Intentant agafar ritme

   

Bona setmana per intentar tornar a agafar el ritme sobre la bici.

Després dels exàmens la idea era enganxar el ritme poc a poc... el "plan" era, gimnàs dilluns i dimecres, dijous nocturna amb la btt, dissabte "la sortida de la setmana" i diumenge anar a donar una volt amb la mainada...

La onada de fred siberià ho ha espatllat tot... dilluns i dimecres al gimnàs cap problema... be, cap problema tampoc... com costa mantenir el ritme sobre aquesta màquina infernal que és l'el·líptica... m'encanta aquest aparell. És una barreja de corre sense impacte i bici sense anar assegut... m'agrada molt.

Dijous havíem quedat els sonats de les nocturnes per fer una "prospecció". Les baixes temperatures, juntament amb la tramuntana que bufava, feien que la sensació tèrmica al carrer fos realment siberiana... vaig estar tota la tarda pendent del telèfon per si algú enviava un missatge per anular la sortida...

Una trobada al carrer amb en Dani, ens fa recapacitar una mica sobre la situació... truquem a en Pep, i ens comenta que en Miki s'ha rajat... be, ja no som els primers, així que anul·lem la nocturna... per sort, a l'hora que acostumem a quedar, comença a nevar.

Així va quedar el poble després de la nevada de dijous

neu

Una bona nevada cau la nit de dijous a divendres, tot i això, planifiquem la sortida de dissabte. Esperem fred, però sol, que anima una mica el tema. Proposem fer una sortida llampec... pujar i baixar algun punt alt de les Gavarres.

Dissabte al matí, quan m'aixeco, la tramuntana és bestial, si la temperatura és gèlida, amb el fort vent que bufa, la sensació és d'estar al pol Nord. Envio un SMS als companys dient-lis que me rajo... preparo la bossa i m'acosto al gimnàs... collons!!! fins i tot al gimnàs fa fred!!!! Una horeta sobre el·líptica fa que entri en escalfor de seguit... després intento fer una mica de bici estàtica... no puc... aquestes bicis són insofribles... me fa mal el cul, la posició és infernal... no se per que no foten un parell de bicis d'spining a la sala de fitnes.

Diumenge, i com vam anular la sortida per mainada que organitza el Club BTT Llagostera, volia sortir una estona... m'aixeco, i miro el termòmetre.... 8 sota cero!!!! "Quieto parao!!!" Me quedo a casa tranquil·lament esmorzant... el sol, i la absència de vent, m'animen a sortir una mica... decideixo sortir a córrer i preparar una mica una cursa a la que aniré amb el meu germà el proper 19 de febrer. M'abrigo com si anés a pujar un 6.000. Samarreta tèrmica de les gruixudes, de les d'anar a la muntanya, maies, mitjons gruixuts, paravents, i el buf... sembla que vagi a atracar un banc en contes de sortir a córrer.

La sensació tèrmica no és tan brutal com esperava... de seguida començo a entrar en calor... pel bosc de la Torre intento fer tots els corriols que conec, puja, baixa, torna a pujar, torna a baixar... el fred que tenia als peus ha desaparegut, i les primeres gotes de suor comencen a caure del cap... les pulsacions a tope... i és que m'encanta això de córrer per la muntanya... torno a pujar, torno a baixar... alguna patinadeta... l'únic símptoma del fred que fot és les ganes de pixar que tinc... és un problema, si fa fred, tinc pipi!!!

Al final 9 quilometres per la muntanya que m'han fet passar el fred, i que juntament amb el·líptica, fan que la primera setmana de recuperació no hagi sigut un desastre!!!