Distància acumulada: 605,27 km
Temps: 7h 07 min
Velocitat mitjana: 13,20 km/h
Desnivell de pujada acumula 1.180 m
Iniciem la ruta després d'un bon esmorzar, torrades, magdalenes, cafè amb llet, fruita... tot asseguts xerrant amb els companys.
Agafem les bicis i comencem a pedalar per camins entre camps... és molt d'hora i fa fred, que sumat a que ja estem aprop de Galícia fa que encara la diferència horària és manifesti més.
En Celes i en Miguel
Circulem tranquil·lament pel camí i passem per Santibáñez de Valdeiglesias, on comencem un ascens fins a l'Alt de San Toribio, on veiem Astorga i les muntanyes lleoneses i la serralada Cantàbrica... magnific!
Iniciem un fort descens, i passem San Justo de la Vega ràpidament... i seguim camí ara en ascens fins Astorga. Accedim a la ciutat creuant la via ferrea per una super estructura metàl·lica al menys pensada pels ciclistes, i una forta rampa per entrar a la seva plaça major. No m'acaba de convèncer la ciutat, tot i la majestuositat de l'arquitectura. Veiem el Palau Episcopal de Gaudi, i la imponent catedral.
Després de perdre el rastre de les senyals, i és que a les ciutats grans comença el caos, seguim camí ja amb mentalització suficient per afrontar la màxima dificultat del dia... i diria que juntament amb l'Ocebreiro del camí.
Iniciem ara una nova etapa del camí, ja hem deixat erera les immenses planícies i latifundis de cereals, comença la muntanya lleonesa... Circulem per un camí, sempre ascendent, on travessem Murias de Rechivaldo, Santa Catalina de Somoza, on aprofitem per fer un entrepà i agafar força per l'ascens a la Cruz de Hierro. Mantenim una agradable conversa amb el cambrer del bar i després del merescut descans seguim... ara circulem per un corriol paral·lel a la carretera que ens portarà a el Ganso, on les rampes comencen a ser més dures... tant com les Rabanal del Camino, on creuant el poble patim de valent....
En Celes descansant a la pujada
En Manel empentant la bici
Seguim pujant fins a Foncebadón, on ens reagrupem després de que cadascun pugi al seu ritme... aquí perdem l'estela de la senyalització i seguim l'ascens per la carretera... quan portem una estona pujant, ens adonem que el camí discorre per l'altre banda, però ja estem a dalt i seguim fins trobar de nou el camí fins a la Cruz de Hierro.
A la Cruz de Hierro, hi ha la tradició de que els peregrins deixin una pedra que porten de la seva zona, com a símbol de deixar el pes i les coses negatives en aquest lloc.
Seguim camí, part per corriols molt estrets i part per la carretera fins a Manjarín, on trobem un alberg al estil templari. L'hospitaler viu sense cap luxe, al estil ermità.
Continuem, i pujem de nou el Alto de Cerezales, tot circulant per estrets corriols... en Miguel es proposa seguir pel camí i el perdem... intentem comunicar amb ell però no hi ha manera, així que ja cansats decidim baixar per la carretera fins a Molinaseca...un trepidant descens de més de 12 quilometres que fa que a mitja baixada començo a tenir problemes amb els frens de nou. Enrere deixem El Acebo i Riego de Ambros... unes poblacions de muntanya molt pintoresques.
A Molinaseca esperem a Miguel a un assut que hi ha al riu, on la gent aprofita per banyar-se i combatre les altes temperatures. En Miguel triga i comencem a preocupar-nos, ja que és un descens molt i molt complicat. Després d'una estona arriba i comentem la jugada... sembla una mica enfadat per no haver baixat pel camí... Creuem el poble i negociem amb el propietari d'un restaurant el preu del menú... avui no hem pogut comprar queviures i dinem al restaurant...
Després de dinar, ja és tard, son quasi les 16h i proposo seguir una mica i buscar alberg, però tant en Manel com en Miguel volen quedar-se ven posicionats per l'ascens de demà ia l'Ocebreiro i volen arribar fins a Vilafranca del Bierzo... una bogeria.
Passem per Ponferrada, on la calor és sufocant... veiem el magnifica Castell Templari, i creuem la ciutat passant pel riu Sil.
Tenim molta calor i ja no tenim aigua, així que el nostre camí és converteix en la busqueda i captura de l'aigua... al final en un jardí, trobem una manega raixant aigua, regant la gespa... omplim els bidons i continuem... passem per Compostilla, Columbrianos, Fuentes Nuevas, Camporaya... Arribem in extremis a Cacabelos, el Manel ha hagut de parar a prendre una cola, ja que va sec i l'esperem una bona estona... la veritat estem molt cansats. Busquem l'alberg... el trobem, està al cantó de l'església i estan celebrant un casament... entrem i està tot complert... ens diuen que ens poden habilitar uns llits al menjador... els hi diem que si... som uns quants a la mateixa situació.
Deixem les bicis i les nostres pertinences a un patí al centre de l'alberg... ens dutxem, una mica de mecànica per tal d'ajustar els frens i anem a sopar, esperant que ens donin els matalassos per tal d'instal·lar-nos... tornem de sopar i no han tingut temps de fer res... després d'una estona, ens donen els matalassos i preguntem pel menjador... és l'esplanada!!! Avui dormim al ras!!! Al final, treiem unes bicis i roba estesa que hi ha a una carpa, que després vam descobrir que era de la massatgista i dormim improvisant una tenda de campanya... alguns companys van dormir al ras literalment!!!
Agafem les bicis i comencem a pedalar per camins entre camps... és molt d'hora i fa fred, que sumat a que ja estem aprop de Galícia fa que encara la diferència horària és manifesti més.
En Manel sortint de l'alberg
En Celes i en Miguel
Circulem tranquil·lament pel camí i passem per Santibáñez de Valdeiglesias, on comencem un ascens fins a l'Alt de San Toribio, on veiem Astorga i les muntanyes lleoneses i la serralada Cantàbrica... magnific!
Iniciem un fort descens, i passem San Justo de la Vega ràpidament... i seguim camí ara en ascens fins Astorga. Accedim a la ciutat creuant la via ferrea per una super estructura metàl·lica al menys pensada pels ciclistes, i una forta rampa per entrar a la seva plaça major. No m'acaba de convèncer la ciutat, tot i la majestuositat de l'arquitectura. Veiem el Palau Episcopal de Gaudi, i la imponent catedral.
Després de perdre el rastre de les senyals, i és que a les ciutats grans comença el caos, seguim camí ja amb mentalització suficient per afrontar la màxima dificultat del dia... i diria que juntament amb l'Ocebreiro del camí.
Iniciem ara una nova etapa del camí, ja hem deixat erera les immenses planícies i latifundis de cereals, comença la muntanya lleonesa... Circulem per un camí, sempre ascendent, on travessem Murias de Rechivaldo, Santa Catalina de Somoza, on aprofitem per fer un entrepà i agafar força per l'ascens a la Cruz de Hierro. Mantenim una agradable conversa amb el cambrer del bar i després del merescut descans seguim... ara circulem per un corriol paral·lel a la carretera que ens portarà a el Ganso, on les rampes comencen a ser més dures... tant com les Rabanal del Camino, on creuant el poble patim de valent....
En Celes descansant a la pujada
En Manel empentant la bici
Seguim pujant fins a Foncebadón, on ens reagrupem després de que cadascun pugi al seu ritme... aquí perdem l'estela de la senyalització i seguim l'ascens per la carretera... quan portem una estona pujant, ens adonem que el camí discorre per l'altre banda, però ja estem a dalt i seguim fins trobar de nou el camí fins a la Cruz de Hierro.
A la Cruz de Hierro, hi ha la tradició de que els peregrins deixin una pedra que porten de la seva zona, com a símbol de deixar el pes i les coses negatives en aquest lloc.
Seguim camí, part per corriols molt estrets i part per la carretera fins a Manjarín, on trobem un alberg al estil templari. L'hospitaler viu sense cap luxe, al estil ermità.
Continuem, i pujem de nou el Alto de Cerezales, tot circulant per estrets corriols... en Miguel es proposa seguir pel camí i el perdem... intentem comunicar amb ell però no hi ha manera, així que ja cansats decidim baixar per la carretera fins a Molinaseca...un trepidant descens de més de 12 quilometres que fa que a mitja baixada començo a tenir problemes amb els frens de nou. Enrere deixem El Acebo i Riego de Ambros... unes poblacions de muntanya molt pintoresques.
A Molinaseca esperem a Miguel a un assut que hi ha al riu, on la gent aprofita per banyar-se i combatre les altes temperatures. En Miguel triga i comencem a preocupar-nos, ja que és un descens molt i molt complicat. Després d'una estona arriba i comentem la jugada... sembla una mica enfadat per no haver baixat pel camí... Creuem el poble i negociem amb el propietari d'un restaurant el preu del menú... avui no hem pogut comprar queviures i dinem al restaurant...
Després de dinar, ja és tard, son quasi les 16h i proposo seguir una mica i buscar alberg, però tant en Manel com en Miguel volen quedar-se ven posicionats per l'ascens de demà ia l'Ocebreiro i volen arribar fins a Vilafranca del Bierzo... una bogeria.
Passem per Ponferrada, on la calor és sufocant... veiem el magnifica Castell Templari, i creuem la ciutat passant pel riu Sil.
Tenim molta calor i ja no tenim aigua, així que el nostre camí és converteix en la busqueda i captura de l'aigua... al final en un jardí, trobem una manega raixant aigua, regant la gespa... omplim els bidons i continuem... passem per Compostilla, Columbrianos, Fuentes Nuevas, Camporaya... Arribem in extremis a Cacabelos, el Manel ha hagut de parar a prendre una cola, ja que va sec i l'esperem una bona estona... la veritat estem molt cansats. Busquem l'alberg... el trobem, està al cantó de l'església i estan celebrant un casament... entrem i està tot complert... ens diuen que ens poden habilitar uns llits al menjador... els hi diem que si... som uns quants a la mateixa situació.
Deixem les bicis i les nostres pertinences a un patí al centre de l'alberg... ens dutxem, una mica de mecànica per tal d'ajustar els frens i anem a sopar, esperant que ens donin els matalassos per tal d'instal·lar-nos... tornem de sopar i no han tingut temps de fer res... després d'una estona, ens donen els matalassos i preguntem pel menjador... és l'esplanada!!! Avui dormim al ras!!! Al final, treiem unes bicis i roba estesa que hi ha a una carpa, que després vam descobrir que era de la massatgista i dormim improvisant una tenda de campanya... alguns companys van dormir al ras literalment!!!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada