Congelat!!!

Aquest matí no tenia ganes d'agafar la bici, i més després del que va ploure ahir... després de dinar, estava sentat davant la pantalla de l'ordinador i dic... una sortideta ara? a Caulés?

Carrego la motxilla, i me vesteixo... bufa el vent, màniga llarga o curta? curta!!! Agafo la bici i a pedalar...

Pujo per Creu de Serra... be, bones sensacions... a mi sempre me va més be sortir després de dinar, que no al matí... pujo fins a Santa Ceclina amb el plat del mig... aquesta vegada tota la pujada... arribo a dalt a 170 pulsacions... renoi, encara me queden 10 pel màxim!!!

Començo a baixar i el cor comença a anar una mica menys accelerat... torno a pujar... fins al "merendero", estic en terreny molt conegut... pujo amb el molinet però avui sense tocar terre!!!

Just al "merendero" me sona el telèfon... és de la feina... estic de vacances, així que ja el trucaré després... segueixo pujant... i pujant!!!

No recordava tanta estona pujant... segueixo amb el molinet, fins arribar a l'ermita de Caulés... al cantó hi ha una casa rural i hi ha uns turistes llegint i prenent el sol... els hi dec de fer gràcia i deixen de fer el que feien i es queden mirant com afronto els últims metres de la pujada... els saludo!!!

Caulés - Foto: Helena Ordoñez (Gràcies)

Segueixo pujant... la suada ja és important i el vent és fred... arribo al Puig Ventós... aquí comença l'esperada baixada... però fa fred... estic empapat en suor i l'aire fa que la sensació de fred, sigui molt forta... per sort la baixada no dura gaire...

Tornem a pujar... del Collet de Terra Negre (250 m aprox) fins al Coll de la Mallorca (417 m)... en 1,2 km... això me dona una pendent mitja de 14%... de seguit poso el molinet i pim-pam vaig pujant... intento no mirar amunt i pim-pam... vaig pujant... la veritat m'animo, ja que la última vegada que vaig pujar, vaig haver de parar unes quantes vegades... pim-pam... vaig pujant.

Veig el final i me dic... quins collons de tiu, t'ho has fet del tiron!!! però no!!! no és el final... la pendent continua... merda... segueixo pujant...

Al mig de la pujada, hi ha unes zones per interceptar l'aigua que fan l'efecte òptic de que s'acaba, però no... segueix...

Així en tres ocasions... a la última, quan faltaven 80 metres per coronar, i coincidint amb un augment de la pendent... no puc més... les meves cames encara poden, però el meu cap no... així que baixo de la bici, i faig aquest 80 metres a peu... no paro de suar... del meu nas no paren de caure gotes de suor del cap... la temperatura ha baixat molt... començo a tenir fred... aquí decideixo avortar la ruta, i tirar cap a baix... és una pendent molt pronunciada, però que en pocs quilometres estaré a casa... baixo el més de presa que puc, per tal d'escorçar l'agonia, no se que és pitjor... al final arribo a casa i me foto una dutxa ben calenta... feia temps que no sentia aquesta sensació... el meu cos estava vermell com quan surts a ple hivern amb temperatures extremadament baixes... m'havia de haver portat alguna cosa d'abric a la motxilla... la propera.

Al final han sortit quasi 25 quilometres i 790 m de desnivell acumulat...





Després de la dutxa un cafè amb llet ben calentet i demà ja veurem... el temps dirà!!!