14-07-2009 - Camí de Santiago - Etapa 10 - Melide - Santiago

Distància total: 56,11 km
Distància acumulada: 810,29 km
Temps: 5h 00 min
Velocitat mitjana: 11,20 km/h
Desnivell de pujada acumula 955 m


El Manel me desperta... estic molt cansat... no se que em passa, però no vull aixecar-me.

Al final, i després de fer-me el ronso durant una bona estona al llit, m'aixeco fent un esforç brutal... avui toca dia dur... no estic be!!!

Després de la rutina matinal, anem al bar de la pensió per tal d'esmorzar... el Manel diu que no, però jo crec que el cambrer estava dormint assentat a la barra fent que llegia el diari... segur!!

Unes torradetes, cafè i apareixen el Celes i en Miguel... seguim amb l'esmorzar... també apareixen en Pantani, el noi de Palència i d'Olot... En Miguel porta uns dies donant la tabarra per anar fins a Finisterre, el noi d'Olot no te pressa per marxar i li proposa anar... en Miguel es "caga", posant l'escusa que no deixarà al Celes sol!!! El Celes riu!!

Seguim la conversa, on xarrem del camí, ells el faran en 9 dies. Xarrem de més coses... en Pantani és descendent de l'aristocràcia... li modifiquem el nom i ara li anomenem "Conde Pantani"... xorrades!!!

Així que traiem les bicis del garatge, engrasem una mica la cadena, i protegim les alforges, ja que sembla que tingui pinta de ploure, fa fresca... iniciem camí.... l'ultima etapa!!!

La veritat que no puc... però amb molta mala llet començo a pedalar... sortim de Mellide, i a l'església estan fent un acte religiós... la pujada me mata... de seguit ens endinsem en un tupid bosc, on la veritat és molt agradable circular... llàstima que no pugui amb la meva ànima... passem per Boente, on a partir d'aquí, iniciem un descens fins al riu, on comencem a pujar de nou... la tònica de les etapes gallegues... trencacames.


En Manel i en Miguel... pels camins gallegs


En Celes ja es veu a Santiago... quina cara de felicitat

Passem per Ribadiso de Baixo on tornem a pujar cap Arzúa, on passem per un alberg amb accés a internet... el Manel i jo hem decidit tornar avui mateix cap a casa, ja que ell ha de començar a treballar quan abans millor... comprem els bitllets de tornada en avió i en Celes i en Miguel s'apunten... aquí ens passen en Pantani i els companys que havíem deixat a Melide, i els nois de Granada, que vam deixar al gimnàs de l'institut... no han dormit gaire!!!


Comprant els bitllets de tornada

Seguim camí, puixant i baixant... circulant entre magnífics boscos, passant petites aldees, jo ja no puc més... necessito energia, ja que me quedo.. un home assentat en un mur de pedra ens diu que a pocs metres trobarem un bar, però que anem al segon que les empanades són magnífiques... s'estan treien els clients!!!

Trobem el primer bar, i esta ple de gent... avui no sortim d'aquí, així que anem al segon... no probem ni l'empanada ni cap producte típic... volem un bocata de campionat. No tinc prou i aprofito a menjar una pasta a veure si és que no tinc energia... entaulats, comença a ploure, un xàfec que ens dona la impressió que ens amargarà el que queda de camí... de cop al Miguel li entra la pressa per marxar, i ens movilitza a tots... jo encara no he descansat prou... vol arribar i s'exaspera amb els comentaris de la propietaria del bar que diu que en dos hores estem a Santiago... seguim camí un cop deixa de ploure.

Des seguit nou paron... ara en Miguel es posa a trucar per telèfon... no se que està fent... així que en la situació que estic, no puc més i decideixo fer el meu camí... ja m'atraparan...

Ara vaig sol, al meu ritme, i la veritat, estic patint, però gaudint... passo per Santa Irene, Rúa, Pedrouzo... de cop en Manel i en Miguel m'avancen... ja son aquí... arribem a un petit descens i en Manel "s'enxufa" i perdem el rastre de les fletxes... amb lo be que anava jo sol... me poso realment de mala llet, i torno a tirar jo sol... me criden ja que han trobat les fletxes, però passo d'ells... no vaig be, i només fan que trencar-me el ritme... ja arribaré a Santiago!!

Segueixo i trobo una super pendent que faig per carretera, aquí ja el Manel entén la situació i va al meu ritme... darrera meu... en Miguel i en Celes han seguit camí... arribem a Lavacoilla on passem molt aprop del aeroport... veiem un riu d'aigües vermelles... per l'efecte del ferro de la terra...



Ara comença un altre suplici, travessar una zona residencial amb asfalt... dur, dur, dur!!! Estem a punt d'arribar, i no hi ha manera... mira que són llargs aquests carrers!!!

Arribem al Monte del Gozo, veiem Santiago, aprofitem per fer una cola, i unes fotos, segellem la credencial i enfilem cap avall... a mi ja no me queden frens... així que baixo com puc!!!


En Manel al Monte del Gozo


Menys mal que no s'em veu la cara... fet pols


La baixada, complicada, un tram d'escales, un altre tram ple de gent... comencem a seguir les fletxes per dintre Santiago... ens segueix un noi que va mig perdut i ens demana que no el perdem... entrem a una zona peatonal on està explicitament prohibit anar en bicicleta i baixem... comença a ploure... merda!!!

Perdo a en Manel i reculo una mica... no se que li ha passat, penso que l'han trucat... el noi ja es veu amb cor d'arribar ell solet i tira cap a l'Obradoiro...

Seguim pel casc antic, i de cop... entrem a la plaça!!! Moment gloriós, encara que deslluït pel fet que plovia... en Celes i en Miguel estan esperant a la plaça i ens fan les fotos de rigor...


En Manel entrant a la plaça




Arriba el cargol.. per allò de que s'arrastren






La catedral de Santiago





Felicitacions als companys i els hi dono una explicació del que ha passat i per que he anat sol...

Anem a la Casa del Peregrino, on ens donaran la Compostelana... nosaltres decidim enviar les bicis per SEUR i així poder visitar la ciutat... anem a un lavabo públic, ens canviem de roba i les facturem a la mateixa Casa del Peregrino... comprem els records pels nostres nens, en Marc i la Nora, i anem a menjar alguna cosa... després fem una passejada per la ciutat, visitem la catedral, i ens quedem a la plaça per intentar trobar-nos amb en Miguel i en Celes, que han anat a portar les bicis a un recader que coneixen... no arriben i els truquem... s'estan foten una mariscada de collons!!! però si són les set de la tarda... els hi diem que corrin que si no perdrem el vol... arriben amb el temps just... agafem un taxi que ens porta a l'aeroport i emprenem viatge cap a Barcelona... ens acomiadem fins un altre!!!

Resum del camí:

Distància total: 810,29 km
Etapes: 10 dies
Temps: 68h 34 min
Velocitat mitjana: 12,02 km/h
Desnivell de pujada acumula 10.748 m




Agraïments
:

- A en Manel per esperar-me quan estava malament, per aguantar la meva "rabieta" de l'ultim dia.

- A la meva cunyada per la Credencial, per animar al Manel per que acabes, i pel magnífic sopar de tornada.

- Als meus pares per venir-me a buscar al tren, i animar-me durant el viatge.

- A la gent que ens van ajudar en el camí... al senyor d'Irache; al mecànic de Viana; als propietaris dels albergs que ens van ficar com van poder, però que no ens van deixar tirats; als caminants que s'apartaven quan sentien la campaneta; als caminants que ens animaven a les pujades; al senyor de l'aigua entrant a Lleó; als nois de Granada per vigilar-nos les bicis i no perdrens la visita a la catedral....

- A en Celes per les fotos!

A tots, bon camí!!!

1 comentari:

manel marina ha dit...

Hola nene,
a mi no me tienes que agradecer nada, éramos un equipo, no?
Tambien me esperabas tu en las primeras etapas, donde yo no podía y sabes que me quería volver a casa.
Se consiguió, eso es lo que importa. 10 días de bici a tope con sus penas y glorias, así son los retos.
Ya se me ocurrirá el siguiente...
Nos vemos el sábado, compañero.
Besos.

P.D.: Y a Miguel que? ja,ja,ja