Als Metges amb el Club - La proba definitiva


Modalitat: Btt
Distància total: uns 30 km

* No hi ha més dades ja que no portava el GPS


Ahir, en Miquel, me comentava que no és podia quedar al esmorzar de l'ultima sortida del calendari d'hivern del Club BTT, donat que tenia obligacions familiars. Així que vam decidir pujar als Metges, o fins donés temps, amb els del Club, i després baixaríem junts per evitar que anés sol...

A les 7:30 sona el despertador... m'aixeco i obro la finestra... fa por!!! El cel està totalment encapotat amb uns núvols negres, poder fruit de la foscor, acollonant!!! Però com he quedat, i no plou, me mentalitzo i cap al Pavelló, que és el punt de reunió...

Coincidim en Pep i jo, els primers, puntuals a les 8:00h... sembla que no ve ningú més, i proposa fer un "Cop d'Estat": anar a esmorzar a Can Cassoles i deixar la bici per un altre dia. De cop veiem al Miquel, que ve... i uns segons més tard a l'Arnau... el "Cop d'Estat" es va esvaint... ja som més... arriba en Tià i en Josep... i el més endarrerit, en Víctor, que s'estrena en les sortides del Club... només havia vingut al MOBIAT.


En Pep, l'Arnau i en Miquel al moment de la sortida

El temps sembla que vol canviar, i de cop s'aixeca una tramuntana que fa que la sensació de fred s'accentui encara més...

Enfilem, tots dirigits per en Josep a bon ritme, cap a la Cabra Penjada... en Miquel i jo anem emparellats tot comentant la sensació que tenim a les cames, ja que ahir no va ser una estiradeta de cames, si no que va ser una ruta amb totes les de la llei, i avui es planteja una altre del mateix calibre... el vent ens fa pedalar fort fins sortir del Pla de Panedes on refugiats pel bosc baixa la seva intensitat.

En Josep desisteix del ritme que va marcant, i s'espera... la resta anem xerrant i pedalant a un ritme normal... les cames, be, encara que una mica buides...

Arribem al Rocatal, no sense haver tingut problemes amb el desviador davanter. Ja porto uns dies que no puc passar al plat petit, així que apuro al màxim amb el plat mitjà, i paro per posar la cadena al plat petit a ma... en tota aquesta operació els perdo, a més, la meva velocitat és veu disminuïda ja que he de fer tota la pujada amb plat petit per no canviar!!! Al final atrapo a en Tià i arribem junts al Rocatal.


Reagrupament al Rocatal

Un cop aquí discutim per on anar al Matxo Mort. Decidim anar per la zona dels tobogans, potser és la més dura i més llarga, però d'això és tracta... a la primera pujada patinada de roda, i peu a terra... merda!!! M'acompanyen l'Arnau i en Tià... la resta va pujant a bon ritme... jo amb el plat petit i en Tià pugem tranquil·lament... be tranquil·lament no... ens reagrupem abans dels tobogans, i comencem a pujar el primer.... baixem i amb la inèrcia pugem el segon sense donar pedals... baixem, i amb la inèrcia ens quedem a la meitat del tercer... costa molt enganxar la pedalada... i finalment baixem i ens quedem a la meitat de l'ultima pendent... la més dura... arribem al Matxo Mort, on fem un reagrupament curt... i ja cap a Can Sitges...

Aquí veiem que al Miquel se li acaba el temps, així que ens acomiadem, tot desitjant-los que les botifarres estiguin bonísimes i ens fem una foto tot admirant el paisatge, que donada la tramuntana que bufa, ha quedat clar. (Arnau, ja me la passaràs, la foto)


Tots junts a Can Sitges (Gràcies Arnau)

Baixem a tota llet... i en algun moment passo por, ja que intento seguir al Miquel, i la reacció dels frens no és l'esperada... de seguit arribem al Pla, on ens creuem amb l'Albert (Peixater) i els seus companys que saludem. Tot xerrant arribem a Llagostera... comentem, que tot i fer dos sortides de un nivell mig, dos dies seguits, hem aguantat be, encara que la sensació de cames buides era evident... bones sensacions, encara que hem de millorar de cara a sortides més llargues a la primavera.

La setmana que ve, segurament serà de descans!!!

Estirant les cames


Modalitat: Btt
Distància total: uns 40 km
Desnivell de pujada acumulat: uns 750 m

* No hi ha més dades ja que no portava el GPS


Ahir, parlant amb en Miquel, vam decidir fer una sortida prèvia a la de demà, que serà el plat gros de la setmana... la idea era anar a Sant Feliu per veure la seva filla a la Piscina, i tornar tranquil·lament xerrant pel carrilet... ell proposa anar a Romanyà pel Pla de Panedes com dissabte passat, i baixar pel carrilet.... jo vull mes txitxa i li proposo fer "La Trencada"... no ho he de dir dos vegades... s'anima.... quedem a les 8:30h

Avui la temperatura no és tant freda com dies enrere, però hi ha molta humitat i la sensació és que fa molt fred... abrigats a tope, i avui, totalment conjuntats de vermell i negre, enfilem cap a Ridaura... en Miquel baixa primer, jo amb el "Ferro" no el puc seguir, ja que en un parell d'ocasions he sortit escupit dels pedals de plataforma que porto en aquesta bici... a més, els frens mecànics que porto no són els Ultimate de la Stumpjumper....

Un cop a Can Nadal, comencem a pujar... han eixamplat el camí, i el que abans era una ruta tècnica i divertida, ara és sosa i avorrida... inclús la pujada impossible que hi ha un cop creuat el riu, ara és de plat mitjà i pujar tranquil·lament....

Comencen les rampes més fortes i el plat petit no entra... tiro de mitjà fins que no puc més (me posarè fort de collons amb aquesta bici)... paro i poso el molinet a ma.... començo a pujar, i de cop.... un soroll brutal ve per la dreta trencant les bardies... sento uns cops a terra, com un cavall... i surt, a pocs metres de mi, una mena de gos negre, molt gros... no!!! és un senglar... s'hi fot a tota velocitat novament al bosc un cop ha creuat el camí, i començo a respirar... quina acollonimenta!!!!

Quan arribo a dalt, en Miquel s'està treien roba, i li explico la batalleta... li hagués agradat veure'l... jo m'he acollonit!!!

Seguim, i de cop, en Miquel diu que ha punxat... parem i reparem la punxada... feia temps que no punxava el tiu!!!



Un cop reparada la punxada, comencem les tres pujades dures que queden... jo he de posar novament el molinet a ma... he de fer alguna cosa aquesta tarda!!! Arribem a La Trencada... i fem una paradeta de rigor per gaudir del paisatge, avui el mar esta super calmat i ens obsequia amb una imatge nova per nosaltres... només per això val la pena pujar fins aquí!!!

Enfilem ràpid cap a Sant Feliu per intentar recuperar el temps perdut a la reparació de la punxada, baixem per una pista ràpida i que ens porta fins a la Casa Nova, i ja per asfalt fins al nucli urbà... la baixada trepidant!!!

Arribem al poliesportiu i mentre saludem als coneguts fem un entrepà i un cafè amb llet... intentem engrescar a alguns dels pares per sortir un dia d'aquests, però volen preparar-se una mica... ni que fossim "professionals"!!!

Després d'una estona xerrant, retornem, no sense perdre'ns una passejada pel passeig marítim de Sant Feliu... baixem pels corriols i ens creuem amb una simpàtica i maca betetera que ens cedeix el pas... gràcies!!! Seguim pel golf i ja a Santa Cristina anem en busca del carrilet... tornem a bon ritme, inclús en Miquel en algun moment me demana baixar el ritme... arribem a Llagostera a bona hora i amb un dia magnific que ens ha acompanyat!!!

La incògnita és si demà aguantarem el ritme dels del Club a la pujada als Metges després de la sortida d'avui...

I per finalitzar, i amb el vostre permís, demanar als Srs de Specialized Espanya, que li fotin canya al meu amortidor... que necessito la meva Stumpjumper!!!!

Fred als peus, fred a les mans

""

Porto dos dies sortint amb el ferro i el "medio-huevo" a les nits... les temperatures entre 2 i 3º... tela!!!.

Ahir, vaig arribar amb els peus glaçats, ni després de la dutxa d'aigua calenta van escalfar-se.

Avui, per contra, he arribat amb els peus calentets com un torronet, tot i portar uns mitjos iguals... en canvi, les mans, que ahir les tenia calentes, avui totalment gelades i insensibles... els guants, els mateixos...

Per cert, estan arreglant el Carrilet!!!

Al Puig d'Arques amb els del Club.... be, amb l'Oscar!!!


Modalitat: Btt
Distància total: uns 40 km
* No hi ha més dades ja que no portava el GPS

Avui i després de barallar-me amb mi mateix mentre sonava el despertador, he decidit aixecar-me per sortir amb els del Club BTT i pujar al Puig d'Arques.

Ahir, mentre dormia, me va semblar que sonava el telèfon allà a les 3 del matí, però no li vaig donar importància, i avui, després de la pixadeta de torn baixo i reviso el mòbil... tinc un missatge, és en Pep que me diu que segurament no vindrà... possiblement me tocarà a mi fer de guia...

Me vesteixo per l'ocasió, un cafè, agafo la primera càmera que trobo, la manxa, i cap al Pabellò.... no hi ha ningú i és l'hora en punt... és estrany!!! Aquesta sortida és maca de veritat...

Després d'uns minuts esperant, i al veure que no ve ningú, s'hem planteja la disjuntiva... estic vestit, que faig? surto amb la btt? o torno a per la de carretera? el dia està molt tancat així que passo de la carretera i decideixo fer una mica de carrilet amb la Hardrock ("Ferro").

Enfilo cap a Girona i trobo a l'Oscar de Medina Llagostera que ve amb la furgo... me pregunta si vull sortir... no tinc res millor que fer i me ve de gust anar a patir amb el "ferro" una miqueta...

Aparca la furgo i no troba el casc, ni els guants, així que recula per anar a buscar-los a casa... ja tot a punt, enfilem pel pla de Panedes tot xerrant fins al Rocatal... els que no coneixeu a l'Oscar, només dir-vos que no calla ni sota l'aigua!!! Així que ja sabeu, quan dic xerrant dic parlant l'Oscar!!! je, je (és un bon noi)

El tiu esta molt il·lusionat ja que no ha pujat mai al Puig d'Arques, i mira que porta temps aquí... així que li comento el camí que farem: Cabra Penjada - Rocatal - Coll del Matxo Mort - Can Sitges- Puig d'Arques.

Arribem a la Cabra Penjada i seguim fins al Rocatal... jo vaig patint ja que ahir no anava be el desviador de davant, i amb les pendents que venen igual pateixo molt amb el plat mitjà... però penso... tinc aquí el mecànic!!!


L'Oscar al Rocatal

Enfilem cap al Coll del Matxo Mort, i ja no puc més amb el plat mitjà... me fan molt mal les cames i sembla que estic patint molt, així que decideixo fel el canvi manualment, paro la bici, i amb la ma poso la cadena al plat petit... no porto eines, ja que les tinc a la Stumpjumper, així que no puc fer res... continuo...

Arribem al Coll del Matxo Mort i l'Oscar m'està esperant.... reposem uns segons i cap a Can Sitges, on aprofito per menjar una barreta... ja queda poc, però per mi és el més dur...

Trobem a una colla de guaràs que comencen a cridar...




Els guaràs del Puig d'Arques

Seguim i ja enfilem les últimes pujades.... torno a tenir problemes amb el plat petit i el fico a ma!!! Arribem a dalt i hi ha uns nois de Palamós i xarrem una estona.... pugem al mirador i ens fem les típiques fotos de rigor!!!


L'Oscar sota la bola del radar


Els dos al mirador

Enfilem cap a baix, fa fred i tot suats millor no quedar-se gaire allà dalt.... la baixada és per una pista plena de pedres.... sempre que hem baixat per aquí, algú ha punxat i li comento a l'Oscar... baixem a ritme tranquil.... però de seguit s'encigala i el de sempre.... punxada... el que diuen els entesos: snake-bike... o com diem els de per aquí... "llantaso"...

Mira els seus recanvis i ha agafat una càmera de pitorro gros (je, je) així que li he de deixar la meva... però també te un "llantaso", així que toca reparar... inicialment pensàvem que era nomes un tall, però no... te 2.... una bona estona després, continuem baixant...


L'Oscar reparant els dos talls a la càmera

Seguim i congelats que estem, decidim tornar pel mateix camí, tot i que teníem previst anar cap a Romanya... baixada tot xerrant (je, je) i cap a casa.... avui si que he necessitat una dutxa d'aigua calenta d'aquelles de una bona estona....

Així que els que hem salvat la reputació del Club avui hem sigut l'Oscar i jo!!!

Bike&Breakfast.... i van 3 seguits!!!!


Modalitat: Btt
Distància total: 29,37 km
Desnivell de pujada acumulat: 723 m (Ha d'estar malament... portava el GPS a la butxaca)
Índex IBP: 44


Que us pensàveu, que per que tenia la bici amb l'amortidor trinxat, avui no sortiria.... res de res... durant la setmana he estat posant a punt la Hardrock... pedals de plataforma, rodes, etc... per tal de fer de comodí i sortir avui!!!

Ahir, fins l'ultim moment vaig estar negociant amb en Miquel per tal de endarrerir l'hora de sortida d'avui... fa fred i la setmana laboral ha sigut molt dura, així que quedem a les 9h per sortir. S'apuntarà l'Albert, el germà del Miquel...

A l'hora en punt arribo a casa d'en Miquel, i surt puntual com sempre... de cop veiem aparèixer a l'Arnau amb la seva flamant muntura.... ens diu que l'Albert ha tingut un petit imprevist i que s'endarrerirà uns minuts... arriba l'Albert i emprenem la marxa... la idea pujar a Romanyà i anar a Sant Feliu per esmorzar a la piscina i tornar...

Enfilem cap Els Escuts, i voregem la urbanització... a la baixada intento fer una foto a tots i me quedo l'ultim... quan els atrapo veig a l'Albert pels terres... que ha passat? li pregunto... ha tingut una d'aquelles caigudes en parat... li ha relliscat la roda de davant amb el terreny al sortejar una New Jersey de formigó que porta allí molt de temps... res greu, els demés quasi ni s'han enterat.... tranquil, que seguiré guardant el secret!!!


L'Albert moments abans de la caidita de Roma....

Seguim camí, a buscar el GR pel pla de Panedes... anem xerrant de que farem amb llicencia de la federació... hi ha tres opcions, master40, cicloturista, o la llicencia de la federació d'entitats excursionistes.... segurament farem la llicencia de cicloturista (per no dir globero, je, je)...

Passem per la Casa Nova d'en Llorenç, Can Codolar, i arribem a la carretera de Romanyà... fem un reagrupament i enfilem la carretera fins a Can Cateura, on agafem el GR, el seguim, i aquí ja comencen les pujades... tornem a creuar la carretera i coincidim amb un paio estil Briatore, amb una noia despampanant al cantó, conduint un super Ferrari... la carretera se li fa estreta ja que nosaltres estem al voral esperant per creuar, i ve un cotxe de cara... confós, es para per que passi el vehicle que ve de front i segueix... a nosaltres ens dona temps de veure perfectament la pinta dels dos... sobre tot de l'acompanyant, je, je!!


Foto: Batalletes BTT (Gràcies Arnau)




Seguim pujant, queden uns 700, 800 metres per arribar a Romanyà, però decidim investigar nous camins... ens endinsem a la urbanització Romanyà de la Selva, agafant el camí erroni sense sortida (ha sigut l'únic moment que he mirat el GPS!!!), reculem, i tornem a pujar... a l'Albert, que fa dies que no surt, li comencen a fer mal les cames, però aguanta com un campió fins arribar al trencant del Mirador de les Mirandes i Santa Cristina... decidim baixar cap al poble, tot passant per Bell-Lloc...



Baixant, el Miquel va primer a tota llet, jo el segueixo amb una mica de prudència ja que la Hardrock no frena com la Stumpjumper.... be, no frena directament.... l'Arnau em segueix i l'Albert tanca la filera.... de cop sento un soroll estrany... me giro i veig a l'Arnau estimbat contra el talús... crido al Miquel perseguint-lo una estona... reculo per assistir al accidentat, però l'Albert ja esta amb ell.. ha sigut escopit per les orelles de la bici, y ha rebut un bon cop al costat, i al cap (sort del casc)... després d'uns segons per recuperar-se s'incorpora i recollim el GPS i el comptaquilòmetres que li han saltat... tranquil nano que això te arreglo!!! segur!!!

Baixem fins a la Font Picant, on anem al restaurant per agafar na mica de forces i recuperar-nos de l'ensurt... l'Arnau esta molt capficat, i no hi ha manera d'animar-lo, però són coses que passen i que veient les conseqüències, que no ha passat res, millor no capficar-se i riures de la situació...

Esmorzem be, amb bona companyia, amb bona conversa, i amb bon menjar... després tornem pel carrilet, que esta en obres tot xerrant i planificant les properes sortides....

Oscar espavila que necessito la Stumpjumper, ja!!!


Altimetria

Parte mèdic II - En la UVI



Be, ara mateix surto de la botiga del Dr. Oscar i millor que no hagués anat!!!!

Sembla ser que els senyors d'Spezialized són els únics que poden tocar el meu amortidor, i per tant, s'ha de desmuntar, i portar-lis-hi, això si, a un mòdic preu.... segur!!!

A més no se quan trigaran!!! Esperem que poc.

De moment, tocarà treure a passejar a la Hardrock, i que entri una mica en contacte amb el fang que ens acompanya últimament!!! (Que deixi de ploure d'una punyetera vegada!!!!

Servirà per motivar al Miquel ja que el meu rendiment, evidentment, es veurà mermat donat l'increment de pes (de la bici) i la baixada de qualitat de la muntura, i per tant es pensarà que està millorant!!! je, je però no sap que amb aquestes sortides amb el "Ferro", que així anomeno carinyosament, el que millorarà soc jo!!!!

Parte mèdic - L'amortidor esta en observació

Avui a la tarda he parlat amb el Dr. Oscar sobre com es va produir la avaria de l'amortidor i les conseqüències.... el primer diagnostic, sense tocar-la, és que s'han comunicat les càmeres d'aire, per això aguanta la pressió, però no aguanta el pes...



Ara falta que hi hagi recanvis, i si els tenen dissabte segurament la tindré...

Avui, no toca!!!


Avui i després de les pluges inesperades d'aquesta nit hi havia 3 opcions:

1. Sortir amb en Pere amb la bici de carretera i anar fins a Olot, o si mes no acompanyar-lo una estona.
2. Sortir sol per la zona a ritme generatiu.
3. Quedar-me al llit fins tard fent el gandul

Al final he optat per la tercera opció, je, je... i com no només de bici es viu, he sortit a donar un volt pel poble amb la família...

Avui feien la rua de Sant Antoni, i me la he trobat pels carrers del poble.... la sorpresa ha vingut al veure al Miquel que ha canviat de muntura... ha deixat la GIANT i ha agafat aquesta més sofisticada!!!



Aquí deixo unes fotos de la rua...


















Trinxada de suspensions


Modalitat: Btt
Distància total: 36,74 km
Desnivell de pujada acumulat: 814 m
Pendent màxima: 17%
Índex IBP: 56


La setmana passada amb en Miquel havíem programat anar a Tossa... jo, entre setmana havia preparat un super track, d'aquests que passen per camins inexistents, i amb pendents impossibles de baixar i pujar... és broma!!!

Per motius de temps, deixem apartat per uns dies el track, i hem decidit de fer una sortida rapideta per poder afrontar els compromisos que li han sorgit al Miquel... hem anat als Metges a fer un BIKE&BREAKFAST!!!

Sortim d'hora, a les 8:30h i fa fresqueta.... enfilem cap a la Cabra Penjada tot xerrant i arreglant el Mon.... avui estem molt xerraires, i es nota a l'hora de respirar!!!

El camí es fa molt dur, i és que les pluges dels últims dies, acompanyat del desglaç, fa que hi hagi un xepi xape important....

Arribem al Coll del Matxo Mort, després d'haver-nos creuat amb molt beteteros a la muntanya... seguim pujant, i arribem a Can Sitges i enfilem a tota velocitat fins a San Cebria de Lledó (Els Metges), passant pel Cementiri dels Jueus i Can Cabruja...

A Els Metges, trobem a molta gent esmorzant, hem d'esperar uns segons ja que no hi ha taula, i a més ha arribat una colla de 12 beteteros... de cop s'aixequen una parella i allà que anem!!!

Botifarra amb pa amb tomàquet i una bona xarrera.


Després del tallat tornem cap a casa...


Poca visibilitat cap a les Medes



El primer que trobem, una pujada no molt dura, però que amb la panxa plena i tota la sang a l'estomac fa que les cames comencin a demanar reg sanguini... jo crec que algú es quedarà en aquesta pujada... arribem a dalt abusant de cadència, i ja cap a baix, amb alguna pujada intermitja...

El problema... la baixada... al Coll del Matxo Mort trobem dos beteteros que van pel nostre camí... baixem seguint-los a molt bon ritme... en un pas de riera CROC!!!! La suspensió arriba fins al fons... la posició es estranya.... miro l'amortidor, i enfonsat!!! Merda, merda, merda!!!

No torna, alguna cosa m'he carregat!!!

Així que com podem, tornem cap a casa, el pedalier ara esta molt baix i a qualsevol sortint toco a terra...



Arribo al taller i intento inflar l'amortidor... entra pressió, però no aguanta el pes... jo crec que m'he carregat alguna cosa. Vaig a rentar la bici i torno al taller.... 3 sortides, 3 trinxades (Fitor, canvi - La neu, radi - Els Metges, amortidor....)

Demà la sortida amb el Club no podrà ser!!!

Batalletes del btt


Avui tinc l'honor i la satisfacció (Eh!!! pero si semblo en Juanca!!!) de presentar-vos el blog d'un dels meus companys de fatigues en això del btt.

És una mica novell en les tasques de reporter "dixaratxer" i segur que se li haurà de donar un cop de ma, però molt aviat serà un digne "competidor" a l'hora de penjar les cròniques de les nostres aventures...

De moment ens esta fotent molta canya amb això de la bici, i així ho ha demostrat aquest últim diumenge on va pujar al Puig Gros amb molta força, i va baixar.... be no se com va baixar, ja que els vaig perdre de seguit!!!!

Us convido a seguir aquest noi, que de ben segur és el futur del btt!!!



Buscant la neu...


Modalitat: Btt
Distància total: 33,85 km
Desnivell de pujada acumulat: 717 m
Pendent màxima: 16%
Índex IBP: 55



Ahir tenia ganes de sortir amb la bici de carretera… no havia quedat amb ningú, així que era el moment de fer una ruta en solitari... objectiu veure la neu!!!

Hi havia dos opcions:
1. L’Ardenya (Sant Grau)
2. Les Gavarres (Romanyà... altres opcions és queden molt lluny de les meves aspiracions)

Així que m’abrigo força i enfilo cap a Romanyà... al principi ho passo molt malament per l’aire fred... i que el terra esta moll i no tinc gaire experiència en conduir aquestes rodes finetes i llises per la superfície lliscant com era l’asfalt en aquell moment...

El fred de seguit passa en quant començo l’ascens de les primeres rampes... però alguna cosa no va be... la posició no és amb la que he sortit... el seient és va baixant!!!

La bici porta inclòs al quadre el sistema “d’abrazadera” i és va trencar en el seu dia... fins ara havia aguantat, però avui esta capritxos i la tija va baixant poc a poc... així que parada per posar el seient a lloc... segueixo pujant... quan arribo a Romanyà, veig la neu que buscava, però cada vegada és fa més difícil continuar amb el seient així...

Decideixo tornar... la baixada, amb l’asfalt ben moll, no me dona molta confiança, tot i això veig xifres al velocímetre a les que no estic acostumat... això de la carretera és un altre mon!!!

Passo per la botiga de l’Oscar i li deixo la bici per veure si podem fer algun “apanyo”, quedem en retallar el tub i posar una “abrazadera” convencional....

De cop sona el telèfon... és en Pep... me pregunta si vindré demà a la sortida programada pel Club BTT Llagostera... la sortida és a Fitor, i li comento que diumenge passat vaig tenir prou, així que si surto en btt serà amb en MAD i l’Arnau per la zona... està sondejant a la gent del Club per tal de veure si la gent està per fer-la o no... els condicionants climatològics són molt adversos per fer una sortida de més de 70 km i per les Gavarres... jo me “rajo”... de totes maneres li dic que si vol venir amb nosaltres sortirem a les 9h.

Avui havíem quedat al Pavellò amb en MAD i l’Arnau... la proposta... original!!! Anar a veure la neu en btt!!!! je, je... En Pep s’ha apuntat, i després d’uns minuts de cortesia per si ve algú mes, decidim anar cap al Puig Gros... ronda els 400 i pico metres d’alçada i segur que hi ha neu...

Enfilem pel carrilet cap a Cassà... avui pujarem per la Pineda Fosca i amunt... al principi la sensació de fred és mol alta, i més rodant pel carril bici... però quan ens fiquem a bosc, i comencen les pujades, comencem a entra en calor...

Tot xerrant, i esbufegant, pugem a ritme de Pep fins a Can Bota... pel camí veiem unes calces tirades al mig... alguna tenia molta pressa per fer alguna cosa... impressionant.

A partir de Can Bota comencen les “hostilitats”... és el tram més maco.. amb alguna pendent forta, de plat petit i molinent intens!!! De cop veiem que han netejat els voltants d’unes sureres centenàries... aprofitem per parar i veure-les, baixar pulsacions i fer-nos una foto!!!



Seguim amunt... comencem a trobar neu a les bores del camí... l’objectiu s’ha complert... però hem de pujar fins al Puig Gros...



Seguim l'ascens, i aquí ja hi ha més neu... més aviat, neu gelada... equivocar-te al agafar la rodada és una patinada segura... en Pep comença a patinar i tot pedalant no avança, l’Arnau que va darrera igual... jo per sort vaig per la rodada bona... el gel es va trencant... la impressió és d’anar obrint camí com els vaixells trencaglaç... arribem a dalt... i ara com baixem!?!?


La pista amb més neu... la neu estava gelada


En MAD arribant al Puig Gros


Tots reagrupats a dalt

Fem un mos, tot veient el paisatge....



i baixem... els peus ja els tenim insensibles, i a mi me preocupa molt com baixarem, ja que la neu esta glaçada i ara queda una bona baixada.... al principi amb molta prudència, intento allargar molt les traçades, i alguna patinadeta sense conseqüències... passem el pitjor, i trobem, ja la zona sense neu al camí... baixem fins al Rocatal a bon ritme.... divertit!!!!!






S'ha passat de frenada?




Aquí decidim anar cap a Roamanyà.... passem per Font Josepa i aprofitem per ensanyar-li al Arnau el Dolmen de la Cova d’en Daina....


En MAD al Dolmen de la Cova d'en Daina...


Això és l'entrada a la cova... la resta l'enterraven!!!

Baixem par pel GR i part per corriols fins al pla de Panedes.... molt divertit!!! Jo començo a tenir sensació de gana, i les cames no tiren com abans, així que me menjo una barreta per veure si agafo una mica de forces, i no perdo als companys!!

Arribem d’hora a Llagostera així que anem a fer un cafè a un cèntric forn-cafeteria... be, no és un bike&breakfast, però s’assembla....

Li preguntem com va la nova adquisició a l’Arnau... els Reis li ha portat uns Scale 35 molt i molt maca!!! Diu que s’ha de donar pedals igualment.... com ha baixat de Romanyà el tio... si el perdíem i tot!!!





Altimetria

Sortida molt guapa per la novetat d’anar pel gel i la neu verge... m’ho he passat teta!!!

Plou, plou i segueix plovent...


La meteorologia ens esta fent una mala passada aquests dies... avui no sortim després del que ha plogut durant la nit i el que ve, segons he vist al radar...

La ferida de diumenge segueix curs i es comporta molt be...





Haurem de tirar de rodet!!!

A esperar els reis!!! Aneu a dormir d'hora i netegeu be les sabates!!! Que si no els reis passen de llarg!!!!





I no oblideu de deixa'ls-hi els bidons plens, barretes i gels energètics, i una mica d'oli per les cadenes!!!

Primera de l'any - "Ruton" - Llagostera - Puig d'Arques - Cruïlles - La Bisbal - Fonteta - Fitor - Puig d'Arques - Llagostera


Modalitat: Btt
Distància total: 72,16 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.716 m
Pendent màxima:
* 21,50%, durant 100m, al km 43,15
* 14,80%, durant 500m, al km 42,84
* 10,04%, durant 1.000m, al km 46,73
Índex IBP: 135



Després dels excessos celebrant el fi i inici d'any (je, je), amb en Pep, havíem programat una ruta d'aquelles per cremar els torrons, els licors i tot el que es menja i es beu durant les festes de Nadal.

La idea era fer una ruta per les Gavarres... jo diria RUTON per les Gavarres...

Iniciem la ruta en MAD, l'Arnau, en Pep i jo, amb la intenció dels dos primers d'acompanyar-nos fins al Puig d'Arques i tornar cap a casa. Sortim a les 9h, una bona hora...

Enfilem pel Pla de Panedes a bon ritme tot xerrant de diferents temes, decidim pujar al Puig d'Arques pel Matxo Mort, que és una mica més llarg, però més divertit, ja que l'alternativa és una pista anteriorment asfaltada i totalment desfeta...

Aprop del nostre primer objectiu trobem a gent de Llagostera que han matinat més que nosaltres i ja tornen... van a esmorzar!!! Després diuen que ningú entrena, eh!!!

Arribem als peus del radar del Puig d'Arques i ens acomiadem dels nostres companys...


No aquests no són!!!


Moment en que els nostres camins es separen...

Així que pugem fins al radar i enfilem per un camí no molt ample cap a la Bisbal... és una baixada ràpida molt divertida, de cop un salt, i un cotxe que ve de front.... merda... m'aparto com puc i vaig a parar al talús... el del cotxe passa riguen i no és capaç ni d'obrir la finestra per preguntar si estic be...

Reviso tot una mica, i he doblegat el canvi, ha rebut tot el cop contra el talús... en Pep torna i me dona un cop de ma per intentar adreçar-lo i ajustar-lo una mica.... podrem seguir. Passen uns caminants i ens demanen si ens poden ajudar, els diem que ho tenim tot controlat, me recomanen netejar-me la sang que me surt de la cama.... quina sang? ostres!!! M'he fet un tall molt profund, no se si amb una branca o amb les pedres del talús...amb unes tovalloletes humides miro de netejar la ferida i no deixa de rajar sang... miro de taponar amb el culote i una tovalloleta, i seguim camí... ara agafem un corriol molt tècnic... tant que per algun lloc no és pot passar sobre la bici... en Pep me va explicant totes les aventures viscudes en aquesta ruta, ja que és una de les seves preferides...







Quasi sense adonar-nos, arribem al pont de les Dobles, una veritable obra d'enginyeria del seu temps que encara segueix en peu...


Sembla que és una cequia per alimentar els diferents molins...


Unió de les diferents pedres.... deformació professional!!


La volta impressionat, però algunes pedres cauran i, malauradament, es perdrà en poc temps...

Arribem a Cruïlles, i decidim anar al CAP de La Bisbal a que me mirin la ferida... la gent del CAP molt amable tot i lo saturats que estaven... 6 punts m'han fotut!!!


En Pep a la palanca del d'Aró..

En aquesta operació de tall i confecció hem perdut més d'una hora, així que toca apretar el cul per tal de arribar de dia a casa...

Després de deliberar si seguir amb la ruta original, tornar per on hem vingut, o tornar per carretera, decidim continuar la ruta, tot i haver fet alguns quilometres retornant pel mateix camí que havíem vingut... no tenia dolor, i me trobava be de forces...

Així que enfilem cap a Fonteta, iniciant la pujada que ens acompanyarà durant els propers 24 quilometres, que és diu aviat...

Pel camí, a part de les magnifiques vistes, veiem un Mas que estan restaurant de dimensions anormalment grans... ens crida molt l'atenció...



Arribem a un pou de glaç de Mas Calç. Antigament, emmagatzemaven el glaç de l'hivern per conservar els aliments durant l'estiu... l'estructura esta excavada en roca i feta amb pedra seca... molt interessant com vivien els nostres avantpassats en aquelles èpoques...


En Pep al pou de glaç...


Jo al pou de glaç...

De seguit trobem una pujada impossible. És una pujada en roca viva molt i molt tècnica, i és un repte per en Pep, així que quedem a dalt, i que cadascun la pugi com pugui... de cop veig a en Pep que cau, és una caiguda d'aquelles mig parat... per sort no s'ha fet res, però ha petat el canvi... i portem 2!!!! Revisant la situació te el cargol del tensor que s'ha trencat, i se li ha torçat... mirem d'adreçar-lo i l'ajustem per tal de poder continuar.... seguim amb la pujada infernal....


En Pep en plena ascensió.... trialeant!!!

Després de la pujada "impossible", que pugem com podem... arribem a Fitor... un poble molt petit, de fet és el que veieu a la foto...


Església de Fitor

Aprofitem per reposar una mica i trucar per informar del retràs que portem...

Seguim camí, i ara amb més de 45 quilometres durs a les esquenes, la pujada al Puig d'Arques es fa durilla... passem pel Coll de la Ganga, Mas Alenyà, Can Virgili.... en Pep se sap les pujades de memòria i me les va cantant, per anar-me'n preparant... les forces comencen a fallar-nos a tots dos.... però seguim pujant.

Arribem a Sant Cebrià dels Alls, on hi ha un castell i una esglesia que és romànica tardana amb elements del segle XVII i XVIII molt guapa... i ja fins als peus del Puig d'Arques... a Can Darna faig la foto amb Palamós al fons....


Can Darna... Palamós al fons.

I ara ja baixada fins a casa... estem suats i fa fred, així que baixem amb prudència i a relativament poca velocitat, però de seguit ens animem i comencem a apurar una mica més... al final a les 17h a casa, a punt de fer-se fosc!!!

Després dutxa corresponent i a devorar la nevera... el pulsòmetre diu que he cremat 4.635 kcal... l'operació "torro cremat" aconseguida!!!




Ruton de veritat per començar l'any!!! I el millor, que he aguantat com un "jabato"!!!