Santiago haurà d'esperar

Si, Santiago ha d'esperar uns dies.

Per motius profesionals, el meu germà no pot venir a Santiago a les dates previstes, així que... m'hauré d'esperar.

Posposem la marxa pel 4 de juliol. Passarem calor!!!

Una mica mes de temps per perfeccionar el tema de les alforges, i preparar una mica mes la forma física.

Corriols pel Ridaura

Distància total: 19,80 km
Desnivell de pujada acumulat: 492 m
Índex IBP: 45

Track

Son les 8:30h... el veí aixeca les persianes!!! Me desperto... quina hora és? Renoi... arribo tard!!! El despertador no ha sonat!!!

Me vesteixo ràpid, menjo un parell de torrades i cap al lloc habitual.

Comença a arribar gent, el primer en Pep, i comencem a parlar de l'aventura de la Titan.

Segueix arribant gent... al final avui som una bona colla.

En Pere als últims moments me comenta que avui les passarem magres... i és que la gent cada vegada està mes forta.

Així que sortim pel carrilet direcció cap a Sant Feliu, però al arribar al pas superior que creua la C-35, passem per sobre.

Seguim camí en direcció el Mas Roure, i abans del restaurant agafem un camí a la dreta, i comencem a baixar... arribem a un antic molí, on en Pep ens descobreix un antic canal que portava l'aigua fins al molí. Aquí parem i veiem el pont de pedra.

Visita al pont del canal (aqüeducte)

Amb alguna dificultat segueixo pel corriol, fins arribar de nou al camí. Aquí comencem a pujar cap a Can Tallades. Jo no estic molt fi avui... suposo que no puc fer dos sortides de nivell el cap de setmana... Així que com puc arribo a dalt... en Pere està inflant la roda.

Comencem a baixar de nou cap al Ridaura... la veritat és que els camins avui són molt macos.

Un cop tots reagrupats comencem de nou a pujar cap al Puig Sellera i al Puig Moretó.

Punxada d'en Pere

Aquí comencem a baixar per un corriol, estret i tècnic, amb algunes corbes molt i molt divertides.

Nou regrupament al Pla del Campament, on ja baixem cap a Can Moner.

Iniciem la pujada cap al Pla de Sant Llorenç en una agradable conversa amb en Pep respecte a la protecció del cul. Ell me dona tota la seva experiència del camí de Santiago i de la Titant.

Al final arribem al pabellò on decidim fer unes cervecetes.

Ruta mol i molt maca, encara que una mica tècnica.

Llagostera - Els Metges - Romanyà - Llagostera

Distància total: 43,56 km
Desnivell de pujada acumulat: 968 m
Desnivell de baixada acumulat: 959 m
Índex IBP: 58

Track

Quedem a les 8:00 h a casa d'en Miquel. Jo ben be no se per on anem, ni amb qui anem... si que se que a Els Metges i Romanya, però avui pensava me portarien... ni introdueixo el track al GPS.

En Miquel surt i ens trobem a fora... xarrem una estona i després d'uns minuts de cortesia als companys que havien de venir, els truquem. Al final no poden venir, per problemes familiars.

Sense saber ben be per on anar, enfilem cap al Pla de Panedes pel Bosc de Can Rauric, creuem Els Escuts, cada un per un lloc diferent.

Seguim pedalant i xerrant, quant un dels dos pregunta... anem be? Despistats amb la xarrameca no sabíem on estàvem... així que fem una parada tècnica per decidir la direcció capa on pedalar... ens endinsem per un corriol en direcció Cassà, ja que descartem trobar el camí cap al Rocatal, que era per on volíem pujar.

Després d'una estona arribem a la pista de la Serra Llarga. Aquí ja preveiem que la pujada serà dura, d'aquelles que només fas que pedalar i acabes amb un mal de cul impressionant.

Després d'una estona pedalant, arribem al Sant Cebrià de Lledó (Els Metges), on fem un avituallament lleuger a base de botifarra, pa amb tomàquet i aigua!!!

Els Metges

Fem petar la xerrada, i la veritat que m'ho he passat molt be.

Després d'una estona fent sobretaula, decidim tornar a fer camí cap a Romanyà. La veritat que fa molta mandra tornar a agafar la bici per pujar aquella maleïda pujada...

Seguim el camí cap al Puig d'Arques, i en un intent de fer la ruta mes divertida decidim agafar un trencant que ens porta cap a Can Tibau (veus Miquel que maco queda dir que t'has perdut sense dir-ho). Can Tibau està en un punt baix respecte al camí cap a Romanya... la baixada va ser molt divertida, però la pujada, amb la botifarra de banda a banda de l'estomac... no tant.

Pujant, pujant... arribem al Col del Matxo Mort. Aquí fem una parada tècnica per canviar l'aigua de les olives, i una foto de rigor per immortalitzar la ruta.

En Miquel al Coll del Matxu Mort

Seguim fins a Font Josepa, i arribem a Romanyà. Decidim anar al Mirador de les Mirandes. Aquest Lloc per a mi es encantador, i quedo embelesat tot el temps que faci falta.

Vistes al Mirador de les Mirandes

Després d'una estona xerrant i disfrutant del paisatge, decidim tornar. No ens posem d'acord per on baixar cap a Llagostera. Jo deia pel GR fins a la Font Picant, i en Miquel per uns corriols que van a parar al Pla de Panedes. Al final, ni un ni l'altre... la meitat pel GR i l'altra meitat pels corriols...

Arribem al Pla de Panedes, pedalant fort... i és que ja estem aprop de casa.

M'acompanya fins a casa, i deixem pendent la tapa de morro i les cervecetes de Can Cassoles per un altre dia, i és que ja fem una mica tard.

La veritat que avui ha sigut una ruta divertida, amb una quilometrada maca, rondant els 1000 metres de desnivell, i amb bona companyia.

He arribat a casa amb els primer 1000 km de la stumpjumper en 4 mesos i mig. Un altre motiu de satisfacció.

Demà sortida amb el Club BTT... a veure si aguanto. Porteu-vos be i no foteu molta canya.

Canvi de plans

En Miquel m'envia un missatge que si vull sortir demà amb ell i un altre company a els Metges, al Puig d'Arques i a Romanyà.

M'apunto, i deixo per un altre dia la ruta de les ermites.

Miro la previsió meteorològica.




Bon dia!!!!

Apa, a dormir que demà s'ha de matinar molt!!!

Planificant el cap de setmana

Diumenge hi ha sortida amb el Club BTT Llagostera. Està previst fer una sèrie de pujades i baixades pels camins que voregen el Ridaura.

És per això que buscava una ruta que tingués una distància maca, però no gaire desnivell acumulat, per fer-la dissabte i deixar una mica d'energies per diumenge.

Mirant, mirant he vist que a Caldes de Malavella hi ha una ruta, crec que marcada, anomenada "RUTA DE LES ERMITES".



La ruta enllaça Santa Ceclina, Sant Maurici, Sant Sebastià, Franciac i Sant Andreu Salou. Sortiré de Llagostera i enllaçaré amb el Track a Santa Ceclina.

Total uns 40 km i sembla que uns 400 m de desnivell...

Evidentment, si algú es vol apuntar està convidat.

Entrenant al gimnàs

Avui al entrar al gimnàs veig un cartell que diu: "Dijous tancat per festa local".

Penso: Renoi! Un dia menys per venir!!! Aprofito i decideixo recuperar aquest dia.

Ahir no estava molt fi, així que no vaig apretar molt, però avui les sensacions eren molt bones, i he començat amb 10 minuts de carrera. No estic molta estona, ja que com me sobren uns quilets no es gaire bo per les articulacions.

Després he passat a la bici. Aquestes bicis estàtiques són cada vegada més incomodes i no les suporto. Total 15 minuts a una intensitat moderata (poca càrrega i molta cadencia)

Al final m'he pujat a la eliptíca, que ara és la màquina que més m'agrada. He programat 60 minuts... i amb la técnica de mentalització que estic utilitzant per fer les pujades (posar-me objectius com arribar a aquell arbre, etc), i amb una mica de música techno que no se com ha arribat al meu MP3, he fet 1h10 minuts.

Resumint:

Exe. Time: 1:35
Kcal: 1240
In zone: 1:09
Average: 133

Fet caldo!!!

Intent de Pollastre

Distància total: 37,94 km
Desnivell de pujada acumulat: 721 m
Desnivell de baixada acumulat: 716 m
Índex IBP: 43

Track

Poso el despertador a les 7:30h vull fer la ruta del pollastre i sembla que pot ser llarga.

Sona el despertador... no puc!!! Al final m'aixeco a les 9:00 tocades... esmorzo tranquil·lament, me vesteixo i agafo la bici. No tinc gaires ganes, però avui toca.

Recordo que avui hi ha sortida per a la mainada amb els del Club BTT Llagostera. Aprofito per passar pel lloc habitual on quedem per saludar. Trobo en Pere, un dels que ha anat a la Nisan, i xerro uns segons amb ell... esta be!!!

El nom de Pollastre fa referència a la cursa organitzada fa uns anys per la secció de ciclisme del CREC (Santa Cristina d'Aro), la ruta aprofita alguns dels seus camins.

Enfilo cap al Pla de Sant Llorenç on al final arribo a Can Moner. Giro a la dreta i travesso un parell o tres vegades el Ridaura. Començo a pujar per un camí idíl·lic, i és que la natura aquest any està magnífica.

Camí paralel al Ridaura

Segueixo pujant ara per una pista més ample paral·lela al Ridaura i a la Riera de Sant Baldiri.

Paella molt técnica, sempre que passo per aquí vull fer una foto. Avui és el dia.

Als peus del Puig de Sant Baldiri aprofito per fer un mos.

Continuo cap a Can Codolar, i pel camí de Sant Baldiri passo per la Creu d'en Barraquer.

Després d'uns metres agafo una pista cap a la Casa Nova. La pista és estreta, pedregosa i molt, molt tècnica, no apte per no avesats en el tema. M'adono que és més fàcil anar depresa que apoc apoc.

Això és el corriol!!!

Pel camí trobo el Mirador de les Comes i faig una foto.

Mirador de les Comes

Vista al Mirador de les Comes

Després d'una estona per la trialera/corriol, arribo a un camí més ample i segueixo el track.

Passat uns metres, m'adono que m'he passat el desviament del següent corriol. Aquest discorre paral·lel a la urbanització la Casa Nova.

Per aquí s'ha de passar!!!

Vistes de Sant Feliu

Avanço com puc i arribo al Mas de Santa Escolàstica. Aquí veig que el track continua per corriols, i ja no tinc temps, així que agafo un camí asfaltat i enfilo cap a Sant Feliu, on encararé cap a Santa Cristina i ja pel carrilet cap a casa.

Llàstima no haver-me aixecada a l'hora.

Equipatge Camí Santiago

Ja queda poc per emprendre la nova aventura que serà el camí de Santiago en bici.

Si no passa res en cinc setmanes estarem ja en marxa, així que avui m'aborria i m'he posat a fer una llista de tot el que necessitaré.

L'equipatge ha de ser lleuger, només podem emportar-nos el material necessari, ja que un sobrepés ho pagaríem amb escreix a la primera pujada.

Intento analitzar la situació i divideixo en categories:

Bicicleta:

- 1 Portabultos
- 2 Alforges
- 1 Bossa manillar
- 2 Bidons
- 1 Bossa eines (1 desmuntables, 2 Càmeres, 1 Kit parxes, oli cadena, multieina, brides i cargols de recanvi)
- Pops elàstics
- Llum darrera tipo led's
- Llum frontal
- Candau
- Timbre

Roba ciclisme:

- 2 Culots curts (amb una bona badana)
- 2 Mallot màniga curta
- 1 Mallot màniga llarga o manguitos
- Guants
- Casc
- Buff (pel fred al matí i la suor al pic del dia)
- Sabatilles amb cales (millor flexibles)
- Ulleres de protecció
- Jaqueta Winstoper (opcional)
- Impermeable

Roba carrer:

- Bermudes
- 2 o 3 samarretes cotó
- Sabatilles esportives o xancletes
- Roba interior
- 2 o 3 parells de mitjons

Al alberg:
- Sac de dormir ultralight
- Funda de coixí
- Xancletes dutxa
- Tovallola esportiva (lleugera)
- Kit neteja personal (sabó, desodorant, Raspall i pasta de dents... )
- Sabó per rentar la roba
- 4 o 6 pinces per penjar la roba
- Kleenex
- Taps de cera per les orelles

Complements:
- Navalla multi us
- Telèfon i carregador
- Endoll amb vàries tomes (lladre)
- Càmera fotogràfica + carregador
- Cascavells per les alforges (en cas de robatori per la nit)
- Guants làtex (per una reparació)
- Pedra (Per dipositar a la Creu de Ferro)
- Farmaciola (aspirines, fortasec, etc)
- Crema solar
- Vaselina (per les llagues al cul)
- Llibreta i bolígraf per les anotacions

Documentació:
- DNI
- Targeta seguretat social
- Carnet de conduir
- Credencial del Pelegrí

Penso que això és tot el necessari. Miraré de fer la proba a veure quan pesa i si es viable portar-ho.

Segurament faré una etapa 0 amb tot el material per anar-me acostumant.

L'equip Titan Desert Llagostera ja és a casa

Ja són a casa els companys del Club BTT Llagostera després de la gran aventura pel Marroc que és la Nisan Titan Desert.

Fotografia de la Web de la Nissan Titan Desert

Al final en Quim ha quedat el 113 a 12:27 del primer, i en Pep i en Pere 120 i 122 respectivament a 14:03.

Enhorabona pel repte assolit, i a esperar el proper any.

Ens veiem als camins!!!

Volta al pantà de Susqueda

Distància total: 45,29 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.020 m
Desnivell de baixada acumulat: 1.033 m
Índex IBP: 73

Track

Es preveu un dia asoleiat i magnific... avui és el dia.

La veritat que tenia moltes ganes de fer aquesta ruta, una mica per deformació professional i veure la presa i el pantà molt de prop, i una mica per veure com ens compatibilitzem el meu germà i jo de cara al "camí de Santiago".

Havíem quedat a les 8:30 h a casa meu per carregar les bicis. Havíem de muntar el portabicis de portó que mai m'ha agradat, però be, es el que hi ha.

En Manel amb les bicis carregades al cotxe

Així que un cop tot carregat, enfilem cap a la pressa del Pantà de Susqueda, on deixarem el cotxe.

Preparant-ho tot

Preparem tot, en Manel es porta fins i tot les alforges. S'ha tret els pedals automàtics... diu que vol provar, que vol anar així al camí. Jo amb el meu inseparable Camelback... porto de tot.

Iniciem el recorregut, creuant la presa, seguit el Track que he descarregat de la pàgina del Club BTT Llagostera.

Presa del pantà de Susqueda. Està a tope.

El camí no és molt ample, i pedregós, no m'ho imaginava així... és difícil pedalar amb tanta pedra que s'ha després de la muntanya, i jo amb la suspensió total, agafo una mica d'avantatge ja que puc traccionar millor Comencem a pujar de bon començament.

Imagino que és la antiga pedrera d'on van treure l'àrid per pastar el formigó. Imagino!!!

El camí discorre paral·lel al pantà, i creuant el camí, hi arriben infinitat de rieres i rierols, que s'ha d'anar creuant. La veritat, és esplendorós veure tanta aigua.

En Manel creuant un dels tants rierols.

Anem fent parades de reagrupament en els desviaments, en els rierols, quan podem.

Rierols que hi arriben al pantà.

Per error agafem un camí erroni... ningú va veure els desviament... així que analitzem la situació i veiem que al final es conecta de nou amb el Track, així que decidim continuar. El camí pica molt cap amunt, i ja preveiem la pujada infernal que hi ha a partir el quilometre 13.

En Manel. Va fent!!

Arribem al punt de connexió amb el Track original, i comença la pujada de debò, així que decidim improvisar un avituallament per tal d'afrontar la "pujadeta"

El plàtan... la nostra barreta energètica.

Vista del camí. A veure qui te co..ons de pujar per aquí.

Com podem pujem, una estona a caball de la bici, una altra empentan-la a petu La veritat és que hi ha molta pedra, i és el que complica l'ascens, apart de les dures pendents. Queden 4 quilometres de pujada molt dura. Decidim reagrupar-nos al punt mes alt i ens separem.

Magnifiques vistes.

Enganxo una tifa de vaca... hi ha moltes... quina pudor!!!

La pobre vaca no anava molt fina.

Rierol, rera rierol.

Les vistes són magnífiques.

Pel camí trobem un individu amb un 4x4 que quasi m'atropella enfotent-se de la pujada que me queda. Li demano que reculi ja que no podem passar tots dos, donat que el camí és molt estret. Uns segons mes tard, apareix un gos corrent, el paio debia portar a passejar al gos!!!

El gos del del 4x4.

Arribo a dalt, desfet!!! Me trec el casc, el Buff, el Camelback, tot!!! Quina pujada. En Manel triga molt... decideixo fer un mos, ja és tard. I és que per fer 4 quilometres he trigat quasi una hora.

Arriba en Manel. Menja una mica i comencem el descens. Ara baixem per una pista mes ample i formigonada. Els quilometres cauen ràpidament.

Vistes a la zona alta del camí

Arribem a La Riba, just a sobre de la presa del pantà de Sau. Fem unes cervecetes al restaurant/hotel i mengem el segon bocata... descansem una estona.

Restaurant la Riba. Això és el que veiem mentre feiem un mos.

Després d'una bona estona, reprenem el camí, pasem per la presa del pantà de Sau, i agafem un camí amb un cartell que diu que està tallat. Després veurem que es degut als despreniments de pedres.

Ara el camí és de sauló, amb puja i baixes continus... un trencacames!!! El camí discorre paralel al pantà de Susqueda, i en ocasions sembla que estigui penjat.

El camí discorre paralel al pantà. Sembla penjat.

Vaig esperant al Manel, ja que dona símptomes de feblesa, està fet pols!!! Aprofito per fer algunes fotos panoràmiques.

Vistes del pantà. Foto panoramica.

Trobem molta gent amb cotxe, sobre tot alguns impresentables amb 4x4 que es paren enmig d'una corba per fer-se una foto sobre la riera.

Vaig esperant al Manel, que li costa una mica... jo també començo a estar fet pols... me fa mal el cul... portem 40 i pico quilometres.

Bonic contrast del sol a les muntanyes amb la zona en hombra on estavem.

Veiem la presa, això sembla que li dona ales al Manel, i ja no m'el trec de sobre. Trobem un grup de beteterus que suposo van cap a Sau.

La presa a la llunyania.

Al final una ruta molt maca, totalment recomanable, i en aquesta època de l'any... després pot fer molta calor en aquell forat. Una oportunitat única per veure els pantans totalment plens.

No oblideu un spary de grasa per la cadena, pasant per tants rierols queda seca.