Quina calor - Pou de glaç

Modalitat: BTT
Distància total: 35,77 km
Desnivell de pujada acumulat: 758 m
Index IBP: 57

Avui m'he aixecat sense ganes, feia molta calor accentuada per la humitat d'aquests dies tot i que eres les 7:30 del matí...

Havia quedat amb en MAD per anar al Puig d'Arques... així que rutina pre sortida, i cap allà que anem...

En MAD està fet pols... va sortir ahir a la nit, que sumat a que no ha pogut esmorzar i a la calor que fa el vaig deixant... me diu que no és la típica tàctica, però jo no me'l crec... vaig fent sense forçar per no deixar-lo. No te ni ganes de xerrar... pels que el coneixeu us adonareu de la gravetat de la situació...

Fa temps que no pugem pel Rocatal... és el comentari del dia... intentem voltar una mica, però al no estar segurs, decidim seguir pel camí que tenim clar... després veient el track m'adono que pel fet de que el camí per on pugem normalment estigui tallat pels arbres caiguts a la nevada, deixem de passar per la casa.

Arribem al creuament de la pista que puja al Puig d'Arques, amb el camí que va al Matxo Mort, i paro a una ombra... li he tret uns segons, cosa que me fa pensar que realment està tocat... menja una barreta de superchocolata i es posa crema solar... a veure si es recupera... mentre passa un parell de beteteros...

Enfilem cap al Matxo Mort... renoi quina suada... segueixo anant davant... al final de tot he de ficar el molinet i en MAD me passa... serà la "superbarreta"? Parem a Can Sitges, me seco una mica la suor i cap a munt de nou!!!

Arribem al principi de la pista que porta a la bola, i li demano a en MAD si sabria arribar al Pou de Glaç de Sant Cebrià dels Alls... ho intentem!!!

Baixem per un camí que ens porta a un corriol molt maco, i el millor, a l'ombra!!! Avancem uns metres i en MAD me diu que és allà!!! On? Baixem per un talús, i allà està!!! El pou de glaç... esta excavat al terreny i revestit amb pedra... encara queda una bona part...

Pou de glaç

Després d'una estona gaudint de la tranquil·litat del lloc, tornem pel mateix camí. Ara és de pujada... en MAD es torna a quedar, i sento algú que me saluda... és un noi de Palamós... pugem una estona junts tot xerrant, fins que en MAD ens avança... i jo li havia dit que el meu company no tenia el dia.... tots dos pugen a saco i jo vaig fent...

Arribo al principi de la pista pavimentada i li pregunto a en MAD si vol pujar a la bola... te lio aquesta tarda amb temes familiars i me diu que no... comencem a baixar per la pista tota plena de pedres... baixem amb precaució per no punxar... després seguim els nostres passos fins a casa... ara ja te més ganes de xerrar... li proposo muntar un equip per fer les 12 hores de Salt... me mira amb cara de dir... tu estas be del cap!?!?!?

Coca cola a la xurreria a l'ombra i cap a casa... estiraments, dutxa i relaxació!!!