Regulant la suspensió (Rock Shox REBA)


Aprofitant que tenia un moment lliure, m'he dedicat a regular una mica la suspensió. L'altre dia, la vaig trobar una mica dura, i he repassat una mica les pressions.

Això m'ha donat la idea de fer un minitutorial per explicar com funciona i per que serveis cada regulació de la Rock Shox REBA.


Primer farem una descripció de les parts de la suspensió.

-Barra dreta, a la part superior trobem el bloqueig, bé sigui manual o remot, a la part superior (del bloqueig i no en tots els models) trobem el GATE (més tard parlarem sobre ell). En la seva part inferior (no en tots els models) trobem el rebot (tortuga-llebre).



-Barra esquerra, a la part superior trobem la vàlvula positiva (+) i a la part inferior la càmera negativa (-).



Com funciona la forquilla?

La forquilla treballa amb aire, i es basa en el DUAL AIR, que  és un sistema de càmeres de contra posició d'esforços, és a dir es fan la competència una a l'altre. La càmera positiva té més quantitat d'aire (el recipient és més gran) i la negativa per contra té menys quantitat d'aire (és més petit el recipient). Això no té res a veure amb la pressió, ja que la pressió és l'esforç que exerceix aquest aire en sortir de la càmera o el que és el mateix el que comprimim aquest aire dins de les cambres (càmera + i -). Ara bé si descompensem les pressions de les càmeres aconseguim que unes de les càmeres "guanyi" a l'altra amb la qual cosa s'endurirà cap al costat contrari de la cambra amb més pressió.

Per evitar tenir una forquilla "rebotona" (que ens escup en excés la forquilla cap al seu punt de repòs) les càmeres han d'estar igualades o, si no la negativa (-) ha de tenir una pressió inferior (sense que la diferència es redueixi més d'un 15% a la positiva) en cas contrari tindrem una forquilla poc sensible amb un tacte aspre i poc progressiu. La millor manera de comprovar aquest efecte és inflar (sense passar-nos més de 20-30 PSI) la càmera negativa més que la positiva i veurem com la forquilla minva en el seu recorregut.

Un incís amb les bombes

Quan inflem les cambres hem de posar exactament el mesurament que desitgem i retirar la bomba. Tot i que s'escolti com una pèrdua d'aire (phisss. ..), aquest aire és el que queda en el ràcord (maneguí de goma que connecta la bomba a la vàlvula) de la bomba que està a la mateixa pressió que dins de la cambra i al deixar-lo anar s'escapa aquest aire. Moltes persones pensen que aquest aire s'escapa de la cambra, per evitar això les bombes de pressió ja tenen una vàlvula especial. Quan tornen a muntar la vàlvula per comprovar ¿que passa? ha perdut aire, per descomptat és el que s'ha introduït de nou dins el rècord de la bomba.

Tornant al tema que les càmeres no tenen el mateix volum d'aire. La negativa al tenir menys quantitat d'aire a la cambra es perd molta més quantitat en proporció a la positiva (positiva uns 0.5 PSI) en connectar el rècord (negativa tranquil · lament 15-20 PSI) pel que posem el crit al cel que la negativa perd aire, una mala passada que ens juga la forquilla tornant bojos i pensant que la forquilla perd aire per la càmera negativa.

Les bombes de pressió professionals (últimament ja no es troben, benvinguts a l'era de la fabricació xinesa) tenien el record molt curt (2 cm) i una rosca manual a la punta de la bomba que la feia estanca al   girar per evitar al desconnectar i connectar que passés aire dins de la bomba (les més cares tenien vàlvula automàtica), a part d'un punxo retràctil a l'interior de la vàlvula que estrenyia l'obús, que es retrocedia amb una rosca (un gir complet de la rosca) per evitar que en deixar anar la vàlvula deixés anar res d'aire (ni de la cambra ni del ràcord). Si volem fer una prova per veure que això és cert treure l'aire de les dues cambres i començar per la positiva, veureu que heu de tacar moltes vegades per omplir fins a 70 PSI (podeu comptar-les), ara fer la mateix operació amb la negativa i veureu que cal manxar moltes menys vegades per aconseguir aquests mateixos 70 PSI, la pressió a la que el comprimim és la mateixa però la quantitat d'aire no.

Posant la pressió correcte

La càmera positiva és la que sosté el nostre pes. Variant la pressió ajustem la precàrrega (SAG). La càmera negativa actua en contra de la positiva, fent força perquè aquesta es comprimeixi. Regula la sensibilitat inicial. Amb més pressió, més sensible. La pressió de la càmera negativa mai ha de superar a la de la positiva, ja que la forquilla perdria recorregut sense guanyar més sensibilitat. La posició de màxima sensibilitat és en la que la pressió de les dues cambres l'igual. Per ajustar la càmera positiva el millor que pots fer directament és col · locar una brida a la barra i fer directament la infal · lible prova del SAG: Dóna una pressió a la càmera positiva tal que la forquilla s'enfonsi un 15-20% amb el teu pes (la rebaixa és força progressiva, i encara que li regalis 2 cm sol amb el teu pes a sobre serà complicat fer-li límits). Després dóna a la càmera negativa una pressió sobre un 10% menor que la positiva. Aquest és un bon ajust de partida. Prova a veure que tal va:

-Si et notes que et balanceja amb el pedaleig: baixa la pressió de la negativa de 10 en 10 psi fins a estar còmode

-Si et sembla poc sensible amb els petits sots: puja la pressió de la negativa fins a un 5% menys de la positiva i prova, si segueixes volent més sensibilitat doncs iguales les 2 pressions.

-Si et costa trobar-li el límit, fins i tot amb salts grans, baixa la pressió de la positiva també de 10 en 10 psi (enrecorda't de baixar també la negativa, conservant la relació de pressions + / - que tenies abans). En baixar la càmera positiva, si et comença a balancejar molt amb el pedaleig acabes baixant la negativa fins que no ho faci.

-Si et fa molts límits, dons contrari: puges la positiva i proporcionalment la negativa.

-Si no t'agrada el tacte progressiu, i prefereixes un tacte lineal a l'estil MANITOU, poc sensible amb sots petits i molt sensible amb sots grans: baixes un 20% la positiva i deixes la negativa un 30% per sota de la positiva.

En fi, un munt de combinacions. El millor és tenir paciència, posar les pressions totalment al teu gust porta un temps.

Bloqueig i el famós GATE

El bloqueig és simplement un cartutx que comprimeix una proporció d'oli, i hi ha dos models un de titani i un altre de plàstic. La diferència és que el de titani suporta més pressió que el de plàstic però és més un tema de caprici que de funcionalitat, ja que estan preparats tots dos per a suportar el doble de pressió que podria exercir qualsevol ciclista (entre 0 i 150 quilos).

El GATE és un regulador de compressió, redueix el recorregut de la tija que comprimeix l'oli del cartutx de bloqueig, el que fa és comprimir mes o menys aquesta proporció d'oli fent que el bloqueig sigui total (no tingui res o molt poc recorregut) o parcial (que tingui una mica de recorregut). Com a norma aproximada el GATE funciona entre un rang de 0,5 mm a un 35% del recorregut de la forquilla (és a dir en una forquilla de 100 mm ens deixaria enfonsar bloquejada 35 mm).

L'ideal és ajustar aquest llindar el més tou posibe sense que arribi a molestar esprintant de peu.

Dial de Rebot 

Aquest dial que a Rock Shox ens el representa amb la coneguda tortuga i la llebre és el rebot. Com bé indica el seu nom la seva funció és regular el rebot (o retorn) de la compressió de les barres a la seva posició de repòs, fent que sigui un cicle de retorn ràpid o lent.

Segons el terreny s'ha de regular ràpid o lent.
Ràpid, per a zones amb molts sots, en la qual anirem ràpid i necessitem que la forquilla ràpidament recuperi la seva posició de repòs per a recollir un nou sotrac amb el seu recorregut màxim o almenys suficient.

Lent per a zones amb poc sots en què la forquilla té temps suficient entre sot i sot a tornar al seu punt de repòs.

Una forquilla molt ràpida pot ocasionar que en grans sots seguits ens escupi la forquilla cap al seu punt de repòs tan ràpid que la converteixi en el que col · loquialment anomenem una forquilla rebotona. Per contra una forquilla molt lenta pot esdevenir una forquilla poc sensible i que no té prou temps a reposar entre sot i sot fent-nos perdre part del control de la direcció després d'agafar uns quants sots seguits abans de recuperar el seu punt de repòs.

L'ideal és trobar un punt d'equilibri segons la zona on circulem habitualment.

Per cert, aquesta és l'entrada núm. 400. Motiu que m'omple d'orgull i satisfacció!!! 

Ah!!! I perdoneu pel totxo, però algú ho havia de dir!!!