Provocant...


Ahir vaig quedar amb en Pere per fer una sortida tranquil·la amb les bicis de carretera.

Jo vaig proposar un recorregut, que si faig jo sol, autocontrolant-me, segur que és tranquil, però acompanyat, segur que no.

Ahir va ser una sortida dura amb la btt, i, tot hi que he recuperat be, millor canviar els plans. En Pere, encara te mal al cul de la Titan, així que quan ens trobem: "... esto, vaig dir La Bisbal? Passant per la Ganga? Saps que... i si fem Girona, Santa Coloma, tranquil·lament?"

Enfilem cap a Girona... les cames les noto adolorides, però es van escalfant poc a poc i la cosa va millorant... anem tirant, xerrant de la Titan, de l'entrenament, de les marxes que hi ha per endavant... tot anava de conya, fins que sortim de Sant Andreu Salou... recordo que anavem parlant de l'etapa d'ahir del Giro... i en Pere me diu: "ve el pelotón per darrera i ens neutralitzaran a una velocitat de vertigen...", me giro, i veig un grup estirat que ve per nosaltres...

Accelerem una mica, per oposar una mica de resistència, i passa el primer amb la respiració molt accelerada... tampoc a gran velocitat, però passa... després un altre, i un altre... en Pere marxa amb ells, i jo, tot i que ho intento, me vaig quedant... me passen dos i m'enganxo a ells...

De cop arribem a la rotonda de Caldes, i parón!!! "Que cony passa?", me pregunto.

Jo al meu rotllo vaig tirant, i tot sigui dit, a un ritme provocador...

El grupet, imagino, volia reagrupar-se i jo tocant els collons... m'atrapa en Pere, i gas... només queden 7 quilometres per arribar a casa... esprintarem... comentem, que els primers s'han fotut una bona rostida per atrapar-nos, quan se m'acosta el que més tirava del grup... es posa al cantó i li dic, "ens fotem un altre rostida?" recula uns segons, i gas... comença a marcar un ritme dur... el segueixen tres del seu grup, alguns ho intenten però no poden... en Pere s'apunta al grup capdavanter, marcant el ritme durant una bona estona... jo me quedo en terra de ningú, sol darrera un grup més petit i per davant de la cua del grup... perdo de vista als de davant, i decideixo apretar per agafar al segon grup... els enganxo i cap a casa en "autobus".

Que be m'ho he passat!!! Al final, 60 km "tranquils"!!!

1 comentari:

nikabike ha dit...

Caram Jordi, i aixó que al principi et feien mal les cames..... que no nos engañen, que nos digan la verdad!! Apa, a seguir sumant km i, sobretot, ganes de passar-ho bé!!! Una abraçada ;-)