He volgut esperar un temps a escriure la crònica de la I Bicitrailter. He volgut serenar els meus ànims. He volgut reposar les meves idees per veure si els sentiments positius allunyen els sentiments negatius. Però cada vegada estic més emprenyat amb la organització, així que m'estimo més explicar-ho i oblidar aquest dia!!
Fa cosa d'un any, any i mig, vaig descobrir la
Ruta del Ter. Recorre el curs del riu Ter, des de el seu naixement a Vallter 2000, fins a la desembocadura a la Gola del Ter. Dos-cents i pico quilòmetres que sempre he vist assequibles per fer en un dia, donat el desnivell positiu de la ruta.
Si no l'hem fet és per la logística necessària.... anar a Vallter, deixar els vehicles, i que algú ens vingui a buscar a Torroella, per després tornar a Vallter a buscar els vehicles, per nosaltres és complicat.
Quan va sorgir la noticia, de que s'organitzaria una marxa fent aquest recorregut, ràpidament vam començar a seguir als organitzadors per les xarxes socials... amb el temps just, va aparèixer una web on es donava tota la informació, i per sorpresa per nosaltres, l'escull de la logística necessària el resolien mitjançant diferents opcions. En el nostre cas, posaven un autobús de Girona a Vallter, i un altre de Torroella a Girona... era una ocasió única i s'havia d'aprofitar... vam decidir fer la ruta.
El sistema d'inscripcions de la web no va funcionar mai. Per les xarxes socials es justificaven per la gran demanda, que feia petar el servidor... vam esperar uns quants dies, però veient que s'acostava la data prevista, i que no ens podíem inscriure a través de la web, vam decidir contactar telefònicament amb els organitzadors. Per mail ens van donar un link, per formalitzar la inscripció.
Hi havia la opció de recollir els dorsals amb anterioritat a la marxa uns dies abans al Wala de Girona. A més, es faria un breafing, on s'explicaria el recorregut, i els diferents detalls de la marxa... vaig decidir anar-hi.
El breafing va començar amb retard. Una presentació projectada en un toldo de ràfia, enganxat a dos columnes amb cinta adhesiva, no van ser la millor targeta de presentació dels organitzadors, tot i això, vaig creure que seria una oportunitat única, i vaig pensar en positiu.
El dia abans, les previsions metereologiques van canviar dràsticament. D'esperar gaudir d'un bon temps, vam passar a estar en alerta per fortes i intenses pluges. A més, i per les xarxes socials, el mateix Tomàs Molina (twiter), ens donava la predicció metereologica, que es va complir amb puntualitat britànica... plouria, i molt!!!
Vam estar parlant de com vestir-nos. Vam decidir portar de tot. Samarreta tèrmica, manguitos, perneres, jaqueta, impermeable....
Ens citen a les 4:00 am per tal de sortir amb el bus. Ens demanen puntualitat. Així que m'aixeco a les 2:30 am, amb la intenció de que en Pere i en Miki me recullin a les 3:00 am, per estar abans de les 4:00 am a Girona i carregar les bicis....
L'autobús arriba a les 3:55 am, però el camió que havia de portar les bicis ho fa a les 4:05 am aproximadament. Comencem a carregar les bicis, i el camió es queda curt, així que hem de ficar les que queden a la bodega de l'autobus. He de dir que en cap cas hi havia previst ni un cartró ni res semblant per separar les bicis, i evitar que es ratllesin entre elles... vaig veure bicis que tenen un valor considerable apilades una sobre l'altre....
Pugem al bus, amb més de mitja hora de retard... comença a ploure i no para fins a Olot aproximadament... arribem a Vallter mitja hora després de l'hora prevista de sortida... a les 6:35 aproximadament... preparem les bicis, deixem les bosses amb les nostres pertinences al guardaroba (no vull mencionar els problemes per tal d'identificar les bosses), i ens posem a la línia de sortida. Ens informen que la sortida serà neutralitzada fins a Camprodon seguint a les motos. Sortim a les 6:45...
He de dir, que la temperatura a l'estació d'esquí era baixa, i que vaig veure gent vestida de riguros curt, sense un simple paravent que els protegís...
El recorregut neutralitzat (que havia d'haver sigut conduit pels Mossos), no va ser pas neutralitzat... l'olor a pastilla de fre cremada, va ser la constant de tota la baixada. La velocitat vertiginosa, juntament amb avançaments perillosisims, me va posar la pell de gallina, tot i que estic acostumat a aquest tipus de sortida...
Es circulava cap a Camprodon pels dos carrils, tot i no estar tallat el transit... vaig veure situacions realment perilloses... és més, en un moment, la maniobra d'un participant me va obligar a envair el carril contrari, possant-me en perill.
Arribem a Camprodón. Destacar la correcta senyalització de les diferents cruïlles mitjançan personal voluntari...
Als controls de pas estava previst signar en un llistat de paper, que al primer situat a Camprodon, al arribar 150 corredors de cop es va col·lapsar, perdent molt de temps, i el més important, escalfor corporal...
Comença a ploure, parem per posar-nos l'impermeable. El recorregut molt divertit i variat, tret de la baixada de Vallter... anem fent. He de destacar el bon ambient, i companyerisme predominant...
Arribem al segon control, ja amb quasi 50 quilòmetres, i només hi ha taronja, aigua i refrescos de marca blanca, que no tinc res en contra de les marques blanques, però la veritat que el gust no era gaire agraciat.
La pluja va fent, intermitentment, que ens abriguem i ens desabriguem, segons va caient... el recorregut és impressionant, i ens sorprèn molt agradablement, ja que les perspectives que teníem eren de més pista, més asfalt...
Les condicions són dures, la pluja fa que els elements mecànics pateixin moltísim, i ens obliguen a parar a engreixar la cadena en diferents ocasions...
Arribem al tercer control, a Sta Maria de Besora. Per sort hi ha mes varietat al avituallament... plàtan i gominoles... ideal quan portes 75 quilòmetres, has fet uns 700 o 800 metres de desnivell i has menjat alguna cosa abans de sortir de casa sobre les 3:00 de la matinada...
De cop, un núvol ens atrapa, i comença a ploure intensament, les gotes de pluja es van convertint en petites pedres de gel... aquesta intensa pluja ens acompanyarà durant tot el recorregut fins a Manlleu... a partir de Sant Quirze de Besora, deixem les carreteres secundaries, per agafar camins i corriols a la bora del riu, amb llamps i trons per tots cantons... una zona de pedra relliscosa ens fa fer un tram a peu... però m'ho estic passant be... això és btt, és la natura... només s'ha d'anar preparat!!!
Sortim d'aquesta zona i comencem a enganxar de nou carreteres secundaries... la senyalització comença a ser escassa, i amb diferents criteris... inclús hem de guiar al motorista que ha posat l'organització per tal de controlar la nostra seguretat.
Amb dificultat per orientar-nos, i tirant de GPS en alguna ocasió, arribem al control de Manlleu...
No m'ho puc creure... després de quasi cent quilòmetres ens esperen en un xiringuito amb un cobert de 2x2 metres, ocupat evidentment pels membre de l'organització i els serveis d'emergència...
Ens havien dit que hi hauria un avituallament sòlid a base de pasta o arròs... uns petits tupers amb un dit d'arròs era l'únic que quedava. Preguntant a la organització ens diu que és el mateix, que havien previst la meitat de pasta i la meitat arròs, tot això amb un to una mica desafiant... agafem el tuper, i una mica de cola, i ens mirem de protegir en algun lloc proper... al cantó nostre un parell de nois trucant als seus familiars per que els vinguin a recollir amb símptomes d'hipotermia... els aconsello que vagin a un bar, que es treguin la roba mullada i que es cobreixin amb la manta tèrmica... els hi ofereixo la meva, tot i que me diuen que en tenen una.
Un altre noi equipat amb pantalons pirates, dels d'anar a la platja, i amb samarreta de cotó, totalment xop, escalfant-se a la torradora de pa del xiringuito...
Fem un cafè per escalfar una mica el cos, i decidim marxar el més ràpid possible donat que les condicions en que estem al control són les millors per agafar fred... parlem amb els de l'organització per que ens apuntin al control de pas, i ens diuen que no cal que els papers són molls.
Enfilem cap a Tavèrnoles sota la intensa pluja... però de cop veiem un clar al cel, mentre la intensitat de la pluja minva... comença a sortir el solt, i aprofitem per treure'ns la roba d'abric i que es sequi la més enganxada al cos aprofitant la pujada al parador de Vic...
Aprop de l'esmentat parador, es para un vehicle. El conductor es presenta com a periodista d'un diari d'Osona, i ens demana que li deixem fer una foto, donat que es queda sense material ja que s'ha parat la marxa...
Posem per l'esmentada foto, i seguim sense creure les seves paraules... està sortint el sol, tal com deien les prediccions metereologiques, cap membre de l'organització, cap moto, ens ha vingut a dir res...
Seguim... la noticia afecta, com es evident, a la motivació dels companys... jo, sincerament, no dono fe a la informació... no puc creure que els organitzadors ens deixin tirats fins al proper control sense avisar-nos... i més recordant que la moto que vam haver d'orientar per Torelló i Manlleu no havia sortit abans que nosaltres del control de Manlleu.
Seguim camí fins a la presa de Sau... el paisatge és magnífic... la roba de seguit s'ha secat, i la temperatura és molt agradable...
Arribem a la presa de Sau, al avituallament només hi ha unes gominoles... flipem!!! Li demanem al de l'organització si te alguna cosa més... plàtans? Treu uns plàtans que tenia guardats, i una mica de fruita seca... ens comunica que "li sembla" que s'ha aturat la marxa, i que hem de seguir pins al Pasteral per tal de que ens informin...
Coneixem la zona, i queden uns 20 o 25 quilòmetres borejan el pantà de Susqueda... una pista trencacames que en les condicions en que està desprès de la pluja serà durísima... i tot per que ens informin de que la marxa s'ha acabat...
Recordo que les condicions metereologiques a hores d'ara són molt favorables... llueix el sol, fa calor...
Enfilem cap al Pasteral... evidentment la noticia afecta als ànims de tots, tot i que jo encara tinc l'esperança de que no sigui veritat... com pot ser que un membre de l'organització no sàpiga del cert si s'ha parat la marxa o no!?!?
El recorregut fins al Pasteral es fa dur... primer per que és dur de collons, i segons per la incertesa del que trobarem quan arribem...
Anem intercanviant posicions amb un altre grup de tres persones... els hi preguntem si tenen algun problema quan els trobem parats... rampes responen... aquí no els podem ajudar... beure i menjar junt amb uns minuts de repòs, és el meu consell.
Arribem al Pasteral... trobem tot de gent pel terre... un membre de l'organització ens crida, demanant la seva atenció... ens explica que s'ha parat la marxa, i que finalitza aquí. Que un autobús ens portarà fins a Sarrià, o hi ha les nostre pertinences.... tenim la furgo a Girona, no ens solucionen res... així que en Pere s'apunta en un vehicle que va cap a Girona en busca de la furgo, i en Miki i jo seguim en bici fins a Girona...
En Pere recula, recull la bici, me recull a Girona, tot i que en Miki me proposa seguir pedalant fins a Llagostera, no li veig cap sentit... anem fins a Sarrià a recollir les nostres pertinences... ens han dit que estaran a l'Ajuntament... trobem l'Ajuntament tancat, el telèfon de l'organització no funciona, així que truquem als municipals i ens informen que les pertinences son al pavelló nou... el localitzem, recollim les boses, i ens donen una samarreta i una gorra, segurament destinada al personal voluntari de l'organització que no ha fet falta, un bidó i un maiot diferent al que ens havien de donar per arribar a Torroella... ens diuen que el previst els guarden per l'any que be... jo només vull marxar cap a casa, i menjar alguna cosa....
Arribem a Llagostera a l'hora que en Miki arriba pedalant... quina fiera!!!
Només puc dir que per mi el principal perill de tota la marxa va ser la organització... al twiter penjaven una foto del centre d'operacions...
... una cadira buida, un telèfon i un ordinador!!! Aquesta, per mi, és la imatge de l'organització, que ens va deixar tirats entre Manlleu i el Pasteral... no vam veure ni una moto en 50 quilòmetres, no se'ns va donar informació en 50 quilòmetres... i tot per la nostra seguretat!!!
Entrades
