Distància acumulada: 668,63 km
Temps: 5h 30 min
Velocitat mitjana: 11,50 km/h
Desnivell de pujada acumula 1.287 m
Ens despertem de manera natural amb els primers raigs de sol... és el que te de bo dormir al carrer!!!
Iniciem la rutina matinal... tinc la sensació d'haver descansat tot i haver dormit en condicions no molt apropiades, així que estic content... les sensacions són bones tot i l'esforç del dia anterior.
Un cop tots a punt, comencem la etapa d'avui ja sortint en pujada... sense escalfament!!! Inicialment el camí discorre per la carretera fins a Pieros, però de seguit ens endinsem en caminets... passem per una mena d'urbanització on han improvisat un bar en un garatge... el propietari ha anat a comprar pa, i decidim seguir camí...
Arribem a Vilafranca del Bierzo, on prenem un cafè i un croissant tot veient l'encierro. Al bar hi ha una noia que demana per un taxi... ha d'abandonar la seva aventura... la veritat sento llàstima, però a l'hora m'enforteix donat que nosaltres també vam passar per aquesta fase i, la vam superar.
Vilafranca del Bierzo
Seguim camí i sortim de Vilafranca, on comencem a circular paral·lel al riu Valcarce... anem per un carril bici asfaltat i protegit de la carretera nacional amb una barrera de formigó... per sobre nostre les superestructures de l'autovia... la veritat tot un suplici... per sort a cada poble, ens desviem del carril i el travessem coneixent a la gent autoctona... xarrem una estona amb un senyor gran de Barcelona que viu durant uns mesos a la zona.
Passem per Pereje, Trabadelo, La Portela de Valcarce, Vega de Valcarce, on aprofitem per fer un entrepà abans de començar l'ascens a l'Ocebreiro...
Amb la panxa plena, iniciem l'ascens, passem per les Herreries, i arribem a La Faba... les bicis fem l'ascens per la carretera... A la Faba, una mica per error, i una mica per seguir l'esperit del camí... ens endisem a fer l'ascens pel camí original en contes que per la carretera... inicialment és molt tècnic i encara es pot pujar donant pedals, però als pocs metres toca baixar de la bici i començar a empentar-la!!!
A mitja pujada, trobem un bar on necessitem pendre alguna cosa fresca, en Manel una cola i jo un aquarius... estem suant com a porcs... i perdent molt de líquid... la gent ens pregunta fins on volem arribar, que per que no pugem per la carretera... ens diuen que si estem sonats...
En Manel empentant la bici
Seguim camí i en un moment en que la carretera i el camí conflueixen el Manel agafa la primera i deixa de patir... entre cometes!!!
Magnifiques vistes allà dalt
Jo decideixo seguir pel camí... me van passant els caminants amb els típics comentaris "...que valor!!!", "...estas loco!!!"... la veritat es que una mica si, però pel que quedava millor acabar-ho pel camí.... trobo la indicació de que estic entrant en terres gallegues...
Entrem a Galícia
Descansar és un plaer amb aquests paisatges
...al final arribo a dalt, a l'O'Cebreiro, on estan en Miguel, en Celes i el Manel esperant-me.
Moment en que arribo a O'Cebreiro. Foto: Celes
Després d'uns minuts agafant una mica d'aire, comencem un curt descens per carretera, que es tornarà cap amunt fins arribar a l'Alto de San Roque, on aprofitem per immortalitzar la situació.
Baixant per carretera
Jo, en Manel, en Miguel i en Celes a l'Alto de San Roque
Aquí ja agafem novament el camí en constant puixes i baixes que posaran, encara més, a proba les nostres cames... passem per Liñares, i a Hospital de Condesa, després d'una pujada impressionant, en que no podíem ni amb les bicis, trobem un restaurant on aprofitem per dinar... inicialement demano un primer de macarrons i de segon carn guisada... però veient el plat de macarrons que mi posen els hi demano que no me portin el segon plat... Xarrem una bona estona amb els propietaris del restaurant i seguim camí...
Baixem per la carretera... un llarg descens fins a Triacastela, però de cop en Miguel agafa un trencant i s'endinsa en el camí... no ha dit res i quedem molt estranyats... arribem a Triacastela i esperem a un parc a l'entrada del poble... triga massa i intentem contactar amb ell per telèfon, però no te cobertura... després d'una bona estona apareix comentant que buscant-nos s'ha passat el poble i ha fet uns 5 o 6 quilometres més... ja tenim el caxondeo del dia, ja que a sobre que és el que millor va, es dedica a inspeccionar l'etapa del dia següent!!!
Intentem buscar alberg, i tots estan complerts, a excepció del Complexo Xacobeo on després d'anar a buscar a l'hospitalera a un bar, ens assigna llit i ens diu que després passem pel bar per passar contes, que no patim...
Veiem que en Miguel a punxat i comencem a reparar la punxada... totes les càmeres que porta se li han trencat i hem de parxejar-les per tal de poder resoldre l'avaria.
Xarrem una estona amb els nois que el dia abans vam haver de treure les seves bicis i la roba de la carpa de la massatgista a Cacabelos... un comenta que és la primera vegada que va amb bicicleta... i es posa a fer el camí!!!
Anem a sopar, i a dormir ràpidament... avui hi ha una bona colla de brasilers que la veritat fan una mica massa soroll per tal de conciliar el son... però el cansament és tant que de seguit caiem!!!
Iniciem la rutina matinal... tinc la sensació d'haver descansat tot i haver dormit en condicions no molt apropiades, així que estic content... les sensacions són bones tot i l'esforç del dia anterior.
Un cop tots a punt, comencem la etapa d'avui ja sortint en pujada... sense escalfament!!! Inicialment el camí discorre per la carretera fins a Pieros, però de seguit ens endinsem en caminets... passem per una mena d'urbanització on han improvisat un bar en un garatge... el propietari ha anat a comprar pa, i decidim seguir camí...
Arribem a Vilafranca del Bierzo, on prenem un cafè i un croissant tot veient l'encierro. Al bar hi ha una noia que demana per un taxi... ha d'abandonar la seva aventura... la veritat sento llàstima, però a l'hora m'enforteix donat que nosaltres també vam passar per aquesta fase i, la vam superar.
Vilafranca del Bierzo
Seguim camí i sortim de Vilafranca, on comencem a circular paral·lel al riu Valcarce... anem per un carril bici asfaltat i protegit de la carretera nacional amb una barrera de formigó... per sobre nostre les superestructures de l'autovia... la veritat tot un suplici... per sort a cada poble, ens desviem del carril i el travessem coneixent a la gent autoctona... xarrem una estona amb un senyor gran de Barcelona que viu durant uns mesos a la zona.
Passem per Pereje, Trabadelo, La Portela de Valcarce, Vega de Valcarce, on aprofitem per fer un entrepà abans de començar l'ascens a l'Ocebreiro...
Amb la panxa plena, iniciem l'ascens, passem per les Herreries, i arribem a La Faba... les bicis fem l'ascens per la carretera... A la Faba, una mica per error, i una mica per seguir l'esperit del camí... ens endisem a fer l'ascens pel camí original en contes que per la carretera... inicialment és molt tècnic i encara es pot pujar donant pedals, però als pocs metres toca baixar de la bici i començar a empentar-la!!!
A mitja pujada, trobem un bar on necessitem pendre alguna cosa fresca, en Manel una cola i jo un aquarius... estem suant com a porcs... i perdent molt de líquid... la gent ens pregunta fins on volem arribar, que per que no pugem per la carretera... ens diuen que si estem sonats...
En Manel empentant la bici
Seguim camí i en un moment en que la carretera i el camí conflueixen el Manel agafa la primera i deixa de patir... entre cometes!!!
Magnifiques vistes allà dalt
Jo decideixo seguir pel camí... me van passant els caminants amb els típics comentaris "...que valor!!!", "...estas loco!!!"... la veritat es que una mica si, però pel que quedava millor acabar-ho pel camí.... trobo la indicació de que estic entrant en terres gallegues...
Entrem a Galícia
Descansar és un plaer amb aquests paisatges
...al final arribo a dalt, a l'O'Cebreiro, on estan en Miguel, en Celes i el Manel esperant-me.
Moment en que arribo a O'Cebreiro. Foto: Celes
Després d'uns minuts agafant una mica d'aire, comencem un curt descens per carretera, que es tornarà cap amunt fins arribar a l'Alto de San Roque, on aprofitem per immortalitzar la situació.
Baixant per carretera
Jo, en Manel, en Miguel i en Celes a l'Alto de San Roque
Aquí ja agafem novament el camí en constant puixes i baixes que posaran, encara més, a proba les nostres cames... passem per Liñares, i a Hospital de Condesa, després d'una pujada impressionant, en que no podíem ni amb les bicis, trobem un restaurant on aprofitem per dinar... inicialement demano un primer de macarrons i de segon carn guisada... però veient el plat de macarrons que mi posen els hi demano que no me portin el segon plat... Xarrem una bona estona amb els propietaris del restaurant i seguim camí...
Baixem per la carretera... un llarg descens fins a Triacastela, però de cop en Miguel agafa un trencant i s'endinsa en el camí... no ha dit res i quedem molt estranyats... arribem a Triacastela i esperem a un parc a l'entrada del poble... triga massa i intentem contactar amb ell per telèfon, però no te cobertura... després d'una bona estona apareix comentant que buscant-nos s'ha passat el poble i ha fet uns 5 o 6 quilometres més... ja tenim el caxondeo del dia, ja que a sobre que és el que millor va, es dedica a inspeccionar l'etapa del dia següent!!!
Intentem buscar alberg, i tots estan complerts, a excepció del Complexo Xacobeo on després d'anar a buscar a l'hospitalera a un bar, ens assigna llit i ens diu que després passem pel bar per passar contes, que no patim...
Veiem que en Miguel a punxat i comencem a reparar la punxada... totes les càmeres que porta se li han trencat i hem de parxejar-les per tal de poder resoldre l'avaria.
Xarrem una estona amb els nois que el dia abans vam haver de treure les seves bicis i la roba de la carpa de la massatgista a Cacabelos... un comenta que és la primera vegada que va amb bicicleta... i es posa a fer el camí!!!
Anem a sopar, i a dormir ràpidament... avui hi ha una bona colla de brasilers que la veritat fan una mica massa soroll per tal de conciliar el son... però el cansament és tant que de seguit caiem!!!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada