Durant la setmana planificàvem que fer aquest cap de Setmana, havíem decidit que per tal de començar a entrenar de cares a diferents compromisos futur, sortir dissabte i diumenge... la ruta de diumenge està clara, però la de dissabte no sabíem que fer... proposso anar a Caulès. Aquí comencen els meus problemes...
Caulès és una ruta maleida per mi....
Primer va ser La Maledicció de Caulès, després, Caulès .... la maledicció continua. També va haver moments bons, com Caulès la revenja, però sempre que vaig a Caulès hi ha problemes... recordeu que va passar a Caulès al repte dels tres cims... me vaig queda sense aigua!!!
Ahir, vaig anar per temes personals a Barcelona, la intenció era anar i tornar el mateix dia, així que ho planifico per anar amb tren.... perdo l'ultim tren de tornada, havent de dormir a Barcelona, posant en perill la sortida d'avui. Al final arribo a l'hora convinguda, justet, justet, i gràcies a una matinada de collons (5:45 zulu)
Enfilem la ruta, anem fent, comentant l'esdevenir de la cursa de diumenge passat, arribem a l'ermita, i decidim mirar de seguir un corriol que moltes vegades ens ha cridat l'atenció, però que per diferents motius, no hem seguit mai... el corriol, en concret, es va tancant, es va tancant, fins que és totalment intransitable... les bardisses, els petits despreniments i les pedres, fan que no puguem avançar més, reculant sobre les nostres passes.
Seguim la ruta original del Club, però mirem de fer una petita variant, en contes de pujar al Coll de la Mallorca, per una amplia pista, amb pendent constant, decidim fer una prospecció per un camí, que ja coneixíem, però que mai havíem fet de pujada... diferent, i molt més gratificant.
Després, un cop al Coll de la Mallorca, decidim fer el recorregut de la Marxa per Parelles, però al l'inrevés, la forta pujada, que tots van fer a peu a la cursa, ara era una forta baixada, que no hi havia qui controlés a l'hora de frenar... per sort, el terrenys està en immillorables condicions, i s'ha fet mot més tall del que podia pensar... més caminets, estrets, obacs, com a mi m'agraden, pujades i baixades amb pedra, és el que te aquella zona... una "disfrutada" de collons.... de cop sento un soroll intermitent... penso en que, amb l'escalfor de les fortes i llargues frenades, s'ha doblegat el disc i la pastilla rosa sobre ell, però vaig perdent pressió al neumàtic... potser perd aire per la vàlvula... me paro, reviso el neumàtic i trobo un tall al lateral del mateix, on es va escapant tot l'aire. La "maledicció" de Caulès, torna. Per sort estem molt aprop de casa, i tornem caminant.
A la tarda, a l'hora de canviar el neumàtic, l'he trobat totalment sec. No hi havia líquid segellant, és més, a un d'ell, i havia un expedient X...
Una mena de bola, que imagino es fa a la zona de la vàlvula, i que va recollint líquid, i líquid segellant.
Demà més, i completarem una setmana amb més bici del normal, amb una sortida per la muntanya amb en Pere dimarts, repetint el circuit de l'Open BMW, i una altre sortida dimecres amb la de carretera, on van matxucar-me, ell i el seu germà, viu!!!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada