Cingles de Vilanova


Modalitat: BTT
Distància total: 32,96 km
Desnivell de pujada acumulat: 879 m
Índex IBP: 62

Avui la sortida estava reservada per la gent de la feina. Ja fa dies que en Javi i jo volem quedar, i aprofitant que en Pedro comença a sortir, ens vam juntar els tres per fer una ruta per la zona de Vic. Enrera han quedat altres companys, que de ben segur, s'apunten a la següent.

Vam estar dies mirant, rutes circulars, que no superessin els 40 quilometres, que no passessin de 500-600 metres de desnivell acumulat. Al final la vam trobar. Aniríem als Cingles de Vilanova.

Quedem ales 9:00 a Calldetenes.



De seguit enllacem amb el track, que, per uns camins maquísims, ens portarà fins a Tavèrnoles.



A partir d'aquí, ja comença un tram més tècnic, amb alguna pendent "cabroneta", i sobre tot, amb un rodar molt dur per les pluges que han caigut aquesta nit.





Després de perdre a en Pedro, i de tornar-lo a trobar gràcies a una trucadeta pel mòbil, seguim en constant ascens, amb moltes parades.

En Pedro, denota una gran falta de forma, però una gran il·lusió i sentit de l'humor que compensen el que està patint.



Arribem a una zona, on veiem unes indicacions sobre una ruta BTT. Cap a la dreta indica el mirador, cap a l'esquerra, per on va el nostre track, indica la ruta. Decidim anar cap al mirador. Trobem una forta pendent formigonada, i el camí tallat per un pastor elèctric. No podem, ni volem obrir-lo, així que aprofitem per fer un tomb mentre arriba en Pedro.


Potser això és el mirador?


Les vistes estan be, però tampoc maten...

Arriba en Pedro, li donem mitja barreta i decidim marxar un cop hagi recuperat l'alè. Enfilem cap avall, i de seguit comencen a millorar les vistes.



I de cop... això és el que buscàvem!!!







Només per aquesta panoràmica del pantà de Sau, amb Vilanova als peus, val la pena l'esforç realitzat.

Ja contents, tornem per un altre camí... en principi tot baixada, menys alguns repetjons que se li atraganten al pobre Pedro. S'intercalen camins, amb carreteres sequndàries.

S'ha fotut una rostida, que ja veurem si torna a agafar la bici... al final del camí ja no pot ni amb la seva anima i intento empentar-lo una mica, però desistim donat el perill de caure..




Me venc la bici (Venuda)



- - - - - - - - - - V E N U D A - - - - - - - - - -


És una decisió difícil, però s'ha de prendre.

No la faig servir, i algú l'ha de gaudir. Així que la poso a la venta.

Si voleu més informació envieu-me un correu o si la preferiu veure en directe, està a Medina Llagostera.


Totalment de serie, talla M (especificacions de la marca). L'amortidor està revisat a fabrica i els casquillos del basculant són nous.


Bosquet de Canyes de Bambú


Modalitat: BTT
Distància total: 47,74 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.236 m
Índex IBP: 97

Increïble la sortida d'avui. M'ho he passat teta. No se si ha sigut la bici (29ou), el fet d'anar a trobar un lloc nou, el corriol de baixada de Romanyà... feia dies que no gaudia tant de la bici.

Enfilem cap a Ridaura. A la baixada, vaig molt més segur que amb la 26is m'agrada la sensació de control de les 29ou. Potser és el manillarot que porten, potser la roda, no ho se.

Creuem l'Autovia (C-65) per sota del viaducte, i enfilem cap a Romanyà pel camí que anomenem del Surolí. És un camí que sempre pica amunt. Aquí ja noto el punt dèbil, per a mi, d'aquesta bici. El meu estat de forma. Com a 29ou, te demana no perdre l'acceleració de la roda, ja que envalar-la costa. Això és relativament fàcil en pla o en pujades no molt dures, però en les pujades fortes, aconseguir-lo implica un desgast important, tot i que l'esforç te recompensa. Puges molt depresa.



Abans d'arribar a Romanyà agafem un camí que ens portarà fins a la pedra grossa de Can Cases. Impressionats les vistes. Me quedaria aquí assentat una bona estona.



















Inspeccionem la roca. La fan servir els escalador per practicar.



I ara ja, enfilem cap a Font Josepa i després cap a Can Llac, on agafem un camí a la dreta que ens portarà fins a Mas Cases. Una magnifica masia.



I de cop. Guita'l!!! El Bosc de Canyes de Bambú. No era pas una llegenda urbana!!!!











Aprofitem per menjar una mica i cap a avall, voregem Vall Repòs... i enfilem per una pujada una mica dura cap a El Mas Riera. Intentem trobar un pou de glaç que hi ha per aquí, però l'únic que trobem és una bassa.



Pugem fins arribar de nou a Romanyà, o enfilem per un corriol impressionant, divertit, estret, tècnic. M'ho passo teta. La bici me dona molta confiança i baixo com un tiro (je, je).







Arribem al carril bici, aprop de la font picant, i enfilem per la trenca de nou cap el Puig dels Lladres, per tornar a baixar cap el Pla de Panedes i cap a casa.








Flow.

Les primeres sensacions amb la 29ou són de seguretat a les baixades, bon rodar als plans i petites pujades, i exigent a les pujades dures. Recomanable total!!!

Gràcies a la Colla Bujonis pel track i en Pep per les fotos.


29 ou


Aquest cap de setmana disposo d'una bici de test. És una 29ou. Concretament una GIANT Athem X.

La idea és valorar el funcionament de la nova opció que ofereix el mercat.



Un cop a casa, li he ficat els meus pedals, li he fotut pressió a l'amortidor, i no he pogut resistir la tentació d'anar a donar un volt.

No ha sigut gents traumàtic acostumar-se a la nova roda. La primera sensació és de portar un manillar llarguíssim, i que la roda de davant esta molt a prop d'aquest. Un cop pedalant, de seguit s'accelera i te demana una marxa més, i una altra...

El rodar és suau, i filtra molt els petits batxes. He anat per una pista amb el típic "rizat" dels tractors i la sensació és de suavitat, enfront a la 26.

Després ha tocat un corriol de pujada; un cop accelerada la bici, no costa més fer-la pujar que amb la 26, i la sensació és d'anar més depresa. El pas per arrels, i altres sotracs és més suau.

M'he sorprès pujant amb el plat gros, que ja no he tret en tota la volta...

Un cop a casa, he rectificat la pressió de la suspensió de darrera, que la he trobat molt tova, i posada a punt per demà fer el test de veritat.

De moment, m'agrada això de les 29ou.

Cap de setmana a l'Escala


Avui he tingut problemes per escollir el titular de l'entrada del bloc. Els candidats que definien el que ha sigut aquest cap de setmana de bici, principalment eren:

1. Jornades gastronòmiques per l'Escala
2. La migdiada de la meva vida
3. Fred al juliol
4. Verano azul

Al final m'he decantat per la tradicional.

Però, be. No avancem aconteixements.

Ja és tradició per aquestes dates, fer la típica sortida de dos dies a l'Escala sortint de Llagostera.

En aquesta ocasió, als integrants de sempre (Víctor, MAD i jo mateix), s'afegirien en Dani, en Paco i l'Alex.

Dia 0

Vam estar fins tard preparant equipatges i avituallaments. La idea era no parar als bars per evitar perdre temps i arribar a l'hora de dinar a l'Escala.

L'any passat ho vàrem passar realment malament, perduts per la muntanya, entre arbres caiguts per la gran nevada i sense aigua. Aquest any poder pecaríem de prudents, però nos ens podia tornar a passar el mateix.




En Paco llegint les instruccions per muntar el portabultos



L'Alex canviant el "sofà" que porta el seu pare, per un seient una mica més "esportiu"




Dia 1

Modalitat: BTT
Distància total: 59,74 km
Desnivell de pujada acumulat: 888 m
Desnivell de baixada acumulat: 967 m
Índex IBP: 68

Sona el despertador mooolt d'hora... enfilem un a un recollint les últimes coses, fent un primer esmorzar... el que deixa entrar el cos a aquestes hores.

Hem quedat a les 7 al punt habitual. Com sempre, un per un, van arribant els integrans de l'expedició.
Enfilem cap al Puig d'Arques tot xerrant a un ritme conservador.




Primera parada a Can Llac

Un cop al Puig d'Arques enfilem camí cap a La Bisbal pel Gr. Primer pista ample picant constantment cap a ball. Anem a bona velocitat però controlant. De sopte, sorgeix el primer imprevist. Punxada d'en Paco. En un no res, reparem i seguim.



Després d'una estoneta baixant per la pista, agafem un corriol magnífic, dels que m'agraden a mi, estret, però de bon pedalar, amb algun punt tècnic però no excessivament. En alguna ocasió hem de creuar el riu, que baixa sec.



Passem per algun lloc emblemàtic, com el Pont de les Dobles.



I en un moment ens plantem a La Bisbal. Molt avançats al horari previst, esmorzem tranquil·lament els bocates que portem i en un bar fem un cafè.




Ara ja toca rodar, rodar i rodar... tot creuant l'Empordà.





Arribem a la una a l'Escala. Deixem les bicis a l'hotel, dutxa regenerativa i hidratació...


Busquem un lloc on dinar. Celebrem els 60 quilometres que hem fet!!!





I després de devorar un entrecot que sortia del plat... migdiada. La migdiada més llarga que recordo fa mooolt temps. Brutal!!!

Migdiada amb somnífer... Le Tour!!!

Després sortida a la platja, sopar per recuperar dipòsits, gelat i a dormir...







Dia 2

Modalitat: BTT
Distància total: 83,66 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.662 m
Desnivell de baixada acumulat: 1.621 m
Índex IBP: 128

Ens aixequem d'hora. L'esmorzar a l'hotel el donen a partir de les 8, però ens han dit que podem baixar a tres quarts...

A partir d'ara tindrem una baixa. En Paco demà te un compromís important a la feina, i no es tracta d'arribar desfet, així que tornarà en tren.

Enfilem la ruta cap a cala Mongó.






Creuarem (vol dir pujar i baixar) el macís del Montgrí.

I ja després de travessar l'Estarit planejarem tot seguit el Ter.


Pasarem per Gualta Can Palou. Pararem a Peratallada a fer un volt turístic llampec.






Fins a La Bisbal no tornarem a parar. Aquí farem l'avituallament previst. Un bon bocata i un bon gelat per afrontar el que queda de ruta. El més dur.

Sortint de Fonteta, ja no trobarem civilització fins a Llagostera. Comença la pujada.






El Pou de glaç de Mas Calç



Fitor




Ascens fins al Puig d'Arques... anem justets. Algú ha fet uns quilometres més a peu al oblidar-se la motxilla al Pou de glaç. Pujada tècnica sobre pedra. I pim, pam. Creuem la carretera de la Ganga. Ja només queden 3 pujades fins al Puig d'Arques. Veiem el radar lluny, però això ja està fet. Comença a ploure, fa fred. Impermeable i cap amunt. L'Alex es va quedant i l'espero per fer-li una mica de companyia.

Un cop a dalt, baixada vertiginosa cap a Llagostera. Com costa la pujada de la Cabra Penjada... punxo, inflo, seguim...

Hidratació a Can Cassoles i cada escu a casa seu... bona ruta, i molt bon temps!!!