui punxa anant per asfalt???

Truco al Miguel i li comento el que m'ha passat i que estic reparant la punxada... me ve a buscar... quan arriba ja quasi tinc la roda reparada...

Enfilem pel carrilet cap al Puig Gros...

Pel Pla de Panedes noto que la direccionalitat de la roda no es bona... veig que ha baixat una mica la pressió... no serà veritat!!! He punxat de nou???? Aguanto una mica, però veig que no... novament a canviar la càmera... i ja no tinc cap més... el Miguel me cedeix la seva, (gràcies company) trec una punxa tamany XXL i seguim.

Enfilem cap Puig Gros, les pujades són infernals... estic cansat, i me foto una suada del copon... cosa que no entenc ja que fa fred!!!

La veritat que avui he sigut mal company havent-me d'esperar a les pujades.... un cop a dalt fem un Kit-Kat, i cap a baix...



He baixat com mai... gaudint a tope de la baixada amb algun ensurt, on he hagut de rescatar al Miguel d'una bassa d'aquelles que surts moll fins a les orelles... s'ha quedat a una bora al ben mig i no podia sortir l'he he agafat la bici i pel talús l'he fet pujar...

Jornada divertida, encara que m'havia d'haver quedat dormint!!! Al final 2 punxades x 1 sortida...


Demà sortida amb el Club - Ruta de les ermites de Caldes... suaveta, però 40 quilometres!!!

Sortida Club BTT Llagostera: Vidreres i Sant Maurici

Distància total: 33,69 km
Desnivell de pujada acumulat:567 m

Pendent màxima: 8,0%

Índex IBP: 34

Avui estava programada al calendari del Club BTT Llagostera la primera sortida per adults del calendari tardor-hivern... i la veritat, després d'un temps de caloreta, avui si que la sensació era d'hivern.

La ruta prevista era anar fins a Vidreres, i tornar passant per Sant Maurici, i així a les nou en punt, 7 bikers, entre elles 2 noies, a veure si l'exemple fa que surtin més, ens concentrem al lloc habitual... amb un fred de nassos!!!

Primer arriba en David molt abrigat... jo anava amb màniga curta i maniguets, i ell es presenta amb tot l'equip d'hivern.... més tard una de les dues noies, que no se com es diu i en Toni, també fent gala del seu equip d'hivern.... en Josep arriba com jo, amb maniguets, i després l'altre noia amb roba d'hivern.... uns minuts més tard, arriba en Pere amb màniga curta.... ole campió!!!

Així que ja estem tots i sortim pel carrilet amb un fred de nassos, i en Josep marcant el ritme.... això no és bo!!! Pugem per Creu de Serra... la pujada en fred és durilla... anem en paral·lel pel camí fins a Can Siu, i de cop ens trobem a un intent d'Ari Batanen, amb una furgo que comença a clavar frens i a perdre la trajectòria.... ens apartem com podem i no passa res... renoi quin ensurt per començar el dia...

Baixem cap a Can Gasconell, Mas Andreu i pugem cap a Can Caldes per la Serra d'en Xiberta... hi ha molts caçadors, i no de bolets precisament... voregem la finca de les Alcines, i enfilem cap a Can Vives i la Goba...

Arribem a Vidreres i aprofitem per fer una mica de ruta turística (juas) passant pel centre del poble.... tot seguit enfilem cap el cementiri amb el pitjor del dia... un vent fred i en contra que farà que els que no anem tant abrigats patim una mica... per sort fa pujada i amb l'esforç es compensa la cosa...

Quasi arribem a Malavella Parck i ens adonem que havíem d'haver agafat un corriol que ens porta directes a l'ermita, però continuem per la pista fins arribar i aprofitar per fer una parada tècnica.... fem petar una mica la xerrada, avui el tema del dia sembla que és la roba d'hivern!!!

Foto de grup. Falta en Pere

La tornada la fem per camins nous fins a la finca de les Alcines i ja aquí tornem pels nostres passos sense res a destacar...

Al final ens hem quedat en Pere i jo sols per fer una cerveceta al Carril, que Can Cassoles esta tancat!!!

Track