Desnivell de pujada acumula 1.108 m
Índex IBP: 80
Son les 7 i sona el despertador... quina boira!!! Havia quedat amb el meu germà Albert, així que a les 8 es presenta a casa... comencem la ruta.
Enfilem pel carril bici en Sentit Sant Feliu... no es veu res!!!
A l'alçada de la costa d'Alou agafem un corriol que ens portarà aprop de Mas Vidal... creuem la carretera, passem per la Casa Nova d'en Llorenç, fins a Cal Soldat, on girem cap el Tossal de Can Bota. Trobem un pi immens que imaginem va caure a les últimes ventades de l'hivern.
Creuem la riera de Banyaloques, que en aquesta epoca de l'any esta seca, i creuem la carretera per dirigir-nos a la Font de Panedes. Aquí reposem una mica.
Després d'una estona per trobar la direcció correcta per seguir el track original, seguim per corriols fins a la Font del Cucut, i ja baixem de nou fins al carrilet... a la baixada l'Albert és passa de frenada i fa una mica la croqueta... caiguda sense conseqüències.
Seguim pel carrilet i creuem Santa Cristina, per enfilar cap a Can Duran de Bufaganyes... comencem l'ascens cap a Pedralta... passem pel Mas Trempat, on a l'alçada de Can Rebell girem a la dreta i l'ascens es fa una mica més dur... arribem aprop del Mas de Santa Escolàstica, i ja, a partir d'aquí, l'ascens a Pedralta es fa per asfalt...
Després de reposar una mica, seguim camí, ara per un corriol molt i molt estret, una mica tècnic al principi, i ja més sua al final, que ens portarà al Club de Golf Costa Brava. Jo m'enganxo amb un arbre en ple descens i faig la croqueta també!!! Sense conseqüències.
Passem per Can Dalmau, i ja enfilem cap a Solius... l'Albert està cansat i en un moment de despiste el perdo... me cridava, però jo no l'he sentit... al següent desviament l'espero però triga molt, així que torno a buscar-lo... havia anat per un altre camí.
Continuem, i li costa... no te aigua... miro a veure si li puc donar una mica, però jo tampoc en tinc... és el dolent del Camelbac, que no saps el que te queda!!!
Així que tranquil·lament enfilem cap a Mas Patxot per anar a la vencinera per fer una miraculosa cola... sembla que es refà i creuem l'autovia pel pas inferior del Restaurant les Panolles, i ja pel carrilet fins a casa...
És tard i avui celebre l'aniversari del meu pare... així que dutxa ràpida i dinar casolà!!!
Ruta molt maca!!! Una mica tècnica en algun tram, però molt guapa!!!

Enfilem pel carril bici en Sentit Sant Feliu... no es veu res!!!
A l'alçada de la costa d'Alou agafem un corriol que ens portarà aprop de Mas Vidal... creuem la carretera, passem per la Casa Nova d'en Llorenç, fins a Cal Soldat, on girem cap el Tossal de Can Bota. Trobem un pi immens que imaginem va caure a les últimes ventades de l'hivern.
Creuem la riera de Banyaloques, que en aquesta epoca de l'any esta seca, i creuem la carretera per dirigir-nos a la Font de Panedes. Aquí reposem una mica.
Després d'una estona per trobar la direcció correcta per seguir el track original, seguim per corriols fins a la Font del Cucut, i ja baixem de nou fins al carrilet... a la baixada l'Albert és passa de frenada i fa una mica la croqueta... caiguda sense conseqüències.
Seguim pel carrilet i creuem Santa Cristina, per enfilar cap a Can Duran de Bufaganyes... comencem l'ascens cap a Pedralta... passem pel Mas Trempat, on a l'alçada de Can Rebell girem a la dreta i l'ascens es fa una mica més dur... arribem aprop del Mas de Santa Escolàstica, i ja, a partir d'aquí, l'ascens a Pedralta es fa per asfalt...
Després de reposar una mica, seguim camí, ara per un corriol molt i molt estret, una mica tècnic al principi, i ja més sua al final, que ens portarà al Club de Golf Costa Brava. Jo m'enganxo amb un arbre en ple descens i faig la croqueta també!!! Sense conseqüències.
Passem per Can Dalmau, i ja enfilem cap a Solius... l'Albert està cansat i en un moment de despiste el perdo... me cridava, però jo no l'he sentit... al següent desviament l'espero però triga molt, així que torno a buscar-lo... havia anat per un altre camí.
Continuem, i li costa... no te aigua... miro a veure si li puc donar una mica, però jo tampoc en tinc... és el dolent del Camelbac, que no saps el que te queda!!!
Així que tranquil·lament enfilem cap a Mas Patxot per anar a la vencinera per fer una miraculosa cola... sembla que es refà i creuem l'autovia pel pas inferior del Restaurant les Panolles, i ja pel carrilet fins a casa...
És tard i avui celebre l'aniversari del meu pare... així que dutxa ràpida i dinar casolà!!!
Ruta molt maca!!! Una mica tècnica en algun tram, però molt guapa!!!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada