Llagostera - Font de Panedes - Romanyà - Santa Cristina - Pedralta - Solius - Llagostera

Distància total: 46,15 km
Desnivell de pujada acumula 1.108 m

Índex IBP: 80

Son les 7 i sona el despertador... quina boira!!! Havia quedat amb el meu germà Albert, així que a les 8 es presenta a casa... comencem la ruta.

Enfilem pel carril bici en Sentit Sant Feliu... no es veu res!!!

Visibilitat a l'inici de la sortida

A l'alçada de la costa d'Alou agafem un corriol que ens portarà aprop de Mas Vidal... creuem la carretera, passem per la Casa Nova d'en Llorenç, fins a Cal Soldat, on girem cap el Tossal de Can Bota. Trobem un pi immens que imaginem va caure a les últimes ventades de l'hivern.

No vam contar els anells

Creuem la riera de Banyaloques, que en aquesta epoca de l'any esta seca, i creuem la carretera per dirigir-nos a la Font de Panedes. Aquí reposem una mica.

Font de Panedes

Després d'una estona per trobar la direcció correcta per seguir el track original, seguim per corriols fins a la Font del Cucut, i ja baixem de nou fins al carrilet... a la baixada l'Albert és passa de frenada i fa una mica la croqueta... caiguda sense conseqüències.

L'Albert baixant per un corriols

Seguim pel carrilet i creuem Santa Cristina, per enfilar cap a Can Duran de Bufaganyes... comencem l'ascens cap a Pedralta... passem pel Mas Trempat, on a l'alçada de Can Rebell girem a la dreta i l'ascens es fa una mica més dur... arribem aprop del Mas de Santa Escolàstica, i ja, a partir d'aquí, l'ascens a Pedralta es fa per asfalt...

Pujada a Santa Escolàstica

Jo a Pedralta

Ermita de Pedralta

Després de reposar una mica, seguim camí, ara per un corriol molt i molt estret, una mica tècnic al principi, i ja més sua al final, que ens portarà al Club de Golf Costa Brava. Jo m'enganxo amb un arbre en ple descens i faig la croqueta també!!! Sense conseqüències.

Vistes de les costes de Sant Baldiri de l'altra banda de la vall.

Passem per Can Dalmau, i ja enfilem cap a Solius... l'Albert està cansat i en un moment de despiste el perdo... me cridava, però jo no l'he sentit... al següent desviament l'espero però triga molt, així que torno a buscar-lo... havia anat per un altre camí.

Continuem, i li costa... no te aigua... miro a veure si li puc donar una mica, però jo tampoc en tinc... és el dolent del Camelbac, que no saps el que te queda!!!

L'Albert ja petat fent l'ultim esforç per arribar a la "civilització"

Així que tranquil·lament enfilem cap a Mas Patxot per anar a la vencinera per fer una miraculosa cola... sembla que es refà i creuem l'autovia pel pas inferior del Restaurant les Panolles, i ja pel carrilet fins a casa...

És tard i avui celebre l'aniversari del meu pare... així que dutxa ràpida i dinar casolà!!!

Ruta molt maca!!! Una mica tècnica en algun tram, però molt guapa!!!