Llagostera - Can Salvador - Can Llac - Romanyà - Panedes per corriols - Llagostera



Distància total: 29,83 km
Desnivell de pujada acumula 682 m

Índex IBP: 44

Ahir la sortida me va saber a poc... i és que després de fer el camí de Santiago necessito rutes més llargues.

Així que avui sense matinar molt, agafo la bici pels volts de les 8:30... tinc ganes de pujar a Romanyà amb tranquil·litat.

Surto pels Escuts i enfilo pel Pla de Panedes, passo per la Casa Nova d'en Llorenç, el Moli d'en Llambí, Can Morató, i Can Salvador... aquí ja comencem a pujar seriosament... vaig a la vora de la Riera Venaula protegit del sol pels grans arbres que hi ha... llàstima del que han fet amb el camí... l'han eixamplat deixant tot de rocs pel mig... passo per la Font de les Serps, i arribo a la pista que va a petar al Puig d'Arques... jo aniré en direcció contraria cap a Font Josepa, on estic tentat a parar una estona a menjar una barreta, però segueixo... arribo a la carretera GIV-6612 i agafo un corriol que me portarà fins a la Font del Prat...

Font del Prat

Data del 1829

Pel que veig, estic circulant per la ruta de les alzines centenàries... faig unes fotos i segueixo...


Cartell indicador de la ruta... jo hi vinc en sentit contrari

Torno a la carretera i ara vaig fins a Romanyà... la cadena fa estona que te els símptomes de falta d'oli, així que engraso una mica i segueixo...

Ara baixo pel GR amb tranquil·litat i bons aliments... no tinc ganes de fotrem de morros, i és que cada vegada el camí està pitjor!!!

Segueixo baixant pel GR i a l'alçada de Can Cateura me desvio momentàniament del camí, per tal de donar un cop d'ull a les Gorgues de Salenys... aquí hi ha una via ferrada molt fàcil i divertida. Algun dia he de convèncer al Manel per fer-la junts.

Gorgues de Salenys


Paso aprop de la Font de Panedes, però no hi baixo, ja que ho vaig fer fa uns dies amb l'Albert... Enfilo cap a Can Codolar, i aquí me menjo la barreta que volia prendre'm fa una estona... no vull petar com últimament me passa molt sovint.

Aquí començo anar pels camins de construcció de les torres elèctriques de la polèmica línia de les Gavarres, i arribo fins al carrilet, on ja per aquest camí vaig cap a cassa...

Passo per davant de casa del Miguel per donar-li una mica d'enveja, i cap a casa, a per una bona dutxa!!

Llagostera - Barraca dels Caputxins - Sant Grau d'Ardenya- Llagostera

Distància total: 28,75 km
Desnivell de pujada acumula 856 m

Índex IBP: 76

Sortim en Miguel, l'Arnau i jo... al final el Raül ha fallat!!!

Enfilem cap a Can Moner i comencem a pujar cap a la Pujada de Can Cabanyes de Montagut... trobem encara el camí tallat per uns treballs forestals que estan parats fa més de dos mesos!!! Com pot ser això??? No és perillós deixar tots els restes vegetals al mig del camí?


Treballs forestals al nostre corriol preferit... ja portem més de dos mesos sense poder-hi passar

Així que busquem l'alternativa pel camí paral·lel, és més ample, no tant divertit, i al final te tres pujadetes impressionats!!!

Les pujades del final del camí alternatiu

Arribem a dalt de la cresta de la muntanya, i les vistes al mar són magnífiques...


Només per això val la pena l'esforç

Iniciem un ascens curt cap el Puig de l'Avi, per tal de, de seguit, començar un descens per una pista ample cap el Puig de les Cabres, però de seguit ens desviem agafant un corriolet molt divertit i técnic, encara que estressant per alguns... qualsevol dubte, o errada fa que t'en vagis muntanya aball!!! Trobem als Caputxins.... són roques, que per la seva forma fa que en unes condicions de llum i amb una mica de imaginació, semblin caputxins... segurament els efectes de l'alcohol i alguna visita nocturna han donat nom a aquesta formació rocosa.



Els Caputxins

Arribem al camí que ens portarà a Sant Grau d'Ardenya... la mitja del dia no és bona... entre les pendents, les paradetes que ens demana la bici per contemplar el paisatge, etc... fa que comencem a espavilar una mica...

Arribant a Sant Grau

Fem una visita llampeg al exterior del monestir i agafem un corriol que ens portarà fins a Can Cabanyes de Montagut... aquí ja comencem un descens molt i molt ràpid, però perillos, donat que ha esplanat el camí, i l'han deixat sense compactar, trobant zones amb acumulació de sorra i per tant, la bici va per on vol... l'Arnau pateix una caiguda sense consequencies. Hem de recular després de saltar-nos un desviament uns 200 metres (reculem en pujada amb les cames fredes) arribem a la zona per on hem vingut...

Sant Grau d'Ardenya

Desfem les nostres passes en un ràpid descens, fins arribar a Can Moner on comencem un traquil ascens fins al pla de Sant Llorenç... ja estem com aquell que diu a casa i decidim anar a Can Cassoles a esmorzar una mica... fem els plans per la setmana que ve... o diumenge a la Copa Gironina acompanyant a l'Arnau... o dissabte a esmorzar als Metges... ja veurem!!!


Altimetria

Dissabte Barraca dels Caputxins - Sant Grau - Llagostera

Dissabte he quedat amb en Miguel per fer una ruta que en el seu dia me va agradar molt... Pujada a la Barraca dels Caputxins - Sant Grau - Llagostera

Segons els companys del BTT Llagostera, els Caputxins són unes roques que segons la llum que hi hagi donen la sensació de que són monjos Caputxins... aquí podreu veure algunes fotos i la ruta original penjada per ells.

Sant Grau

Ruta de 30 quilometres i un nivell mig!!! Molt corriol!!!

Sortirem d'hora... sobre les 8h... qui s'apunta???

14-07-2009 - Camí de Santiago - Etapa 10 - Melide - Santiago

Distància total: 56,11 km
Distància acumulada: 810,29 km
Temps: 5h 00 min
Velocitat mitjana: 11,20 km/h
Desnivell de pujada acumula 955 m


El Manel me desperta... estic molt cansat... no se que em passa, però no vull aixecar-me.

Al final, i després de fer-me el ronso durant una bona estona al llit, m'aixeco fent un esforç brutal... avui toca dia dur... no estic be!!!

Després de la rutina matinal, anem al bar de la pensió per tal d'esmorzar... el Manel diu que no, però jo crec que el cambrer estava dormint assentat a la barra fent que llegia el diari... segur!!

Unes torradetes, cafè i apareixen el Celes i en Miguel... seguim amb l'esmorzar... també apareixen en Pantani, el noi de Palència i d'Olot... En Miguel porta uns dies donant la tabarra per anar fins a Finisterre, el noi d'Olot no te pressa per marxar i li proposa anar... en Miguel es "caga", posant l'escusa que no deixarà al Celes sol!!! El Celes riu!!

Seguim la conversa, on xarrem del camí, ells el faran en 9 dies. Xarrem de més coses... en Pantani és descendent de l'aristocràcia... li modifiquem el nom i ara li anomenem "Conde Pantani"... xorrades!!!

Així que traiem les bicis del garatge, engrasem una mica la cadena, i protegim les alforges, ja que sembla que tingui pinta de ploure, fa fresca... iniciem camí.... l'ultima etapa!!!

La veritat que no puc... però amb molta mala llet començo a pedalar... sortim de Mellide, i a l'església estan fent un acte religiós... la pujada me mata... de seguit ens endinsem en un tupid bosc, on la veritat és molt agradable circular... llàstima que no pugui amb la meva ànima... passem per Boente, on a partir d'aquí, iniciem un descens fins al riu, on comencem a pujar de nou... la tònica de les etapes gallegues... trencacames.


En Manel i en Miguel... pels camins gallegs


En Celes ja es veu a Santiago... quina cara de felicitat

Passem per Ribadiso de Baixo on tornem a pujar cap Arzúa, on passem per un alberg amb accés a internet... el Manel i jo hem decidit tornar avui mateix cap a casa, ja que ell ha de començar a treballar quan abans millor... comprem els bitllets de tornada en avió i en Celes i en Miguel s'apunten... aquí ens passen en Pantani i els companys que havíem deixat a Melide, i els nois de Granada, que vam deixar al gimnàs de l'institut... no han dormit gaire!!!


Comprant els bitllets de tornada

Seguim camí, puixant i baixant... circulant entre magnífics boscos, passant petites aldees, jo ja no puc més... necessito energia, ja que me quedo.. un home assentat en un mur de pedra ens diu que a pocs metres trobarem un bar, però que anem al segon que les empanades són magnífiques... s'estan treien els clients!!!

Trobem el primer bar, i esta ple de gent... avui no sortim d'aquí, així que anem al segon... no probem ni l'empanada ni cap producte típic... volem un bocata de campionat. No tinc prou i aprofito a menjar una pasta a veure si és que no tinc energia... entaulats, comença a ploure, un xàfec que ens dona la impressió que ens amargarà el que queda de camí... de cop al Miguel li entra la pressa per marxar, i ens movilitza a tots... jo encara no he descansat prou... vol arribar i s'exaspera amb els comentaris de la propietaria del bar que diu que en dos hores estem a Santiago... seguim camí un cop deixa de ploure.

Des seguit nou paron... ara en Miguel es posa a trucar per telèfon... no se que està fent... així que en la situació que estic, no puc més i decideixo fer el meu camí... ja m'atraparan...

Ara vaig sol, al meu ritme, i la veritat, estic patint, però gaudint... passo per Santa Irene, Rúa, Pedrouzo... de cop en Manel i en Miguel m'avancen... ja son aquí... arribem a un petit descens i en Manel "s'enxufa" i perdem el rastre de les fletxes... amb lo be que anava jo sol... me poso realment de mala llet, i torno a tirar jo sol... me criden ja que han trobat les fletxes, però passo d'ells... no vaig be, i només fan que trencar-me el ritme... ja arribaré a Santiago!!

Segueixo i trobo una super pendent que faig per carretera, aquí ja el Manel entén la situació i va al meu ritme... darrera meu... en Miguel i en Celes han seguit camí... arribem a Lavacoilla on passem molt aprop del aeroport... veiem un riu d'aigües vermelles... per l'efecte del ferro de la terra...



Ara comença un altre suplici, travessar una zona residencial amb asfalt... dur, dur, dur!!! Estem a punt d'arribar, i no hi ha manera... mira que són llargs aquests carrers!!!

Arribem al Monte del Gozo, veiem Santiago, aprofitem per fer una cola, i unes fotos, segellem la credencial i enfilem cap avall... a mi ja no me queden frens... així que baixo com puc!!!


En Manel al Monte del Gozo


Menys mal que no s'em veu la cara... fet pols


La baixada, complicada, un tram d'escales, un altre tram ple de gent... comencem a seguir les fletxes per dintre Santiago... ens segueix un noi que va mig perdut i ens demana que no el perdem... entrem a una zona peatonal on està explicitament prohibit anar en bicicleta i baixem... comença a ploure... merda!!!

Perdo a en Manel i reculo una mica... no se que li ha passat, penso que l'han trucat... el noi ja es veu amb cor d'arribar ell solet i tira cap a l'Obradoiro...

Seguim pel casc antic, i de cop... entrem a la plaça!!! Moment gloriós, encara que deslluït pel fet que plovia... en Celes i en Miguel estan esperant a la plaça i ens fan les fotos de rigor...


En Manel entrant a la plaça




Arriba el cargol.. per allò de que s'arrastren






La catedral de Santiago





Felicitacions als companys i els hi dono una explicació del que ha passat i per que he anat sol...

Anem a la Casa del Peregrino, on ens donaran la Compostelana... nosaltres decidim enviar les bicis per SEUR i així poder visitar la ciutat... anem a un lavabo públic, ens canviem de roba i les facturem a la mateixa Casa del Peregrino... comprem els records pels nostres nens, en Marc i la Nora, i anem a menjar alguna cosa... després fem una passejada per la ciutat, visitem la catedral, i ens quedem a la plaça per intentar trobar-nos amb en Miguel i en Celes, que han anat a portar les bicis a un recader que coneixen... no arriben i els truquem... s'estan foten una mariscada de collons!!! però si són les set de la tarda... els hi diem que corrin que si no perdrem el vol... arriben amb el temps just... agafem un taxi que ens porta a l'aeroport i emprenem viatge cap a Barcelona... ens acomiadem fins un altre!!!

Resum del camí:

Distància total: 810,29 km
Etapes: 10 dies
Temps: 68h 34 min
Velocitat mitjana: 12,02 km/h
Desnivell de pujada acumula 10.748 m




Agraïments
:

- A en Manel per esperar-me quan estava malament, per aguantar la meva "rabieta" de l'ultim dia.

- A la meva cunyada per la Credencial, per animar al Manel per que acabes, i pel magnífic sopar de tornada.

- Als meus pares per venir-me a buscar al tren, i animar-me durant el viatge.

- A la gent que ens van ajudar en el camí... al senyor d'Irache; al mecànic de Viana; als propietaris dels albergs que ens van ficar com van poder, però que no ens van deixar tirats; als caminants que s'apartaven quan sentien la campaneta; als caminants que ens animaven a les pujades; al senyor de l'aigua entrant a Lleó; als nois de Granada per vigilar-nos les bicis i no perdrens la visita a la catedral....

- A en Celes per les fotos!

A tots, bon camí!!!

Marxa BTT d'es Pollastre - Cronica d'un abandonament anunciat

Distància total: 15,85 km + 24 del carrilet Llagostera - Santa Cristina - Llagostera
Desnivell de pujada acumula 473 m

Índex IBP: 44

Sona el despertador... són les 6:30... és diumenge... on he d'anar? Ah!! Al pollastre de Santa Cristina... he quedat amb en Miguel i l'Arnau... me vesteixo, esmorzo una mica de cereals i cap a casa del Miguel.

Puntuals com sempre, iniciem camí cap a Santa Cristina pel carrilet... a les 7:30 estem fent les inscripcions, ens donen els dorsals 292, 293 i 294... anem a fer un cafè al poble!!!

Als voltant de les 8:30 retornem cap al pavelló que és d'on surt la marxa... ens col·loquem a uns 20 metres de la sortida, i de cop comença a venir gent que vol disputar la cursa... comencem a sentir-nos agobiats, i acordem deixar-los passar... jo soc el que més esposat estic, ja que el Miguel i l'Arnau estan protegits amb una pared i la bici...

L'Arnau i jo a la sortida

Després d'un brífing que no sentim, donen sortida a la marxa, totalment desincronitzada entre l'spiker i el que donava la sortida...


Algun cop de colze, i m'aparto... passen tots i després d'una senyal entre nosaltres comencem la marxa, inicialment pels carrers de Santa Cristina...

Pels carrers de Santa Cristina

Comencem la primera pujada per Serra Sol i ens dirigim cap a el Puig de les Teules.... aquí trobem el primer embús... com pot ser? Després d'una estona esperant, i sentint els comentaris més graciosos del dia veiem que passa... ens han ficat pel mig del bosc, amb rampes, pedres, res de ciclabilitat... però si no portem ni 2 quilometres!!! res, pugem com podem, ajudant als companys que necessitin que els hi passem les bicis... un suplici... arribem al Puig de les Teules, on comença un descens encara més complicat que l'ascens... bicicleta al coll i baixar com podem... però això no era una marxa btt? sembla una cursa de muntanya!!!

La cua de caminants...

La gent no podia baixar en bici

És veuen els carrers asfaltats i trobem un tram on podem baixar a sobre la bici... començo a baixar, i porto la roda de davant punxada... perdo el control i quasi me la foto contra un arbre... arribo al carrer asfaltat i miro d'inflar la roda... en Miguel i l'Arnau que venien darrera meu m'esperen...

En Miguel no s'ho creia

Seguim la marxa pels carrers de Santa Cristina fins que ens foten al carril bici... però això és una pedalada btt, una cursa de muntanya o anem a la platja pel carrilet???

Deixem el carrilet, i ens fiquem pel riu Ridaura, on a l'alçada del Torrent de Canyet ens fiquen per sota una estructura de la carretera per creuar-la... pugem cap a Canyet... aquí punxo una altre vegada... canvio la càmera donat que no ha aguantat l'aire que li he ficat... miro el comptaquilòmetres i portem 9 quilometres... dels quals he degut fer a peu la meitat més o menys!!!

Continuo i de seguit trobo la pujada del pollastre... és una pujada que si la puja algú li donen un pollastre com a premi... no el devien ni haver comprat aquest pollastre... això no ho puja ni l'Ot Pi amb una bici de trial!!!!

Tornem a ficar el peu a terra... i torno a preguntar-me si això era una marxa btt o que!!!

Arribo a dalt i comencem una zona ciclable.... be!!!! Torno a punxar... la primera vegada que vaig punxar, i vaig perdre el control de la bici, va entrar terra dintre la llanta i la tenia plena de fangeig... la vaig netejar be al primer canvi de càmera, però segur que no prou i he tornat a punxar... faig servir la segona càmera que porto i netejo tot el que puc d'aquest fangueig.

Segueixo i començo a analitzar la situació... les dues càmeres gastades, 10 quilometres que porto dels quals he fet més de la meitat a peu, que si punxo al mig del bosc quedaré cardat ja que hauré de fer la resta de la marxa a peu... així que valoro... no estic "disfrutant " res, he de fer la resta de la marxa sòl i amb possibilitat de quedar-me tirat per aquests llocs que ens foten aquesta gent i el pitjor... la presa de pel de la pujada del pollastre... així que decideixo abandonar... reculo una mica i agafo un camí ample que me portarà a Castell d'Aro, on hi ha un mercat Medieval...

Baixo fins al carrilet, on trobo al Albert Conesa... un company de Llagostera que també està molt emprenyat amb la organització ja que s'ha perdut pel Mas Nou!! Ens creuem amb el Melcior Mauri que anava una mica emprenyat.

Seguim pel carrilet fins a Santa Cristina, al menys a recollir el bocata... en aquestes que me sona el telèfon... és en Miguel que m'està esperant al avituallament... li dic que segueixin que abandono...

Arribem de nou a Santa Cristina, i un caos total... arriba la gent molt enfadada ja que molts han fet la volta llarga, uns altres la curta... el pitjor... l'spiker enfotent-se!!!

Ruta que he fet... no la penjo al Wikiloc ja que no sabria si ficar-la en bici o a peu




Torno el dorsal, agafo els meus obsequis i el meu bocata... que per cert, podrien haver-se esmerat una mica més, i busco un lloc on esperar al Miguel i l'Arnau... segueix arribant gent, alguns enfadats, a d'altres els hi és igual... molta gent es queixava de la duresa de la pedalada... la veritat, el que jo he fet ha sigut un engany!!!

Després d'una estona, un membre de la organització, imagino que després de les queixes, dona una explicació... es veu que tenen tres circuits marcats... a l'Ardenya, a les Gavarres i als voltants de Santa Cristina, que Medi Ambient no els ha permès fer la cursa als dos primers... imagino que pel perill d'un incendi, i que van haver d'improvisar un circuit ahir al matí, que a més ha sigut sabotejat i han estat marcant fins a les 3 de la matinada... jo personalment, crec que hauria sigut millor posposar la marxa, i no ficar a la gent on l'han ficat!!! Imagino que hi ha molts interessos, econòmics sobretot, però el primer és la gent i segon el prestigi d'una marxa, que possiblement no faré més.

He seguit els tracks d'algunes d'elles i m'han agradat molt, tot i tenir trams veritablement difícils, però avui s'han passat!!!

Lamento ser tant radical... poder havia de passar un temps i refredar-me una mica, però crec que no tornaré mai a la marxa d'es Pollastre.

Canviant les pastilles de fre de l'Avid Juicy 7



Materials necessaris:

1 joc de pastilles compatibles amb la pinça (uns 20 €)


Eines necessàries:
1 Tornavís
1 Alicates
Claus allen

Procediment:

1. Desmuntar la roda. Canviar de marxa fins posar el pinyó petit i extreure la roda

2. Obrir les pinces. Les pinces de l'Avid Juicy 7 son autoajustables amb el desgast, per la qual cosa s'han d'obrir per tal d'encabir les noves pastilles amb el gruix sense desgast. Introduïm un tornavís pla entre les dues pastilles gastades i balancegem amb molta cura dins que els pistons s'obrin completament.

Les pastilles gastades, es pot apreciar com el pistó està tancat... s'ha d'obrir amb les pastilles col·locades per no fer-lo malve

Amb un tornavís anem pressionant cap els cantons per obrir els pistons

Pistons oberts... ja podem treure les pastilles gastades

3. Treure les pastilles gastades. Amb la llengüeta que te tirem una de les pastilles cap a l'interior de la pinça, amb això es desenganxarà de la placa del darrera. Estirem i sortirà. Repetim l'operació per l'altre pastilla. El clip pot quedar a l'interior de la pinça, i el traurem amb l'ajuda d'un tornavís.

Pastilles gastades... s'ha de revisar periòdicament, ja que aquí es pot comprovar que no s'han desgastat uniformement... si no fos pel soroll que fan podia haver fet malve el disc.

4. Col·locar les noves pastilles. Les enfrontem en la posició que han d'anar situades, i coloquem el clip interior entre elles. Introduïm les pastilles a la pinça com si fosin una sola unitat fin que sentim un lleuger clip. Ja són colocades.

Pastilles noves col·locades.

5. Muntar la roda. Comprovar que el disc passa sense forçar les pastilles. Ajustar si s'escau.

6. Rodar una mica per tal de fer el rodatge. Al principi no frenen res.

NOTA: S'han canvia les pastilles del darrera i han durat uns 1.700 km

13-07-2009 - Camí de Santiago - Etapa 9 - Triacastela - Melide

Distància total: 85,55 km
Distància acumulada: 754,18 km
Temps: 7h 55 min
Velocitat mitjana: 10,80 km/h
Desnivell de pujada acumula 1.589 m


Els brasilers que van donar la nit anterior, es comencem a moure d'hora i desperten a tothom, així que decidim aixecar-nos i emprendre camí.

Esmorzem al bar on vam sopar i és propietat dels de l'alberg... suc, torrades i cafè amb llet... sembla que vol ploure... estem a Galícia...

Iniciem camí pels boscos gallegs, esperant que en qualsevol moment surti una meiga... una mica de boira ajuda a que el clima misteriós sigui l'imperant...


Així són els camins gallegs

Comencem un ascens entre boscos que ens portarà fins a San Xil. Després vam descobrir que havíem d'haver anar per Samos donat que és més suau, però una disputa entre els seguidors dels dos camins fa que hagin taxat les fletxes que van cap a Samos.



Així que combinem camins amb carreteretes secundaries passant per les aldees de Balsa, Sant Pedro de Ermo, i San Xil fin l'alt de Riocabo. Aquí ens avança un grup de tres ciclistes d'uns 40 anys d'edat fent un esforç importantísim, pujant donant pedals ,quan nosaltres, inclòs el Miguel que va superfort, hem posat el peu a terra fa estona... el que encapçalava el grup portava una estètica al estil Pantani, que junt les seves dots per pujar, li vam començar a dir com el extraordinari ciclista... eren del Nord, això ho explica tot!!!



A partir d'aquí un descens fins a Sarria que ens farà passar per Lousada, Pintin, Calvor, San Mamed, San Pedro y Vigo... al descens en Miguel perd el sac de dormir...


Les famoses vaques gallegues... quins bistecs!!!


Un arbre al mig del camí


Baixada espectacular!!!


Baixem literalment pel riu!!!

Aquí ja comencem de nou a pujar... passem per Vilei, Barbadelo, Rente, Mercado, Mouzos, Xisto, Leiman, Peruscalo, Lavandeira i Brea on trobem l'indicador dels últims 100 quilometres. Aquí comencem a descendir per Ferreiros, Pena... La proximitat de les aldees fa que sense adonar-te passin els quilometres... decidim parar a esmorzar en un bar al cantó del camí... la veritat la cambrera no era mis simpatia!!! Aquí també han parat a esmorzar el grup de Pantani... un dels tres nois és d'Olot!!!


Els dos camins... el de Santiago i el de ferro


Arbre mil·lenari... només vist a Galícia


Circular per aquests corriols entre la vegetació és un plaer



Seguim l'ascens passant per Rozas, Parrocha y Vilachá, on arribant a Portomarín.



Aigua... molta aigua... en ocasions el camí no està pensat per nosaltres

Durant el ràpid i divertit descens trobem a dos nois i quatre bicis... no quadra!!! Han patit un accident i s'han emportat a un company amb ambulància... això fa que afluixem una mica, abusant una mica dels frens que van tocats durant tot el viatge, al final els de davant arriben al final... a partir d'ara només me queda el de darrera!!!

A Portomarín cal destacar l'entrada per sobre del pont a l'embassament.

Seguim les fletxes i intentem evitar la pujada d'escales a l'entrada de Portomarín, que no cal dir és espectacular, però ens liem i seguim camí... després, parlant amb en Pantani, ens diu que és una de les visites obligades del camí...

Anem paral·lels a la carretera durant una estona en constant ascens, també trobem algun caminet, comencem l'ascens cap a Gonzar, i Ventas de Naron, on a uns 100 m del port trobem un bar on ens fan un entrepà de truita brutal... aquí ja comencem a provar els licors de la zona... carajillo cremat, crema d'orujo, etc


Brutal ascens... les imatges no enganyen!!!


En Manel a la pujadeta!!!

Aquí comença un tram trencacames amb constant puixes i baixes que posen a proba les cames, o el que queda d'elles.... passem per Ligonde, Eirexe, Palas de Rei, San Xulian, Casanova, Leboreiro....


Típic hórreo... com aquest ja queden pocs... o al menys vaig veure pocs

Després d'allargar una mica massa la ruta arribem a Melide, una mica per la meva tossuderia, donat que a Hontanes, durant el sopar i la conversa que vam mantenir amb la gent del la zona ens havien recomanat menjar pop aquí... i si paràvem abans, perdríem aquesta oportunitat. A més, deien que a totes les guies recomanen anar a la Pulperia Ezequiel, però la bona, bona era la A Garnacha...


Jo i en Celes fen camí cap a Melide

Entrem al poble i passem per la pulperia en qüestió... els hi demanem per l'alberg i ens orienten.

Al cantó hi ha una botiga de bicicletes i tinc la oportunitat de canviar les pastilles dels frens, però és massa tard i decideixo arriscar-me...

Seguim camí i arribem a l'alberg... és públic i gratuït... i per desgràcia l'únic del poble... trobem a molta gent en bicicleta esperant a la porta... tenen preferència els caminants, i no ens donaran llit fins a les 19h...

Hi ha els nois de Granada, que esperen fa des de les 15h, un noi Austríac amb un remolc super equipat... plaques solars per carregar l'ordinador, càmera al manillar... un luxe i molt divertit... creiem que portava el remolc ple de cerveses! Portava més de 3.000 km el tiu!! Unes noies alemanes amb les que vam coincidir en molts llocs...

A les 18:57h venen corrent 5 o 6 peregrins a peu que ens treuen les places... per tres minuts!!! Ens diuen que anem a la policia per que ens obrin l'institut.... anem a la comissaria i després de no poder contactar amb ells, truquem a un número de telèfon i ens diuen que tornem al alberg i que ens indiquin on està l'institut que vindran a obrir... al institut no hi ha ni matalassos, les dutxes gaudeixen de dubtosa salut i la nit te mala pinta, així que en Manel i jo decidim buscar una pensió... s'apunten en Miguel i en Celes...




Moments d'incertesa davant la comissaria de policia

Trobem una penssió a relativament a bon preu i ens instal·lem després de guardar les bicis al garatge... trobem al Pantani i els altres companys... també s'han hospedat aquí.

Després de una dutxa reparadora, anem a sopar a la pulperia A Garnacha... imagineu? Pop!!! empanada i albarinyo a tope!!!


En Miguel i el Manel possant-se les botes.... nosaltres també!!!

Sopar xerrant tranquil·lament, sense cap presa per tornar, donat que avui no hem de patir els rígids horaris dels albergs... i el millor, demà no haurem de matinar excessivament!!!

Una bona celebració, demà, si no passa res, arribem a Santiago!!!