09-07-2009 - Camí de Santiago - Etapa 5 - Hontanas - Sahagún

Distància total: 97,60 km
Distància acumulada: 417,39 km
Temps: 7h 16 min
Velocitat mitjana: 15,30 km/h

Desnivell de pujada acumula 594 m


Petat!!! Així m'aixeco... no puc no m'aguanto, no se que me passa, però estic molt cansat.

Inicio la rutina de cada dia, i anem al garatge a buscar les bicis... la roda de davant del Manel està desinflada de nou, així que decideix canviar la càmera... li deixo una de les meves, ja que la seva la va perdre a Atapuerca.

Iniciem camí Miguel i Celes, els amics de Sabadell, i nosaltres.

Sortim d'Hontanas i de seguit agafem un camí entre camps de cereals... vaig l'ultim arrastrant-me. Als pocs quilometres agafem una carretera sense gairebé transit... passem per sota l'arc de les runes del convent de San Anton.


Convent de San Anton

De seguit arribem a Castrojeriz, on aprofitem per esmorzar... una torrada i un cafè amb llet. El Manel segueix amb els seus problemes intestinals i decidim separar-nos del Miguel i del Celes donat que la parada per agafar forces s'allarga més del previst.


Castrojeriz






Església a Castrojeriz

Després d'una estona en que el Manel fa una llarga visita al Sr. Roca, seguim camí ja per una pista ample i amb bon ferm... de seguit trobem el punt complicat del dia... La Colina de Mostelares, també anomenat Matamulos, una bona xinxeta en mig de la planura... ja de lluny veig al Miguel i al Celes que s'ho prenen amb calma pujant a peu...


Al fons, Colina de Mostelares, més conegut com a Matamulos

Inicio l'ascens amb estones amb el plat petit, i amb estones a peu... jo no estic be i no vull forçar la màquina... el Manel es fa tota la pujada amb el molinet.

Un cop a dalt, iniciem el descens, ràpid i ple de peregrins... com no vaig be, no tinc ganes ni de saludar i els aviso amb la campaneta... en un batxe, perdo el bidó... paro a recollir-lo, i me'l dona un peregrí que me fot la bronca per no saludar... i me diu que per això he perdut el bidó... l'agafo, i sorpresa... s'ha trencat el porta bidó i ha caigut amb l'estructura... el col·loco a l'alforja i segueixo camí després de disculpar-me amb el peregrí.

Arribem a Ermita de San Nicolas, a partir d'aquí, entrem a tierra de Campos, on les grans planícies posaran a proba la nostra ment.



Circulem paral·lels al Canal de Castella, i passem per Itero de la Vega, Boadilla del Camino, on no ens convenc el bar que hi ha per esmorzar, i arribem a Frómista, on passem per sobre el canal, per un passadís realitzat per obrir una vàlvula de comporta... el treballador del canal ens dona permís per passar... els ciclistes normalment baixen fins al pas existent a la carretera. Un cop al poble localitzem un bar una mica separat del camí, on trobem als companys de Sabadell, ells ja estan acabant i nosaltres ens mengem un bocata de truita de patata.


Circulant paral·lels al Canal de Castella

Després d'una bona estona descansant seguim camí cap a Carrión de los Condes circulant per un caminador paral·lel a la carretera... un calvari, i més tant malament com me trobo!


Carrión de los Condes

Passem per Población de Campos, Revenga de Campos, Villarmentero de Campos, Villalcazar de Sirga, on parem a fer un refresc i reposar una mica a la terraseta d'un bar.

Finalment arribem a Carrion de los Condes on trobem el mercat al carrer... hi ha botigues de roba, de fruita... En Manel entra en una ferreteria per tal de comprar Superglue 3 i cinta americana. Jo entro en un petit supermercat i compro el menjar.

Després d'una passejada pel bonic poble, sortim per un tram de carretera, inicialement amb molt de transit, després passem a una secundaria quasi deserta... de seguit agafem un camí quasi infinit, totalment recte i sense referencies al horitzó que fan que la duresa mental sigui la seva gran dificultat... Després de més de 13 quilometres pedalant, botant per lo pedregós del ferm, arribem a Calzadilla de la Cueza, on en un petit parc aprofitem per dinar suaument. Com a postre, venia de gust un gelat, i entro al bar que hi ha al cantó a comprar-ne un... trobo als companys de Sabadell que han entrat a dinar, i estan pagant el conte... Descansem junts al parc i comentem la ruta del dia.

Seguim camí un cop el sol del migdia ha baixat una mica, i tornem a circular per un caminador paral·lel a la carretera, entrant a cada poble, seguint les fletxes del camí. Passem per Lédigos, amb les seves cases fetes d'"adobe" (fang i palla), Terradillos de los Templarios, Moratinos, San Nicolas del Real Camino fins arribar a Sahagún, on busquem l'alberg.


En Miguel, el Celes i en Manel... en aquest ordre


Fang, molt de fang i poca pedra als edificis de la zona

A l'alberg trobem als nois de Granada i fem petar una mica la xerrada... dutxa reparadora i una estona de descans estirat al llit. Una mica més tard, sortim a donar un volt, fer un parell de cerveses, i mirar de comprar una mica de roba d'abric per en Miguel i el Celes, i és que al matí fa fred...

Sopem a un restaurant davant l'alberg on destacaríem l'amabilitat dels cambrers, sobre la qualitat/quantitat del menjar, i anem a dormir després de fer petar una mica la xerrada... són les 10h i tot-hom està dormint... és una gran nau amb moltísima gent... només se sent algú que fa un soroll estranys, però familiar.... és el Manel que està reparant les alforges amb la cinta americana que va comprar!!!