St. Joan, punt d'inflexió

 

Durant el transcurs de la meva vida, pels volts de St. Joan, sempre he viscut experiències dolentes... i és per això, que són unes dates que no m'agraden gens.

A alguns els hi pot semblar estrany, però igual que hi ha gent que no li agraden els nadals, a mi no m'agrada St. Joan. Raret que és un.

Però aquest any ha sigut diferent... diferent per que crec, que s'ha produït un punt d'inflexió en la meva pràctica esportiva... que d'això va aquest bloc.

Us explico...

Vaig començar l'any, amb molta motivació per tal d'afrontar l'ABR. Tanta, que poder vaig cremar-me massa d'hora. La meva practica esportiva, que fins ara era lúdica i de gaudi, es va convertir en una obligació, amb tot el que comporta.

L'abandonament a l'ABR, i la decepció que la va acompanyar, va ser la següent etapa, on sortia sense ganes, però amb la intenció de mantenir l'estat de forma que havia aconseguit.

Finalment, ara, estic sortint a gaudir, sent aquesta setmana, un punt d'inflexió entre l'anterior etapa i la que espero comença...

Després d'un merescut dia de descans després de la Llagostera-Llança, vaig calçar-me les vambes, i dimarts, amb la fresca del vespre vaig sortir a córrer en solitari pel Bosc de la Torre... bones sensacions durant els 7 quilòmetres i pico, i un bon ritme, que m'adono al arribar a casa i descarregar el recorregut a l'strava...

Dimecres, nocturna amb la btt... per fi tornem al Ridaura, amb els seus corriols, amb les seves pujades tècniques, amb les seves baixades a mort... arribo a casa amb un somriure d'orella a orella.

Dijous torno al Ridaura, en aquesta ocasió sobre les vambes... novament me centro en els corriols, ara per aquí, ara per allà... m'adono que he de millorar a les pujades... però si no es pot córrer, es camina... gaudeixo!!!

Corredor ciclista, haurem d'anar a la platja

Dissabte, planifiquem una ruta d'aquelles que ningú s'ha de perdre si aneu en bici de carretera... Llagostera - Anglès (pel Mas Llunes) - Osor - Mare de Deu del Coll - Coll de Nafré - Susqueda - El Pasteral - Anglès, i tornada per quasi el mateix camí...

Magnifica la pujada d'Anglès a Osor; dura però impressionat, la pujada a Mare de Deu del Coll... a la meva retina queda marcada la imatge d'un esquirol, que al creuar la carretera es para al ben mig i es queda mirant com pujo... magnífic.

Mare de Deu del Coll... els pantans a tope!!!

 La baixada pel Coll de Nafré, amb punxada inclosa...

El que fan alguns per descansar... punxada!!

I la tornada, a la cacera de "víctimes", amb les pulsacions molt per sobre del que voldries, però veient com el cos aguanta l'empenta...

Diumenge, després d'un matí de fer el manta, opto per sortir amb la btt i mirar d'aconseguir el repte fi'zi:k Tour Tune-Up de l'strava, on s'havien de pedalar 30 hores en 15 dies... me quedaven 4 hores per assolir el repte i volia intentar-ho... enfilo cap al Puig d'Arques i comença a ploure... reculo i cap a casa... aquesta vegada me quedo a les portes....

La lluna més gran de l'any

Dilluns, volia tornar a intentar pujar a Vallter... en aquest cas, no tenia ni la companyia, ni la logística de l'altre vegada, cosa que faria que la distància a recorrer fos molt superior, i que patís molt més... la paraula patir resonava al meu cap, així que canvio de plans... Vallter seguirà allà. I amb l'Alex, en Pere i la Berta, fem una ruta per l'Alta Garrotxa brutal... La Vall de Vianya-La Canya-Castellfollit-Oix-Beget-Camprodon-St. Pau de Seguries-La Vall de Vianya. 

La pujada a Oix, amb 4 quilòmetres al 10%, exigent... el coll de Boixeda o Rocabruna, amb pàjara per una mala ingesta d'un gel... brutal.

El TEAM Alta Garrotxa

Quin estres... Beget!!!

Moment "pàjara"

Reconec que he gaudit d'aquesta setmana, com feia molt de temps que no ho feia... que segueixi així!!!