Ultima de l'any - Llagostera - Sant Grau - Tossa - Llagostera per carretera


Modalitat: Carretera
Distància total: 44,73 km
Desnivell de pujada acumulat: 849 m
Pendent màxima:
* 9,71%, durant 100m, al km 8,92
* 8,20%, durant 500m, al km 31,96
* 7,54%, durant 1.000m, al km 31,94
Índex IBP: 43


Última sortida de l'any i amb la bici de carretera.... qui ho havia de dir!!!

Be, havia quedat amb en Manel per fer una ruta amb la bici de carretera, però els compromisos familiars no li han deixat, així que solet faig la primera sortida "escaladora" amb la bici de carretera.

Surto cap a Sant Grau, i el haver pujat ahir un parell de centímetres el sillin fa que estigui una mica més còmode sobre la bici, però la posició és racing, racing....

Començo a agafar ritme, i de seguit trobo la pujada... 2 quilometres que donaran pas a un petit descans, i després uns altres 4 quilometres de pendent constant fins al punt més alt de la ruta...

De tant, en tant passa algun cotxe, cosa que me tranquil·litza donat que vaig sol... un cop a dalt, comença una espectacular baixada que en altres condicions ha de ser maca, amb pendents del 17%, o això és el que està senyalitzat... jo amb molta prudència baixo a poc a poc, gaudint de les espectaculars vistes al mar...




Ermita de Sant Grau... una vella coneguda amb la btt

Arribo fins a la carretera de Tossa a Sant Feliu... s'ha de prendre una decisió... com no tinc gaire clar com tornar de Sant Feliu a Llagostera sense passar per l'autovia, decideixo anar fins a Tossa i tornar per la carretera de Tossa a Llagostera, que te un petit voral i no molt transit....


Vistes de la carretera de Tossa a Sant Feliu


S'ha de prendre una decisió

Així que cap a Tossa, gaudint de les vistes i com no del traçat trencacames, que posa a proba les meves, i és que la bici porta uns plats... no són plats, són paelles!!!!


Les vistes magnífiques

A Tossa, i ja amb poc temps, he de voltar una mica per esquivar el mercat setmanal instal·lat a la carretera de Tossa a Llagostera... la tornada a bon ritme fins arribar al quilometre 32, on les rampes es comencen a notar i de quina manera!!! Un cop coronat el portet, baixada ràpida fins a Llagostera amb el plat (paella) gros a més de 50 km/h!!!.




Una ruta molt maca, amb unes vistes espectaculars, sobre tot amb el dia que ha fet avui...

Aprofito l'ultim article de l'any per desitjar-vos un Feliç 2.010.

Per mi, el 2.009 ha sigut un any ple de quilometres:

- Stumpjumper: més de 3.000
- HardRock: més de 800
- GT: 95
- In-door: més de 120 hores pedalant

Ple de nous amics amb els que compartir aquesta afició, acompanyats de molts bons moments.







Nous llocs









Alguna que altre cursa



Més de 8.000 visites al blog. Gràcies a tots!!!!

Un any inoblidable!!!

FELIÇ 2.010!!!


Intent de treking pel Pirineu - Puig de la Dona

Amb en Manel, el meu germà petit, feia temps que havíem planificat fer un treking pel Pirineu amb raquetes de neu. La ruta l'havíem tret del Wikiloc, concretament una ruta circular d'uns 8 quilometres i 640 metres de desnivell que puja al Puig de la Dona, sortint de l'estació d'ski de Vallter 2000.



La data escollida era avui... les prediccions meteorològiques donaven intervals de núvols, però no pluja. I les noticies és que havia poca neu, així que faríem el que poguéssim, si hi ha neu amb raquetes i si no a peu.

A la nit, fortes rafegues de vent me desperten, i començo a pensar que tot s'anirà a norris... al matí, a les 6, sona el despertador i el vent ha minvat, me preparo i vaig en busca del meu germà...

Iniciem camí amb temperatures rondant els 18º (estem a finals de desembre) i a l'alçada d'Olot comencen les primeres gotes sobre el vidre del cotxe... no és una pluja intensa, però si que ens acompanyarà fins a Camprodon, la temperatura va baixant conforme anàvem agafant altitud... a Camprodon decideixo pujar fins a l'estació per veure la meteorologia "in situ", en contra del pensament del Manel, que volia recular.

Arribem a l'estació, i sembla que hi ha una petita treva. Intentem informar-nos de com està el camí, i si hi ha neu o no, no aconseguim cap informació, i decidim fer un cafè, durant aquesta estona veiem que el temps millora, inclús sembla que vol sortir el sol, i decidim fer camí sense raquetes ni grampons ja que no veiem neu a les muntanyes fora la zona de pistes...

La primera part de l'ascensió és molt fàcil, donat que no hi ha neu, només cal seguir la pista i anant esquivant les tifas de les vaques, però de seguit comencem a trobar gel i una mica de neu. Pujar és relativament fàcil, només has de clavar la bota a la neu, però començo a pensar en la baixada... alguns ensurts després, comença a girar-se un vent molt fort acompanyat de neu granulada... la velocitat del vent junt amb les partícules de neu, fan que els impactes a la cara, que és la part descoberta que portem, siguin una petita tortura, i aprofito per cobrir-me amb el buff... de cop veig al Manel que anava una mica més endarrerit que me fa gestos com d'abandonar... te raó, aquest temps tant canviat pot ser una trampa mortal, i sense grampons la baixada pel gel pot ser durilla, així que retornem seguint les nostres passes fins a l'estació d'ski novament... un altre cafè per si les coses canvien i retornada cap a casa... després d'un treking d'una hora.


Inici de la ruta... no hi ha neu


Comencen els projectils




El retorn




En Manel


Els projectils de nou


La imatge de la impotència

La tornada durilla, amb un sol espaterrant i temperatures de primavera, i nosaltres que hem matinant com mai, que hem preparat la sortida com mai, cap a casa...

A la tarda, i aprofitant les temperatures primaverals he agafat la bici de carretera i m'he fotut uns 44 quilometres per una zona plana totalment, un circuit circular entre Caldes, Sant Andreu, Riudellots, Franciac, Riudellots, i tornada... m'ha acompanyat un fort vent durant tota la ruta, que m'ha fet "apretar" el cul en alguns moment... La bici és una nova adquisició que m'ha sortit molt barateta i la faré servir bàsicament pel rodet i alguna sortida de carretera quan no tingui ningú amb qui sortir amb la btt, i és que cada cop és més convenient sortir acompanyat per la muntanya.

La nova GT ZR2000 de l'any 2.000 (equipada amb 105 de l'època)

43,95 km i 1h 51 per fer-los... el vent a ajudat a patir una mica

Una nova llei prohibirà l'accés en bici a la muntanya


Una nova llei, que esta gestant ICV, prohibirà l'accés a la muntanya en qualsevol mitja de transport, inclús la bici.


Amb intenció de protegir l'ecosistema i veient les conseqüències del canvi climàtic, es prohibirà l'accés al bosc. Per evitar això es col·locaran milers de cadenes com les de la foto i s'incrementaran els agents forestals per tal de sancionar i evitar l'accés indiscriminat al bosc.

"Això serà el final del BTT" ha comentat el representant d'una coneguda marca de bicicletes tot terreny. "És el final d'una industria que dona feina a milers de treballadors".

Les associacions i clubs ciclistes estan programant una manifestació massiva davant la seu del Gobern!!!

El 28 de desembre ha sigut la data escollida per tal de filtrar l'esmentada noticia....










INOCENTSSS!!!!!

Sortida de Nadal - S'ha d'estrenar el que ha cagat el tio


Distància total: 30,82 km
Desnivell de pujada acumulat: 839 m
Pendent màxima:
* 26,47%, durant 100m, al km 24,68
* 15,90%, durant 500m, al km 15,48
* 14,51%, durant 1.000m, al km 15,31
Índex IBP: 68


Després de que ahir en MAD i l'Arnau es van rajar, avui tocava sortir ja que les prediccions meteorològiques eren bones... teníem 3h per plantejar una ruta, ja que jo havia d'estar com a molt tard a les 14h a casa dels meus pares per fer cagar el tió del meu nebot Marc.

L'hora de sortida prevista, i després de la farra d'ahir, era les 10h zulu... je, je

Així que puntual com un clau, me presento a l'hora a casa d'en MAD... i surt amb un nou equip i un nou seient super pijo de la muerte que li ha cagat el tió...


Nou seient a joc amb la bici


Nou equip tope professional!!!

Als pocs minuts apareix l'Arnau amb el nou equip del Medina Llagostera... renoi tots d'estreno!!!


Quina pinta de ciclista professional!!!

Així que un cop donat el vist i blau a tot, comencem la ruta d'avui, que promet de veritat... la idea és pujar a Caules... així que ens dirigim cap el Bosc de la Torre... primer de tot ataquem un primer corriol que no te cap dificultat, i que en MAD per tal de no embrutar el nou equip és salta, tot i la insistència que li he fet per tal de que tirés a l'esquerra!!!

Ens retrobem un cop el corriol enllaça amb la pista i ja baixem per un altre corriol que ens porta a una zona més planera que aprofitem per xarrar una mica... ja de seguit arribem a Santa Ceclina... aquí ja comença la pujada total, i és que la sensació de la ruta és que hem estat pujant tota la estona...

La Pujada a Santa Ceclina, en plat mitjà, que es notin les 3h de rodillo i les sortides nocturnes!!!

Una petita baixada i tornar a pujar per un caminet ple de basses... aquí ja el nou equip s'ha d'embrutar, no hi ha més reme!!! je, je Molinet i cap a munt... en MAD no te bones sensacions amb el nou seient... l'ha muntat ràpid aquest matí i no li ha quedat ben anivellat... intenta arreglar la situació...





En MAD i l'Arnau intentant col·locar el seient

Seguim pujant, sense cap peu a terra (increïble), i enfilem ja l'ultim tram fins a l'ermita...


Ermita de Caules


El primer avituallament a l'ermita... un barreta de cereals... en MAD m'ofereix una, però després del brutal sopar que me va oferir la meva cunyada ahir, no hi ha manera!!!

Seguim, i tornem a pujar una estona fins al Puig Ventós... aquí ja la baixada suau fins a l'inici de la pujada del Coll de Terra Negra... veig que els perdo, i giro el cap, de cop... una corba... on estava aquesta maleida corba!?!? Tiro de frens i vaig per la cuneta una estona, en MAD m'ha enganxat i es for una mica de mi... de cop dos motos d'enduro de front... el primer avisa i passem be!!

Ara comença la part més dura de la jornada, un ascens de coco, coco... i el vull pujar sense cap peu a terre!!! Inicio la pujada, pim, pam... en MAD i l'Arnau me passen... ja els passaré jo a ells!!! Pim, pam.. seguim pujant, l'Arnau no pot més i posa el peu a terra, l'avanço!!! Pim, pam... no vull que em passi com a l'estiu que creia que ja el tenia i no!!! Pim, pam... en MAD fa una parada tècnica d'aquelles de les seves, per baixar pulsacions.... l'avanço... pim, pam, vaig pujant... fins al descanset que hi ha per afrontar l'ultim tram, amb una pendent molt forta, acompanyada d'un ferm ple de roques amb un grau d'humitat important... pujo primer... a mitja pujada, no puc controlar una patinada de la roda de darrere i... merda, peu a terra!!! a la propera segur!!!

Un cop tots a dalt, iniciem la baixada, advertint a tots que s'ha d'agafar un trencant a la dreta per tal de seguir amb la ruta, que si no anem directes a Llagostera per una baixada del "copón"... vaig jo primer... agafem el trencant i comencem un descens suau fent zigazagues per la muntanya, gaudint d'unes vistes impressionats... de cop trobem la línia que es va baixar per la cursa per parelles de diumenge, l'Arnau la vol baixar, i cap allà que anem...


En MAD en plena feina


L'ultim tram te tela




A apretar les bicis toca

Decidim seguir l'ultim tram de la cursa per parelles i ens endinsem en una zona de corriol molt maca, però que les pluges han deixat el terreny molt flonjo i és fa dur pedalar... jo ho passo malament, i l'Arnau dona els primers símptomes de debilitat, però de seguit es recuperà, imagino haurà sigut la pujada d'adrenalina de la línia!!!

Ja baixem fins al circuit dels cremats on hi ha una rampa de més del 25%, que amb el material argilós que hi ha, juntament amb la humitat, es fa impossible de pujar, inclús a peu... seguim i ja enfilem camí cap a casa.

Última sortida per alguns de l'any molt i molt guapa, i és que m'agrada que els plans surtin be!!!

Bon Nadal!!!


Avui havíem quedat amb en MAD i l'Arnau per pujar als Metges i fer un bon esmorzar. Com el temps pintava malament vam dir de trucar-nos a les 8:30 per tal de prendre la última decisió...

M'aixeco i decideixo vestir-me... pinta malament però no tant... fa un vent important i el cel està molt grisot... així que vaig a fer un cafè i sona el telèfon... és en MAD, no se si per que no el vegin amb el friki dels vídeo de les 3h sobre el rodillo o pel mal temps, es raja...

Així que decideixo sortir sol... un sortida tranquil·la aprop de casa per si plou... així que agafo la bici i començo a enfilar corriols per la zona del Bosc de la Torre, Santa Ceclina... tot planer i alguna pujadeta suau...

De cop me trobo al Pare Noel... està preparant els regals d'aquesta nit...


En Pare Noel a casa seu... amb una mica d'estress


El rens que encara estan flipant

He estat xerrant una estona amb ell i li he demanat, que encara que fa falta que plogui molt, que ho faci de nit per poder sortir a pedalar... que no faci tant de fred com la setmana passada, que si no no hi ha qui surti... i també li he demanat molts de quilometres en bona companyia i gaudint de nous paratges i aventures!!!

Per cert, m'ha demanat que no desvetlli la situació exacta del seu campament per motius obvis, així que no publicaré el track de la ruta... només l'altimetria, que és per pixar i no fer ni gota!!!



Bones festes a tots!!!

Ara ja si que he de sortir sol de per vida... je, je

3h sobre el "rodillo"

Com no tenia res millor que fer, i al no poder sortir ja que fa molta fred i plou, m'he fotut una sessió de 3h sobre el rodillo.

Us deixo el vídeo que m'he fet!!!



Us convido a superar el meu temps!!!!

Estic petat, ja ho se!!!

II Marxa per parelles de Llagostera


Quina fred fotia aquest matí.

Havia quedat amb en Toni al Bar el Passeig per fer el cafè i carregar la furgoneta amb tots els trastos de l'avituallament. Mentre estant el termòmetre de la farmàcia marcava -6º.



Així que després del cafè i les mans totalment insensibles, carreguem la furgo i cap al Pavelló.

Repartim les provisions amb el 1er avituallament i xarrem una mica amb els companys... arriben els primers participants.

Marxem cap al lloc on hem d'instalar el segon avituallament de la cursa... el primer que fem és saludar als propietaris de la casa que hi ha a la vora i informar-los del que anem a fer... després fer foc... fa molt de fred!!


En Toni fent la fogata

Comencem a preparar la taula... aigua, refrec de cola (si volen que posi coca-cola que paguin!!!), taronges, plàtans, i barretes energètiques.

Un cop tot preparat, toca fer el nostre avituallament personal... un parell de botifarres que estaven bonísimes...


Les nostres barretes energètiques



De cop, sona el telèfon... ens diuen els participants són 160, uns 120 faran la llarga i ens comuniquen l'hora de sortida, les 9:35... per nosaltres la nostra referència al punt quilomètric 21 és d'una hora pels primers participants (i és que aquests nois van com bojos!!!)

Comencem a sentir la moto que encapçala la cursa... ja són aquí!!! En Vicenç comenta la fred que fa, però no te gaire temps....


En Vicenç comentant la jugada amb en Toni

... en Cristian Collados, el primer a passar, va a un ritme infernal!!!


En Cristian Collados


El segon a passar

Els primers 25 no han ni parat, per no dir ni han aixecat el cap... a partir d'aquí i després d'un fart d'insistir han començat a parar la gent... he conegut a en Francesc Power, i comentava que li ha agradat molt el circuit... la gent s'ho anava prenent amb més tranquil·litat... anant xerrant i comentant la jugada... alguns s'han fotut fins al cul de plàtans!!! Be encara han sobrat!!!

Els últims una mica petats han decidit separar-se per traure-li pressió al que anava pitjor... i a recollir toca!!!

Bona experiència, encara que m'agrada més, estar a l'altre banda de la taula!!!

La propera MAD no em deixis tirat!!!

Donant-li al rodillo


Avui, i després d'un petit retràs ja tinc la HardRock reparada. Es va petar el canvi al viatge de tornada del "Camino de Santiago". No me vaig enrecordar més d'ella fins que el altre dia que tenia la Stumpjumper al taller i vaig haver d'agafar-la per gravar el track de la Cursa Atlètica de Sant Esteve d'enguany.

Així que li he instal·lat un pneumàtic slik dels baratillos i a rodar amb el rodillo...


La machine de fer quilometres... 800 al Camí de Santiago

El rodillo també te la seva historia. El vaig comprar fa uns 10 anys quan encara tenia una Otero Risco i al hivern no podia sortir... per desgràcia no hi havia la informació que hi ha ara i li fotia canya amb el pneumatic de tacos... el gos que tenia es tornava lelo amb el soroll i vaig haver de deixar-lo... aquest any li vaig deixar al Manel (el meu germà que m'ha acompanyat al Camino de Santiago) per que entrenés a les nits.

M'han sortit 40 minutets a una mitjana de 132 pulsacions i una suada impressionant, tot i que al garatge fa fresca...

Ara esperar que pugin les temperatures per poder tornar a sortir de nit... o millor... que arribin les vacances de Nadal!!!

Impressionant!!!!

Renoi quin fred


Distància total: 21,58 km
Desnivell de pujada acumulat: 442 m
Pendent màxima: 10,8%
Índex IBP: 31

El divendres en MAD me dona la mala noticia que no pot quedar cap dia per sortir... i el que és pitjor... me recorda que la propera setmana tampoc sortirem pels preparatius de la cursa per parelles!!!

Així que me vaig a dormir donant-li voltes al cap a una sortida per aguantar dos setmanes sense bici... la idea era fer una en solitari de les que fan historia... al menys per a mi... una d'aquelles de 70 quilometres i 2.000 m de desnivell!!! Pujar als Àngels i Puig d'Arques!!!

Son les 5h i estic despert... seran els nervis? no puc dormir.... me poso a escoltar una mica de música i me quedo fregit.... sona el despertador, i no hi ha manera... no puc aixecar-me... estic molt cansat.

Després d'apagar més de 100 vegades el despertador decideixo no sortir... aprofito per portar-li la HardRock a l'Oscar ja que quan la van portar de Santiago de fer el camí me van petar el canvi... dimarts la te.

Miro algunes cosetes per fer la carta al Reis, i me vaig a esmorzar al bar i llegir el diari... el millor plaer de la vida!!!

A la tarda sortida per la muntanya a peu... he descobert una nova baixada cap a Ridaura... ha de ser divertida, divertida!!!

Avui, i després del magnific temps que vam gaudir ahir, programo una sortida curta però intensa... Caules... Quan sona el despertador m'aixeco, me vesteixo i cap al carrer!!! Renoi!!! Quin fred!!! Quin vent!!!! Però si ahir feia una calor impressionant!!! (M'he perdut les prediccions meteorològiques dels últims dies)

Passo de pujar a Caules per les batudes dels caçadors que trobo i faig un circuit curtet amb molt de comte per que no es digui, i cap a casa a votar.




Trobo als meus germans i gaudim una estona amb els nens... Me trobo a l'Oscar que ve de fer una estona de carril amb la nova GIANT... xarrem una mica!!! Trobo a en Pere... li han robat la bici!!! MERDA!!! Quina gentusa hi ha al Mon!!! Passam una foto que la penjarem!!!

A la tarda dinar familiar!!! Paella de la mama!!!

El Manel m'ha tornat el "rodillo" que li vaig deixar per entrenar de cara al camí de Santiago... jo el faré servir aquesta freda setmana!!! ja pot nevar tot el que vulgui!!!