2010_07_18 L'Escala - Llagostera (Amb el cul com un mandril)


Modalitat: BTT

Distància total: 83,46 km + 10 km (es va quedar sense bateries el GPS a falta de 10 km)
Desnivell de pujada acumulat: 1.771 m
Desnivell de baixada acumulada: 1.598 m
Temps total: 9h 50 m
Temps parats: 2 h 52 m
Index IBP: 130

Mandril, és un primat provinent d'Àfrica que te un color al maluc característic....



Dons així vaig arribar a casa després de la pallissa de diumenge...

Tot va començar quan va sonar el despertador a les 7 h aproximadament... ningú te ganes d'aixecar-se, però s'ha de fer... recollim les coses mentre comentem els ronquits d'en Víctor i en MAD i anem a esmorzar... carreguem energia, aigua i la motxilla al transportin.


Estiraments


En marxa

Estiraments, i en MAD diu que el seguim... ens porta de ruta turística per l'Escala... veiem el mercat, el port, la platja i te pensat anar a Cala Motgó... després de donar mil voltes, arribem... començo a tenir molèsties al cul, tot i que porto vaselina i un culot de qualitat.



El comptaquilòmetres ja marca 10 km i encara no hem sortit de l'Escala... Seguim la ruta turística, però ara pel Montgrí... tot pujada que fa que comencem a suar una mica... després baixada fins la gola del Ter... anem uns quilometres paral·lels al riu... en algun moment aprofitem per parar i descansar una mica...


El Ter



Seguim camí i arribem a Torroella, que deixarem a la nostra dreta... la volta que hem fet és impressionant, tot i que no som conscients... enllacem amb el track que havia preparat, i ara ja prenc el control de la ruta...

Passem per Guata, Fornilles i a Palau Sator parem a comprar aigua... primer un ampolla de 1,5 litres ben fresqueta. No fem prou, i comprem una altre...

Seguim i passem per un collet amb unes vistes magnífiques de la Costa Brava...



I ara cap a Peratallada... un poblet molt pintoresc... voltem una mica i parem a fer una Cola a una cèntrica terrassa...



Ja recuperats seguim camí... però no hi ha manera de trobar per on va el track... després d'una estona voltant, decidim seguir les indicacions que anem trobant, moltes d'elles amagades darrera les heures... donem una petita volta, però de seguit estem a Canapost i cap a Fontenta amb la intenció de poder enllaçar amb el track...

Arribem a Fonteta que és l'ultim poble que trobarem habitat fins arribar a Llagostera... el final de la civilització i el principi de les Gavarres... és hora de dinar i busquem un lloc on fer-ho... no hi ha cap bar, i ens indiquen on anar... no ens agrada molt i decidim anar a La Bisbal... trobem un lloc amb terraseta on no perdrem de vista les bicis... bocata i la clara més gran que tenien... encara no m'havien portat el bocata que ja m'havia begut la clara, que a més tenia un alt contingut de cervesa... demano un altre... dinem tranquil·lament ja que és la hora més forta de calor, inclús alguns aprofiten per veure una mica de les carreres de MotoGP...

Quan m'aixeco l'efete de les clares es deixa notar al meu cap... uf!!! Quin globus que porto!!!

Miro si soc capaç de coordinar els peus per pedalar, i no sembla la cosa tant greu... enfilem de nou cap a Fontenta i a pujar cap el Puig d'Arques...

Anem fent... pujar i guanyar 100 metres, per després baixar-los... així una bona estona... fa molta calor, i portem poca aigua... l'hem de dosificar...







Arribem al pou de glaç de Mas Calç...





Ara ja comença una pujada molt i molt tècnica amb un camí de pedra moldejada per l'aigua... és un repte... el meu cul comença a dir que assentat no!!! Prefereixo baixar i fer aquesta part a peu...

Arribem a Fitor... hi ha un parell de famílies gaudint de la zona... en MAD entra a la rectoria i hi ha una màquina expenedora de cafè i aigua fresca... necessitem aigua... omplim els bidons amb el canti que hi ha a l'entrada, i xarrem una estona amb la persona que s'encarrega de l'església...

Enfilem camí, ara ja toca el tram de pujada final fins al Puig d'Arques... la calor és sufocant, i la quilometrada comença a notar-se... recordo que quedaven tres pujades fortes... la primera la faig... tornem a baixar... aprofito per descansar una mica el cul... la segona... ja no puc seguir assentat... m'aixeco i patino... torno a assentar-me... per anar a 5 km/h amb el cul adolorit decideixo pujar a peu a 4 km/h, però descansant el cul...

Última pujada i arribem al pla sota el radar meteorològic... ara ja quasi tot és baixada fins a casa... baixem amb precaució, però sense encantar-nos... tota la estona "de peu", cosa que farà carregar les cames... a Can Llac fem un reagrupament i seguim cap a vall, paral·lels a la riera Verneda.

De seguit ens plantem al Pla de Panedes on deixa de funcionar el GPS, i deixem per un altre dia veure l'alternativa a passar pels Escuts per arribar-hi...

Directes al Casino per fer l'ultima cola i cap a casa... no puc ni assentar-me... quin mal de cul!!!

Al final dels 70 i pico quilometres previstos ens hem fotut uns 93... quina pallisa... però com diria en Laporta... "No estamos tan mal!!!"... a l'agost al Montseny!!!!



A hores d'ara encara me fa mal el cul!!!

La polèmica al Tour


Per sort, o per desgràcia no puc seguir el Tour...


Ahir quan marxava de la feina sentia a les noticies que l'Andy Schleck, el maiot groc del tour, va empendre un atac a l'ascens a Balès, i que va patir una avaria mecànica que va ser aprofitada per Contador, treient-li el primer lloc a la general...



La polèmica està servida, sentia!!! Inclús he vist un vídeo d'en Contador demanant disculpes...

Peró que esperen, que algú que s'està jugant tota la seva temporada, tots els sacrificis diaris entrenant tant si plou com si no plou, amb fred o calor, que s'esperi a que posi la cadena a "puesto" el seu màxim rival!?!?!?

Que en Hamilton espera a l'Alonso si surt malament, i li diu: "noi passa, que com t'ha fallat l'embrague, t'hi dono avantatge"

Que en Lorenzo li dona pas a en Pedrosa quan aquest es queda sense gomes!?!?!?

O com es va veure al Mundial. Que els holandesos tiren la pilota fora quan després de repartir llenya han lesionat a un jugador!?!?!?

Quina polèmica més estúpida... el que importa és guanyar amb joc net, i si el rival s'equivoca fent un canvi erroni, és com si s'hagués equivocat atacant abans d'hora, quedant-se sense forces a 50 metres de meta. Si es pot, s'ha d'aprofitar...

Que espereu vosaltres als vostres companys quan esteu pujant!?!?!? Mentira!!!! Tireu a tope per treure-li el màxim de temps possible, i com a màxim us jugueu qui paga l'esmorzar!!!

Per cert, encara queda molt de Tour per demostrar qui realment està més fort i és mereixedor del maiot groc... dijous el Torumalet!!!

2010_07_17 Llagostera - l'Escala (Batallant amb el GPS)


Modalitat: BTT

Distància total: 70,01 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.239 m
Desnivell de baixada acumulada: 1.352 m
Temps total: 9h 13 m
Temps parats: 3 h 25 m
Index IBP: 95

Cap de setmana de solters. El destí, l'Escala, prometedor. El mitjà de locomoció... l'equivocat... la bici!!!

Els que me seguiu ja sabíeu que havíem planificat una ruta de 2 dies d'anar a l'Escala sortint de Llagostera i tornar per la muntanya, travessant les Gavarres...

A l'hora de fer el track tenia un condicionant, s'havia de passar pels Metges per tal d'esmorzar... error!!!! Peró no avançaré conteixements... també havíem de passar per la Bisbal i cap a l'Escala... anada ràpida per gaudir de la tarda a l'Escala.

A les 7h de dissabte ens reunim en MAD, en Víctor i jo amb tots els estris preparats per iniciar la gran aventura... sorpresa, hi ha una boira impressionant que presagia un dia de calor i xafogor molt alta...


La burra preparada


En MAD preparant la bici


Revisant la càrrega del Víctor

Iniciem la ruta tot discutint l'alternativa possible a la sortida que fem sempre del poble pels Escuts, s'ha de creuar la carretera, si o no? Thats is the question!!

Enfilem cap a la Cabra penjada, Matxu mort... anem a un ritme tranquil, tot reservant per la quilometrada prevista, uns 6o i molts quilometres.... Arribem a Can Sitges, i ja enfilem cap els Metges...


Parada per agafar forces


Aquí veig als companys que enfilen per un camí entre el Mas i l'Església... això me confon... no acabo de acostumar-me a la nova configuració del GPS i enfilo per un camí incorrecte... me lio...


La fauna autòctona


Els Metges


Inici del meu despiste



Baixen uns beteteros a tota llet i m'adono que vaig en sentit contrari... començo a mirar el GPS i passa a ser un total desconegut, després de totes les aventures que hem passat... no m'oriento.

Al final, decidim baixar per un camí, per on en MAD va baixar l'any passat... el camí està molt deixat, i amb restes de la nevada... cada cop costa més passar... en un moment en MAD me pregunta si passar per l'esquerra de la riera... miro el GPS i li dic que no... enfilem cap a baix... de seguit trobem els primers obstacles infranquejables... ens hem de passar les bicis a braços... les cames esgarrinxades amb les romegueres... miro el GPS i estem fora del track... imagino que ha sigut incompatible seguir la baixada, esquivar els arbres i mirar el GPS... intentem enllaçar amb el track però els camins no van on volem... de cop... "per aquí ja hem passat"... hi havia un pastor elèctric a terra que servia de referència... intento orientar-me i decideixo tornar al inici dels problemes...

Enllacem de nou amb el track i comencem a baixar de nou... a tot això hem passat una mala estona, baixant i pujant per camins, malgastant energia, nervis... tensió...

Aquesta vegada anem per l'esquerra de al riera, els camins van paralels al principi, imagino que per això m'he confós... de nou els problemes amb els arbres caiguts... hi ha un punt molt difícil de franquejar... en MAD i en Víctor busquen alternatives, jo intento seguir el camí... arribo fins una pista a uns 200 metres d'on estem... intento netejar una mica el camí, tot i que queda un punt molt difícil de passar... per contra en MAD ha trobat un altre camí... arriba fins a una casa i només hi ha 3 arbres a terra... jo estic cansat, sense aigua, i decidim seguir l'opció d'en MAD... sortegem els arbres i arribem a la casa... mirem si hi ha algú per poder demanar aigua... no... haurem d'aguantar com podem... seguim camí, i arribem a una pista neta... sentim unes motoserres i intuïm que estan netejant els camins... li comento a en MAD que s'ha d'agafar el camí de la dreta per intentar enllaçar amb el track... comencem el descens...

De cop miro enrere i no veig a ningú... baixo a ritme de samba i no he pensat que els perdria... m'espero a veure si venen, i no.... reculo amb l'esperança de que no hagin agafat el camí equivocat... me'ls trobo al trencant esperant-me... menys mal... en Víctor ha parat per veure si havia punxat...

Seguim pel camí de la dreta i trobem als treballadors forestals... els hi preguntem si anem be cap a La Bisbal i comenten que seguim el camí... de cop en Víctor comença a cridar... ha punxat... canviem la càmera... i aprofitem per menjar alguna cosa... fa molta calor...


Moment punxada



Espectador de luxe


Un cop reparat, seguim... arribem a La Bisbal... en Víctor està famelic... és gairebé la una... a mi se m'ha passat la gana tot i això decidim parar a menjar alguna cosa... fem un bocata en el típic bar de penjats de La Bisbal, hidratació a tope i una mica d'higiene...

Seguim la ruta, amb intenció d'arribar a una hora digne a L'Escala... trobo el track però no se en quina direcció seguir-lo... de seguit m'adono que s'ha d'anar per un carrer, i en MAD diu que no... el seguim, però no anem be... ell insisteix, però el track no va per on vol anar ell... decidim seguir el track... moment crític!!!

El track ens porta per un camí paralel al d'Aro... pocs arbres, i una calor sofocant... i poca pendent... intento empremer un ritme alegre per tal d'arribar d'hora... recordava que ja tot era pla... en Víctor, poc a poc es va despenjant, cosa que fa que baixem el ritme...

De cop... en Víctor crida... ha tornat a punxar, en aquest cas la roda de davant... reparem, aprofitem per posar-nos crema protectora, i engreixar una mica la cadena...


Nova punxada d'en Víctor


Seguim... i arribem a Gualta... no tinc aigua i busquem una font... trobem una manega i omplo el bidó...desconeixem si és potable o no, però me la jugo...

Arribem al Ter... i tot seguit a Torroella... anem per camins asfaltats i el ritme pot ser alt. En Víctor no pot i afluixem... creuem Ulla, Bellcaire d'Empordà... el parc de Sobrestany... hi ha un cartell que indica Cala Montgó... decidim seguir i arribar a l'Escala... de seguit estem... trobem l'hotel... necessitem una dutxa per treure'ns l'olor a humanitat!!!


Recollint les bicis


La dutxa d'aquelles èpiques, on l'aigua surt negre. Decidim berenar, i és que en Víctor ha desgastat les seves reserves... després una estona a la platja i una petita volta per l'Escala... després sopar i a dormir d'hora que l'endemà s'ha de matinar!!!

Si heu arribat fins aquí, i voleu anar a La Bisbal, NO BAIXEU PELS METGES!!!!



Continuarà....

Preparant la primera gran de l'any - Anem a l'Escala

Dissabte que ve, en Víctor, en MAD i jo anem a passar el cap de setmana a l'Escala.


He estat preparant el track durant uns quants dies i ja el tenim aquí:

- Llagostera - L'Escala (L'anada)

Modalitat: BTT
Distància total: 58,97 km
Desnivell positiu acumulat: 711 m
Desnivell negatiu acumulat: 846 m

Ruta d'anada

L'Escala - Llagostera (La tornada)

Modalitat: BTT
Distància total: 62,27 km
Desnivell positiu acumulat: 1.280 m
Desnivell negatiu acumulat: 1.159 m

Ruta de tornada

Semblen assequibles tot i que el segon dia patirem.

En quant al material a portar, crec que necessitarem:

PER LA BICI:
- Transportin + motxilla
- 2 bidons
- 1 càmera
- Parxes
- Bomba
- Desmuntables
- Multieina
- Clip per la cadena
- Brides
- Llum darrera
- Llum frontal
- Candau

PEL CICLISTA

- Un equip de recanvi amb una bona badana
- Guants
- Casc
- Ulleres protectores
- Impermeable

PEL PASSEJANT

- Roba interior (1 muda)
- Roba de carrer (pantalons curts i samarreta)
- Xancletes/bambes/sabates de xarol
- Banyador

COMPLEMENTS

- Mòbil + carregador pel mòbil
- Endoll amb varies tomes (lladre)
- Càmera fotogràfica
- Farmaciola (aspirines, fortasec, etc)
- Crema solar
- Vaselina (per les llagues al cul)
- Llibreta i bolígraf per les anotacions

DOCUMENTACIÓ:

- DNI
- Carnet de conduir
- Targeta de la seguretat social
- Carnet de la FCC

Penso que això és tot el necessari

Rodant sense parar!!!


Aquesta setmana ha sigut productiva en quant a quilometres realitzats.

Diumenge:
Després de dinar i veient que el sol no pica com altres dies, agafo la bici de carretera i cap a la costa... pujo fins a Romanyà, baixo cap a Santa Cristina, Platja d'Aro i S'Agaró... quan arribo veig que m'estan seguin uns núvols que pinten pluja i decideixo tornar... a l'alçada de Santa Cristina comença a ploure, inicialment me refugio a l'estació del carrilet, però veient que no s'anima, segueixo... a l'alçada d'un centre comercial, comença a caure la del pulpo i he de parat... mitja hora després segueixo amb el chubasquero, la carretera ben xopa i una densitat de transit inusitada per aquestes carreteres... al final 50 quilometres de ala!!!

Dilluns:
Carrilet... feia temps que no anava en sentit Girona, i el primer que he notat, que la meva velocitat era molt superior a la que estava acostumat a aguantar aquest hivern... es comença a notar les sortides llargues... així que poso el plat gros i intento mantenir la màxima velocitat possible... hi ha molta gent, de fet, el carrilet sembla les rambles de Barcelona.... arribo a Llambilles amb una mitjana de 25 km/h, bec aigua, i torno... ja el ritme és més lent tot i que és alt.
30 quilometres amb un pic de pulsacions molt estrany, imagino que serà una interferència (FCmàx 205)

Dimarts:
Igual que dilluns... menys gent, ja que és més tard, i les sensacions de molta força a les cames...apreto tot el que puc... milloro la velocitat mitjana i les pulsacions mitjanes... content, però amb les cames adolorides...

Dimecres:
Molta feina, no puc sortir. Menys mal, ja que me fan molt mal les cames.

Dijous:
Arribo tard de la feina, i no es plan de quedar amb ningú, així que carrilet de nou... l'anada molt i molt be... amb un ritme força alt... a mitja tornada faig figa... sensació de fred (amb la calor que feia), suor fred... mig apajarad arribo a casa... mal dia!!!

Divendres:
Truco a en MAD, però està liat... així que per sortir sol... carrilet... molt bones sensacions tant a l'anada com a la tornada... a més, amb molts "objectius" per atrapar que fa que t'exprimeixis a tope... el pitjor un noi amb una CUBE que m'ha fet rostir les cames des de Cassà fins a Llagostera... com anava el tio...

TOTAL: 170 quilometres, com m'agrada l'estiu!!!

Quina calor - Pou de glaç


Modalitat: BTT

Distància total: 35,77 km
Desnivell de pujada acumulat: 758 m
Index IBP: 57

Avui m'he aixecat sense ganes, feia molta calor accentuada per la humitat d'aquests dies tot i que eres les 7:30 del matí...

Havia quedat amb en MAD per anar al Puig d'Arques... així que rutina pre sortida, i cap allà que anem...

En MAD està fet pols... va sortir ahir a la nit, que sumat a que no ha pogut esmorzar i a la calor que fa el vaig deixant... me diu que no és la típica tàctica, però jo no me'l crec... vaig fent sense forçar per no deixar-lo. No te ni ganes de xerrar... pels que el coneixeu us adonareu de la gravetat de la situació...

Fa temps que no pugem pel Rocatal... és el comentari del dia... intentem voltar una mica, però al no estar segurs, decidim seguir pel camí que tenim clar... després veient el track m'adono que pel fet de que el camí per on pugem normalment estigui tallat pels arbres caiguts a la nevada, deixem de passar per la casa.

Arribem al creuament de la pista que puja al Puig d'Arques, amb el camí que va al Matxo Mort, i paro a una ombra... li he tret uns segons, cosa que me fa pensar que realment està tocat... menja una barreta de superchocolata i es posa crema solar... a veure si es recupera... mentre passa un parell de beteteros...

Enfilem cap al Matxo Mort... renoi quina suada... segueixo anant davant... al final de tot he de ficar el molinet i en MAD me passa... serà la "superbarreta"? Parem a Can Sitges, me seco una mica la suor i cap a munt de nou!!!

Arribem al principi de la pista que porta a la bola, i li demano a en MAD si sabria arribar al Pou de Glaç de Sant Cebrià dels Alls... ho intentem!!!

Baixem per un camí que ens porta a un corriol molt maco, i el millor, a l'ombra!!! Avancem uns metres i en MAD me diu que és allà!!! On? Baixem per un talús, i allà està!!! El pou de glaç... esta excavat al terreny i revestit amb pedra... encara queda una bona part...


Pou de glaç


Després d'una estona gaudint de la tranquil·litat del lloc, tornem pel mateix camí. Ara és de pujada... en MAD es torna a quedar, i sento algú que me saluda... és un noi de Palamós... pugem una estona junts tot xerrant, fins que en MAD ens avança... i jo li havia dit que el meu company no tenia el dia.... tots dos pugen a saco i jo vaig fent...

Arribo al principi de la pista pavimentada i li pregunto a en MAD si vol pujar a la bola... te lio aquesta tarda amb temes familiars i me diu que no... comencem a baixar per la pista tota plena de pedres... baixem amb precaució per no punxar... després seguim els nostres passos fins a casa... ara ja te més ganes de xerrar... li proposo muntar un equip per fer les 12 hores de Salt... me mira amb cara de dir... tu estas be del cap!?!?!?

Coca cola a la xurreria a l'ombra i cap a casa... estiraments, dutxa i relaxació!!!




Fast Break

No, no són unes barretes de crema de cacauet.


Ni unes bambes Converse.



FastBreak, és el nou circuit que hem fet aquesta nit... i és que li posem cada nom...

Tram de carrilet per escalfar... pujada vestia fins al Puig dels Lladres (m'han tret 2 minuts), baixada boixa fins al carrilet de nou... rodant a tope pel carrilet fins a Ridaura... pujada com podem fins al Pla de Sant Llorenç i enllacem a un Hàmster....

En resum 27 km i uns 400 metres de desnivell acumulat...

Fc màx: 185
Fc mig: 140
Kcal:1.035