Distància acumulada: 511,89 km
Temps: 6h 36 min
Velocitat mitjana: 14,20 km/h
Desnivell de pujada acumula 572 m
Com cada matí iniciem la rutina matinal... higiene, vaselina al cul, crema solar protectora, les alforges... les del Manel avui passaran la proba de foc donat que les va arreglar amb cinta americana. També ha reparat el comptaquilòmetres amb superglue ja que li va petar el segon dia.
Iniciem camí el Miguel, en Celes el Manel i jo. Agafem una "senda" paral·lela a la carretera passem per Calzada del Coto i seguim circulat fins arribar a Bercianos del Real Camino, on aprofitem per fer el primer cafè del dia, veient l'encierro del Sant Fermín.
Sortida de Sahagún. El sender paralel a la carretera serà avui la contant
Avui toca rodar paral·lels a la carretera, i la veritat, és una mica suplici, i en Miguel i en Celes tiren al seu ritme separant-nos...passem per El Burgo Granero, Reliegos, Mancilla de las Mulas, Villamoros de Mansilla... A Puente de Villarente parem a esmorzar un dels millors bocatas del camí junt amb el de San Juan de Ortega. L'entrepà en qüestió és de llom adobat amb formatge... boníssim.
Seguim camí, i el transit existent al tram de carretera per el que hem de circular dona una idea de lo aprop que estem de la capital... Lleó.
Agafem una pista ample que discorre paral·lela a les obres d'una nova autovia i per deformació professional, xafardeixo una mica.
Passem per Arcahueja, Valdelafuente... aprop de Puente de Castro, punxo... una punxada d'aquelles que no entens, ja que vas per una pista, neta, sense cap vegetació... sortim del camí en busca d'ombra i parem a reparar l'avaria. Punxar implica desmuntar la paradeta, treure les alforges, etc... Trec la càmera i començo a buscar la punxa a la coberta... dono un parell de voltes a la coberta i res, que no trobo la punxa... munto la càmera nova i seguim camí.
Sortint de la zona d'ombra, tinc intenció d'omplir bidons a una font pública, però un avi de la zona me comenta que hi ha una font natural a pocs metres que surt l'aigua molt fresca i que esta bonísima... li fem cas i omplim on ell ens recomana.
Seguim camí, i comencem un petit ascens per carretera per tal de baixar per un corriol fins a Lleó. Aquí comencem un petit calvari donat que la senyalització està molt malament... arribem al barri del humedo, on la senyalització es fa amb conxes de llautó al terre i la cosa canvia una mica.
Lleó és magnific... amb una arquitectura molt i molt cuidada.
Trobem als companys de Granada que estan dinant a l'esplanada del la Catedral... apreciem l'operació dels picapedres muntant unes estàtues restaurades... impressionant amb la cura que treballen.
Entrem a la Catedral, és migdia, i gaudim de tot l'esplendor de les vidrieres... tot un privilegi pels sentits. Llàstima que no es puguin fer fotos.
Catedral de Lleó
Continuem amb el camí i el caos de les grans capitals per tal d'orientar-nos a la sortida... passem per l'Hostal de San Marcos... magnífic... impressionant.
Hostal de San Marcos
Sortim de Lleó per un polígon industrial... fa molta calor, així que a parem a fer un refresc a la primera vencinera que trobem... i seguim camí... avui no pararem a dinar...
Passem per Trobajo del Camino, i arribem a La Virgen del Camino per carretera... aquí trobem una font al marge de la carretera i ens refresquem una mica donat que la calor és insuportable. Descansem uns minuts a l'ombra d'un arbre i veiem com la gent va parant amb els cotxe i omple garrafes i garrafes d'aigua. Aprofitem per picar una mica, fuet i galetes que teníem al "rebost".
Continuem camí i de seguit agafem una pista que discorre paral·lela a la carretera, passem per Valverde de la Virgen, San Miguel del Camino... a Villadangos del Camino trobem al Miguel i al Celes que surten de dinar... comentem la jugada i seguim la ruta junts.
Seguim el camí tots junts i passem per Sant Martín del Camino on ja a pocs quilometres de Hospital de Órbigo passem per camins entre camps agrícoles...
Arribem a Hospital i entrem al poble per l'impressionant i llarg pont. Decidim que fer, si continuar pedalant o parar a reposar... jo insisteixo en la teoria de a les 17h a l'alberg... me fan cas i busquem alberg... anem a parar a l'alberg San Miguel, on l'hospitalera és Japonesa i no parla gaire espanyol, provocant una còmica situació amb en Miguel...
Entrada Hospital pel magnífic pont
D'esquerra a dreta, en Manel, el Celes i en Miguel
L'alberg és molt agradable... un dels millors que hem gaudit fins ara... aprofitem per fer bogada i estendre la roba... penjo una entrada al bloc i reparo la càmera... curiosament la punxada està a la part interior de la roda... així que un raid o la càmera defectuosa haurà sigut la causa de la punxada...
Sortim a donar un volt pel poble i en un bar trobem als nois de Granada que dormen a un altre alberg, "escanciant" sidra amb uns nois asturians... fem unes cerveses acompanyades de les seves corresponents tapes, i en Miguel ens convida a una tapa de pop... boníssim.
Es fa l'hora de sopar, i mirem de trobar un altre lloc on fer-ho, però al final tornem al bar que hem estat tota la tarda ja que tenia millor pinta... sopar a base de pasta i carns de la zona... comencem a estar aprop de la muntanya i això es nota...
Amb la panxa ben plena, tornem a l'alberg... són les 10 i cinc minuts i està tancat... truquem al timbre i tot-hom està dormint... la hospitalera japonesa no ens deixa ni agafar la roba estesa i ens fa ficar al llit immediatament...
Un dia perfecte... ja que hem guanyat mig dia al planin sense molt esforç i sense perdre'ns res destacable... demà podrem empedre un nou repte dins del camí... l'Alt de la Cruz de Ferro...
Iniciem camí el Miguel, en Celes el Manel i jo. Agafem una "senda" paral·lela a la carretera passem per Calzada del Coto i seguim circulat fins arribar a Bercianos del Real Camino, on aprofitem per fer el primer cafè del dia, veient l'encierro del Sant Fermín.
Sortida de Sahagún. El sender paralel a la carretera serà avui la contant
Avui toca rodar paral·lels a la carretera, i la veritat, és una mica suplici, i en Miguel i en Celes tiren al seu ritme separant-nos...passem per El Burgo Granero, Reliegos, Mancilla de las Mulas, Villamoros de Mansilla... A Puente de Villarente parem a esmorzar un dels millors bocatas del camí junt amb el de San Juan de Ortega. L'entrepà en qüestió és de llom adobat amb formatge... boníssim.
Seguim camí, i el transit existent al tram de carretera per el que hem de circular dona una idea de lo aprop que estem de la capital... Lleó.
Agafem una pista ample que discorre paral·lela a les obres d'una nova autovia i per deformació professional, xafardeixo una mica.
Passem per Arcahueja, Valdelafuente... aprop de Puente de Castro, punxo... una punxada d'aquelles que no entens, ja que vas per una pista, neta, sense cap vegetació... sortim del camí en busca d'ombra i parem a reparar l'avaria. Punxar implica desmuntar la paradeta, treure les alforges, etc... Trec la càmera i començo a buscar la punxa a la coberta... dono un parell de voltes a la coberta i res, que no trobo la punxa... munto la càmera nova i seguim camí.
Sortint de la zona d'ombra, tinc intenció d'omplir bidons a una font pública, però un avi de la zona me comenta que hi ha una font natural a pocs metres que surt l'aigua molt fresca i que esta bonísima... li fem cas i omplim on ell ens recomana.
Seguim camí, i comencem un petit ascens per carretera per tal de baixar per un corriol fins a Lleó. Aquí comencem un petit calvari donat que la senyalització està molt malament... arribem al barri del humedo, on la senyalització es fa amb conxes de llautó al terre i la cosa canvia una mica.
Lleó és magnific... amb una arquitectura molt i molt cuidada.
Trobem als companys de Granada que estan dinant a l'esplanada del la Catedral... apreciem l'operació dels picapedres muntant unes estàtues restaurades... impressionant amb la cura que treballen.
Entrem a la Catedral, és migdia, i gaudim de tot l'esplendor de les vidrieres... tot un privilegi pels sentits. Llàstima que no es puguin fer fotos.
Catedral de Lleó
Continuem amb el camí i el caos de les grans capitals per tal d'orientar-nos a la sortida... passem per l'Hostal de San Marcos... magnífic... impressionant.
Hostal de San Marcos
Sortim de Lleó per un polígon industrial... fa molta calor, així que a parem a fer un refresc a la primera vencinera que trobem... i seguim camí... avui no pararem a dinar...
Passem per Trobajo del Camino, i arribem a La Virgen del Camino per carretera... aquí trobem una font al marge de la carretera i ens refresquem una mica donat que la calor és insuportable. Descansem uns minuts a l'ombra d'un arbre i veiem com la gent va parant amb els cotxe i omple garrafes i garrafes d'aigua. Aprofitem per picar una mica, fuet i galetes que teníem al "rebost".
Continuem camí i de seguit agafem una pista que discorre paral·lela a la carretera, passem per Valverde de la Virgen, San Miguel del Camino... a Villadangos del Camino trobem al Miguel i al Celes que surten de dinar... comentem la jugada i seguim la ruta junts.
Seguim el camí tots junts i passem per Sant Martín del Camino on ja a pocs quilometres de Hospital de Órbigo passem per camins entre camps agrícoles...
Arribem a Hospital i entrem al poble per l'impressionant i llarg pont. Decidim que fer, si continuar pedalant o parar a reposar... jo insisteixo en la teoria de a les 17h a l'alberg... me fan cas i busquem alberg... anem a parar a l'alberg San Miguel, on l'hospitalera és Japonesa i no parla gaire espanyol, provocant una còmica situació amb en Miguel...
Entrada Hospital pel magnífic pont
D'esquerra a dreta, en Manel, el Celes i en Miguel
L'alberg és molt agradable... un dels millors que hem gaudit fins ara... aprofitem per fer bogada i estendre la roba... penjo una entrada al bloc i reparo la càmera... curiosament la punxada està a la part interior de la roda... així que un raid o la càmera defectuosa haurà sigut la causa de la punxada...
Sortim a donar un volt pel poble i en un bar trobem als nois de Granada que dormen a un altre alberg, "escanciant" sidra amb uns nois asturians... fem unes cerveses acompanyades de les seves corresponents tapes, i en Miguel ens convida a una tapa de pop... boníssim.
Es fa l'hora de sopar, i mirem de trobar un altre lloc on fer-ho, però al final tornem al bar que hem estat tota la tarda ja que tenia millor pinta... sopar a base de pasta i carns de la zona... comencem a estar aprop de la muntanya i això es nota...
Amb la panxa ben plena, tornem a l'alberg... són les 10 i cinc minuts i està tancat... truquem al timbre i tot-hom està dormint... la hospitalera japonesa no ens deixa ni agafar la roba estesa i ens fa ficar al llit immediatament...
Un dia perfecte... ja que hem guanyat mig dia al planin sense molt esforç i sense perdre'ns res destacable... demà podrem empedre un nou repte dins del camí... l'Alt de la Cruz de Ferro...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada