07-07-2009 - Camí de Santiago - Etapa 3 - Navarrete - Belorado

Distància total: 67 km
Distància acumulada: 232 km
Temps: 6h 50 min
Velocitat mitjana: 10,10 km/h
Desnivell de pujada acumula 1.007 m

Després d'un esmorzar com cal, sentats a taula i xerrant una mica, comencem a muntar les alforges sobre les 7:30 del matí... fa fred.

Muntant la paradeta

En Manel es dona conte de que te la roda de davant fluixa i els hi diem als companys de Sabadell que segueixin camí, que ja ens veurem... com al Manel li estranya haver punxat, ja que conserva bona part de la pressió, s'estima més tornar a inflar, i aguanta!!! Iniciem l'etapa del dia... avui hem de parar a una hora prudencial, ja que el cansament acumulat i la falta de descans estan fent mella.

Sortim de Navarrete i de seguit comencem a circular per una pista paral·lela a l'autovia que pica cap amunt... de seguit trobem a una família... l'avi, el pare, i el fill que han punxat, i no poden inflar la roda... els hi deixem la manxa i seguim camí. Agafem el camí original i de seguit arribem a Ventosa, seguim en ascens per un corriol on s'ha de posar peu a terra, i al cim trobem tot de monticles de pedra que fan els peregrins... aquí ja comença un sua descens cap a Nàjera. Al entrar al poble ens liem una mica amb les indicacions de l'alberg... uns peregrins que estan com nosaltres localitzen la fletxa i seguim camí... creuem el poble i en un super parem a comprar menjar... un fuet, una amanida en llauna, una llauna de pop en salsa americana, pa, galetes, i fruits secs...

Continuem camí, i a la sortida del poble, hi ha una pujada amb unes rampes impressionants... a l'ascens peto de nou... començo a preocupar-me ja que no és normal... no recupero... surto cansat... el camí pot ser molt dur en aquestes condicions.

Seguim com podem i busquem un lloc on poder fer un mos i descansar una estona... anem per una pista amb una mica de desnivell... després d'uns quilometres arrastrant-me trobem un lloc bo per parar i descansar... ens mengem el fuet amb una mica de pa, i descansem una mica... començo a pensar que si la dosi de la medicació que prenc és suficient per l'esforç que estic fent, i decideixo incrementar-la a veure que passa...

Seguim camí, i de seguit arribem a Azofra, on trobem una font... curiosament hi ha un cartell que no és potable... els peregrins que vam trobar a Nàjera i ens van orientar, ens comenten que darrera estan les aixetes d'aigua potable i omplim els bidons. Aprofito per fer un Aquarius al bar del poble i començo a trobar-me millor.

Petat... així vaig

Continuem el camí entre vinyes i camps de cereals en constant ascens fins a Cirueña, passant per Ciriñuela. A Cirueña hi ha un camp de golf i una urbanització totalment nova, però que sembla deshabitada... una urbanització fantasma!!! Seguim camí i veiem un cartell que ens indica que hi ha un bar a 100 m... renoi, quins 100 metres mes llargs i tots en pujada... prenem una cola i ens mengem uns quants fruits secs.

La meseta espanyola

Tornem al camí i de seguit comencem un suau descens que en molt poc temps ens porta fins a Santo Domingo de la Calzada, on aprofitem per descansar i dinar a un parc amb gespa... també i són els companys de Granada que saludem. En Manel que no es troba gaire be de la panxa aprofita per buscar un bar i fer les seves necessitats i jo me foto una becaina d'escàndol durant la seva absència.

Un cop refets, iniciem una ruta turística pel poble on "cantó la gallina després de asada"

En Manel amb la gallina famosa


Santo Domingo de la Calzada

Sortim del bonic poble pel pont sobre el riu Oja que va construir el mateix Sant... suposo que per això és el patró dels enginyers de camins i obres públiques...

Pont a Santo Domingo de la Calzada

Seguim camí paral·lels a la carretera... veiem molts peregrins en bici que hi van per ella... ens desviem del camí paral·lel a la carretera per anar cap a Grañon, on tinc problemes amb una cosetxadora per que me deixi passar...

Grañon

Un cop passat el poble iniciem un descens i tornem a rodar paral·lels a la carretera sempre pujant i baixant. Passem per Redecilla del camino, Castildelgado, Viloria de Rioja, Vaillamayor del Rio i Belorado, on decidim parar a l'alberg A Santiago.

Entrada a Castella Lleó... comencen les etapes de coco!!!

Trobem als companys de Sabadell que també han parat d'hora per netejar la roba... netejo la bici i les alforges que estan plenes de pols, engraso la bici i dutxa reparadora... conversa amb unes noies de Tarragona i a descansar escrivint el diari, i escoltant musica... després el sopar del peregrí... un plat de pasta impressionant, i ous ferrats amb xoriço!!!