Modalitat: BTT
Distància total: 54,96 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.730 m
Índex IBP: 110
Més d'un any feia que tenia aquesta ruta guardada esperant el moment adequat per fer-la. Al final l'Oscar, en Pep, en Dani m'han acompanyat per veure si la podem incorporar al calendari de sortides del Club.
Després d'una aproximació en cotxe, en més o menys una hora i pico estem al Port de la Selva davant del Càmping Arola a punt de marxar.
Només sortir comencem a pujar. Anem per una pista ample que ens permet anar parlant, i a l'hora despreocupar-nos de la conducció i concentrant-nos en els paisatges que van emergint a mida que anem guanyant cota.
Seguim pujant fins al Coll de Paní, al peu de la base militar.
Roses
Tot seguit comencem a baixar, per una pista ample, que ens deixa gaudir del paisatge... és impressionant veure la costa a vista d'ocell...
L'Oscar, que va davant, encigalat pel paisatge i per la baixada, es passa el trencant que ens portarà a Cala Montjoi. Per tal de no perdre el track, fem servir el telèfon per avisar-lo, i el pobre ha de recular.
L'Oscar, que va davant, encigalat pel paisatge i per la baixada, es passa el trencant que ens portarà a Cala Montjoi. Per tal de no perdre el track, fem servir el telèfon per avisar-lo, i el pobre ha de recular.
Un cop tot junts de nou, agafem un corriol que queda a la dreta una mica dissimulat, que en un moment ens fa perdre alçada i ens porta a la Cala Montjoi.
Cala Monjoi
Alguns demostren la seva perícia sobre la bici.
A d'altres ens costa una mica més.
Arribem a la Cala, on fem el primer avituallament. Menjar un entrepà de pernil al Bulli no ho pot dir qualsevol...
Be, davant del Bullí
Be, davant del Bullí
Després d'una estona reposant, reprenem camí de nou... no podem deixar d'anar parant per fer fotos, intentant plasmar el que anem veient.
Agafem el GR-92 que ens portarà directes a Cadaqués, i al mig del camí ens trobem amb l'agradable sorpresa... una font per poder refrescar-nos... tot i que l'aigua no està tractada, omplim els bidons i seguim camí.
De lluny veiem el poble blanc. Estem a prop de Cadaqués.
Ja tot és baixada... no és fàcil mantenir la vista al camí, però és obligatori per la quantitat de pedres que hi ha.
Creuem Cadaqués.
Arribem a Portlligat, on aprofitem per fer el segon avituallament del dia.
Portlligat - la casa d'en Dalí
Ara ja si comença un tram trencacames, barrejant asfalt, camins de pedres fins al Cap de Creus. El paisatge canvia una mica, tornant-se una mica lunar.
Aprofitem per fer un refresc i reposar una mica, comentar el recorregut, gaudir de les vistes
Refem les nostres passes seguint el GR-11 fins a la Cala de Tavallera, no sense haver de demanar pas a alguns habitants de la zona.
Refem les nostres passes seguint el GR-11 fins a la Cala de Tavallera, no sense haver de demanar pas a alguns habitants de la zona.
Per arribar a la cala, hem de carregar a l'espatlla una estona la bici, presagi del que serà els propers metres. Calculo que hi ha un tram de uns 500 metres, amb un fort desnivell que s'ha de portar la bici a coll. La veritat que paga la pena baixar a la cala, tot i que l'esforç a aquestes alçades de la ruta és molt alt.
Un cop a dalt, després de la patejada, hem d'agafar una mica de forces, l'Oscar està una mica apajarat, i jo també he acusat molt l'esforç d'arrossegar les bicis. En cinc minuts estem recuperats i enfilant l'ultima part de la ruta.
De cop el paisatge es torna més Mediterrani, més semblant al que coneixem nosaltres, amb arbres, amb herba... més humit. El camí fins arribar de nou a Port de la Selva, el gaudim cada metre. La sensació agredolça envaeix el nostre cor, pel fet de veure que s'acaba la ruta, però a l'hora que arribem al destí. Estem cansat, afamats, i decidim, abans d'agafar de nou el cotxe, fotre'ns uns entrepans de truita impressionants... o era la gana que teníem.
De cop el paisatge es torna més Mediterrani, més semblant al que coneixem nosaltres, amb arbres, amb herba... més humit. El camí fins arribar de nou a Port de la Selva, el gaudim cada metre. La sensació agredolça envaeix el nostre cor, pel fet de veure que s'acaba la ruta, però a l'hora que arribem al destí. Estem cansat, afamats, i decidim, abans d'agafar de nou el cotxe, fotre'ns uns entrepans de truita impressionants... o era la gana que teníem.
Port de la Selva... el final
Repetirem...
4 comentaris:
Ens hem creuat després de Cala Pelosa..!!! Ja m´ha semblat que podia ser la vostra colla, però ara ja estic segur..!!! Bona ruta no..??
Això si que és una sortida com llei mana....
Les fotos intueixen una sortida wapissima!!!
Ens veiem...
Paco: Si que m'ha semblat que eres tu...
Ferroman: T'ho has perdut!!! Brutal!!!
Que bé que us ho munteu Jordi!
Publica un comentari a l'entrada