Preparant el recorregut del circuit de la Marxa per Parelles

Portem uns dies treballant, be, pedalant, per la marxa per parelles que organitza el Club. Entre les nocturnes i la sortida d'avui, tenim molt clar el recorregut. Hi haurà novetats com el "Pas de l'home boig", on tenim una feinada, i el "Canal de Ridaura", que tela.

Com imagineu, i al ser el recorregut totalment secret, no puc donar gaires pistes. Només dir que he quedat cuit, i he patit a les pujades i a les baixades, on m'he "tirat" per algunes que tela marinera!!! Serà dura!!!

Com anècdota us puc explicar que en Toni ha tingut una llet impressionant al no rebentar-ho tot. Si, i és que se li han fotut dos branques de tal manera que podia haver trencat tots els raids, i el canvi.

Seguirem treballant

Autopista

Autopista en operació sortida és el que semblava el bosc aquesta nit. Amb tres grups ens hem creuat avui.

1. Els senglars (quina enveja el control de la bici que tenen)
2. Uns desconeguts super equipats. Igual eren 10 o 12
3. Uns nanos del poble compartint un frontal per tres i una llum de darrere també per tres.

Un bon escalfament pel carril aprofitant que he arribat d'hora i després la rostida. Puja, baixa, puja, baixa...

El millor al final el comentari d'en Carles que era el que avui ha marcat el ritme a les pujades... "Cada vegada són més dures"

Ara ja tenim gas per acabar la setmana!!!

Calor

Modalitat: BTT
Distància total: 29,63 km
Desnivell de pujada acumulat: 532 m
Índex IBP: 42

De vegades es cometen errors.

El primer error del dia ha sigut quedar a les 9. El més adient, avui, i veient les temperatures que pronosticaven, era quedar-se a casa i dedicar el dia a la piscina o la platja. Peró no. Ens hem estimat aixecar-nos d'hora després d'una nit d'insomni, per la calor, i quedar per pedalar.

El segon error. Planificar una ruta durísima. Fa temps, que volem buscar un camí que va de la Bisbal a els Metges, donat que xerrant amb uns ciclistes a un bar de la Bisbal, ens van comentar la seva existència. Nosaltres escollim avui per mirar d'investigar.

Així que a l'hora comentada, enfilem cap a les Gavarres per mirar de trobar camí. Veiem que no arribem. En Carles te compromisos, així que ha de tornar a mig camí. Jo no vull arribar massa tard, ja que tinc dinar familiar. Els plans es van escorçant, i ens quedem amb la idea d'arribar als Metges.

Anem tirant, i el ritme és alt. Decidim anar pel Rocatal. A les primeres rampes fortes jo començo a tenir molèsties estomacals... be, l'esmorzar comença a pujar i baixar com si tingués un petit tall de digestió. Miro el pulsòmetre i vaig a tope!!! Decideixo afluixar el ritme i veure que passa.

Arribem al Rocatal i reposem uns minuts a l'ombra. Fa molta calor, és una calor seca d'aquelles que t'assequen la suor ràpid i no refrigeres. Decidim anar fins al Coll del Matxo Mort pels tobogans. Començo a trobar-me millor, però tampoc vull forçar massa.

La calor és sufocant, no paro de beure. Tots estem igual. En Carles te la sensació de que no tira. En Dani no pot respirar be, tot i tirar de ventolin, en Pep proposa tornar per un camí més obac i fresc.

Que be, pedalar a l'ombra. Sentir l'aire fresc refresca el maiot empapat ha sigut la millor sensació del dia.

Ara toca començar a baixar. Noto que cada vegada tinc més confiança i me deixo anar per llocs que fa un més no ho faria. Després de la gran "tabanada" que me vaig fotre ara fa més d'un any que no gaudia tant de la baixada. El neumàtic de darrera totalment gastat no me deixa frenar i estic obligat a passar a bona velocitat per xargais i passos que en altres condicions no faria. Segueixo a en Carles que és un bon baixador. En Pep me va ensenyant la roda, quan de cop deixo de sentir la remor de la seva baixada. Parem i no venen. Falta en Dani i en Pep. Esperem una estona i apareixen. A en Pep se li ha quedat bloquejat el nucli, emportant-se el canvi per endavant.

Toca tornar, i sense poder parar de pedalar, arribem a casa.

El millor: la recuperació. Hidratació per un tub... be, directament per gerra!!!!

Senglar bike

Normalment, per mi, les sortides de "mountainbike" són per camins, per pista, per corriols més o menys ciclables... però avui he conegut una nova modalitat la "senglarbike".

Havíem quedat en Dani i jo per fer la nocturna dels dimecres, mentre m'explica les seves sortides durant la setmana, el cansament acumulat que porta, etc, apareixen en Joan i en Vicenç. Es paren una estona a xerrar amb nosaltres i ens conviden a acompanyar-los. Ja coneixem de quin peu calcen. No els hi agrada allò fàcil, i quan més complicat millor. Inicialment declinem la convidada, però ens prometen que faran bondat, i que ens ensenyaran un nou camí... el pas de l'home boig!!!

Amb reticències acceptem. Sortim a bon ritme... de cop girem, i ens fiquem per una obra de drenatge de l'autovia. Mentre estem per dins, sento "baixeu pinyons, baixeu pinyons". Jo no havia passat mai per allà dins, però sabia de l'entrada d'aquella estructura (per nosaltres la sortida) era quasi un pou. I efectivament, comencem a pujar per dintre d'una cuneta formigonada i paro per por a deixar clavada la biela al formigó. Seguim per un corriol que ens porta fins a la baixada al Ridaura, les patinades són constants, tot està molt sec, i seguim a tota llet fins al famós pas de l'home boig.

El pas és un barranc!!!! Anem fent una cadena humana per passar les bicis. Estem una bona estona per passar el "pas", tela marinera. Aquest pas, connecta la pujada cap a la trencada amb un corriol que van netejar per la Marxa per parelles de l'any passat. La veritat que ens hem estalviat una bona volta, però tela el pas!!!

Ja per zones conegudes, seguim el corriol fins a Can Crispins. Vaig darrera en Joan i no el vull perdre, així que el meu cor està a punt de sortir per la boca.

Mentrestant en Vicenç i en Dani van netejant les romegueres que van sortint, amb una eina que ha portat en Vicenç. S'han de cuidar els corriols!!!

Baixem fins el pont que vam fer l'any passat, i que encara és conserva, i tot seguit pujada dura, i corriol cap a Selva Brava... ja aquí agafem la carretera fins el circuit dels Cremats i per pista cap a casa.

Senglarbike!!!!

Investigant nous camins

Modalitat: BTT
Distància total: 15,69 km
Desnivell de pujada acumulat: 411 m
Índex IBP: 38

Avui tocava investigar la zona de la Ruira per tal de veure la viabilitat d'incloure nous trams a la Marxa per Parelles que organitza el Club.

Els integrants de l'expedició en Pep, en Dani i l'Albert. Casualment passa en Víctor que te intenció de rodar i s'afegeix.

Enfilem cap a la Ruira, jo de seguit noto els efectes de la sortida de dissabte, va ser exigent, i tot i el dia de descans, les cames encara fan mal quan les rampes comencen a augmentar de pendent.

Anem guanyant alçada i es nota els que estan frescos. En Pep va marxar dissabte quan quedava la part més dura de la ruta, i en Víctor fa una setmana que no agafa la bici. Són els que van marcant el ritme a la pujada. Darrera en Dani, l'Albert i jo.

Quan portem una estona pujant, l'Albert no vol patir més i torna cap a casa. Nosaltres continuem amunt, tenim l'objectiu de trobar la cova de la Ruira.

Dibuixant el recorregut de la cursa

Baixem un tram i tornem a pujar un altre fins arribar a la zona de la cova.

Entrada a la cova de la Ruira

Després de veure la cova, intentem arribar cap al camí principal que porta a la casa, amb el que tindríem un nou bucle fet per la cursa, però els treballs de neteja de camins han deixat impracticable el corriol que porta a la casa i ens veiem obligats a recular pel mateix camí. S'ha de veure si el podrem netejar durant aquests dies.

Agafem el camí que ens porta fins a la casa de la Ruira en runes...

... i ja enfilem de baixada cap a Llagostera. La forta calor i el cansament acumulat fan que el nostre proper destí sigui la terrasseta del bar habitual, on ens rehidratem i recuperem durant una bona estona.

Corriols

Així s'anomena la ruta d'avui. Sí, corriols. Però ja veureu.

Havia passat un mail per avisar de la sortida d'avui. Encara tocat per la ruta d'Olot no tenia clar si presentar el track que havia preparat ajuntant tres o quatre rutes baixades d'Internet, o anar a fer alguna cosa més suau. Al final vaig pensar que era el millor moment per fer-la, i vaig enviar el track a tots per tal de que valoressin dificultat i demés.

Vam quedar a les 9. Donat que preveia que la ruta es fes en unes 4 hores anàvem amb temps just per fer una cerveceta fresqueta al finalitzar. Arriba l'Albert (el meu germà), després en Pep, en Dani... i en MAD.

De cop veiem un maiot del Club que ve de Sant Feliu, és en Ferro que s'està preparant per retornar!!! Porta des de les 7 pedalant!!! Gas!!!

Així que emprenem la ruta. En principi seguim el recorregut que vam fer diumenge. Baixar a Ridaura, Pujar a Tallades i corriol cap avall. En alguns punts, alguns, hem de posar el peu a terra, però cada vegada hi ha més confiança. Destacar la progressió d'en Dani, crec que estic creant un monstre!!!

Arribem al Golf de Santa Cristina i tornem a agafar els corriols paral·lels a la carretera per pujar fins a Sant Feliu. En aquestes que en Pep ha marxat, ja que te compromisos familiars. L'Albert ja està rostit i vol marxar, també, però el convencem per que continuí.

Un cop a Sant Feliu anem fins a Sant Elm. Ja havíem estat, però les vistes que hi ha des de l'ermita be valen tornar les vegades que sigui.

La platja de Sant Feliu


Guanyant alçada. El port.


Vistes des de Sant Elm. La Costa Brava Sud.


Curses?


Sant Elm.


Diuen que aquí se li va donar el nom a la Costa Brava.


Vistes des de Sant Elm. La Costa Brava, ara cap el Nord.

Després de reposar una mica enfilem cap amunt a les afores de la urbanització que rodeja l'ermita i agafem un corriol anem pujant suaument. De fet és d'aquells corriols que m'agraden a mi, estrets, amb pendent, però suau, i ciclables amb una mica de tècnica. Anem fent, trobant alguna sorpresa pel camí.

Bolo de granit

Arribem a la carretera de Tossa a Sant Feliu, i la seguim durant un quilometre per tal d'enganxar un altre corriol. Vaig tant encigalat buscant-lo que me'l passo, així que toca recular... comencem a pujar... és tècnic i fa falta concentració i molts cops de ronyó. De cop veig que he perdut als companys i me paro a l'ombra (feia molta calor)... arriba un, després l'altre... una estona... quatre crits... sona el telèfon. És l'Albert que diu que s'ha perdut i que torna pel carril. Per desgracia per ell és més fàcil continuar que recular, així que seguim tot i que a partir d'ara, anirem fent parades més sovint per tal de que carregui piles.

El corriol segueix pujant. He gaudit com un nen. Pim, pam. Pim, pam... quina calor que feia, però que divertit que era... en un moment m'enganxo amb un arbust i me toca el freno... quasi surto disparat per davant; patinades de la roda de darrera, està tot molt sec.

Estem quasi a dalt de la muntanya i ja veig al GPS que tocarà anar per camins. Ha estat divertit!!!

Parada per hidratar. Fa molt calor i esgotem les existències d'aigua. Per sort estem a dalt i només toca baixar. Ho fem per un antic corriol que han netejat i eixamplat, de totes maneres segueix sent divertit. Anem depresa, amb patinades de roda, ja he dit que està el terreny molt sec (i els pneumàtics no estan en molt bones condicions). Arribem a Ridaura i ja cap a casa.

Guapisim!!!

Flow, Flow, Flow!!!!

PD. No hi ha dades, ja que no he gravat tot el track. (S'haurà de repetir!!! Quina desgràcia!!!!)

A Hill in Spain

"A Hill in Spain" és un altre impressionant vídeo que demostra el que són capaços de fer alguns riders sobre les seves bicicletes; aquesta ocasió el mestre és l'anglès Chris Akkrigg i l'escenari Màlaga.
Increïble! quanta tècnica i control! Ole Chris!

Olot pel carrilet - anada i tornada

Modalitat: BTT
Distància total: 166,17 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.093 m
Índex IBP: 133

La ruta d'avui. Matinar molt (a les 5:00 sortim) i pedalar, pedalar, i pedalar!!!

Primers quilometres amb llum artificial


Primers raig de sol i ja hem passat Girona




Miami beach


Primer avituallament portem la meitat de l'anada


Millora el paisatge i les sensacions






Carregant piles per la tornada


Aigua...

Ara toca descansar, descansar i descansar!!!

Com seguir un track amb el GPS

Acabant de rostir les cames

Ahir en Dani m'envia un missatge. Me cita a les 8:30 al pavelló per fer una sortida en BTT. Ja havíem parlat de sortir. En principi la idea era anar pels volts de Romanyà i buscar la sureda de Can Vallfrega, un bosquet no massa extens de suros senyorials, pelats, alguns d'ells centenaris, però per falta de temps, no puc preparar el track i decideixo anar cap a la zona de l'Ardenya.

Només sonar el despertador m'adono de que estic molt cansat. Ha sigut una setmana esgotadora, a més ahir vaig afegir 60 quilometres més amb la bicicleta de carretera.Una ruta d'aquelles en solitari que de tant en tant es necessiten per passar els mobles a lloc.

Així que una mica resignat agafo la bici i me planto al lloc on quedem habitualment. Li comento els plans a en Dani i accepta. Ell també va sortir ahir amb un grup que esta una mica per sobre del seu nivell i va patir molt, inclús va abandonar la ruta a mitges.

Així que xino xano enfilem cap a Ridaura. Baixem a ritme, en Dani està millorant molt baixant. Pujant ja fa dies que no el puc seguir.

Un cop a baix, pugem per un camí que ens portarà fins a Tallades. No havia passat per aquest camí mai, i en un parell de setmanes l'he baixat i l'he pujat. Tot i ser exigent, m'agrada. Les cames avisen de l'esforç fet durant la setmana.

Un cop a dalt comencem a agafar corriols, rere corriols, alguns més tècnics que altres. Fem alguna parada per veure si trobem alguna cova o alguna cosa així.

Corriolejant, corriolejant arribem al golf de Santa Cristina, i enfilem cap els corriols paral·lels a la carretera de Sant Feliu. Allò semblava una autopista, ara baixa un, ara uns altres... renoi.

Res, que ens plantem a dalt i decidim anar fins el Remei per tornar ja pel carril bici. Les cames no estan com haurien d'estar, i si no es gaudeix millor tornar cap a casa.

Tornem tranquil·lament. De tant en tant ens posem en paral·lel i anem xerrant de les properes sortides, però l'intens trànsit fa que haguem d'anar en fila.

De cop ens avança un senyor d'uns cinquanta anys, tinc la sensació de que va a tope i que s'ha picat amb nosaltres. La veritat és que anem a poc a poc, inclús critiquem als que van en sentit contrari a tota llet fent carreres.

M'enganxo a ell i anem fent. El Sr. Rockrider (així era la bici que portava), jo darrera, i en Dani tancant el grup d'escapats. Cada vegada li costa més aguantar el ritme, tot i això va avançant a altres grupets, i nosaltres darrera.

De cop la pendent comença a pujar (3%), en Dani surt disparat fotent un demarratge d'aquells de posar el plat gros i pedalar com un boix. El Sr Rockrider baixa marxes. No!!! Merda, amb lo be que anàvem a aquest ritme!!! Intento seguir a en Dani i el Sr. Rockrider és queda. Renoi quina rostida fins a casa.

Un cop a Llagostera, fem la corresponent parada per rehidratar-nos en un bar al cantó del carrilet. Després d'una bona estona passa el Sr. Rockrider. La mirada que ens ha fotut ha sigut fulminant. Però ha sigut ell qui ha començat, no?

Així que acabo la setmana amb les cames fetes pols. A la tarda només valia per fer la migdiada.

Miro les dades i renoi. 192 quilometres, +3600 de desnivell acumulat. No està malament per estar de vacances.

Moderado

Modalitat: BTT
Distància total: 44,26 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.093 m
Índex IBP: 90

La ruta d'avui l'havia escollit l'Alex. En principi tenia els següents condicionants:

1. Que passes per Sant Pere de Rodes
2. Que tingues menys de 40 quilometres
3. Que el desnivell positiu acumulat no passes dels mil metres.

Amb aquestes condicions trobem un parell de rutes, i al final ens decantem per una ruta que surt de Vilajuïga i passa per Sant Pere de Rodes, Selva de Mar, Roses i torna a Vilajuïga. Donat que el que la penja valora la seva dificultat com a Moderat és l'escollida.

Així que sortim d'hora i comprem uns bocates per si de cas. La ruta en principi l'han fet en quasi 4 hores, així que nosaltres calculem que arribarem a l'hora de dinar, però per si de cas...

Aparquem a la zona esportiva de Vilajuïga i tot seguit, comencem a pedalant seguit el track. Comencem pujat, com últimament, sense ni escalfar, vinga!!!

De cop el camí es comença a estretir, i la vegetació anar guanyant terreny, fins que quasi som absorbits per les plantes.

Enllacem amb un corriol que ens sembla una autopista, després d'on sortim, i seguim guanyant alçada constantment. La ruta comença sent bastant exigent.

Les vistes que gaudim, compensen les penúries que estem passant per aquest corriol, pedres, bardisses

De cop comencem a baixar sent el camí molt més ciclable, tot i que la frase que sonarà durant tot el dia ja ha sigut adjudicada "Moderado", fent referència al grau de dificultat amb la que qualificava la ruta el que l'ha penjat.

Com ja he dit, les vistes compensen enormement les dificultats dels camins, i anem avançant sense deixar de parar a fer fotos, assecar-nos la suor.... i és que avui hem escollit un dia caluros.

Anem pistejant en constant ascens, trobant masies abandonades...

... fins arribar a una font. La font dels arbres. L'Alex decideix omplir els bidons tot i que a mi no me dona moltes garanties.

Ara ja agafem la carretera per pujar fins a Sant Pere de Rodes. Magnific panorama amb el mar a l'esquerra...

... el Monestir restaurat al fons...

... l'ermita de Santa Helena a la dreta...

... i el castell a dalt...

Ens acostem al Santuari i fem una visita llampec. No entrem per no deixar les bicis soles, però de ben segur que val la pena tornar un altre dia...

Després de veure pedres, enfilem per la carretera cap a Selva de Mar.

L'Alex no ha estat mai al Port de la Selva, així que deixem per uns instants el track i anem a fer una mica de turisme, i per que no, hidratar-nos en alguna cèntrica terrasseta de la vila.

Un cop recuperats del primer esforç, comprem aigua potable, ja que la de la font fot un a pudor molt sospitosa. De seguit tornem al track que discorre al cantó de Selva de Mar...

Anem guanyant alçada i les vistes tornen a ser espectaculars...

Trobem coses curioses...

Toca obrir alguna porta...

... veure els secrets del vi de la zona...

... guanyar alçada i seguir gaudint del paisatge...

... fins arribar a dalt de la carena... ha costat molt arribar aquí. Al fons veiem Roses, el nostre proper destí.

Però el camí? on és? Passem d'un camí ample a un corriol de baixada una mica tècnic. Amb algun esglaó que avui decidim no saltar, per por a una caiguda i esgarrar la sortida.

Arribem a la carretera, i decidim deixar de banda el corriol i enfilar per asfalt fins a Roses. En un moment ens plantem al pla i tornem a enllaçar amb el track. Queden uns 10 o 15 quilometres i no tenim aigua. Així que seguim camí a esperes de passar per algun poble i poder omplir bidons i motxilla.

Anem agafant camins formigonats, altres plens de pedres, argilosos, amb algunes bases, fins arribar al camí que fa el recorregut cicloturista Roses - Figueres...

Les esperances de trobar un lloc on poder repostar aigua s'esvaeixen, així que decidim agafar la carretera i enfilar cap el primer poble. Segons les indicacions seran uns 3 quilometres, però de seguit trobem una hípica on ens venen un parell d'ampolles d'agua ben fresca, que senta estupendament.

Ara ja seguim pedalant fins a Vilajuïga on afamats, secs i cansats ens disposem a fer el nostre avituallament particular a una zona ombribola que trobem.

Bona ruta, tot i que per mi, el grau de dificultat és "DIFÍCIL". Per la tècnica necessària per pujar els corriols inicials, i pel desgast físic que suposa. Pel descens fins a Roses. Divertit, però no el baixa qualsevol. Ruta exigent.