Distància acumulada: 319,79 km
Temps: 6h 40 min
Velocitat mitjana: 13,00 km/h
Desnivell de pujada acumula 971 m
Iniciem el dia amb un esmorzar a base de suc, torrada amb melmelada i cafè acompanyats dels companys de Sabadell. En Manel no es troba be de la panxa, i ja porta uns dies, i decideix no esmorzar...
Al garatge on vam tancar les bicis trobem una bomba de peu i decidim revisar la pressió dels pneumàtics i donar-li una mica més de pressió per tal de tenir menys resistència a l'avanç. La bomba no funciona i en Manel (conillet d'índies) ha d'inflar la roda amb la seva manxa per tal d'arribar a la benzinera després de quedar totalment desinflada per la bomba.
Creuem el bonic poble de Belorado donat que l'alberg està a l'inici del poble, i arribem a la benzinera on inflem les rodes a 2,8 davant i 3,0 darrera... m'adono que el desgast del pneumàtic comença a notar-se... renoi!!! com arribaran a Santiago!!!
Un cop tot en ordre, iniciem camí... en Miguel que és dels dos de Sabadell el de més edat comença a tirar, i els perdem després d'uns quilometres... nosaltres anem a un altre ritme.
Circulem al cantó del riu Tirón per un camí ample tot rodejats de camps de cereals. Arribem a Tosantos i seguim en un suau ascens fins arribar a Villambista on aprofito a fer fotos a l'església, i espero un moment al Manel... curiosament avui jo me trobo molt be i ell no va fi per la panxa.
Església a Villambista
Portalada de l'església
Seguim direcció a Espinosa del Camino on un cop travessat el poble trobem una baixada que posa a proba la càrrega del Manel... les alforges se li estan desfent dels batxes i està repartint la carrega al transportin amb pops, i perd la càrrega a l'esmentada baixada.... jo no m'adono i arribo a Villafranca de Montes de Oca pedalant tot sol per dintre d'un bosc que te sortida a la carretera... l'espero i m'explica l'ensurt.
Esglèsia de Villafranca de Montes de Oca
Aquí comença a priori la part més dura del dia... comencem un ascens cap a l'alt de la Pedraja per un camí formigonat inicialment amb una pendent molt i molt dura que ens obliga a posar el peu a terra... tot seguit el camí es converteix en una pista de terra dintre d'un bosc de roures, on a estones amb el plat petit i a estones a peu arribem a dalt del port... la duresa de la pujada queda reflectida pel fet que un noi de bon caminar arriba a dalt alhora que nosaltres, havent començat l'ascens a la vegada.
Inici de la pujada de la Pedraja
Tot seguit iniciem una forta però curta baixada que entre la presencia dels peregrins a peu i que al final de la baixada hi ha un pont de fusta molt estret, fa que no l'aprofitem al màxim... baixem frenant... seguidament comença de nou una dura pujada fins arriba a un monument als soldat afusellats durant la guerra civil.
Monument als soldats afusellats a la Guerra Civil
Ara ja comencem una suau baixada per una pista molt i molt ample i vorejada de boscos de pi plena de peregrins... arribem a San Juan de Ortega on aprofitem que han portat pa acabat de fer i ens mengem en un bar un bocata de truita de xoriço... BRUTAL!!! Jo crec que ha sigut el millor bocata del camí amb diferència... Conversem amb un peregrí que ha parat a esmorzar i li recomanem el bocata en qüestió... FLIPA!!!
Una noia dormint a San Juan de Ortega
Seguim camí per una pista inicialment vorejada de boscos i després de camps de cereals... amb algun que altre roure espectacular... trobo una càmera al mig del camí, i penso "quin tio més porc deixar-la tirada a terra... te l'emportes i ja la tiraràs"
Arribem a Agés i aquí el camí es la carretera, on després de una llarguísima recta arribem a Atapuerca. Aquí caic en la situació de les alforges del Manel i la càmera que he vist uns quilometres enrere i li pregunto si ha perdut alguna cosa... la càmera era d'ell... les alforges han petat i va perdent les coses. Ens informem dels horaris de visita per veure el llaciment, però no encaixa amb els plans que tenim... hem d'esperar molta estona, així que decidim seguir camí no sense segellar la credencial.
Sortim del poble per la carretera i de seguit agafem un camí que ens condueix a una zona de fortes pendents i intransitable per les pedres que hi ha... aquesta si que és la part més dura del dia. Hi ha com una balla d'espines que dona la sensació de que la zona ha sigut una zona militar o alguna cosa així... a dalt, i després de patir molt per pujar, trobem una creu, de les moltes que hi ha pel camí, on un peregri ens ofereix fer-nos una foto...
Iniciem la baixada cap a Villaval per la pista en les mateixes condicions que hem pujat, pendents fortes i molta, molta pedra, que s'anirà suavitzant amb els quilometres. Passem per Cardeñuela-Riopico, Orbaneja-Riopico, Villafria on no hi ha res destacable.
Arribem a Burgos per un llarg, molt llarg polígon industrial... comença un calvari donat que la senyalització està pensada pels caminants i has d'anar per la vorera per no perdre les senyals... a més és hora punta i hi ha molta gent pel carrer... arribem al centre i comencem a trobar magnífics monuments arquitectònics fins que arribem a la catedral que no visitem donat que ja la coneixem pels lligams familiars que tenim amb la ciutat...
Catedral de Burgos... magnífica!!
Seguim camí no sense passar per la universitat que fa que ens traslladem uns segles enrere donat l'arquitectura dels edificis...
La Universitat de Burgos... un altre temps!!!
Sortim de Burgos sent la sortida molt menys traumàtica que l'entrada i de seguit agafem una pista que ens portarà a Villarlvilla i Tardajos, on aprofitem per descansar una mica en un banc a l'ombra d'un bon arbre... prenem una cola per tal de reposar les energies perdudes...
Aquí trobem als companys de Sabadell que surten de dinar... conversem una estona i comenten les seves peripècies a Burgos... s'han perdut després de fer equilibris per la borera entre la gent...
Seguim camí amb ells i per camins vorejats de camps de cereals atravessem Rabé de las Calzadas i arribem a Hornillos del camino... no hi ha un arbre i el sol apreta de valent... aprofitem a Hornillos per omplir els bidons i reposar una mica a l'alberg on l'hospitalera ens recomana parar a Hontanas o a Castrojeriz...
En Miguel, Manel i Celestino agafant aigua (d'esquerra a dreta)
Seguim camí per la meseta castellana amb puixes i baixes constants fins arribar a Arroyo San Bol on ja comencem a estar cansats per la forta calor... aquí decidim que avui també s'ha de parar a descansar aviat ja que portem uns quants quilometres... fem camí fins a Hontanas, on arribem amb un suau descens... el poble està en un forat, i la sensació de calor s'accentua... hi ha dos albergs, un privat que està complert i un public que ens obren el bar que tenen habilitat amb lliteres pels peregrins... dutxa reparadora i visita turística pel poble... cerveceta a la plaça del poble i sopar a la piscina un plat combinat de morcilla de Burgos amb ous ferrats i verduretes... de vici!!!
Hontanas... molt tranquil!!!
En Manel... petat!!!
En Miguel prenent el sol... a l'ombra feia fred!!!
Sense comentaris!!! (Me va fer gràcia)
Conversem fent el cafè amb una persona de la zona que ha fet el camí moltes vegades, ens fa unes quantes recomanacions i ens adverteix de la duresa mental de les properes etapes, ja que discorren per zones molt i molt planeres i sense vegetació... també ens prepara per la primera dificultat que trobarem només sortir del poble...
Al garatge on vam tancar les bicis trobem una bomba de peu i decidim revisar la pressió dels pneumàtics i donar-li una mica més de pressió per tal de tenir menys resistència a l'avanç. La bomba no funciona i en Manel (conillet d'índies) ha d'inflar la roda amb la seva manxa per tal d'arribar a la benzinera després de quedar totalment desinflada per la bomba.
Creuem el bonic poble de Belorado donat que l'alberg està a l'inici del poble, i arribem a la benzinera on inflem les rodes a 2,8 davant i 3,0 darrera... m'adono que el desgast del pneumàtic comença a notar-se... renoi!!! com arribaran a Santiago!!!
Un cop tot en ordre, iniciem camí... en Miguel que és dels dos de Sabadell el de més edat comença a tirar, i els perdem després d'uns quilometres... nosaltres anem a un altre ritme.
Circulem al cantó del riu Tirón per un camí ample tot rodejats de camps de cereals. Arribem a Tosantos i seguim en un suau ascens fins arribar a Villambista on aprofito a fer fotos a l'església, i espero un moment al Manel... curiosament avui jo me trobo molt be i ell no va fi per la panxa.
Església a Villambista
Portalada de l'església
Seguim direcció a Espinosa del Camino on un cop travessat el poble trobem una baixada que posa a proba la càrrega del Manel... les alforges se li estan desfent dels batxes i està repartint la carrega al transportin amb pops, i perd la càrrega a l'esmentada baixada.... jo no m'adono i arribo a Villafranca de Montes de Oca pedalant tot sol per dintre d'un bosc que te sortida a la carretera... l'espero i m'explica l'ensurt.
Esglèsia de Villafranca de Montes de Oca
Aquí comença a priori la part més dura del dia... comencem un ascens cap a l'alt de la Pedraja per un camí formigonat inicialment amb una pendent molt i molt dura que ens obliga a posar el peu a terra... tot seguit el camí es converteix en una pista de terra dintre d'un bosc de roures, on a estones amb el plat petit i a estones a peu arribem a dalt del port... la duresa de la pujada queda reflectida pel fet que un noi de bon caminar arriba a dalt alhora que nosaltres, havent començat l'ascens a la vegada.
Inici de la pujada de la Pedraja
Monument als soldats afusellats a la Guerra Civil
Ara ja comencem una suau baixada per una pista molt i molt ample i vorejada de boscos de pi plena de peregrins... arribem a San Juan de Ortega on aprofitem que han portat pa acabat de fer i ens mengem en un bar un bocata de truita de xoriço... BRUTAL!!! Jo crec que ha sigut el millor bocata del camí amb diferència... Conversem amb un peregrí que ha parat a esmorzar i li recomanem el bocata en qüestió... FLIPA!!!
Una noia dormint a San Juan de Ortega
Arribem a Agés i aquí el camí es la carretera, on després de una llarguísima recta arribem a Atapuerca. Aquí caic en la situació de les alforges del Manel i la càmera que he vist uns quilometres enrere i li pregunto si ha perdut alguna cosa... la càmera era d'ell... les alforges han petat i va perdent les coses. Ens informem dels horaris de visita per veure el llaciment, però no encaixa amb els plans que tenim... hem d'esperar molta estona, així que decidim seguir camí no sense segellar la credencial.
Sortim del poble per la carretera i de seguit agafem un camí que ens condueix a una zona de fortes pendents i intransitable per les pedres que hi ha... aquesta si que és la part més dura del dia. Hi ha com una balla d'espines que dona la sensació de que la zona ha sigut una zona militar o alguna cosa així... a dalt, i després de patir molt per pujar, trobem una creu, de les moltes que hi ha pel camí, on un peregri ens ofereix fer-nos una foto...
Iniciem la baixada cap a Villaval per la pista en les mateixes condicions que hem pujat, pendents fortes i molta, molta pedra, que s'anirà suavitzant amb els quilometres. Passem per Cardeñuela-Riopico, Orbaneja-Riopico, Villafria on no hi ha res destacable.
Arribem a Burgos per un llarg, molt llarg polígon industrial... comença un calvari donat que la senyalització està pensada pels caminants i has d'anar per la vorera per no perdre les senyals... a més és hora punta i hi ha molta gent pel carrer... arribem al centre i comencem a trobar magnífics monuments arquitectònics fins que arribem a la catedral que no visitem donat que ja la coneixem pels lligams familiars que tenim amb la ciutat...
Catedral de Burgos... magnífica!!
La Universitat de Burgos... un altre temps!!!
Sortim de Burgos sent la sortida molt menys traumàtica que l'entrada i de seguit agafem una pista que ens portarà a Villarlvilla i Tardajos, on aprofitem per descansar una mica en un banc a l'ombra d'un bon arbre... prenem una cola per tal de reposar les energies perdudes...
Aquí trobem als companys de Sabadell que surten de dinar... conversem una estona i comenten les seves peripècies a Burgos... s'han perdut després de fer equilibris per la borera entre la gent...
Seguim camí amb ells i per camins vorejats de camps de cereals atravessem Rabé de las Calzadas i arribem a Hornillos del camino... no hi ha un arbre i el sol apreta de valent... aprofitem a Hornillos per omplir els bidons i reposar una mica a l'alberg on l'hospitalera ens recomana parar a Hontanas o a Castrojeriz...
En Miguel, Manel i Celestino agafant aigua (d'esquerra a dreta)
Hontanas... molt tranquil!!!
En Manel... petat!!!
En Miguel prenent el sol... a l'ombra feia fred!!!
Sense comentaris!!! (Me va fer gràcia)
Conversem fent el cafè amb una persona de la zona que ha fet el camí moltes vegades, ens fa unes quantes recomanacions i ens adverteix de la duresa mental de les properes etapes, ja que discorren per zones molt i molt planeres i sense vegetació... també ens prepara per la primera dificultat que trobarem només sortir del poble...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada