09-07-2009 - Camí de Santiago - Etapa 5 - Hontanas - Sahagún

Distància total: 97,60 km
Distància acumulada: 417,39 km
Temps: 7h 16 min
Velocitat mitjana: 15,30 km/h

Desnivell de pujada acumula 594 m


Petat!!! Així m'aixeco... no puc no m'aguanto, no se que me passa, però estic molt cansat.

Inicio la rutina de cada dia, i anem al garatge a buscar les bicis... la roda de davant del Manel està desinflada de nou, així que decideix canviar la càmera... li deixo una de les meves, ja que la seva la va perdre a Atapuerca.

Iniciem camí Miguel i Celes, els amics de Sabadell, i nosaltres.

Sortim d'Hontanas i de seguit agafem un camí entre camps de cereals... vaig l'ultim arrastrant-me. Als pocs quilometres agafem una carretera sense gairebé transit... passem per sota l'arc de les runes del convent de San Anton.


Convent de San Anton

De seguit arribem a Castrojeriz, on aprofitem per esmorzar... una torrada i un cafè amb llet. El Manel segueix amb els seus problemes intestinals i decidim separar-nos del Miguel i del Celes donat que la parada per agafar forces s'allarga més del previst.


Castrojeriz






Església a Castrojeriz

Després d'una estona en que el Manel fa una llarga visita al Sr. Roca, seguim camí ja per una pista ample i amb bon ferm... de seguit trobem el punt complicat del dia... La Colina de Mostelares, també anomenat Matamulos, una bona xinxeta en mig de la planura... ja de lluny veig al Miguel i al Celes que s'ho prenen amb calma pujant a peu...


Al fons, Colina de Mostelares, més conegut com a Matamulos

Inicio l'ascens amb estones amb el plat petit, i amb estones a peu... jo no estic be i no vull forçar la màquina... el Manel es fa tota la pujada amb el molinet.

Un cop a dalt, iniciem el descens, ràpid i ple de peregrins... com no vaig be, no tinc ganes ni de saludar i els aviso amb la campaneta... en un batxe, perdo el bidó... paro a recollir-lo, i me'l dona un peregrí que me fot la bronca per no saludar... i me diu que per això he perdut el bidó... l'agafo, i sorpresa... s'ha trencat el porta bidó i ha caigut amb l'estructura... el col·loco a l'alforja i segueixo camí després de disculpar-me amb el peregrí.

Arribem a Ermita de San Nicolas, a partir d'aquí, entrem a tierra de Campos, on les grans planícies posaran a proba la nostra ment.



Circulem paral·lels al Canal de Castella, i passem per Itero de la Vega, Boadilla del Camino, on no ens convenc el bar que hi ha per esmorzar, i arribem a Frómista, on passem per sobre el canal, per un passadís realitzat per obrir una vàlvula de comporta... el treballador del canal ens dona permís per passar... els ciclistes normalment baixen fins al pas existent a la carretera. Un cop al poble localitzem un bar una mica separat del camí, on trobem als companys de Sabadell, ells ja estan acabant i nosaltres ens mengem un bocata de truita de patata.


Circulant paral·lels al Canal de Castella

Després d'una bona estona descansant seguim camí cap a Carrión de los Condes circulant per un caminador paral·lel a la carretera... un calvari, i més tant malament com me trobo!


Carrión de los Condes

Passem per Población de Campos, Revenga de Campos, Villarmentero de Campos, Villalcazar de Sirga, on parem a fer un refresc i reposar una mica a la terraseta d'un bar.

Finalment arribem a Carrion de los Condes on trobem el mercat al carrer... hi ha botigues de roba, de fruita... En Manel entra en una ferreteria per tal de comprar Superglue 3 i cinta americana. Jo entro en un petit supermercat i compro el menjar.

Després d'una passejada pel bonic poble, sortim per un tram de carretera, inicialement amb molt de transit, després passem a una secundaria quasi deserta... de seguit agafem un camí quasi infinit, totalment recte i sense referencies al horitzó que fan que la duresa mental sigui la seva gran dificultat... Després de més de 13 quilometres pedalant, botant per lo pedregós del ferm, arribem a Calzadilla de la Cueza, on en un petit parc aprofitem per dinar suaument. Com a postre, venia de gust un gelat, i entro al bar que hi ha al cantó a comprar-ne un... trobo als companys de Sabadell que han entrat a dinar, i estan pagant el conte... Descansem junts al parc i comentem la ruta del dia.

Seguim camí un cop el sol del migdia ha baixat una mica, i tornem a circular per un caminador paral·lel a la carretera, entrant a cada poble, seguint les fletxes del camí. Passem per Lédigos, amb les seves cases fetes d'"adobe" (fang i palla), Terradillos de los Templarios, Moratinos, San Nicolas del Real Camino fins arribar a Sahagún, on busquem l'alberg.


En Miguel, el Celes i en Manel... en aquest ordre


Fang, molt de fang i poca pedra als edificis de la zona

A l'alberg trobem als nois de Granada i fem petar una mica la xerrada... dutxa reparadora i una estona de descans estirat al llit. Una mica més tard, sortim a donar un volt, fer un parell de cerveses, i mirar de comprar una mica de roba d'abric per en Miguel i el Celes, i és que al matí fa fred...

Sopem a un restaurant davant l'alberg on destacaríem l'amabilitat dels cambrers, sobre la qualitat/quantitat del menjar, i anem a dormir després de fer petar una mica la xerrada... són les 10h i tot-hom està dormint... és una gran nau amb moltísima gent... només se sent algú que fa un soroll estranys, però familiar.... és el Manel que està reparant les alforges amb la cinta americana que va comprar!!!

II Marxa 7 ermites de Bescanó - Ruta llarga

Dissabte 08-08-09 - Sortida BTT - Pujada al Puig Gros

Distància total: 29,44 km
Desnivell de pujada acumula 497 m

Índex IBP: 36

Avui no he quedat amb ningú... en Miguel està descansant de la ruta de dos dies amb el seu cosí, i decideixo sortir sol... tenia pensat fer una ruta de 100 km per les Gavarres que fa temps que volta pel meu cap, però els compromisos familiar fa que opti per una ruta més curteta... a la tarda vull estar a la festa de cumpleanys del meu nebot.

Així que mentalment reviso la meva base de dades en quant a rutes es refereix i veig que fa temps que no pujo al Puig Gros, i aprofito per fer-ho... és tard, les 9:30h i comença la caloreta, encara que deien que plouria.

Les sensacions, inicialement al pla de Panedes, són molt bones, suposo que després del descans necessari és comença a notar el fons agafat durant el camí.

Quan comencen les pujades segueixo be... al final arribo a dalt, i sense quasi reposar un segon inicio el descens... com vaig sol, baixo al meu aire a un ritme altet, aprofitant el recorregut de les suspensions... de cop me trobo a un noi amb una bici de carretera... increïble, però baixava be!!! L'adelanto i segueixo... ja al pla continuo a bon ritme fins a casa...

Aprofito que arribo d'hora i rento la bici.

A la tarda festa de celebració del 4art cumpleanys del Marc, el meu nebot, i li portava una bicicleta de regal... la seva ja li queda una mica petita. Per cert... les rodes van durar una tarda... al matí següent ja les va treure i diu que va estrenar el casc!!!




Diumenge 09-08-09 - Marxa 7 ermites de Bescanó


Distància total: 32,17 km
Temps: 3h 32 min
Velocitat mitjana: 9,76 km/h

Desnivell de pujada acumula 1.115 m
Índex IBP: 94


Me venia de gust fer la II Marxa 7 ermites de Bescanó - Ruta llarga, així que vaig intentar convèncer al meu germà Manel per que vingués amb mi.... no va haver-hi manera...


Així que jo sol me planto a Bescanó i faig la inscripció. Me donen el dorsal 181.

Moment de la sortida

A la sortida me quedo una mica al marge, ja que vull anar al meu ritme, sense intentar participar a la cursa que sempre es munta a la part inicial del "pelotò".

Inicio la ruta amb molta precaució, no tinc ganes de petar de seguida.... de seguit els primers embussos al primer corriol... després d'uns quilometres cada escú pren el seu ritme... els nens amb els pares es quede darrera i fem un grup del mateix nivell... uns de Vidreres i un company amb una Epic que per ell era la seva primera pedalada.

Primer embus al primer corriol


Fins al primer avituallament, aproximadament al quilometre 10 el traçat discorre per camins i corriols poc tècnics i amb desnivells suaus... la cosa va be... Menjo una mica de fruita i bec aigua.

A partir el quilometre 14 aproximadament, es divideixen els dos traçats, el llarg i el curt, començant una part amb molt més corriol, molt més tècnica i amb desnivells més importants... passem a pocs metres del segon avituallament i necessito menjar alguna cosa... així que miro de dosificar les forces que me queden fins arribar-hi.

Després d'una bona volta que ens fan donar arribo al segon avituallament una mica tocat i amb falta d'energia. Han esgotat les existències... no hi ha ni aigua ni menjar... així que decideixo menjar una barreta que porto d'emergència i li dono la segona al company de la Epic que també anava desesperat...

Arribem al tercer avituallament al quilometre 28 aproximadament, que només era líquid , bevem aigua a plaer... queden uns 5 o 6 quilometres... una pujada suau per asfalt i tot camí fins l'arribada, on ens espera un refresc i un bocata de botifarra... i pomes a plaer.

Pedalada molt i molt guapa... molt corriol, alguna part una mica massa tècnica però els hi perdonarem pels paratges per on em passat.

08-07-2009 - Camí de Santiago - Etapa 4 - Belorado - Hontanas

Distància total: 87,31 km
Distància acumulada: 319,79 km
Temps: 6h 40 min
Velocitat mitjana: 13,00 km/h

Desnivell de pujada acumula 971 m

Iniciem el dia amb un esmorzar a base de suc, torrada amb melmelada i cafè acompanyats dels companys de Sabadell. En Manel no es troba be de la panxa, i ja porta uns dies, i decideix no esmorzar...

Al garatge on vam tancar les bicis trobem una bomba de peu i decidim revisar la pressió dels pneumàtics i donar-li una mica més de pressió per tal de tenir menys resistència a l'avanç. La bomba no funciona i en Manel (conillet d'índies) ha d'inflar la roda amb la seva manxa per tal d'arribar a la benzinera després de quedar totalment desinflada per la bomba.

Creuem el bonic poble de Belorado donat que l'alberg està a l'inici del poble, i arribem a la benzinera on inflem les rodes a 2,8 davant i 3,0 darrera... m'adono que el desgast del pneumàtic comença a notar-se... renoi!!! com arribaran a Santiago!!!

Un cop tot en ordre, iniciem camí... en Miguel que és dels dos de Sabadell el de més edat comença a tirar, i els perdem després d'uns quilometres... nosaltres anem a un altre ritme.

Circulem al cantó del riu Tirón per un camí ample tot rodejats de camps de cereals. Arribem a Tosantos i seguim en un suau ascens fins arribar a Villambista on aprofito a fer fotos a l'església, i espero un moment al Manel... curiosament avui jo me trobo molt be i ell no va fi per la panxa.


Església a Villambista


Portalada de l'església



Seguim direcció a Espinosa del Camino on un cop travessat el poble trobem una baixada que posa a proba la càrrega del Manel... les alforges se li estan desfent dels batxes i està repartint la carrega al transportin amb pops, i perd la càrrega a l'esmentada baixada.... jo no m'adono i arribo a Villafranca de Montes de Oca pedalant tot sol per dintre d'un bosc que te sortida a la carretera... l'espero i m'explica l'ensurt.


Esglèsia de Villafranca de Montes de Oca

Aquí comença a priori la part més dura del dia... comencem un ascens cap a l'alt de la Pedraja per un camí formigonat inicialment amb una pendent molt i molt dura que ens obliga a posar el peu a terra... tot seguit el camí es converteix en una pista de terra dintre d'un bosc de roures, on a estones amb el plat petit i a estones a peu arribem a dalt del port... la duresa de la pujada queda reflectida pel fet que un noi de bon caminar arriba a dalt alhora que nosaltres, havent començat l'ascens a la vegada.


Inici de la pujada de la Pedraja

Tot seguit iniciem una forta però curta baixada que entre la presencia dels peregrins a peu i que al final de la baixada hi ha un pont de fusta molt estret, fa que no l'aprofitem al màxim... baixem frenant... seguidament comença de nou una dura pujada fins arriba a un monument als soldat afusellats durant la guerra civil.


Monument als soldats afusellats a la Guerra Civil

Ara ja comencem una suau baixada per una pista molt i molt ample i vorejada de boscos de pi plena de peregrins... arribem a San Juan de Ortega on aprofitem que han portat pa acabat de fer i ens mengem en un bar un bocata de truita de xoriço... BRUTAL!!! Jo crec que ha sigut el millor bocata del camí amb diferència... Conversem amb un peregrí que ha parat a esmorzar i li recomanem el bocata en qüestió... FLIPA!!!


Una noia dormint a San Juan de Ortega

Seguim camí per una pista inicialment vorejada de boscos i després de camps de cereals... amb algun que altre roure espectacular... trobo una càmera al mig del camí, i penso "quin tio més porc deixar-la tirada a terra... te l'emportes i ja la tiraràs"



Arribem a Agés i aquí el camí es la carretera, on després de una llarguísima recta arribem a Atapuerca. Aquí caic en la situació de les alforges del Manel i la càmera que he vist uns quilometres enrere i li pregunto si ha perdut alguna cosa... la càmera era d'ell... les alforges han petat i va perdent les coses. Ens informem dels horaris de visita per veure el llaciment, però no encaixa amb els plans que tenim... hem d'esperar molta estona, així que decidim seguir camí no sense segellar la credencial.





Sortim del poble per la carretera i de seguit agafem un camí que ens condueix a una zona de fortes pendents i intransitable per les pedres que hi ha... aquesta si que és la part més dura del dia. Hi ha com una balla d'espines que dona la sensació de que la zona ha sigut una zona militar o alguna cosa així... a dalt, i després de patir molt per pujar, trobem una creu, de les moltes que hi ha pel camí, on un peregri ens ofereix fer-nos una foto...









Iniciem la baixada cap a Villaval per la pista en les mateixes condicions que hem pujat, pendents fortes i molta, molta pedra, que s'anirà suavitzant amb els quilometres. Passem per Cardeñuela-Riopico, Orbaneja-Riopico, Villafria on no hi ha res destacable.

Arribem a Burgos per un llarg, molt llarg polígon industrial... comença un calvari donat que la senyalització està pensada pels caminants i has d'anar per la vorera per no perdre les senyals... a més és hora punta i hi ha molta gent pel carrer... arribem al centre i comencem a trobar magnífics monuments arquitectònics fins que arribem a la catedral que no visitem donat que ja la coneixem pels lligams familiars que tenim amb la ciutat...






Catedral de Burgos... magnífica!!

Seguim camí no sense passar per la universitat que fa que ens traslladem uns segles enrere donat l'arquitectura dels edificis...


La Universitat de Burgos... un altre temps!!!

Sortim de Burgos sent la sortida molt menys traumàtica que l'entrada i de seguit agafem una pista que ens portarà a Villarlvilla i Tardajos, on aprofitem per descansar una mica en un banc a l'ombra d'un bon arbre... prenem una cola per tal de reposar les energies perdudes...

Aquí trobem als companys de Sabadell que surten de dinar... conversem una estona i comenten les seves peripècies a Burgos... s'han perdut després de fer equilibris per la borera entre la gent...

Seguim camí amb ells i per camins vorejats de camps de cereals atravessem Rabé de las Calzadas i arribem a Hornillos del camino... no hi ha un arbre i el sol apreta de valent... aprofitem a Hornillos per omplir els bidons i reposar una mica a l'alberg on l'hospitalera ens recomana parar a Hontanas o a Castrojeriz...


En Miguel, Manel i Celestino agafant aigua (d'esquerra a dreta)


Seguim camí per la meseta castellana amb puixes i baixes constants fins arribar a Arroyo San Bol on ja comencem a estar cansats per la forta calor... aquí decidim que avui també s'ha de parar a descansar aviat ja que portem uns quants quilometres... fem camí fins a Hontanas, on arribem amb un suau descens... el poble està en un forat, i la sensació de calor s'accentua... hi ha dos albergs, un privat que està complert i un public que ens obren el bar que tenen habilitat amb lliteres pels peregrins... dutxa reparadora i visita turística pel poble... cerveceta a la plaça del poble i sopar a la piscina un plat combinat de morcilla de Burgos amb ous ferrats i verduretes... de vici!!!


Hontanas... molt tranquil!!!




En Manel... petat!!!


En Miguel prenent el sol... a l'ombra feia fred!!!


Sense comentaris!!! (Me va fer gràcia)


Conversem fent el cafè amb una persona de la zona que ha fet el camí moltes vegades, ens fa unes quantes recomanacions i ens adverteix de la duresa mental de les properes etapes, ja que discorren per zones molt i molt planeres i sense vegetació... també ens prepara per la primera dificultat que trobarem només sortir del poble...

07-07-2009 - Camí de Santiago - Etapa 3 - Navarrete - Belorado

Distància total: 67 km
Distància acumulada: 232 km
Temps: 6h 50 min
Velocitat mitjana: 10,10 km/h
Desnivell de pujada acumula 1.007 m


Després d'un esmorzar com cal, sentats a taula i xerrant una mica, comencem a muntar les alforges sobre les 7:30 del matí... fa fred.


Muntant la paradeta

En Manel es dona conte de que te la roda de davant fluixa i els hi diem als companys de Sabadell que segueixin camí, que ja ens veurem... com al Manel li estranya haver punxat, ja que conserva bona part de la pressió, s'estima més tornar a inflar, i aguanta!!! Iniciem l'etapa del dia... avui hem de parar a una hora prudencial, ja que el cansament acumulat i la falta de descans estan fent mella.

Sortim de Navarrete i de seguit comencem a circular per una pista paral·lela a l'autovia que pica cap amunt... de seguit trobem a una família... l'avi, el pare, i el fill que han punxat, i no poden inflar la roda... els hi deixem la manxa i seguim camí. Agafem el camí original i de seguit arribem a
Ventosa, seguim en ascens per un corriol on s'ha de posar peu a terra, i al cim trobem tot de monticles de pedra que fan els peregrins... aquí ja comença un sua descens cap a Nàjera. Al entrar al poble ens liem una mica amb les indicacions de l'alberg... uns peregrins que estan com nosaltres localitzen la fletxa i seguim camí... creuem el poble i en un super parem a comprar menjar... un fuet, una amanida en llauna, una llauna de pop en salsa americana, pa, galetes, i fruits secs...

Continuem camí, i a la sortida del poble, hi ha una pujada amb unes rampes impressionants... a l'ascens peto de nou... començo a preocupar-me ja que no és normal... no recupero... surto cansat... el camí pot ser molt dur en aquestes condicions.

Seguim com podem i busquem un lloc on poder fer un mos i descansar una estona... anem per una pista amb una mica de desnivell... després d'uns quilometres arrastrant-me trobem un lloc bo per parar i descansar... ens mengem el fuet amb una mica de pa, i descansem una mica... començo a pensar que si la dosi de la medicació que prenc és suficient per l'esforç que estic fent, i decideixo incrementar-la a veure que passa...

Seguim camí, i de seguit arribem a Azofra, on trobem una font... curiosament hi ha un cartell que no és potable... els peregrins que vam trobar a Nàjera i ens van orientar, ens comenten que darrera estan les aixetes d'aigua potable i omplim els bidons. Aprofito per fer un Aquarius al bar del poble i començo a trobar-me millor.


Petat... així vaig

Continuem el camí entre vinyes i camps de cereals en constant ascens fins a Cirueña, passant per Ciriñuela. A Cirueña hi ha un camp de golf i una urbanització totalment nova, però que sembla deshabitada... una urbanització fantasma!!! Seguim camí i veiem un cartell que ens indica que hi ha un bar a 100 m... renoi, quins 100 metres mes llargs i tots en pujada... prenem una cola i ens mengem uns quants fruits secs.




La meseta espanyola


Tornem al camí i de seguit comencem un suau descens que en molt poc temps ens porta fins a Santo Domingo de la Calzada, on aprofitem per descansar i dinar a un parc amb gespa... també i són els companys de Granada que saludem. En Manel que no es troba gaire be de la panxa aprofita per buscar un bar i fer les seves necessitats i jo me foto una becaina d'escàndol durant la seva absència.

Un cop refets, iniciem una ruta turística pel poble on "cantó la gallina després de asada"


En Manel amb la gallina famosa


Santo Domingo de la Calzada

Sortim del bonic poble pel pont sobre el riu Oja que va construir el mateix Sant... suposo que per això és el patró dels enginyers de camins i obres públiques...


Pont a Santo Domingo de la Calzada

Seguim camí paral·lels a la carretera... veiem molts peregrins en bici que hi van per ella... ens desviem del camí paral·lel a la carretera per anar cap a Grañon, on tinc problemes amb una cosetxadora per que me deixi passar...




Grañon


Un cop passat el poble iniciem un descens i tornem a rodar paral·lels a la carretera sempre pujant i baixant. Passem per Redecilla del camino, Castildelgado, Viloria de Rioja, Vaillamayor del Rio i Belorado, on decidim parar a l'alberg A Santiago.


Entrada a Castella Lleó... comencen les etapes de coco!!!



Trobem als companys de Sabadell que també han parat d'hora per netejar la roba... netejo la bici i les alforges que estan plenes de pols, engraso la bici i dutxa reparadora... conversa amb unes noies de Tarragona i a descansar escrivint el diari, i escoltant musica... després el sopar del peregrí... un plat de pasta impressionant, i ous ferrats amb xoriço!!!

Inoculant el virus - Torre dels Moros - Poblat Ibèric

Ahir com cada divendres tinc una trucada d'en Miguel...

Miguel: sortiràs?
Jordi: i tu?
M: si!!
J: ...dons jo també
M: ...he quedat amb un amic que estrena bici, no ha sortit mai en btt... podem anar a Romanyà...
J: no, és molt dur pel primer dia... fem la ruta de la Torre dels Moros i el Poblat Ibèric!!!...
M: ok vale... demà a les 8 a casa meu
J: ok... dew!!!

A les 8 puntual a casa seu... i el nou company no arriba... després d'una estona de cortesia el truquem... no agafa el telèfon... decidim que fem... de cop sona el telèfon del Miguel.... el nou company va pensar que havien de concretar si és sortia o no... i s'ha quedat dormint... li diem que si s'anima... diu que si i l'anem a buscar a casa seu...

En Pedro... surt del garatge amb una flamant GT Avalancha que ja ha estrenat pel carril bici... després de les presentacions pertinents, anem a comprar piles ja que el GPS comença a pitar donant el missatge d'error que li falta menjar!!!

Iniciem el recorregut, tot xerrant... avui ha de ser molt light, per tal de que en Pedro es vagi acostumant a anar per camins... no ha anat mai en BTT i avui és la seva primera sortida... arriem quasi sense adonar-nos a la Torre del Moros, i me toca a mi fer-li uns dissertació sobre la historia del lloc...

Torre dels Moros... una terma romana

En Miguel i el Pedro enfotent-se de la meva xerrada

Seguim camí tot relaxats dirigint-nos al poblat Ibèric... aquí ja comences les pujades... encara que suaus... Arribem al poblat Ibèric i després d'una petita xerrada referent a la historia del lloc, comencem a refer forces amb unes quantes galetes i fruita...

Arribant al pobla Ibèric

Les runes del poblat Ibèric


Després d'una bona estona xerrant, més aviat filosofant, seguim camí... en Miguel avui te problemes amb el seient i se li mou, parem per intentar resoldre el problema...

En Miguel

En Pedro i la seva nova GT... quina cara de felicitat!!!

Baixem cap a Cassà i a en Miguel se li acudeix la idea de comprar llet fresca. A Cassà hi ha una màquina expenedora de llet que venen directament els pagesos de la zona. Així que reculem pel carrilet cap a Cassà i compra un litre de llet, que tasta allà mateix....

Agafant l'ampolla

Omplint l'ampolla

Tornada pel carrilet, i ceveceta ràpida a Can Cassoles seguint amb la conversa de tot el matí.

Al final jo crec que en Pedro ja està infectat amb e virus de la BTT, ja que ha quedat amb en Miguel per sortir dilluns.... un altre infectat!!!

Total uns 35 quilometres suaus, suaus, suaus.... bona conversa, i una ceveceta fresca... ah i les galetes de la filla del Miguel!!!