Els primers 100 km de l'any per veure la Caixa Girona (Fontcoberta)


Modalitat: Carretera
Distància total: 100,67 km

Avui havia quedat amb en Pere per anar a Fotcoberta a veure la primera proba de la Caixa Girona...

Divendres me va enviar un correu amb la proposta i començava: "Tens plans pel diumenge? OJO PELIGRU!!!....". Me fa dos propostes, quina por:

1. Anar a Fontcoberta passant pels Àngels, Bordils, Sant Julià de Ramis, Ctra vella de Cornellà, i per la xarxa de carreters terciàries fins a Fontcoberta... uns 70 km i arrivariem a les 11h quan hagués finalitzat la cursa dels petits. La tornada pel dret uns 50 kilòmetres.

2. Anar a Fontcoberta "atotahostia" pel dret. Unes dues hores de pedalada, veiem els nanos, ens fotem la butifarra i tornada a tota canya fins a Llagostera... uns 100 kilòmetres i 300 metres de desnivell.

Ell, s'està preparant per la Titan i li anirà be aquest entrenament, i a mi me feia molta il·lusió anar a veure a la Xènia i l'Arnau, així que a les 8h en punt sortim del pavelló, enfilem cap a Cassà a bon ritme, com en Pere està molt refredat decidim no passar pels Àngels i anem directe... ens passen amb el cotxe l'Albert Donate, la furgo de l'equip Medina, la furgo d'en Figueres...

Arribem amb una mitjana de 30 km/h a Cornellà de Terri, on comencem a preguntar com anar a Fontcoberta sense agafar l'autovia... ens diuen que si, que podem fer-ho, però és que no... no hi ha opció asfaltada, així que autovia i canya...

Fem el "repechon" de la pujada després de Banyoles i en poc temps, ens plantem a Fontcoberta... trobem a en Joan Duran que està escalfant... i li preguntem on donen les botifarres... ens comenta a dalt a la esquerre... s'ha de passar per la recta de sortida, molt estreta i plena de gent... al final arribem a la zona de l'avituallament...trobem al Miquel i tota la família... els nens ja han corregut i a la Xènia no li ha anat molt be (4a), donat que ha caigut un parell de vegades... per contra, una altre Xènia, també de Llagostera, ha fet podi...


Les dues Xènies... el futur del BTT femení a Llagostera

Fem l'entrepà tot xerrant amb coneguts i comença la "marabunta" de corredors...


L'Arnau i el seu mànager

La sortida és molt estreta i costa molt fer la graella de sortida... surten els "pros"...

Busquem un lloc on veure la sortida dels nanos i després anem a buscar algun punt complicat per veure la cursa... una pujadeta maca!!!


Sortida dels nanos... va a per totes des del primer segon

Al final de la primera volta, tornem per veure que li ha passat a l'Arnau, (9e) imagino que ho explicarà ell al seu blog, i agafem les bicis per tornar a casa....

Fem una parada tècnica per canviar l'aigua de les olives, i ja enfilem cap a Cornellà de Terri per la nacional, anem fent relleus, i baixem a un ritme molt fort, al menys per mi... en una mica més de mitja hora ens plantem a Sarrià de Ter on la pujada que hi ha a l'entrada se m'entravessa i quedo despenjat... no puc amb els peazo de plats que porto i me fan molt mal les cames...

En Pere m'espera, li dic que tinc símptomes d'anar rostit i plantegem l'estratègia... deixem els relleus i me poso a la seva roda fins a casa... arribem a Salt i estic tocat... no tinc aigua, i les cames comencen a fer figa... me dona una mica d'aquarius... seguim i a Llambilles he de parar 5 minuts...


Parats a Llambilles

Me torna a donar una mica d'aquarius que me revifa, i seguim... a la benzinera de Cassà, no puc... les cames no poden donar pedals, tinc una suor freda i el voral se me fa estret... el vent tocacollons que fa no me deixa avançar... paro. Compro una Cola i me la foto... recupero una mica i de seguit ens plantem a Llagostera amb 100 kilòmetres al marcador...

Renoi quin entreno!!! No vull saber res de bicis per una temporada!!!!

I pels incondicionals de les curses, les fotos....




Inoculant el virus 2


Modalitat: Btt
Distància total: 27,67 km
Desnivell de pujada acumulat: 428 m
Índex IBP: 33


Ahir vaig estar fins a la una posant a punt les suspensions de la Stupjumper.

Des que me van portar l'amortidor reparat, no m'he trobat còmode amb ella; i és que anava com en una "choper", molt tirat enrere i amb els braços estirats i botant a cada pedalada... havia posat les pressions recomanades pel fabricant i res... així que vaig agafar unes brides, el metro i a jugar amb les pressions fins obtenir el SAG que volia... ara només faltava la proba dinàmica...

Havíem quedat amb en Miquel a les 9h per fer una ruta d'iniciació... en Jordi, la víctima a la que li havíem d'inocular el virus del BTT portava temps entrenant al gimnàs per sortir amb nosaltres; la ruta escollida, una de facileta, que tingues poques pendents, trams tècnics, trams pisteros i una mica de "culturilla", per que no diguin que tot es pedalar... aniríem a la Torre dels Moros i després al Puig del Castell pel Pla de Panedes, i tornar pel carrilet... i si ho fa be, a esmorzar!!!

Sortim puntuals, en Jordi porta la bici vella del Miquel, que li servirà per veure si realment li agrada... enfilem cap a Els Escuts, i en Jordi baixa molt be pel corriol paral·lel a la urbanització, tot i ser la primera vegada que agafa una bici, això promet... anem pel Pla de Panedes tot xerrant, quan de cop veiem que un parell de parapents amb motor, comencen a fer un vol ras en la nostra direcció... porten una càmera al casc i segur que ens han gravat... ja ens fiquem pel bosc fins a la Torre dels Moros...


En Jordi i en Miquel a la Torre dels Moros, una terma romana

Després de la breu explicació sobre la historia de la troballa arqueològica, enfilem cap a Cal Soldat...


Can Lloberes... magnifica casa.



... al arribar a la Casa Nova de Can Bota, baixem cap al riu i agafem un camí més tècnic, per les pedres que hi ha, fins al Puig del Castell... al final, hi ha una forta pendent que al Miquel li ha sentat malament... no m'atreveixo a dir-li, però mel trobo groc... s'ha passat de pulsacions, jo arribo també a amb el cor a tope però recupero de seguit, i en Jordi, que encara no domina això de posar el cul a "puesto" per pujar, la fa a peu...

Ens aproximem a les runes del poblat Ibèric, li expliquem una mica la historia, mentre en Miquel reposa en un mur de pedra... quina rostida s'ha fotut!!!


En Miquel recuperant-se de la rostida!!!


En Jordi i en Miquel menjant una barreta

Desprès de xerrar una estona, enfilem cap avall. Me faig pesat advertint de la perillositat de la baixada, és un camí ample, que es pot baixar molt i molt ràpid, però hi ha uns tobogans que fan que puguis sortir volant amb molta facilitat... al final m'encigalo i començo a baixar a tota llet... i al últim tobogan, només vaig amb la roda de davant tocant al terre, quedant la del darrera al aire i al límit d'avançar-me... justet m'ha anat, però m'ho he passat teta!!!

Ara ja toca un tram de pista i asfalt fins enllaçar amb el Carrilet, on en Miquel proposa fer una variant, però pel temps, que sembla que vulgui ploure, decidim no allargar molt la ruta, i a més, el Jordi ja comença a donar símptomes de cansament...

Tornem pel carrilet a molt bon ritme, en Jordi queda fos, i l'anem esperant... anem al Can Forns a fer l'avituallament... proteïnes de les bones i glúcids a tope (un bocata de truita)... planegem la propera, a Romanyà el dissabte a les 10h.




La bici si que ja està al meu gust, poder he de retocar una mica el rebot, ja que a mi m'agrada que sigui molt "tragona", però el més important ja ho he corregit...

Demà sortida de carretera amb en Pere, anirem a veure la primera proba de la Caixa Girona amb la bici de carretera... uns 140 kilòmetres!!!

Kilòmetre 40

Be, avui fa 40 anys vaig començar una ruta....







...una ruta en la que ha hagut pujades molt i molt dures, baixades fulgurants, trams rodadors molt tranquils, amb magnífiques vistes, i alguna que altre caiguda. Però m'està agradant molt i molt.







El camí que m'espera, no m'espanta, penso que tinc més experiència per afrontar-lo, més estabilitat i un toc de rebeldia o com dirien alguns: "eres un tio conflictivo!!".

Espero assaborir millor els paisatges que venen, gaudir de les petites coses i patir el mínim possible a les pujades...




Ja de petit apuntava maneres... la Ramona, com i deia a la bici


Si arribes al kilòmetre 40 i penses que és un horror el viscut i que la vida ja està consumida, probablement estaràs patint una cris. Si per contra les frases que vénen a la ment són totes positives, els quaranta seran una bona dècada. Cal saber viure, per sobre de tot, ñes sabaer envellir i assumir que qui de veritat mana és el temps. Té gairabé totes les respostes i és invulnerable

Qui es posa a roda!?

L'Arnau al podi de nou

Entro a la pàgina de Radikal i veig aquesta foto del GP La Selva a Bescanó....


L'Arnau al podi.... gràcies Radikal

Impressionant l'Arnau, que és consolida al podi un altre vegada.

No puc entrar a la pàgina de la federació, així que no se resultats ni temps.

Esperem la seva crònica.

Felicitats Arnau

....on has deixat la zodiac?


Modalitat: Btt
Distància total: 58,51 km
Desnivell de pujada acumulat: 747 m
Índex IBP: 47


Avui, teníem tot el matí per tal de mirar de fer una ruta que vaig dissenyar fa uns mesos. Aquesta arriba fins a Tossa, passant per Caules, Terra Negra, i la novetat, baixada fins a Tossa vorejant el riu... després torna per un camí paral·lel a la pujada al Puig de Cadiretes, i baixada per un camí que anomenem "fill de puta" (sobre tot quan el puges)... una petita aventura donat que el track esta dissenyat sobre mapa...

Ahir amb en Miquel, i amb la pluja abundant que estava caient, vam confirmar fer-la, arriscant-nos a trobar els camins molt durs i plens de fang.... quedem a les 8h.

Sortim puntuals, no fa molt fred, i el dia pinta que serà radiant....

Hem d'anar fins a Santa Ceclina i anem pel camí més curt... hem de passar per un pontet sobre la riera... aquí ve el primer entrebanc... hi ha un pam i mig d'aigua per sobre el pontet, i mentre li explico al Miquel el camí alternatiu creua el riu... el cabrito encerta per on passar sense mullar-se els peus.... jo, que vaig darrera, no!!! Remullada dels dos peus fins al turmell... de fet, l'aigua arriba al pedalier...

Seguim camí, i després de uns 500 metres hem de passar per sota una carretera per una volta de formigó... la aigua circula pel seu interior i seguim remullant-nos... portem menys d'un quilometre i ja promet que que ho passarem malament...

Arribem a Santa Ceclina havent "badejat" un parell de bases importants... baixem i de seguida hem de creuar la Riera de Can Noguera, un petit rec que normalment porta molt poc cabal, i avui, baixava totalment desbordada... el fons és de pedra i amb aproximadament mig metre d'aigua, la remullada és segura.


Riera de Can Noguera totalment desconeguda... mig metro d'aigua






Discutim que fer, tenim els peus molls, queden més de 30-35 quilometres i pinta molt malament. No és el millor dia per fer invents. Som uns cagats, ho se, però ara, quan escric aquesta entrada, tinc els peuets ben calentonets...

Tornem per les Alzines, Mas Caldes, La Canyera... i arribem de nou a Llagostera, on anem a allò segur... si no te vols mullar al Carrilet has d'anar... així que plat mitjà pinyó petit i cap a Sant Feliu, xarrem de feina, d'economia (ah si ens deixessin a nosaltres governar!!!).... ens trobem al Fernando i al Manolo (companys de Llagostera) i els saludem... al igual que nosaltres han decidit no mullar-se els peus....


Al carrilet pastetes a tope

Arribem a Sant Feliu, portem ja 40 quilometres, i anem a La Corxera, on la filla del Miquel està a la piscina... m'agafa a traïció i me diu si vull un cafè i un entrepà.... li dic que si... però he de fer bondat, que això no pot ser...

Esperant a la seva filla hi ha en Jordi, que s'apunta a la sortida de dissabte que ve.... on el portem? l'inocularem el virus?

Tornem a bon ritme, arreglant l'altre meitat del mon que ens havíem deixat, baixem pels corriols de Sant Feliu, on me perdo, com sempre... i enfilem pel carrilet a Santa Cristina... ara ja canya fins a casa... quasi 60 quilometres... de passeig però tela.


Anant passejant

Demà pluja... i l'Arnau corre el GP La Selva a Bescanó... sort Arnau.

10.000 visites


Ahir, sembla ser que el blog va tenir la seva visita 10.000

Llàstima d'haver-me enterat avui, ja que tenia preparat un premi especial per qui fos el visitant 10.000!!! (juas!!!)

Bromes apart, per mi és una gran satisfacció, donat que passo moltes hores del meu escàs temps lliure alimentant i fent créixer a la criatura...



De tot cor, Gràcies!!!!

Regenerant


Ahir, quan entro al blog, trobo el missatge de l'Arnau que me convida a córrer amb ell el GP La Selva a Riudarenes... jo, que havia sortit al matí amb en Miquel, no estava preparat per córrer la cursa, així que li envio un SMS dient-li que no aniria a córrer, però amb la bici de carretera aniria a veure'l...

Avui ha sigut impossible, necessitava dormir, el meu cos m'ha demanat descans a tota costa, així que quan m'he aixecat ja no valia la pena agafar la bici i acostar-me a Riudarenes, ja que no trobaria a ningú.... ho sento Arnau!!!

Així que he decidit canviar la bici i les maies ajustades per les botes i els bastons i anar a donar un volt per la muntanya...

M'he acostat a Ridaura... ja al principi he trobat a dos caçadors amb un cartell de "Perill, batuda del senglar"... no li he donat importància i m'he ficat al mig del bosc... les temperatures ben baixes...


La bassa ben glaçada

He creuat el riu en varies ocasions...







He seguit una estona la ruta dels molins....


Corriol molt macu...

...per aquí vam venir una vegada amb el Club BTT, i vam veure aquest pont, amb l'acequia, les comportes...


Les comportes de les acequies dels molins

He trobat sang, i he pensat que podria trobar un senglar mal ferit...



Així que he canviat de ruta, anant per camins més amples on el senglar no es sentis còmode... i cap a casa... 2 horetes a bon ritme.

Per cert, l'Arnau ha quedat segon, i ell mateix explica la seva experiència al seu Blog. Felicitats!!!

Que fa fred? Nosaltres sortim!!!


Modalitat: Btt
Distància total: 23,79 km
Desnivell de pujada acumulat: 681 m
Índex IBP: 59


Ahir, amb la bici ja a punt, faig un truc a en Miquel per quedar... no m'agafa el telèfon... als pocs minuts un missatge entra al meu movil... "Estoy n l Karnaval. manana n mi kasa a ke hora? rekuerda k tengo k voloer a las 11 aprox".

Durant la setmana havíem estat parlant de fer el circuit de la Cursa per Parelles amb la limitació de l'hora de tornada pels compromisos familiars d'en Miquel... així que la meva resposta: "A las 8:30? Abrigate!" Respon: "Vale"

Així que al matí i veient les temperatures de divendres, decideixo ficar-me les tres capes que recomanen... jo normalment vaig amb una samarreta térmica (sense mànigues, màniga curta o màniga llarga en funció de la temperatura), i un maiot llarg o una jaqueta de gore... avui les tres!!!

Després de fer un cafè i prendre'm la pastilleta (com els avis, je, je) enfilo cap la farmàcia per veure a quina temperatura estem... aquest termòmetre és molt fiable així que dono per bona la temperatura que veig i enfilo cap a casa d'en Miquel...



Comentem el que volem fer... ell proposa fer la segona part del circuit que passa tota la estona borejant el riu... jo li proposo fer la primera part, on estarem més protegits del fred i la humitat... i si sobra el temps... farem la resta.

Sortim del poble, i començo a tenir una sensació estranya... veig com partícules que cauen del cel... cendra? és neu!!! Li comento a en Miquel i assenteix!!! Està nevant i això no estava previst!!!

Discutim que fer... si anem a esmorzar a Can Cassoles, tornar a casa o seguir... en Miquel no pot tornar a casa, jo no vull anar a esmorzar... així que a seguir...

Comencem a pujar i el cos comença a entrar en calor... els camins es van emblanquin... el terrenys està molt tou i costa pujar.



Tot xerrant i arreglant el mon, pugem fins a la Ruira... els flocs de neu cada vegada són més grans, però ara ja no podem tornar... seguim pujant...



Ara ja canviem de vesant, aquesta mira al Nord i la temperatura baixa en picat, i passem d'un terreny pesat i flonjo a anar trencant gel sobre un terreny dur com una pedra... a la pujada fem alguna patinadeta!!!

Arribem a la línia (és una trialera molt heavy). Està glaçat, així que millor no assumir riscos, baixem per un camí paral·lel... toca fer un corriol a peu que sumat als peus completament glaçats que tenim, fa que pugem com ànecs marejats!!!

Ara ja toca una serie de corriols molt divertits que donen a la pujada de l'antic circuit d'Autocros, no sense abans no trobar el camí bo i ficar-nos en finca privada on ja amb en Mirafiori vam anar a parar... totalment surrealista.



Fem la "peazo" pujada del circuit i comencem a baixar cap al poble... la baixada glaçada la fem amb precaució... veiem que no tenim més temps i ens quedem amb el circuit curt de la cursa

Ja a punt d'arribar a casa, comentem que l'ultim dia que vam fer aquest circuit jo vaig punxar el sistema inpunxable en un punt concret... ell comenta que va ser uns quants metres més endavant... discutim i ens hi juguem l'esmorzar... perdo!!!

Arribem a Llagostera, amb una temperatura realment freda, així que decidim fer efectiva l'aposta i anem a fer un bocata i un cafè amb llet ben calent....

La bici s'ha comportat molt be, tot i que l'amortidor ha canviat una mica el seu comportament... com més touet, però molt be, i molt content de poder tornar a sortir amb la Stumpjumper. Sortida ràpida però intensa!!!


Ja ha arribat l'amortidor!!!


Avui he plegat d'hora, i és que després de la supermatinada que m'he fotut i lo malament que ho he passat amb les baixes temperatures (-11º al matí), he decidit que hi ha via prou!!!

Així que he passat per la botiga de l'Oscar per veure si tenia la bici... havia arribat l'amortidor i estava a la caixa... l'hem muntat i inflat... mai recordo a quina pressió treballa i l'hem inflat a 150 psi... i no es bloquejava... merda!!!

Regulem el rebot, i res... decidim provar-la donant un volt i vaig cap a casa a veure el manual... se li ha de ficar més pressió... començo a inflar i FUNCIONA!!!!

Demà sortideta amb en Miquel per provar-la... haurem d'abrigar-nos ja que hem quedat a 8:30h... intentarem imitar al Ned Overend



Per cert, la reparació en garantia, només m'ha costat pagar els ports!!! Be per Specialized

Sortida amb la mainada

No només de quilometres i milers de metres de desnivell positiu es viu...

Avui toca sortida amb la mainada de les que programa el Club BTT Llagostera, i avui en Marc, el meu nebot, s'estrenava.

A les 10h tots al pavelló...


En Marc concentrant-se


La colla apunt de sortir


L'Albert, en Marc, la Xènia i en Miquel

Bon ambient, ja que el dia prometia...


Vídeo que ha gravat el Manel amb la càmera al manillar... s'ha quedat sense bateria!!!

Sortim tots pel carrilet dirigits per en Vicenç, som una bona colla...

Al primer pont, es creuen un bttero i en Marc... en Marc pica de caps amb el manillar del bttero i és fa un trau al cap... per sort, en Pep porta el "botiquin" i el curem, després d'una bona estoneta de plors... li demanem si vol continuar, i diu que si...

Seguim tots junts...


Reagrupament

A les pujades se l'ha d'ajudar... passem per alguns corriols del Bosc de la Torre on torna a caure, però aquesta vegada sense conseqüències...


Al final arriba de nou al pavelló molt content...


Tot OK


Les ferides del guerrer





Seguint amb l'entrenament!!!

Asfalt, solet i donut de xocolata


Modalitat: Carretera
Distància total: 75 km

* No hi ha més dades ja que el GPS s'ha quedat sense bateria


En Miguel no pot sortir avui, així que la previsió era fer la "marmota" fins que me fessin mal els ossos d'estar a llit... però, no... el rellotge biològic sona a les 8h... tinc pixera... me desperto i com sempre miro per la finestra a veure com pinta el temps... promet!!!

Intento dormir una mica més, però és impossible... el meu cap està maquinant una sortida i aprofitar el dia solejat que farà... a les 8:30 m'aixeco... esmorzo una mica i me vesteixo per la feina... agafo la bici de carretera i me pregunto cap a on vaig...

En principi enfilo cap a Romanyà, la pujada a bon ritme, amb molta humitat al terra, però acostumant-me a la posició de la bici... quan arribo a Romanyà, enfilo cap a Santa Cristina, a la baixada penso que m'he creuat amb la simpàtica betetera dels corriols de Sant Feliu de dissabte passat... en saludem.... i ja per la carretera vella cap a Platja d'Aro... vaig a veure la botiga d'Esteve... per curiositat... hi ha poc ambient... encara no han ni obert les botigues... enfilo cap a S'Agaro on aprofito per gaudir d'uns segons de relax.... com m'agrada aquest lloc!!!


Al passeig marítim de S'Agaro

Ja per la carretera que voreja la costa cap a Sant Feliu... passo per la Corxera per veure si trobo al meu company de fatigues, però penso que me liaré i no acabaré la ruta que tinc pensada... reculo i cap a Tossa...

La carretera de Tossa a Sant Feliu, és una veritable trenca-cames, però les magnífiques vistes fan que t'oblidis del mal que fan, i de les paelles que portes sota el cul... renoi quins plats porta la GT!!!

Arribo a Tossa, pel camí m'he creuat amb un estranger amb una peazo de bici, que saludo i no me respon... de seguit recula i es pica amb mi... ha sigut com si un gegant volgués agafar un ratolí... m'ha tret les enganxines de la bici d'una manera, que feia temps que no ho feien... tot deprimit, decideixo parar a una cafeteria a l'entrada de Tossa i prendre un antidepressiu: un donut de xocolata i un cafè amb llet!!!


Antidepressiu!!!


Després cap a casa... el coll de Terra Negra se m'ha fet llarguet... i és que ja portava uns quants quilometres a les esquenes... per sort, el solet ha acompanyat, i la temperatura era molt agradable... de cop veig que en sentit contrari venen tres ciclistes totalment "acoplats" a una velocitat vertiginosa, són els del Lotto... ahir els vaig veure per la zona de Coll de Revell... jo totalment "atrancat" segueixo pujant el port... uns minuts més tard... la resta de l'equip... me saluden efusivament... i és que ja deuen veure el final de la seva etapa... ahir, per aquelles pujades les cares eren diferents!!!

La baixada a plat gros, a 60 km/h... de seguit estic a Llagostera... a l'entrada veig al meu germà... m'està buscant per deixar la bici a casa meu per tenir-la a punt per la sortida de demà amb els nens... m'acompanya fins a casa i xarrem una estona.... quedem a la nit per sopar!!!

Un bon tute!!!

No, no ha arribat l'amortidor...


Emprenyat, així estic... m'havia fet il·lusions de que gaudiria d'un cap de setmana retrobant-me amb la "meva" bici, però no, no ha arribat l'amortidor i tocarà seguir amb el "FERRO"...

Demà descans, ja que al Miquel l'han castigat per mal comportament. Encara que estic pensant en fer "alguna" segons com s'aixequi el dia...

Després de la terrible jornada de dimarts, on vaig estar supervisant unes feines en un túnel al Pol Nord (be... al Pol Nord no, però segur que allà feia més calor), no he pogut superar les conseqüències al meu organisme, i aquesta setmana la bici s'ha quedat penjada... ni el rodet he tingut ganes de posar en marxa...



Per cert, el meu germà Albert s'ha canviat els frens de disc, la qual cosa vol dir que he heretat uns magnífics Deore hidràulics que milloraran la frenada de la Hardrock... com sembla que lo de la Stumpjumper va per llarg, ara ja no tindré excusa per seguir a en Miquel a les baixades...

Dia collonut!!!


Avui és un dia d'aquells que les coses surten be...

A la feina, tot rodat, menys que ha plogut, però això implica que pujaran les temperatures, que ja us explicaré el dia de fred que vaig passar dimarts (el pitjor de la meva vida, que recordi...)

En quant a la Stumpjumper, avui he anat a fer-li una visita de cortesia a l'Oscar per si tenia alguna noticia, i ... possiblement l'amortidor arribi demà o dissabte... i si tot va be, la tindré per la sortida amb la mainada de diumenge, que serà l'estrena del meu nebot amb això del les sortides en grup...

Be pels senyors de Specialized!!!

A veure quan arribi la factura....

Per cert, aquí us deixo una foto de la meva propera bici...



Com veieu, segueixo fidel a la marca!!!