Caulès... la revenja

Durant la tarda d'ahir, el meu cap no estava ni per bicis ni per res... "unpluguet" total!!!

Però a la nit, mentre escrivia la crònica, una sensació de revenja va envair la meva ment.... com podia ser que una simple ruta hagues acabat amb dos dels millors components dels arreplegats!?!?

Aquest sentiment s'ha anat madurant durant el dia... pel matí la sensació de cames buides i pesades m'han fet prendre un bon esmorzar pensant en revenjar als meus companys a la nit... dinar ràpid per poder avançar amb la feina... i posar tots els sentits durant la tarda i així poder plegar a una hora prudencial...

Total que a un quart de nou estic a casa... me poso l'armadura (eps!!! l'equipació ciclista), carrego el llum i un "enganxe" ràpid per la cadena i cap a Caulès!!!!

Pel camí me trobo a en MAD que ve de deixar la bici al nostre mecànic de confiança per tal de que li posi una cadena nova... me pregunta on vaig i li explico... me mira amb una cara com dient... estas penjat, i quedem per sortir demà a la nit.

Així que a un molt bon ritme, enfilo cap a Caulès... estic apretant de valent, i crec que subestimo la ruta... vaig a tope (a tope per mi és a punta de gas per uns altres!!!)

A la primera baixada tècnica penso en la caiguda de l'Arnau... afluixo una mica, i miro d'entendre com va caure... la veritat, que tal com està de sec el terreny, tocar una mica el fre és una caiguda segura... no penso gaire, i me tiro cap avall!!!

Arribo a Santa Ceclina i les cames van buides... no tiro, tot i que pujo a plat mitjà... uns moments de reflexió... no puc abandonar... miro dintre del Camel i veig que tinc una barreta que me van donar a la Cabrerès... te bona pinta i me la menjo, te gust als pastissets "Pantera Rosa" que menjàvem de petits... juro que si arribo a dalt amb les sensacions de cames buides que porto, només compraré d'aquestes barretes...

Començo a baixar i ara ja no hi ha marxa enrere... he decidit seguir cap a Caulès!!!

La primera pujada forta, la de plat petit on en MAD va trencar la cadena, la pujo be... les cames comencen a reaccionar... la "Pantera Rosa" sembla que comença a fer efecte!!!

Venen un seguit de pujades, que normalment estan plenes de bases molt fondes, però que avui estan seques... arribo a una plaça que anomenem el "merendero"... miro el contaquilometres i vaig a una molt bona mitjana... no paro gaire... s'ha d'aprofitar l'ultima llum natural... segueixo pujant, i les cames responen... baixo pinyons... de cop miro a la dreta i veig el magnífic espectacle... la posta de sol... el Montseny... he de parar i fer una foto encara que sigui amb el telèfon.

Segueixo pujant i arribo a Caulès...

Ja queda molt poca llum i decideixo muntar el llum de davant que porto a la motxilla... enfilo cap al Puig Ventós, i en menys del que me pensava, estic a dalt....

Enfilo cap a baix, i he d'encendre el llum... la pista es va tancant i juntament amb la velocitat fa que sigui important veure per on vas...

Arribo a Terra Negra... que faig? ...pujar fins al Coll de Mallorca me portarà una bona estona i és tard... al final decideixo tornar per la carretera... porto un bon llum davant i un acceptable darrera...

Pensava que tot seria baixada fins a casa, i ... qui ha posat aquesta pujada aquí quan porto tot el "desarrollo" ficat!!!!

És la part maca de la nit, que no pots anticipar-te a la ruta, ja que no la veus!!!

Arribo a casa amb una sensació de felicitat important... la veritat, que m'ho he passat teta, sobre tot quan les cames han començat a reaccionar!!!

Companys, doneu-vos per revenjats!!!!