STRAVA tanca

   
Si, m'acabo d'assabentar per un correu que m'han enviat... la popular aplicació pel ciclisme i el running, tanca per problemes econòmics.



La falta de subscriptors premium, juntament amb les importants indemnitzacions als membres de la xarxa que han patit algun accident al intentar millorar el seu temps, i que han interposat accions legals contra l'aplicació, ha posat en "banca rota" el sistema economic en que es basava, no podent pagar ni la nòmina dels desenvolupadors, ni la llum dels servidors.

S'ha creat una associació sense anim de lucre per intentar rescatar a l'empresa, però el forat de les indemnitzacions anteriorment esmentades és tant gran, que és totalment inviable, segons el representant de l'associació STRAVADICT.

STRAVA tancarà les portes el proper 1 de gener, i no es tindrà accés a les dades, a partir del primer dia de l'any.

STRAVADEP.

S'acosta Nadal


Veus!!! A la que me descuido, ja tinc una feinada per actualitzar el bloc. Dos setmanes per explicar un munt de sortides....

Com sempre, vam iniciar la setmana descansant... bon invent aquest!!!

A la feina, encara quedaven uns dies de vacances per fer, així que aprofito per agafar-los aquests dies i gaudir d'un dia de rodatge amb la bici de carretera, dimarts... bones sensacions, i notant poc a poc l'adaptació del meu cos a l'entrenament.

Dimecres nocturna.... feia fred, així que vam fer el recorregut curt de l'Open BMW de fa un parell d'anys... pujada a la Ruira per anar escalfant, baixades pedregoses, corriols... autentica nit senglanera.

Colla senglanera

Dijous, amb el meu germà Manel, vam variar una mica el pla d'entrenament... vam agafar les raquetes de neu. Vam pujar fins a Núria, per gaudir una estona de neu, i possar-nos al dia de les nostres coses. Tot suma.

Tot suma

Viatge llampec a Madrid, i encara cansat de la tornada, diumenge a les 8 del matí, i amb -1º (en aquest cas de fred), enfilem un bon grup cap a Banyoles.

-1º i mira quina cara de felicitat!!! Cracks!!!!

Els del Club Ciclista Banyoles, organitzen una pedalada per recaptar fons per la Marató de TV3, i com tenim bons amics per allà... al final vam veure una xifra maca al comptaquilòmetres... els primers 100 de la temporada!!!

Pirineus nevats, Mare de Deu del Monts al fons, i l'estany

A tot això finalitzo una setmana amb molt bones sensacions, i el que és millor, passant-m'ho be sobre la bici.

Nova setmana, ja la setena, d'aquesta nova etapa d'entrenaments, i de nou, un altre dilluns de descans per assimilar el treball de la setmana anterior.

Dimarts carrera a peu a la nit... 1 horeta i un parell d'apretades per recordar-li al cor el que és arribar a les 170-175 pulsacions.

Dimecres nocturna... faci el temps que faci, dimecres s'ha de treure a passejar la btt.. corriols per Ridaura, pujada pel Suroli, que per cert, estan canviant les torres de la MAT. Corriols cap a Romanyà... apretadeta, notant que puc aguantar més estona una bona potencia a les cames... recuperació al Mirador de les Mirandes, i baixada a tota llet cap a casa, que fa fred!!!

Nit màgica!!! Aviat no us escapareu!!!!

Dijous plou... dons al mal temps... rodillo. Be, rodet no, spining... vaig comprar una bici d'spining de segona ma, i se li ha de treure el suc... una hora i quart, amb ritme ascendent, amb cinc apretadetes maques.

Divendres sessió triple.... al matí, intento sortir a córrer una horeta, però el fort vent quasi me tira a terra. Penso a refugiar-me a bosc, però intueixo que el perill pot ser pitjor, així que amb 6 quilòmetres a les cames... cap a casa!!!

A la tarda, amb en Guillem Canadell, fem uns petits ajustos a la bici de carretera, donat que tenia molèsties als genolls...  de pas, recullo els Maxxis Ardent que li havia demanat a en Pere (Radikal Bikes Llagostera), i els vaig anar provar pels corriols de Ridaura. 

I a la nit, nocturna fi de temporada amb el Club al Rocatal... arribo fos!!!!

Dissabte decideixo descansar, tot i que hauria de sortir a córrer una tirada llarga... però el cos me diu que descansi.

Diumenge MOBIAT. Com cada any el Motorclub els Cremats, organitza una trobada a Cadiretes, per tal d'esmorzar, pujar el pesebre i recaptar fons per la Marató de TV3, i la gent necessitada.... aquest any tenia la disjuntiva de si pujar a peu (corrent), o en bici... finalment decideixo pujar en bici... i la veritat, vaig encertar de ple... al final, una sortida que prometia ser avorridota, va resultar ser molt i molt entretinguda... amb una pujada a Cadiretes, ràpida, amb piques constants, bon rotllo. I una tornada espectacular, amb pujada al Montclar inclosa.

Poca gent te una foto com aquesta.... 

Be... ja tornem a ser a Nadal. Moment per descansar, per veure a la família, per fer coses diferents. 

També és moment per trobar a faltar als sers estimats. M'enrecordo molts d'aquell sopar de nadal a les faldes del meu avi, tot i que era molt i molt petit. O d'aquells moments, amb la meva avia, quan me cridava per escurar l'olla on havia preparat la pasta dels canelons. 

També me venen a la ment moments amb altres familiars i amics, que, malauradament, ja no seran amb nosaltres un Nadal més... però tot i això, els records que venen a la meva ment són bons, i me fan esbossar un somriure que me fa pensar que el Nadal, tot i no ser creient, val molt la pena!!!

Bona Nadal a tots!!!! Ah!!! I pedals, i gambades!!! 

Road Bike Party 2

  
Ho he estat intentat tota la tarda... no se si són els guants, les rodes de perfil que porten, o que, però a mi no m'acaba de sortir igual...

IV Marató Ardenya - 21K

   
Feia temps que volia fer una mitja de muntanya. Sempre que preguntava per la de Terra d'Indiketes o per la de la Marató de l'Ardenya la resposta era, "és molt dura".

Acollonit, vaig anant posposant la meva participació any rera any. Fins que un diumenge, caminant, tot ordenant els meus pensaments vaig estar pensant dient-me: 

"A veure tio, tu que has pedalat durant quasi 8 hores sota la pluja i temperatures baixes a la BCN-AND... tu que has fet la Pedals de Serrallonga en quasi 12 hores en el dia més calorós de l'any.... tu que has.... tu ets tonto o que!? Te deixaràs impressionar pels comentaris dels demés!?!? Si pot ser dura, però segur, segur que és molt maca!!!"

I així, quan vaig arribar a casa, vaig encendre l'ordinador i mi vaig inscriure sense donar més voltes.

A partir d'ara començava una setmana d'entrenos adaptada al objectiu més proper... dissabte la Mitja Marató de l'Ardenya.

Dilluns, com sempre, últimament, descans.

Dimarts carrera a peu, fent el recorregut del circuit definitiu de la Cursa de Sant Esteve d'enguany.

Dimecres nocturna amb la btt... Ara sortim una mica més d'hora, i així podem allargar una mica més la sortida... el recorregut pistero, però amb molt desnivell... La Ruira, Terra Negra, Can Mundet, Caulès... rajada de neumàtic d'en Dani, i tornada cap a casa, amb quasi dues hores de pedal.

Dijous carrera a peu... suau, suau, i a l'hora dels ministres... a migdia amb la caloreta.

Divendres rodet... tenia pensat fer una sortida amb la bici de carretera, però vaig pensar que si volia estar en condicions per dissabte millor fer alguna cosa suau i curta.

Dissabte la cursa. M'aixeco d'hora, esmorzo, i anem a veure la sortida de la Marató on participaven uns companys.




S'acosta l'hora i comencem a escalfar... entrem al corralet, i m'adono que la inscripció és molt important... unes 400 persones crec que és van inscriure a la mitja.

Petit breafing, i sortim... surto tranquil... buscant un ritme còmode... fins que comença la primera pujadeta, on veig que hi ha gent que es va quedant... hi ha poc espai per avançar, així que una mica el ritme ve imposat per la gentada que hi ha... a la baixada puc avançar alguna posició, però ni arrisco, ni la veritat, me sento amb ganes de donar-ho tot... penso que ja hi haurà temps.

Més corriols per la zona de Solius, i pujada al Montclar... per un corriol on no es pot avançar, anem fent cua un a un fins arribar a dalt de tot... les vistes magnífiques, la temperatura ideal... per una vegada que pujo al Montclar i es donen les condicions ideal per quedar-te ensimismat mirant el paissatge i estic en cursa!!! 

Baixo a tota llet. Recordo el corriol que vaig fer cosa de tres setmanes... avanço a gent... me sorprenc de lo petada que vaig trobant a la gent i lo fresc que estic jo.

Arribem a la riera de Sant Baldiri, i la temperatura canvia totalment... aquí no si val badar... les arrels que surten, amagades per la fullaraca són trampes que te poden fer caure en un segons de despiste... el ritme ve imposat pels de davant, així que calma...

S'acaba el corriol de la riera de Sant Baldiri i comença una pujada per camí ample, on anem intercanviant posicions molts corredors... aprofitem per córrer fins que toca caminar, i aquí t'avancen els que has avançat... intento mantenir un ritme constant i no deixar de córrer... passes curtes i ritme constant, i sembla que ho aconsegueixo fins al avituallament... omplo el bidó i gas.

M'havia fet el plantejament d'anar molt tranquil, i si me sobren forces, al final apretar... era el moment... quedaven uns 5 o 6 quilòmetres i el camí era ample... només depenia de mi, així enfilo la baixada a molt bon ritme, avançant a moltísima gent... arribo al pla i començo a trobar gent de la cursa de 10K... alguns s'aparten, d'altres t'animen... creuem la riera en dos o tres ocasions... m'ho estic passant pipa i no vull que s'acabi... trobo a la Laura que va petada... li dic que anem junts i no vol, me diu que tiri... conec la zona d'algun pollastre... estic aprop de meta... ho dono tot... 180 pulsacions veig al pulsòmetre.... entro a meta i paro el crono... quasi 2:40... trobo als companys... no s'ho creuen... ja estàs aquí!? me pregunten... estic supercontent!!!

En resum, la veritat que estic molt sorprès de lo be que m'ha anat, de lo be que m'ho he passat, de lo que m'ha agradat... crec que repetiré.

Durant la tarda intento mantenir-me actiu per tal de que no me doni un baixon... inclús quedo amb els companys per sortir a pedalar una estona diumenge.

Així que diumenge efilo carretera fins a Girona a veure la cursa de ciclocros a Fontajau... ritme tranquil, sol... que més es pot demanar.




Bona setmana d'entrenos!!!

Primer mesocicle al sac

   
Intensa setmana a la feina, que ha fet trasbalsar una mica el planing d'entrenaments.

Dilluns com sempre, descans... aquesta vegada, un descans amb les preocupacions de la feina, sense desconnectar ni a l'hora de dormir, cosa que va fer que decidís no aixecar-me dimarts a córrer, pensant en recuperar-ho a la nit.

Al vespre m'arriba un missatge per fer el recorregut de la Cursa de Sant Esteve de Llagostera dimecres al matí, així que reservo forces i deixo el dimarts, també, en blanc.

Me planto a dimecres amb molts de deures per fer... carrera a peu al matí, i nocturna amb la bici al vespre... aquesta vegada amb l'al·licient d'anar a buscar la neu que va caure a cotes "altes". Així que m'hi foto al llit rostit, rostit.

Nit de senglars i fred, molt fred!!!!

Poca neu vam trobar
Dijous quan sona el despertador per anar a córrer, l'hagués llençat per la finestra... vaig estar una estona lluitant amb ell... ell vinga a sonar, i jo vinga a parar-lo i demanar-li cinc minutets.... al final va guanyar ell!!! Un altre dia en blanc.

Divendres m'entra un missatge propossant-me una sortida a l'hora de dinar amb la btt... per incompatibilitats d'horari no va ser possible... me vaig conformar amb quasi una hora i mitja rodant per les Gavarres amb la btt.

Dissabte tenia compromisos familiars, però havia de buscar un forat per fer una sortida a peu d'una horeta i mitja... a les 7:30 sortien uns companys cap el Montclar, així que m'afegia i els acompanyaria una estona... fins a l'abocador vaig arribar...

Diumenge es celebrava la VI Marxa x parelles que organitza el club BTT Llagostera... jo tenia la missió del desmarcatge del circuit, traient les cintes, i fent a l'hora de bici escombra.... va servir per fer una sortida maca amb el meu germà que me va acompanyar, i moure una mica els pedals...



Així que arribem a final de més amb 39 hores en 25 sortides i 591 km... no està malament per un novembre fred, fred, fred!!!!

Seguirem amb la base!!!

10 Things every mountain biker should have done

   

A mi només em queda una... sabeu quina? Li he de posar remei!!!!

Fred

   
Semblava que no havia d'arribar, i ja el tenim aquí. Per mi, el pitjor enemic del esportista. El fred. 

Tot i les baixes temperatures i el fort vent, ha sigut una setmana complerta on he seguit escrupolosament la meva programació d'entrenaments. 

Dimarts, de bon matí plovia i feia molt de vent. Les previsions meteorològiques indicaven que a migdia faria bon temps, així que preparo la bossa, i me proposo sortir a trotar una estona a l'hora de dinar. Dues voltes a l'estany de Banyoles vaig fer a bon ritme. No vaig patir cap molèstia intestinal, el que em fa pensar que les que pateixo al matí tenen relació amb el fet d'aixecar-se i assentar l'esmorzar. 

Dimecres seguim amb les nocturnes amb la btt. Només érem dos. La temperatura era molt baixa. Ens vam dedicar a rodar i xerrar sobre entrenaments i els seus principis. Analitzant els errors que comentem. Veient els diferents punts de vista... Sortida plàcida a molt baixes pulsacions, poder massa baixes, on tot i el fred que fotia, no vaig tenir la sensació de fred extrem. 



Dijous tornem a córrer. Aquest cop de bon matí. Provo no prendre cap tipus de làctic. Una torrada amb nutella, va ser la meva ingesta. Les molèsties que normalment apareixen a la mitja hora d'iniciar l'esforç, es va endarrerir una miqueta, però van aparèixer... la intensitat de les mateixes va ser molt menor que en altres ocasions. Seguirem provant, tot i que no vull deixar de menjar abans de sortir. 

Divendres, a mig dia, vaig treure una horeta per rodar una estona amb la bici de carretera... el vent acusava la baixa temperatura per l'hora del dia... a l'hora m'empenyia en segons quins trams, confonent les sensacions que produïen les cames. Per contra, també frenava en altres trams, endurint l'avançament.  

Dissabte teniem programat fer una sortida pel Baix Empordà amb la bici de carretera... unes 4 hores de rodatge amb un parell de petits ports. El termòmetre al sortir marcava 0º. Era el moment de col·locar les punteres de winstoper a les sabates, i treure els millors guants que tinc... La ruta molt maca: Romanyà-Calonge-La Ganga-La Bisbal... aquí teniem previst enfilar cap a Pals-Palamós-Platja d'Aro, però veient que ho allargaríem massa vam decidir tirar cap a Santa Pallaia, i cap a casa. Vaig aprofitar per anar fent quatre apretadetes de 5 minuts pujant una mica les pulsacions... vaig trencar a suar!!! 

El Club tenia programada una sortida per la zona de Romanyà, diumenge. Tot i que me passaria d'hores aquesta setmana, no m'ho vaig repensar... treballaria durant la pujada, i després, a la baixada, a gaudir... així va ser... controlant les pulsacions fins a Font Josepa. A partir d'aquí, vam anar baixant amb infinitat de parades, gaudint de llocs com la roca grossa d'en Cases, del dolmen de la Cova d'en Daina, de les alzines centenàries, de la Font de Panedes que l'ha restaurat últimament, del corriol de la Font de Salenys.... la tornada va ser pel carril bici, suau, suau!!! 


El grup a Font Josepa

A la roca grossa d'en Cases

Content!!! Aguanto be la càrrega!!! No m'estressa el pulsòmetre com l'any passat!!! Gaudeixo de cada una de les sortides que faig, i la motivació està a tope. A les properes setmanes seguirem incrementant el volum (hores), i la intensitat, per tal de que el cos no s'acostumi a un mateix ritme. 

També aprofito per convidar-vos a participar a la VI Marxa x parelles que celebrem a Llagostera el proper diumenge (1 de desembre). Com sempre, s'ha preparat amb totes les ganes del mon, per gent que li agrada el "mountainbike", per la gent que li agrada el "mountainbike". Tindrà tots els ingredients de cada any; corriols, camins, bon rotllo, butifarres... i sembla que, fred!!! Com sempre!!!


Setmana per oblidar

   
Si pugues retrocedir en el temps, i reviure, una setmana de cada any, penso, que aquesta passada seria l'escollida del 2.013.

Començava com totes últimament; descansant. El dilluns és la jornada de descans proposada per assimilar el treball de la resta de setmana. 

Dimarts carrera continua. Bon ritme, baix de pulsacions, notant el descans.

Dimecres nocturna amb la btt, com sempre des de fa uns quants anys. Érem cinc. Entre tots decidim quina ruta fer, i enfilem camí. 

De cop, sento un soroll sec, com quan trenques una canya, o rebentes una roda... els crits de dolor del company al terra, me fan pensar en primera instància en un rebenton i corresponent caiguda... però cada segon que passa, veig que la cosa és més greu.... ha sigut al rebes.... caiguda (per desequilibri), i trencada d'os?

Truquem a emergències... ho teníem més o menys senyalitzat amb els llums, però sempre anirà millor la presencia dels cossos de seguretat. L'ambulància, per contra, triga més. Alguna cosa passa ja que no és normal.

Finalment l'ambulància arriba. Immobilització i cap a l'hospital lliure més proper.... el de referència estava col·lapsat per un accident de transit.

Amb la primera radiografia els presagis es compleixen. Tíbia i peroné trencats. S'ha d'operar. 

Me costa molt dormir aquella nit. No deixo de sentir al meu cap aquell soroll, i els posteriors crits de dolor del meu amic. No deixo de pensar que ha pogut passar... arribo a la conclusió de que ha sigut això, un accident; un accident que tant podia haver passat de dies, que de nits; un accident que és podia haver evitat o no, però que a hores d'ara no podem fer res més que aprendre de la situació, i afrontar el nou moment de cares i positivament.

Avui han operat al meu amic. Espero tot hagi anat be, i que es recuperi aviat. Que no perdi les ganes d'anar en bici, i tot el positiu que ens aporta. 

No podem tirar enrere i tornar a viure aquella nit, però si afrontar la recuperació amb força i optimisme. Així que DAAAAALE!!!!

Dijous, amb poques hores de son, necessitava sortir a cremar tota la tensió acumulada la nit avans. També tenia una reunió important que me produïa molta angoixa, així que a córrer i complir amb el programa establert.

El cansament es notava, i decideixo anar amb els de darrera a ritme tranquil. Na xerrant i gaudint d'un nou entrenament.

La reunió va ser angoixant, però la vaig afrontar amb la tranquil·litat que me va aportar el haver sortit a "entrenar".

Divendres tocava bici. Mentre pugui, intentaré no tirar del rodet, així que carril bici fins a Girona i tornar. Fred i vent.

Dissabte, i donat que era una setmana on es potenciava la carrera a peu, tenia previst fer una hora corrent. Durant la setmana ens vam anant encigalant... feia temps que volia pujar al Montclar corrents, i aquell podia ser el dia. Es va anar afegint gent, de manera que érem uns quants. Vaig complir, tot i que me vaig passar una mica del temps previst per l'entreno (2h), però m'ho vaig passar be, que és l'important.



Per contra, aquests tres últims dies, corrent, tinc molèsties estomacals, que me provoquen diarrees i me fan baixar molt el rendiment... és un problema comú a molts corredors, així que aniré provant solucions.

Diumenge estava be. Sense dolors musculars, descansat.... tocava rodar amb la bici. Me desperto, i sento les gotes que cauen a la taulada. Plou.

Me prenc el diumenge com un dia diferent... gaudiré d'ell, i a la tarda muntaré el rodet... faré una hora menys de les previstes, però quasi, hauré complert amb el programa...



Setmana per oblidar. Seguirem aprenent!!!! 

Primera setmana

 
Si, he sobreviscut a la meva primera setmana d'entrenaments!!!

En principi, no tenia ni idea, de com compaginar el fet de treballar la bici i la carrera a peu. Poc a poc, vaig anar investigant i vaig trobar poca, però valuosa informació, que m'ajudarien a muntar el pla d'entrenament.

En principi l'he dividit en tres fases:

1. Base
2. Força
3. Velocitat

De la Força i la velocitat us parlaré més endavant.

La primera fase, de base, te una durada de 14 setmanes, i es basa en agafar fondo. Les primeres setmanes són de carrera continua a baixes pulsacions, i bicicleta al 70% de les pulsacions màximes. En principi treballo 6 dies a la setmana, i descanso 1 (dilluns). Faig això, ja que la intensitat de treball és baixa, i és pot aguantar força be.

Així dons, tinc previstes fer una setmana potenciant la bici, i l'altre potenciant la carrera a peu. Una setmana 2 dies corrent i 4 de bici; i l'altre 3 dies corrent i 3 de bici.

He intentat organitzar-ho de manera que pugui seguir sortint amb la colla, ja sigui a peu, amb la bici de carretera o amb la btt. Crec que és una bona manera de no perdre la motivació. I per descomptat, res de anar pendent del pulsòmetre... començo a coneixem, i se quan estic per sobre del límit que m'he marcat, així que a les pujades, si he d'afluixar, afluixaré, però seguiré anant amb la colla de senglanots.

Dos dies crítics he tingut aquesta setmana.

Dijous, donat que he sortit a córrer de bon matí, després d'haver sortit en bici la nit abans... he d'estudiar si és falta de descans, o que. I si fa falta, moure la sortida de dijous a migdia, o a la nit.

També dissabte... aquest si que va ser per falta de son, acumulat de la setmana, fruit d'algunes preocupacions sense importància... be, això crec!!! Diumenge, després d'haver fet una cura de son dissabte, la cosa va anar molt millor, amb les pulsacions al seu lloc.

Al final han sortit quasi 9 hores setmanals front les quasi 8 que tenia previstes fer... de fet, crec que les sortides amb la btt tenen un menor rendiment, ja que a les baixades cardiobascularment no es treballa tant com amb la bici de carretera...

Font de la Taverna de Baix... la ruta de diumenge!!!





Així que estic content. Sobretot, per que no estic cometent un dels errors de l'any passat. L'ànsia. És tanta la motivació a l'inici, que intentes fer més del que toca, i al final ho pagues.

Com diu el company Roberto: Go 2.014!!!!

Operació neteja

 
Dins la Setmana Europea de Prevenció dels Residus, l'Ajuntament de Llagostera organitzarà una "batuda" de neteja al bosc.


Dissabte 23 de novembre a les 8h a la Deixalleria. Recordeu que s'han de fer les inscripcions per avançat al 972 831 707.

VeloViewer


Deunidó, el que he descobert!!!

Ja feia temps que l'anava seguint, però ara han millorat molt les opcions...



Si t'agrada l'Strava i les estadístiques, VeloViewer és la teva web. 

Primer de tot has de sincronitzar les dades amb l'Strava... i a partir d'aquí comença l'espectacle... pots comparar dades d'altres anys, inclús obtens una puntuació, en funció de la teva situació dintre dels segments, etc.

Altres estadístiques com la ruta més llarga, la que te més desnivell, la que vas fer en més hores...

Situació dintre dels segments (de pujada) en funció de la categoria dels ports que fa l'Strava.

La teva situació a les challenge.

Pots analitzar les teves activitats aplicant infinitat de filtres. 

Analitzar els teus segements, en funció de la teva posició. 

I el que més me va cridar l'atenció, és que busca els teus "adversaris" dintre del ranquin, a més de dir-te en quin % estàs per davant o per darrera d'ell... per desgràcia només es pot fer aquesta recerca un cop a la setmana.

Recomanable!!!

Primer dia...

   
Amb ben poca bici a les cames, ens plantem al pont de l'1 de novembre. 

 La btt només ha sortit del garaig per fer sortides nocturnes, explosives, corrioleres, i sobretot, sobretot, divertides. 

La bici de carretera roman a l'espera de millors moments. 

Per contra, l'activitat corren s'ha intensificat notablement... dos o tres rodatges durant la setmana. Alguna sortida llarga, amb desnivell, i amb molt bones sensacions, el cap de setmana que fan que agafi confiança pels proper nous reptes. 

Així dons, la previsió per aquest cap de setmana llarg, era que tindríem una nova bici dintre del grup, i vam planificar unes sortides dignes d'aquest esdeveniment. 

Divendres vam intentar emular als nois de l'Escoleta i vam realitzar la ruta que van fer fa uns dies travessant la Vall d'Aro, uns 70 km i 2.000m de desnivell acumulat, els va sortir a ells... en el nostre cas, i donat que sortíem i tornàvem a Llagostera, vam modificar el recorregut enllaçant el seu, al Coll de matxo mort, i de tornada, a Romanyà. Veient que es faria tard, i que ja estavem una mica "petats", vam retallar un baixa i puja, dels Metges a Cassà i de Cassà als Metges. El recorregut... exigent, pistero, corriolero, divertit, patidor, nou... una sortida genial per estrenar una bici que no va arribar. Paciencia!!!

A la tornada, dissimulant la cara de petats després de 60 km i 1.500 m de desnivell

Diumenge vam quedar uns quants del Club BTT Llagostera per tal de fer el recorregut definitiu del la VI Marxa per parelles d'enguany... les cames notaven la pedalada de divendres, però el magnífic recorregut van fer que el cansament quedes en segon termini, i gaudisim dels corriols, dels "piques" a les pujades, a les baixades... que be m'ho vaig passar!!!! 

Aquesta setmana començo a entrenar "oficialment"... avui és el primer dia... descans!!! 

Comença una nova etapa... tornem als rodatges amb la bici de carretera, trauré el rodet del racó on el vaig deixar al començar la primavera, correré suau, suau... crec que he recuperat la motivació per tal d'afrontar aquesta etapa... però una cosa tinc clara... no seré tant estricte com vaig ser l'any passat... no deixaré de sortir amb la colla per no passar de pulsacions... no deixaré de corre per tal potenciar la bici, no m'interessa... no vull deixar la btt que tanta tècnica i força te dona... no vull deixar d'aprendre a millorar en aquest mon.

XXXV Cursa del Carrer Nou - 10Km

 
En totes les facetes de la vida, tenir un objectiu, ajuda.

La cursa del Carrer Nou, era per mi, el meu primer objectiu de la temporada. Objectiu que m'ha "forçat" a intensificar els "entrenaments", per tal de assolir el meu màxim rendiment i que me fos la meva referència.

En Dani, me va inscriure durant la setmana... quan me truca per demanar-me algunes dades personals, i me pregunta en quin temps pretenia fer-la, les dubtes s'apoderen del meu cap... És veu que hi ha "parrilla" i és surt ordenat en funció del temps previst... m'agrada, i li dono un interval de temps entre optimista i realista.

Durant la setmana, intento fer un simulacre de cursa... me poso les bambes amb les que tinc previst córrer, i enfilo un recorregut relativament planer (simulant el recorregut de la cursa), i anar provant ritmes i veure la meva tolerància... decideixo que el meu ritme optim és 5:20 - 5:30 min/km, tot i que penso que, en cursa, i amb el factor "entorn" a favor, puc millorar aquest ritme.

D'hora, arribem a Girona... veiem les curses infantils, i mentre es disputa la cursa de 5 km, nosaltres comencem a escalfar...

Un cop acabada la cursa dels 5 km, ens demanen que ocupem el nostre lloc a parrilla, i els nervis comencen a notar-se a l'estòmac. El pulsòmetre no troba la senyal del GPS, poc espai per moure't que juntament amb les anades i vingudes dels companys de calaix, fan que els nervis encara comprimeixin més la panxa.

Sona la botzina i comencem a córrer... be, millor dit a caminar... fins al moment de sortir al carrer Jaume I, donada la gran quantitat de gent, fa que ens movem molt poca velocitat... a partir d'aquí, "maricón" l'últim... 

Durant els primers dos o tres quilòmetres avanço a moltísima gent, i veig al pulsòmetre que vaig rondant els 5:00 min/km... entre el quilòmetre 4 i el 5, tinc com un baixó... una barreja entre prudència per que ve la temuda pujada... perdo a corredors que han sigut la referència fins ara.

Ha sigut un veritable plaer, córrer per la part vella de Girona, amb tota aquella gent animant!!!

I comença la pujada a la Catedral... a la ment m'ha vingut els últims consells d'en Paco dimarts passat... puja al teu ritme, passes curtes i respiració tranquil·la, no forcis, que ja veuràs com a la baixada avances a moltíssima gent... i així ha sigut... he pujat tranquil·lament, controlant les pulsacions màximes a les que arribava, i avançant moltíssima gent que es paraven rebentats... a la baixada, m'he deixat anar, i he recuperat moltíssimes posicions, retrobant-me amb alguns dels corredors que me van servir de referència durant els primers quilòmetres.

Ja queden 2 quilòmetres i mig, i me trobo, sorprenentment, molt be, amb moltes forces, i decideixo incrementar el ritme... perdent el dorsal totalment desfet per la suor, i agafant-lo al aire...

Veig l'arc de meta,  i intento incrementar el ritme.... hi ha gent amb ganes d'esprintar... ho trobo innecessari... per contra, els meus pensaments es centren en una persona que, malauradament,  ens ha deixat aquesta setmana... i decideixo dedicar-li la meva cursa.... barber, allà on siguis, seguix vigilant-nos com fins ara!! 

Trigo un segons a parar el crono. Tot i això, el temps és molt bo, pel que jo pensava fer... increïble!!



Busco als companys, trobo gent coneguda... molta cua per recollir l'avituallament final. Comentaris. Felicitacions. Feia temps que no gaudia d'aquestes emocions durant la cursa, i el post cursa!!!

Felicitar als companys, pels seus temps, i agrair tots els consells que m'han fet obtenir un bon resultat.





Classificacions

Primer objectiu de la temporada

   
Ja!? Us pregunteu.

Dons si. Després d'un temps d'apatia, de desmotivació i falta de ganes, he decidit marcar-me uns objectius per tal de seguir endavant.


Si, tornaré a entrenar... Aquest any m'he proposat que sigui diferent, combinant dos dels esports que més m'agraden. Amb això pretenc trencar la rutina en que pot convertir-se un entreno monoesport. 

Correré a peu i aniré en bici... així que ja us podeu imaginar de que anirà aquesta temporada...

Aquest any, a diferència de l'any passat, els objectius són individuals, amb això vull treure'm pressió en quant als entrenaments... crec que soc prou disciplinat per seguir la rutina establerta, però no vull que aquesta és converteixi en una cadena que no me permeti gaudir d'altres coses. També me converteixo en el meu entrenador, amb el que hauré d'estar molt atent en el que me va be, o malament. Com sempre dic, seguiré aprenent.

Així dons, el proper diumenge correré la XXXV Cursa del Carrer Nou, a Girona. Serà com un primer test per veure el meu estat, i poder seguir la meva evolució.

És una "carrera" urbana, que contrasta molt amb els meus gustos a l'hora de córrer, però si he escollit aquesta cursa, és per que crec, que me pot donar dades objectives, independents d'una orografia escarpada, com pot ser una cursa de muntanya, on afecten altres factors com els desnivells més pronunciats, climatologia, etc. i que varien en cada traçat.

La veritat és que l'efecte motivador al marcar-te un repte hi és, i es nota a la activitat esportiva diaria. He superat la barrera psicològica per aixecar-me de matinada i anar a córrer (entrenar). Quan sona el despertador dissabte o diumenge per fer la sortida amb la bici de carretera o la de muntanya ja no és un "collons quina mandra", si no que és un "vinga, vinga a gaudir!!!".

Així dons, properament, la crònica.

Desintoxicació

   
Ahir el meu germà Albert, me truca, i me demana explicacions de que per que no actualitzo el bloc.

Sorprès, ja que mai havia parlat del bloc amb ell, m'adono que te raó, que no escric res de fa dies.

Analitzo la situació... amb la bici de carretera les sortides són rodadores, acompanyant a en Quim, que curiosament ja ha començat els entrenos, o sortint amb la colla dels dissabtes.

Amb la de muntanya, les nocturnes s'han convertit en pujades d'adrenalina codejant-nos amb els senglars (de quatre potes), o corriolejades fent el circuit del pollastre o pedalant molt per la zona de Ridaura, que ja queda poc temps de gaudir-la.

Corrent m'adono de la força de la ment... surto sol, i al quilòmetre 5 o 6, me desfondo, me desinflo, i baixo el ritme estrepitosament... per contra en grup o acompanyat dono tot el que puc. 

Entre aquesta sortida


i aquesta altra


corrent al mateix ritme, la meitat de distància, cinc vegades menys desnivell, i pitjors sensacions a la primera que a la segona... diríeu que només hi ha dos dies de diferència? Dons si... però a la segona hi anava acompanyat, gaudint d'un recorregut novedòs, i a la primera anava sol i fent el recorregut de sempre... conclussió: si surts acompanyat treus el màxim de tu... o si mes no, t'aproximes al teu màxim. Ah!!! I canvia de recorregut!!!

De totes maneres, la justificació de la meva poca activitat al bloc està aquí:




L'activitat a baixat molt!!! És el que anomeno, període de desintoxicació!!!!

Apa. Ja pots llegir!!!

Normalitat

   
Poc a poc torno a la normalitat. 

Després de tres setmanes sense poder còrrer, diumenge ja vaig fer el primer intent, i ahir el segon. Cada vegada incrementant una mica la distància, però ahir ja vaig notar molesties, que vol dir que estic al límit de recaure, així que poc a poc.

En quant a la bici, poc a destacar. Després de la rajada de la desfrenada, i és que amb el que va ploure durant la nit, no tenia gaires ganes de patir, un parell de sortides a la setmana cauen... dimecres a la nit amb la btt i dissabte amb la de carretera.

Així dons, seguirem així, intentat gaudir de les sortides, i si no estem millor, estem pitjor, però he pres la decisió de que no es pot viure amb el ganxo posat.


Periostitis tibial

   
No havia sentit a parlar d'aquesta dolència fins fa un any, quan me va començar a parlar en Dani dels seus problemes al correr. La periostitis tibial, bàsicament és una inflamació de la capa  que hi ha enganxat a la tíbia, i que anomenem vulgarment barb... be, cony!!! "espinilla". Es produeix per problemes posturals, o incorrecta petxada, o per sobrecarrega al realitzar més volum i desnivell del habitual.

Quan me parlaven d'aquesta dolència i me comentaven lo dolorosa i complicada de tractar, pensava que exageraven... però ara puc corroborar-ho tot.

M'ha deixat KO durant dos setmanes. Amb la cama inflada, i adolorida, inclús per tasques tant quotidianes com conduir.

La rehabilitació ha sigut lenta. Repós. Els ultrasons són miraculosos. Molt de compex i fred.


Ahir va ser el primer dia que vaig agafar la bici, i les sensacions són bones... petites molèsties per les vibracions no me privaran de continuar pedalant. Altra cosa serà la carrera a peu, i aquí esperarem una mica més per tal de seguir corrent.

D'altra banda, crec que mereixeu una explicació per la falta d'activitat al bloc. 

Poques coses interessants que explicar, que sumat a una certa desgana a l'hora de pedalar i de tot el que ho envolta, fan que les meves entrades al bloc, es distanciïn més del que voldria en el temps. Pel meu cap ha passat la idea d'escriure la definitiva i ultima entrada, acomiadant-me de tots vosaltres, però el seguir veient viu el bloc, amb visites constants diàriament, m'han fet decidir que seguiré mantenint-ho viu, explicant les meves aventures, quan les hi hagi.

En quant a la desgana per pedalar, crec que és fruit d'un excés d'hores dedicades a aquest esport que tant m'agrada, però que sense cap objectiu concret, és converteix en monòton. Ara toca dedicar un temps a altres coses, altres esports i altres activitats. Rumiar els nous objectius pel proper any, i tornar a afrontar-los amb ganes i il·lusió.

Tot i això, espero no faltar el proper 11 de setembre a la Desfrenada, cita ineludible del calendari BTT Gironi, no només per l'entorn i el recorregut, si no pel que és més important, la dedicació i ganes que hi posen els desfrenats organitzant-la. 

Apa, fins dimecres!!!

Recorregut Marxa 3 nacions

 
Hi ha rutes que sempre es volen fer... així que aprofitant les vacances, vam fer el recorregut de la Marxa de les 3 nacions que es celebra pel juny.

El recorregut comença a Puigcerdà, i recorre la Vall de la Cerdanya, seguint el riu Segre, fins a La Seu, on comença l'ascens fins a el pas fronterer amb Andorra...



A Andorra la Vella, aprofitem per fer un petit avituallament solid i líquid, i comencem l'ascens del Port d'Envalira (2407 m) amb una longitud de 27 quilòmetres.


Avituallament i reagrupament, i comença un gran descens fins al pas fronterer amb França, pel Pas de la Casa, on ha caigut un bon xàfec d'aigua i toca fer-lo amb molta prudència.

Retencions a la frontera, i baixada fins a l'ultima dificultat del dia, amb la pujada al Coll de Puymorens (1915 m). Són només 3 quilòmetres.

A partir del Puymorens, iniciem una baixada constant, amb molt de trànsit, i un ferm dolentísim, que ens portarà fins a Bourg Madame i de seguit a Puigcerdà, on tenim la furgo.

L'ascens al Port d'Envalira no és el més dur, però si el més llarg que he fet, sent l'ultima part la més divertida...

El pitjor, el trànsit....


Coll de Pradell


Considerat un dels ports més durs de Catalunya, el Coll de Pradell, amb els seus 15 quilòmetres i mil i pico metres de desnivell, s'havia de tastar.

Sortim de Guardiola de Berguedà, i només sortir, comencem una ascensió constant que ens fa començar a suar de seguit...


La dificultat està als últims 6 quilòmetres, on hi ha pendents punta del 23%, segons vaig veure al GARMIN.

Jo vaig sucumbir en aquesta rampa de formigó... els últims 100 metres els vaig fer a peu... la rugositat del paviment, juntament amb la poca velocitat amb que avançava, me van fer posar el peu a terra...


La resta és brutal... amb unes corbes en ferradura de les dels millors ports del Mon...


I amb unes vistes al Pedraforca brutals...


Tot i tenir la foto a dalt del port, encara no soc mereixedor d'ella... tornaré, però amb un 28 al menys!!!!


Sortida pels Ports - Mala sort

   
Vaig estar sortint durant la passada setmana uns dies per tal de preparar la sortida d'estiu. Res especial, sortides rodadores amb alguna pujada per tal d'anar acumulant quilòmetres.

Dissabte arriba el gran dia. Matinem força i cap a Tortosa, per després dirigir-nos a Roquetes, on teníem planejat esmorzar, i després pujar al Mont Caro per començar la ruta en bici.

Un accident a l'autopista, més la incontinència (jo diria que pels nervis) d'un company, ens van fer començar la ruta a les 11 quan volíem haver-la començat a les 9:30.

La ruta del primer dels quatre dies previstos era Mont Caro-Beseit. Pistes, corriols, trialeres... una mica de tot, però sobre tot, un recorregut divertidisim que van deixar gravades a la meva retina, imatges com aquestes...





























Al final de la ruta, i a un quilòmetre per arribar a l'hotel, un company cau al creuar un riera, fent-se lesions al braç, que impliquen la immobilització del mateix, decidint, entre tots, abandonar la ruta i deixar-la per un altre any.

El primer dia ha sigut brutal, amb un recorregut espectacular i divertit. He de tornar.

P.D. Gràcies Pep per les fotos