Estres...

Dimarts

En MAD estrenava un nou llum, Half Egg com el meu, i havíem plantejat una nocturna... la idea era sortir d'hora per no arribar molt tard, però surto tard de la feina i sense quasi temps de preparar-me. Sortim a les 9:30h... m'estresso!!!

Com s'apunta l'Arnau, i no te un llum molt potent (Albert, compra-li un "Medio Huevo"), decidim fer carril fins a Platja d'Aro i tornar... en 30 minuts estem a primera línia de mar (17km)... hem anat xerrant, però a un molt bon ritme, aixecant una de pols impressionant, i esquivant a molta gent que treuen a voltar els gossos, o simplement passejant...

Un minut de descans a Platja d'Aro, que aprofito per pujar una mica el seient, ja que no acabo d'anar be, i tornada... m'estresso!!!

L'Arnau el diumenge passat ens va demostrar lo en forma que està i de seguit comencen les hostilitats per tal de veure si va ser una cosa d'un dia o és la seva progressió... la xerrameca s'ha acabat i ara toca pedalar de valent... a Santa Cristina li fem una "pirula" a la rotonda i li agafem uns metres d'avantatge... ara en MAD comença a tirar molt fort, i el freno amb una accelerada fent servir tot el potencial dels meus malucs...

Sembla que la cosa afluixa una mica, però anem a un ritme infernal... de cop en MAD torna a tirar... l'Arnau el segueix i jo me vaig quedant, els tinc a uns 10 metres i no puc contactar... una i altre vegada ho intento, però no puc... m'estic menjant tota la pols que aixequen...

Al final arribem a la Costa d'Alou on parem... les pulsacions... millor ni mirar-ho... comentem el ritme que portem i seguim. Continuem amb els piques... ara ve una pujada molt pendent formigonada... aquí totom s'aixeca del seient i bloqueja les suspensions... no els perdo... els tinc a 2 metres... quin pique fins a casa!!!!

Ens plantem de tornada en menys d'una hora i mitja... més de 35 kilòmetres... estressant!!!!

Dijous

Tenia plantejada una altre sortida d'aquestes nocturnes d'una hora i mitja... arribo molt tard i cansat de la feina... no puc... m'estresso!!!!

Dissabte

L'única opció que tenim és sortir de 8 a 11h. És l'aniversari de la dona d'en MAD i ha d'arribar d'hora (Felicitats Carme!!!)...

Que fem? Decidim anar fins a Romanyà...

Només sortir en MAD me diu que avui no pot, que li fan molt mal les cames. Penso: "Que cabrit, si no comencessis amb les hostilitats quan fem les nocturnes!!!"

Anem xerrant i segueix explicant: "Vaig estar jugant a basquet, me fa mal el genoll". Penso: "Es una estratègia. Va com sempre, però te por de no poder-me deixar".

Intentem anar per un camí que voreja la Riera Verneda. Ja fa un més, vam intentar anar per aquí, i no vam poder... sembla net, i de cop... arbres a terre que impedien el pas... reculem i intentem seguir pel camí paral·lel, que la veritat desconeixem... pensem que serà molt dur, però va planejant... anem pedalant amb prudència esperant la pujada que ens deixi clavats... no arriba!!!

De cop, enllaça amb el camí que coneixem i ara és intransitable, i aquí si comença la pujada de veritat... anem fent, sense separar-nos gaire... és més, en algun moment paso jo davant. De cop m'avança, ja que segueixo amb el plat petit per tal de descansar una mica les cames, i el perdo de vista... arribo a un creuament on espero trobar-lo i no hi és.

Hi ha una norma no escrita, que diu que als creuament pararàs per esperar al company...

Començo a mirar per dintre el bosc, per si s'ha amagat per fotrem un ensurt, i no... arribo a dalt i el veig que segueix camí... s'ha saltat la norma!!!!

El miro d'atrapar... li recrimino la seva acció i confirmo que ha estat tot el matí jugant la seva partida psicològica.... m'ha deixat anar fent, per fotrem el pal, quan a ell l'ha interessat...

Comença a ploure... m'estresso!!!

Intentem refugiar-nos en Font Josepa, però no hi ha cap cobert...

Font Josepa... havia passat mil vegades i no havia parat mai

Seguim fins a Romanyà... segueix plovent!!! Avui no tenim temps ni d'anar al mirador de les Mirandes... m'estresso!!!

Comencem a baixar pel GR i el trobem tallat pels arbres... reculem i agafem una estona la carretera fins al Puig dels Lladres, on tornem a agafar el GR... en MAD baixa avui com un llamp... l'intento seguir, però m'estresso... no tinc suficient confiança amb la nova bici com per seguir el ritme que imposa... el trobo al final del GR... al carrilet... i segueix plovent... decidim refugiar-nos al Restaurant Font Picant i fem un cafè amb llet...

Quan para, seguim... al sortir trobem a uns senyors de més de 60 anys que porten un transportin d'aquests que s'enganxen a la tija del seient. En MAD es vol comprar un per les futures sortides de més d'un dia que tenim plantejades aquest estiu... xarrem una estona... són de Barcelona i s'han aixecat a les 5h per agafar un tren i fer el carrilet de Sant Feliu a Girona.... ens recomanen fer Ripoll-Girona, però en aquest sentit, no al contrari!!!

Seguim... i tornem a bon ritme... en MAD es queixa del ritme que vaig imposant (psicologia), afluixo, i quan el camí comença a picar... comencen les hostilitats de nou.... no hem deixa pair el cafè amb llet... m'estresso!!!

Pugem a molt bon ritme i arribem a casa amb 5 minuts d'avanç sobre l'horari previst... ens acomiadem i aprofito per rentar la bici, que està plena de pols... per fi, uns minuts de relax!!!!

Altimetria

Demà, espero fer una sortida tranquila per carretera fins a Tossa per anar a veure als nanus a la Caixa Girona...

A, per cert.... amb tant d'estres m'he oblidat de posar les dades de la sortida d'avui:

Modalitat: BTT
Distància total: 34,46 km
Desnivell de pujada acumulat: 677 m
Index IBP: 40