Últimament no se que me passa però estic patint una ratxa de mala sort... durant el mes de novembre he tingut una sèrie d'accidents domèstics, i incidents amb la bicicleta que fan que pensi que no estic passant pel moment més afortunat de la meva vida...
La sortida d'avui no ha sigut una excepció i segueixo amb la meva ratxa de mala sort. M'explicaré...
Durant la setmana, el comptaquilòmetres m'ha deixat de funcionar... be no totalment, funcionava quan volia, sobretot si estava lluny de la bici i aprop d'un telèfon (?)!!! Així que divendres a última hora passo per la botiga a comprar un i aprofito per muntar-lo i preparar la bici per la sortida d'avui... en aquestes m'adono que tinc un raid petat... merda!!! No se que fer, si trucar al MAD i dir-li que no surto, o me la jugo i surto amb la roda feta un vuit!!! Al final decideixo sortir.
Avui teníem previst fer una ruta èpica, d'aquelles de recordar i passar el track als amics... vaig estar tot el diumenge i dilluns deixant-me les pestanyes a la pantalla de l'ordinador, buscant camins, traient informació d'altres tracks, i al final vaig parir el "track"... eren uns 50 quilometres i 1.100 m de desnivell acumulat.
Com no volem arribar a l'hora de berenar (es broma), decidim sortir d'hora... a les 8h... fa fresca però no fred... i molta humitat, hi ha una boira impressionant!!!
Així que sortim... com sempre, pel pla de Panedes anem xerrant de com ha anat la setmana... i de seguit, amb l'escalforeta del cos se m'entelen les ulleres... no veig un "pijo" i menys el GPS... així que a partir d'ara, per tal de veure per on hem d'anar, he de parar, treure'm les ulleres i mirar la pantalla del GPS... gens pràctic.
Amb les perdudes de ritme que implica l'operació d'orientació, ens equivoquem de camí en dos ocasions... la pitjor de totes ha sigut quan he decidit que havíem de pujar al Puig d'Àdric, i no feia falta... hem pujat un tram d'uns 200 m amb pendents del 20%... perdona MAD!!!
Comencem a baixar cap a la Font de les Serps, i com no veig un res he d'anar frenant... l'oloreta a cremat dels frens me fan desistir i me trec les ulleres... ara ja no m'hi veig per la miopia que tinc, però al menys veig per on vaig...
Arribem fins aprop del Mas Roquetal per camins ciclables, i tornem a tenir un problema d'orientació... algú ha vist un camí que tirava a la dreta??? Tornem i si, però més que un camí és un corriol amb moltes pedres soltes, molt llarg i amb una pendent molt i molt pronunciada que ens portarà fins al Puig del Matxo Mort... baixant punxo la roda i parem a canviar la càmera., ja he perdut el conte de les vegades que he punxat últimament... Aprofitem per fer el bocata que portàvem.
Fent el bocata després de canviar la càmera
Aquí me torno a posar les ulleres, i altre vegada torno a tenir problemes d'empanyament... quina merda!!! Ens tornem a passar el camí, i mirant al plànol del GPS veig que podem enllaçar per un corriol... una mica brut al principi i la "selva tropical" al final!!! A sobre el camí no te sortida, i hem de recular.... merda!!!
Veieu algun camí?
Tornem pels nostres passos i de seguit arribem a Can Gironès, coneixem el camí, però el track el vaig dibuixar cap a un camí que voreja una riera... je, je!!! Passem tocant un filat elèctric i ens fiquem en un corriol molt maco al principi, molt d'enduro al mig, i d'escalada al final.... era difícil mantenir-se en peu donada la humitat de les pedres, i a més, no teníem ni idea de per on anar... no hi havia camí...
El corriol és maco, maco... si m'arriba a sortir be!!! Així que decidim recular i deixar estar el track tant magnífic que havia dissenyat i anar per camins coneguts... hi ha 2 opcions... pujar fins al Coll de Llumeneres i baixar pel cementiri dels Jueus fins a Romanyà, o baixar per la pista que puja als Metges i tornar pel carrilet... la càmera que he muntat perd aire, i he d'anar inflant cada 15 minuts, així que decidim finalitzar l'aventura per avui i tornar pel camí fàcil... pista i carrilet...
En un parell d'ocasions he de parar a inflar la roda, donat que l'obús de la vàlvula s'ha torsat i perd aire... baixem per la pista a bon ritme fins arribar al carrilet... ja al carrilet, a molt bon ritme fins a Llagostera, parant un parell de vegades a inflar la roda...
A Llagostera, passo per Can Gurnés a rentar la bici i deixar-li al Oscar per que me canvii el raid... li dic que li vindré a buscar dilluns i me diu que fa vacances tota la setmana!!! Joder!!! Es que he trepitjat merda o que??? Al final me diu de quedar dimarts o així i que me la donarà... menys mal ja que sacrificar diumenge, be... però tota la setmana i el cap de setmana que be... no se si podria!!!
Ja veieu, i jo pensant en posar-li nom a la ruta que havia dissenyat!!! Trunyo!!! Així li diré.