4a Desfrenada

Modalitat: BTT
Distància total: 24,85 km
Temps: 2:15 (Parat 22 minuts)
Desnivell de pujada acumulat: 688 m
Índex IBP: 59

Avui és 11 de setembre... uns fan l'ofrena a en Casanoves, i nosaltres a pedalar!!! A la Desfrenada a Besalú...

Quedem d'hora... en MAD m'ha de recollir ja que anem amb el seu monovolum... arriba i hi ha en Morales... pels que no el coneixeu és un dels escollits campions del prestigiós campionat Caixa Girona... pengem la bici al portabicis i en busca de la jove promesa... l'Arnau...

De camí anem xerrant de portabicis, d'autocaravanes... estem arribant i s'ha de decidir que fer...

Per en MAD aquesta marxa és com una proba de la seva evolució dintre d'aquest mon de la bici... és com un examen... no es va presentar a juny i ara toca setembre... dubta entre fer la llarga i la curta, però el que vol és fer la curta a tota llet i veure si passa curs o no.

En Morales va a per totes... el seu esperit fortament competitiu li fa venir a guanyar, per quedar segon no ve... farà la llarga tot i que sap que ho te difícil per guanyar.

L'Arnau es manté silenciós durant el trajecte i no opina... en MAD parla per ell, diu que la curta s'assembla més a les curses tipus Copa Gironina, que són les properes competicions que toquen d'aquí quasi un mes (9 d'octubre)... l'Arnau ja comença a tenir la seva personalitat formada, tot i que és molt i molt respectuós...

Jo vull fer la llarga per conèixer nous camins, noves zones... no soc tant competitiu com els meus companys, per motius obvis, es clar... i el temps final m'importa poc tot i que si no quedo el penúltim serà un gran èxit.

Arribem, i el primer que fem és inscriure'ns... trobem a la família Guinó, al final ens inscrivim a la llarga....

Descarreguem les bicis, i el primer ensurt... en MAD rellisca i cau amb la meva bici a les mans... es podria haver fet molt de mal.. ha caigut al cantó d'unes pedres i hi ha una tanca al cantó... per sort res!!!

Preparant les bicis

De cop l'Arnau comença a regirar pel cotxe... no troba el casc... però si no l'has agafat!!!! Amb les preses i la matinada, s'ha deixat el casc a casa... intentem parlar amb algú de la organització per si ens poden deixar algun... ens confirmen que si!!! Menys mal... gràcies nois!!!

Van arribant gent coneguda... del Club en Pere i la seva filla.... en Hierro... decidim fer una foto del grup...

La representació del Club BTT Llagostera...

Xerrant amb en Pere

Escalfem una estona... carrer amunt, carrer avall... es comença a posar tot ple de gent!!!

Anem cap a la línia de sortida, i se m'afluixa el seient!!! Ahir a última hora vaig decidir posar el Tundra... més lleuger i fa la bici més manejable a les trialeres... busco l'eina corrent i faig la reparació d'urgència...

Comença el discurs típic de cada any previ a la sortida. Mentre estant decidim fer la volta curta a tope... jo no estic convençut, però tampoc vull fer esperar als meus companys més d'una hora.

... i per fi, sortim!!!

Moments perillosos... anem pels carrers de Besalú, hi ha gent amb poca experiència, i alguns enganxons al davant, al darrera... acollonit per no caure... de cop en MAD diu que para per posar be el seient, que el te tord!!! Ja m'atraparàs!!! M'avança l'Arnau!!!

En Josep...

Per una vegada que surto...


Els nanus i el Hierro


En Raül...

Sortim del poble i comença una suau pujada. No és prou pendent per que la gent es fiqui al seu lloc i fa que la barreja de nivells sigui una mica perillosa, noves enganxades i algunes parades...

Seguim pujant i vaig passant a gent... de cop me saluden, és en MAD que m'avança i tira endavant!!!

Seguim pujat... m'atrapa en Hierro i es posa a roda!!! Seguim avançant a gent i no m'ho acabo de creure, acostumat a anar a les últimes posicions...

Entrem a una zona humida i trobem una forta pujada... de cop la roda de darrera patina... perdo pedalada i no me puc escapar dels pedals automàtics... resultat: caiguda tonta enganxat a la bici, cop al genoll i a un company que anava darrera meu... perdona tiu!!!

M'aixeco mentre sento els renecs d'un participant que va per darrera i l'ha afectat el "paron" provocat per la meva caiguda... espero que m'avanci per tal de demanar-li disculpes, però encara estic esperant... repaso danys, i veig que tinc una pelada al colce... me fa mal el genoll... ostres, un fort cop amb ferida inclosa... me fa mal!!! Decideixo no parar, ja que si no el dolor anirà a més...

Trobo el desviament de la llarga i la curta... vaig sol i m'ho torno a plantejar... els meus companys arribaran d'hora fent la curta, me fa mal el genoll... no puc fer la llarga!!!

Agafo el camí de la curta... encara que no estic segur... la senyalització, tot i que correcte, en alguns punts era insuficient... de cop entrem a una trialera, amb uns desnivells importants... tot i que ja he assumit uns riscos a la baixada, decideixo no jugar-me-la i els faig a peu... m'atrapa en Raül... no l'havia vist a la sortida i ens saludem!!!!

De cop veig que de front ve l'Arnau!!! Són els de la llarga que es tornen a juntar amb els de la curta, no entenc res, que fa l'Arnau aquí????

Ell també se sorprèn, per la qual cosa traiem la conclusió de que s'ha colat i ha tirat per la llarga... comenta que en MAD ve per darrera també per la llarga... això motiva especialment a en Raül que tira com un desesperat!!!

Comença una pujada per un corriols estret i de nou els embussos... en MAD arriba per darrera i comença a cridar: "Que feu aquí!?" "Per on heu retallat!?" Li expliquem que s'ha colat!!! M'aparto per que passin els de la llarga que van a tope, i en MAD aprofita per passar!!!

Arribo al 1er avituallament, menjo una mica de meló i bec un got de cola... me fa mal el genoll i me plantejo abandonar... començo una autosuggestió per tal d'evitar aquest baixon i tiro a tope...

Baixada guapa per corriols que se'm fa molt curta i de cop comença la pujada del dia... és dura però es pot anar fent... de cop el mal de genoll és insuportable i he de posar el peu a terre... les rampes més dures les he de fer a peu ja que el genoll diu que no... arribo al segon avituallament... mengo una mica de melò tot xerrant amb els senyors de la organització... bec una mica de taronjada que no se de quina marca és, però veig que te sucre per un tub i demano un altre got... torno a la marxa a tope... quin "subidon", no se si és psicològic però ja no me fa mal el genoll...

Ara trobem una baixada, inicialment per un corriol, que després passa a ser una pista ample, però traidora... davant meu van dos companys que han fet la pujada amb mi... veig que la baixada es fa molt ràpida i decideixo frenar... de cop veig a un dels dos companys que van davant volar i caure amb la cara... paro a veure com està i només veig que sang... s'ha fotut una nata impressionant... te un ull com fora, un forat al llavi, la llengua mossegada...el nas ple de sang... tot és sang!!! Es vol treure el casc, i li dic que no, però ell insisteix i se'l treu... intentem que s'estiri una mica, però esta patint molt de mal... no es pot estar quiet i el seu company es desespera... al final aconseguim estirar-lo... mentre un altre participant puja al avituallament en busca d'ajuda... són moment de molta tensió ja que te sents impotent total... sentim la moto que surt a tota llet en busca d'ajuda... arriben dos companys amb coneixements mèdics... fan que s'incorpori una mica per evitar que s'ofegui amb un coagul... es comença a acumular gent, i el lloc es perillós... al veure que esta millor atès amb persones que saben més que jo de medicina, decideixo marxar i deixar la zona més lliure...

Ara la marxa passa a tenir un altre to... se m'ha quedat el cor encongit i passo d'assumir cap risc... la resta de baixada la faig a ritme tranquil... fins que arribem a una zona planera... passem per un punt crític tècnicament, diria que impossible... el faig a peu.

Després per dintre d'un calaix ple de fang, i ja a la zona propera a Besalú pistejant amb el plat gros...arribem al riu i zona complicada... plat mitja de nou i risc zero!!!

En Morales al final del circuit...

Arribo a meta i a treure les brides... quina feinada!!! Recullo els regals i trobo a en Raül, l'Edu, en Morales.... esmorzo... ve en MAD, trobo a faltar a l'Arnau... en Raül s'encarrega de comunicar-nos que l'Arnau fa la llarga!!! Quin tiu, ja no ens perdona!!!

En Morales arribant a meta...


En MAD a l'arribada...

L'esmorza collonut, pa amb tomàquet de veritat, botifarra, all i oli, fruits secs, i assentats entaulats, xerrant amb la gent que va arribant... molt be!!!

Esmorzant...

Quan portem 3 hores de marxa, ja comencem a estar preocupats per l'Arnau i en MAD surt a buscar-lo... al final el tiu s'ha fet la llarga, tot i que ha punxat el tubeless i li han hagut d'ajudar ja que no portava manxa!!!

Marxant trobo a l'ambulància i pregunto per l'accidentat de la baixada... me tranquil·litzen una mica ja que pensava que havia perdut l'ull, però l'han portat al Trueta, ja que les ferides eren greus... nanu, recuperat aviat!!!!

Bona marxa i molt bones sensacions... a veure quin temps hem fet!!!

Per fi una sortida en condicions... be, quasi!!!

Per fi avui ha caigut una sortida en condicions... be, han sigut només 25 quilometres, però intensos, intensos...

Ahir, per motius de feina, me va tocar treballar, me vaig perdre el retorn d'un crack d'això del BTT i Internet... en Mirafiori va tornar i juntament amb en MAD i l'Arnau van anar a els Metges... amb esmorzar inclòs.

Avui la sortida que havia preparat era d'aquelles de noves coneixences... volia anar a un dels primers llocs on vaig anar en BTT després de la gran malaltia que me va canviar la vida... a Argimón. En aquella ocasió vaig sortir de Vidreres, i avui volia fer-ho des de casa.

Per motius de temps no podiem afrontar aquesta sortida, que es preveu d'uns 60 quilometres, així que ens hem conformat amb intentar fer el circuit curt de la cursa per parelles de l'any passat... i dic intentar, ja que ens hem perdut al mateix lloc on amb en Mirafiori ens vam ficar a la ruta que vam organitzar per coneixe'ns...

M'ho he passat teta, ja que en MAD m'ha deixat vidilla i no m'ha matxucat a les pujades... l'he seguit força de prop... tot i que el camí a la pujada esta molt trencat i ple de pedres de l'erosió de les pluges...

Ara hem de buscar un nou substantiu per definir el que han fet als camins per aquella zona...

Tenim els corriols, que són els camins per on només passa la bici... camins, que passa un cotxe amb dificultat i si és 4x4 millor... pista, on ja es pot anar amb un turisme, inclús es poden creuar dos... i el que han fet, on es poden creuar fins quatre turismes, i 2 o tres metres més de vegetació repelada.... s'accepte suggerències que defineixin aquest nova categoria!!!

Amb els camins superenxamplats, ens ha faltat orientació... les referències les havíem perdut, així que hem anat a parar a una superfinca, on el masover ens ha obert la "peazo" de porta per sortir... després enllaç per carretera, on en MAD s'anava quedant!!!

Bona sortida... dissabte la desfrenada!!!

TRANSMONTSENY 2010 - La samarreta

Si alguna cosa te en MAD és paraula...

Va dir que faria una samarreta commemorativa i així ha sigut!!! Amb dos collons, si senyor!!!

Ahir a la nit estava davant l'ordinador, buscant noves rutes, nous llocs, i de cop sona el timbre... dubto uns segons per si és a casa del veí o a casa... de cop dic... cony, és aquí!!!

Estic en pilotes... be en calçotets i corro a posar-me uns pantalons i una samarreta, però quan baixo no hi ha ningú...

Més tard, ja estic dormint, i sona el telèfon... m'aixeco, ja que el tinc a rebedor i vaig a veure qui és... no és molt tard, però com matino molt, ja estic al llit apunt de dormir... quan arribo ja ha deixat de sonar... és en MAD i penso que el trucaré demà...

De cop sona el timbre de casa de nou... corro a posar-me de nou uns pantalons i una samarreta i obro la porta... és en MAD!!! me porta la samarreta commemorativa de LA TRANSMONTSENY... una ruta que ens ha marcat, per lo be que ens ho vam passar, i per que vam veure quin és el nostre nivell real...

El disseny és xulíssim... senzill, però que reflexa el que va ser la ruta... muntanya, els 4 integrants de la ruta... l'"anec" blau...

Crec que aquest gest es mereixia una entrada d'agraïment, i diumenge, si sortim, tens el esmorzar pagat!!!

Gràcies MAD!!!

Necessitat de competició

Ahir, sorpresa, en MAD m'envia un correu. Te ganes de competir...

Des de la sortida de tres dies al Montseny, quasi no hem fet res que no sigui carril nocturn...

Un dia vaig intentar fer els tres cims més alts de la zona... els clàssics... però la nit abans havia plogut a bots i barrals i es va convertir en "me prestas la zodiac 2"

He anat sortint per carretera i a les nits pel carril, però res de rutes series, ni descobriments de nous llocs...

En MAD proposa fer la Desfrenada de Besalú l'11 de setembre... de fet ja s'ha apuntat l'Edu...

Veient les ganes que te, li he propossat fer la 5a pedalada nocturna que organitza el CCFarnes... curiosament, avui he rebut un correu convidant-me a participar.... jo treballo dissabte, però intentaré escaparme per arribar a temps.

Es Pollastre - Més informació

Parlant amb l'organització del pollastre m'han desvetllat una serie d'informació que comparteixo amb vosaltres:

El recorregut discorre per Les Gavarres (Sa Gallina) i L'Ardenya (Es Pollastre). El circuit és el que s'havia fer l'any passat, però que va haver-se de cambiar a última hora. Al finalitzar Sa Gallina, es pasa per meta, de manera que els corredors poden decidir si continuar o seguir amb Es Pollastre.

En quant al percentatge de ciclabilitat depèn de les condicions tècniques de cadascú, però si es pot dir que el recorregut serà molt més ciclable que l'any passat. Els camins per on es passa són força consolidats i no "inventats" com en alguns casos de l'any passat. En qualsevol cas, Sa Gallina serà molt més fàcil que Es Pollastre.

El preu de la cursa es va acordar en una reunió entre els organitzadors desprès de valorar les despeses que aquesta comporta. L'assegurança és de 5€ i és obligatòria per a tothom. Aquest és el preu per persona que ens fixa la companyia asseguradora. Els 15€ de la inscripció (no 20 si es fa per avançat), inclouen samarreta, esmorzar, obsequi i avituallaments. El nombre d'avituallaments no es pot confirmar, però serà entre 2 i 3, mès el del final de la cursa.

Terra d'Indiketes - Es Pollastre

M'ha arribat el següent correu:

El cap de setmana del 28 i 29 d’agost l'Associació Esportiva Matxacuca organitzarà la segona edició de Terra d’Indiketes, una iniciativa esportiva que inclou una cursa de muntanya (Sa Guilla), un open d’escalada de bloc (Es Lluert) i la coneguda marxa BTT (Es Pollastre).

Totes tres proves es faran a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà). La cursa de muntanya (18 km i 1.500 m de desnivell acumulat) es farà el dissabte 28 i tindrà un recorregut tècnic i exigent. Pel què a l’open d’escalada, també serà el mateix dissabte, a la zona d’escalada del Pavelló Municipal d’Esports. Finalment, el diumenge 29 hi haurà la prova de BTT (amb tres recorreguts diferents).

En definitiva, els interessats teniu la possibilitat de repetir l'experiència i participar en una o varies de les proves organitzades. Al següent enllaç hi trobareu tota la informació del II Terra d’Indiketes: www.terraindiketes.tk

L'any passat ja sabeu com ens va anar... igual s'els hi ha de donar una altre oportunitat... m'han dit que han canviat d'organitzadors... al menys a la cursa de BTT... esperem que l'esmorzar sigui com cal tot i que és cara de collons!!! 20€!!!

TRANSMONTSENY 2010 - 3a i ultima etapa

Modalitat: BTT
Distància total: 52,10 km
Distància acumulada: 185,16 km
Desnivell de pujada acumulat: 658 m
Desnivell de baixada acumulada: 704 m
Index IBP: 46

En aixequem d'hora.... molt d'hora. A les 7h estem esmorzant... carregant glúcids i proteïnes per un tub... vam ser la ruïna de l'hotel...

Entaulats decidim que fer... el track que portem te uns 7o i pico quilometres, passa pel ben mig del Montnegre, amb els seus 700 o 800 metres de desnivell acumulat, i després de vorejar la costa, puja per cadiretes per tornar cap a casa... uns 500 o 600 metres més... res que no estem per la labor... estem petats de veritat...

Les propostes sobre la taula són:

1. Agafar el tren a Sant Celoni fins a Caldes... després 7 quilometres d'enllaç fins a Llagostera...
2. Carretera fins a Vidreres... després ja enllaçarem per camins
3. Fer el track... fins a Blanes... i fer servir el comodí de la trucada...
4. Fer el track... fins a Tossa, on l'Alex te el cotxe i ens portarà fins a Llagostera... uf!!!

Ens fa mal el cul, les cames estan ja a les últimes... tot i les reticències de l'Arnau i de l'Alex, s'imposa el sentit comú, i decidim tornar per carretera... seran uns 50 i pico quilometres, però ens evitem les dues xinxetes del dia... el Montnegre i Cadiretes...

Tornem a l'habitació per tal de recollir les coses... i baixem...

Mentre estic pagant, els de l'hotel, que s'han comportat de collons amb nosaltres, ens diuen que hi ha una pista paral·lela a l'autopista fins a Hostalric... així ens evitem anar per la carretera una estona...

En MAD i l'Arnau no baixen... que cony passa!?!?!?

En MAD s'ha estirat una estona... collons i ahir que es va fotre com un idiota quan l'Alex estirava...

Treiem les bicis del quartet, les engreixem una mica, i cap en busca de la pista... la trobem de seguit... va paral·lela a l'autopista, però copiant el terreny.... puja... baixa... torna a pujar... torna a baixar... algun punt tècnic tenia i tot... el pitjor el soroll dels cotxes... trobem una antiga gravera o alguna cosa així... veiem un parell de salts... algú s'entrena a la zona, no sabem si amb bici o en moto...

Arribem a unes zones humides de les Llobateres... les voregem...

Comencem a trobar cartells indicadors i veiem que podem anar per una ruta marcada fins a Hostalric... seguim el camí, que bàsicament ens portarà pel polígon fins a la porta de Barcelona...

Veiem l'església, la fortificació...

Decidim parar a fer un cafè...

Ara toca patir una mica... no tenim ni idea com anar fins a Vidreres per camins, així que anem per carretera... per la C-35 fins agafar la carretera de Massanet - Massanes... molt de transit... després, ja és una via més secundaria i no hi ha tant...

Següent problema... de Massanet a Vidreres per on es va!?!?!

Pel tram d'autovia, a la sortida de l'autopista no es permet circular en bicicleta... intentem buscar algun camí, però el resultat és infructuós... ens la juguem, i als pocs metres de circular per l'autovia, trobem un camí... el seguim, i ens porta fins a la NII. Creuar-la és un tema complicat, però si volem anar a Vidreres s'ha de fer... de cop veig que els companys avancen pel boral de l'esquerra, en sentit contrari... no entenc res, però decideixo creuar i anar pel sentit que toca...

Trobo un camí que va cap a Vidreres, però els companys no volen creuar la NII i decidim retrobar-nos al proper enllaç... allà l'Alex s'enrecorda d'un camí que va cap a Sant Maurici i decidim seguir-ho... jo ja no entenc res, i me deixo portar...

Arribem a Sant Maurici... enllaçar cap a Llagostera és fàcil, però diuen que no... anem fins a Caldes... fem una ruta turística... veiem el nou carril bici que estan fent, i pintant de vermell... estic cansat i vull arribar a casa...

Trobem la finca "Les Alcines"... en MAD no s'acaba de situar i diu que per la dreta... l'Arnau i jo diem que per l'esquerra, que arribem a Mas Caldes... menys mal que s'adona, que si no ens fa anar fins a Santa Ceclina!!!

El camí ja és fàcil i conegut... pistes fàcils, puja i baixes... anem fent... ja veiem Llagostera i decidim que fer... proposem fer una braves com a fi de l'aventura... els autèntics biker van a Can Cassoles a finalitzar les rutes...

No tenen braves, i ens conformem amb unes croquetes...

Final de l'aventura... en MAD ens promet que farà una samarreta commemorativa de l'esdeveniment...

Ruta que ens ha posat al nostre lloc... maca, però brutal per 3 dies... sobre tot, la 1a etapa... els 20 quilometres de pujada, fan molta pupa!!!!

Per sort vam decidir tornar per la via ràpida... a la dificultat de la ruta s'hagués afegit les inclemències meteorològiques, de les que ens vam salvar durant el camí... al mig dia, va caure un xàfec que ens hagués agafat a l'ascens a Cadiretes, segur... durillo, durillo!!!

TRANSMONTSENY 2010 - 2a etapa

Modalitat: BTT
Distància total: 55,47 km
Distància acumulada: 133,06 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.066 m
Desnivell de baixada acumulada: 2.029 m
Index IBP: 62

Etapa de transició... això pensàvem!!!

La mastresa de l'hotel ens va dir que l'esmorzar no el donaven fins les 9:30... merda, això trastoca una mica els nostres plans... mirant-ho pel cantó positiu, descansarem una mica més...

Així que a les 9 sona diana... ens vestim i anem a esmorzar... en MAD no para de plorar, que si no ha dormit res, que si està molt cansat, que quina merda d'hotel, que quin fred a passat... la resta hem dormit com a troncs... estàvem molt i molt cansats!!!

Esmorzem, treiem les bicis del quartet on les vam guardar, i acabem de preparar-ho tot...

Enfilem per la carretera... hem de recular els últims passos que vam fer ahir... de seguit, i crec que no havíem fet ni 50 metres, la pregunta de rigor.... a quina alçada estem!?!? grrrrrr

Pugem fins a la cota 1.300 i comencem un vertiginós descens per carretera, que de seguit ens portarà fins a l'ermita de Sant Marçal. Hi ha un hotel adossat... en MAD s'entreten demanant informació... el proper dia, canvia l'Avet Blau per aquest!!!

Ara ja toca descendir per una pista impecable... tot i això baixem amb precaució... l'entorn es impressionant, vegetació en estat pur, aigua per tot, ni un raig de sol pot entrar entre la immensitat dels arbres que hi ha...

A mitja baixada decideixo parar per refredar una mica els frens... en MAD s'en fot!!!

Arribem a la carretera que puja a Collformic... baixem una estona més i ens desviem per agafar una pista molt tècnica plena de pedres... hi ha una senyal de limitació a circulació de vehicles superiors a 20 tones... és un camí, i hi ha estructures...

Als pocs metres, trobem una petit baixada... l'Alex punxa... llantaso... s'ha de reparar!!!

Un cop reparada l'avaria, continuem... el camí és ascendent i ple de pedres i tronquets, restes de la última neteja de boscos...

Per sort hi ha fonts i ens anem refrescant a cada una que trobem...

El terreny va millorant, però la pujada és dura i la calor comença a ser intensa... en MAD me demana les barretes que portava, i començo a buscar-les... trec tot el que porto a la bossa del manillar i no, no hi són!!! Les hauré ficat a la motxilla... no, després de treure tot, no hi són!!! Me les dec haver deixat a casa!!! Merda...

De totes maneres, se m'acusa d'haver-me-les menjat durant l'ascens en algun moment que m'he quedat endarrerit!!!

Per fi arribem a Collformic... quina pujada!!! Uns 600 m en 10 quilometres!!!

Al port hi ha un restaurant que està tancat per vacances... per sort hi ha una màquina de begudes... l'Alex me demana monedes, ja que no te i es pren un aquarius, jo en trec un altre... ve en MAD que estava fent-se la foto al cartell del port i també me demana monedes... pitja el botó del neste i no surt... s'ha carregat la màquina... es queda amb un pam de nas, el pobre... li ofereixo aquarius però no vol... així que enfilem pel Pla de la Calma...

El que li va posar aquest nom es va lluir, per que de pla no te res... això si, ho va encertar amb la calma... al igual que a tot el Parc del Montseny no hem trobat a ningú.... be si, ens vam creuar amb un betetero solitari...

Després iniciem un dur descens, per un pista plena de pedres... es aconsellable baixar amb precaució, tot i això alguns decideixen agafar un ritme més "àgil"... l'hòstia pot ser durilla, i la repatriació més... anem parant per descansar els braços i refredar els frens... 10 quilometres per baixar 900 metres... brutal!!!

Arribem a una zona on hi ha un riu... veiem gent banyant-se... s'han saltat un camí i decideixo gastar-los una broma per tal de venjar-me per totes les vegades que m'han preguntat l'alçada i si estem al track....

Els hi dic que s'han saltat el camí, i que ara toca pujar per tal de tornar al track... començo a pujar per un camí asfaltat... l'Alex comença a cridar que ja esta be de tanta pujada... hi ha una font i parem a refrescar-nos... silenci!!! S'han acabat les preguntes... estem petats!!!

Enfilem carretera a vall i trobem un Càmping... "Càmping les Piscines"... entro al bar i els hi demano si ens faran un bocata... són quasi les 17h i estem afamats... no hem menjat res des de l'esmorzar...

El millor bocata de la historia betetera... quina gana teníem... devorem (no hi ha ni foto)... reposem una mica i emprenem camí... només sortir una pujada... la resta baixada per carretera a bon ritme... brutal!!!

Arribem a Sant Celoni, on teníem reservat un hotel... l'Hotel Suis... molt cèntric i xulo... la gent molt amable ens obren un quartet per deixar les bicis... ens donen les habitacions i dutxa pertinent...

Estem al bar de l'hotel i l'Alex es demora una mica, esta molt cansat i està fent uns estiraments... en MAD no te paciència, i marxa, deixant-nos amb un pam de nas a l'Arnau i a mi...

De seguit baixa l'Alex i fem una ruta turística en busca de barretes, no velem quedar cardats demà....

Després d'una estona, apareix en MAD amb més barretes... quin fart... prenem un refrigeri a una terrasseta del poble, i debati'm que fer per sopar... al final decidim pizzeria... sopar calòric i a dormir... en MAD no deixa de plorar... que si li fan mal les cames, que si està molt petat... a les 7h serveixen l'esmorzar... intentem negociar l'hora d'aixecar-nos, però no, es decideix que a les 7h tots esmorzant!!!

Es comença a notar el cansament acumulat....

TRANSMONTSENY 2010 - 1a etapa

Modalitat: BTT
Distància total: 77,59 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.976 m
Desnivell de baixada acumulada: 976 m
Index IBP: 111

Sortim d'hora, a les 7h. No ens han deixat ni esmorzar!!!

Sortint a les 7 del matí

Enfilem pel carrilet cap a Santa Coloma... ha plogut durant la nit i el terreny està molt tou, cosa que farà que la ruta sigui més dura del previst.

Anem xerrant l'Arnau i jo. M'explica les anècdotes del seu viatge als USA... tot és super gran...

Fins a Santa Coloma cap dificultat... be el terreny durillo... anem fins al parc de Sant Salvador ja que en MAD ens vol ensenyar alguna cosa...

Recolem per anar a esmorzar, ja que no hi ha civilització fins Arbúcies... ens assentem a un bar que ens han recomanat i demanem entrepans, biquinis, donuts... el cambrer quasi me pega quan li demano un tallat amb sacarina...

Entaulats comentem la ruta una mica, ja que fins a Santa Coloma ja la coneixem... ara pujarem fins als 600 metres, per tornar a baixar als 200 m i ja la pujada constant fins a Santa Fe a 1200 m.

En quin moment vam fer això... a partir d'ara només sentiré les preguntes:

1. A quina alçada estem? (La més feta, amb diferencia)
2. Estem al track? (Deu ni do)
3. Quan falta? (Menys mal que van entendre de seguida que ho podia sapiguer)
4. Pots veure el perfil que queda? (Ídem que l'anterior)

Conclusió: no us compreu un GPS!!!

Be, enfilem cap a Arbúcies, pel parc de Sant Salvador (de nou)...

Protegint la seva identitat!!!

Comencem a pujar, i pujar... el camí es bo i al menys es pot portar una bona cadència... es nota molt el pes i de seguit posem el plat petit... ens trobem a gent corrent, a gent caminant, i a unes senyores que tenien moltes ganes de xerrar!!!

Arribem a un cartell que ens indica la possibilitat de pujar al Castell de Farners... a mi me fa molta gràcia, ja que el veig cada dia quan torno de treballar, i no he anat mai...

És d'hora i decidim pujar... només ens desviem 400 metres... arribem a l'ermita de Farners...

Veiem el castell allà dalt... jo vull pujar... són 400 metres més...

Quina pujadeta... entrem al Castell... està molt cuidat i restaurat... impressionant!!!! Pugem per unes escales una mica complicades...

Les vistes impressionants...

Tornem al track, i acabem de pujar fins aproximadament els 600 metres, ja m'han preguntat 100 vegades a quina alçada estem... aprofitem per menjar unes barretes que porta en MAD...

Ara toca baixar... la baixada amb precaució... una caiguda aquí és posar en un compromís als companys... l'Arnau perd les xancletes que porta al transportin soltes (sembla un perroflauta)... li recoloquem...

Un cop a baix comença la pujada suau fins Arbúcies... per l'hora que és aprofitem per dinar... en MAD proposa anar a un restaurant... l'Arnau va en reserva total... arribem a un dels restaurants coneguts del MAD, però proposa anar a un altre... encara està més lluny!!! L'Arnau ja no pot... pel camí ens salta una dona cridant "Us admiro!!!, us admiro!!!"... flipem!!!

Al final arribem al famós restaurant... "El Molí de les pipes"... ens fotem un menú que ni fu ni fa... el millor, el chupito del music que es demana l'Arnau... i el poder dinar a l'aire lliure vigilant les bicis...

Després d'una bona i llarga sobretaula omplim els bidons i els camels... i amb la panxa plena cap a Santa Fe... ara si que comença el suplici... ningú parla!!!! Tots sabem el que ens espera... comencen les preguntes.......a quina alçada estem? ...estem al track? ...a quin alçada estem? (Però si fa 30 segons m'ho has preguntat!!!!)

La pujada és constant per un pista ample, a mida que anem agafant alçada les vistes són impressionants (tot i el caxondeo)...

Anem pujant cada un al seu ritme... l'Alex amb molt poca cadència arrossegant molt "desarrollo", en MAD al seu ritme, l'Arnau s'enganxa al que més li convé i jo com puc... l'ultim!!!

Les parades es van fent cada mitja hora al principi i després molt més sovint...

Pugem 200 metres i parem, pugem uns altres 200 metres i tornem a parar...

Arribem el Coll d'Te i fem una paradeta una mica més llarga... les prediccions no quadren els quilometres previstos ja s'ha superat amb escreix... be als comptaquilòmetres... que conten de més... molt més!!!

Hem subestimat la pujada, és dura de veritat, i amb la càrrega encar es nota més... comencem a fer apostes de a quina hora arribarem... el mal de cul per la posició constant al seient fa que en algun moment decideixi fer un tall a peu... total avanço igual!!! Segueixen preguntant...a quina alçada estem!?!? grrrr!!!!

Al final arribem a dalt... ja només queda un tall de carretera fins a l'Hotel... l'Avet Blau... els autèntics bikers van a l'Hotel Santa Fe, però està tancat...

La senyora que regenta l'hotel ens està esperant... guardem les bicis a un quartet i ens ensenya les habitacions... obra la primera i la bafarada d'humitat és brutal... la primera se la queden en MAD i l'Arnau... a la segona ens quedem l'Alex i jo... ens instal·lem.

Vaig a dutxar-me i no surt aigua calenta!!! La dutxa no "traga" i es comença a emplenar d'aigua... al final, i després d'una bona estona comença a sortir aigua calenta... uf!!! menys mal!!!!

Després de la dutxa prenem un cafè calentet... ha refrescat molt!!!

Decidim fer un volt turístic... anem a l'hotel Santa Fe, a veure l'ermita, el pantà... ens han dit que hi ha ties banyant-se en pilotes!!!

L'hotel Santa Fe sembla el castell del dracula... l'ermita està adossada... és del segle XIII. De cop de MAD desapareix... comencem a cridar-lo i no contesta... anem fins a la resclosa de la pressa antiga i no el trobem... comencem a preocupar-nos!!! Tornem, ja que anem en xancletes i endinsar-nos més hagués sigut una temeritat, a més pensem que en MAD tornarà a l'hotel per reagrupar-nos....

No ha tornat. L'esperem al carrer, fa fred... ja no podem amb la fred que fot i entrem... passada una estona i veient que l'Arnau s'està preocupant cada vegada més, decidim sortir a buscar-lo... en aquestes entra per la porta!!! El tiu s'ha fotut tota la ruta turística, i nosaltres aquí patint!!!

Mentrestant el sopar està preparat... una sopa calenta, i una escalopa... tenim gana i ens ho mengem tot!!!

Anem a la sala de jocs/TV no fan res interessant i a dormir!!! Encara no m'he ficat al llit i ja estic planxat!!!

Brutal!!!

TRANSMONTSENY 2010 - El vídeo

Ja estem aquí després de 3 dies pedalant pel macís del Montseny...

Per anant fent boca, aquí teniu el vídeo de la visita a l'Ermita i al Castell de Farners....