Operació biquini. Setmana 2

Primer de tot agrair les mostres de suport que estic rebent a través del bloc i per altres mitjans. Es saber que esteu a l'altra banda fa que segueixi motivat i que no me tiri de cap a la nevera... Aquesta setmana el resultat segueix sent positiu, he rebaixat 1,8 Kg... molt? poder si! Penseu que dijous me van treure un queixal del seny, que he estat uns dies amb pures de verduretes, amb antibiòtic, i molta, molta gana no tenia... Ahir a la Marxa dels Pirates del Rocà, me vaig adonar que això de donar-ho tot i anar en "modo diesel" és impossible... la primera hora vaig aguantar un bon ritme, crec. Però després el meu rendiment va baixar molt i molt... Es per això que no aniré a cap cursa, marxa o esdeveniment competitiu fins que assoleixi el meu objectiu. Seguiré anant en bici, ja que és el que m'agrada... aprofitaré les curses que estan lluny per anar a veure als meus companys amb la bici de carretera, seguiré sortint amb la bici de BTT amb el meu company MAD, tot i que ara te un ritme molt per sobre meu. Dedicaré més temps al meu germà, intentaré treure'l una mica més a caminar (que costa molt), que el Kilimanjaro esta molt amunt, i si va en millor forma ho gaudirà més. En fin, que això va be. Espero que no me surti el "ramalazo" de mala llet... i és que per alguna cosa, als grasonets ens diuen panxes contentes. Bàsicament el meu menú és: - Al aixecar-me: Un got de llet i una torrada. - A mig matí: un entrepà de 2 llesques de pa de motllo i pernil, pernil dolç, llonganissa de gall d'indi... i un cafè amb llet. - Al mig dia: verdura, pasta, llegums o arros i carn o peix a la planxa. De postre un iogurt. - A mitja tarda: una barreta energètica els dies que vaig al gimnàs o fruita els que no. - A la nit: Un consomé i uns ous bullits, o uns espàrrecs amb tonyina, o un entrepà de pa bimbo. Coses fàcils. No passo gana, però quan la cosa es posa lletja, menjo una fruita. El principal escull és compaginar això amb el fet de dinar fora... Ho he solucionat amb la carmanyola. Anem be!!!

II Marxa Pirates del Rocà - Santa Coloma de Farners


Modalitat: BTT
Distància total: 18,76 km
Desnivell de pujada acumulat: 747 m
Índex IBP: 78

Sona el despertador, i el primer que faig és encendre l'ordinador, miro el radar... no plou!!! Podem sortir. La previsió és anar a Santa Coloma de Farners, a fer la II Marxa dels Pirates del Rocà.

Havia quedat amb en MAD a les 7:45 per recollir-lo. Carreguem les bicis i cap a Santa Coloma. Ens plantem en un moment.

A les inscripcions, trobo el profe d'spining que forma part de l'organització. Teníem dubtes del que passaria amb el tema de les llicencies, ja que la federació encara no ha imprès les del 2011. Cap problema, són conscients de la situació, i presentant la del l'any passat és soluciona tot.

Descarreguem les bicis, ens preparem la roba... fa fred, i hi ha dubtes per escollir la vestimenta apropiada... al final passo de maiot i directament agafo la jaqueta windstoper. Arriba un altre representant del Club BTT Llagostera que s'estrena en això de les marxes populars, en Miki.

És d'hora i anem en busca d'un bar per fer un cafè amb llet i entrar una mica en calor... quina odissea trobar un bar... però si ja són quasi les 9. La gent a Santa Coloma no fa el cafè? Al final trobem un. Els nostres veïns de barra comencen forts... un bon plat de "callos", nosaltres ens conformem amb uns cafès amb llet, que prenem intranquils donat que no veiem be les bicis.

S'acosta l'hora. Comencem l'escalfament. Cadències altes, amunt i avall. Molta aigua... el terreny està xop, presagi de que patirem.

Criden als de la volta llarga, jo pensava que sortiríem tots junts. Comencen explicant que la sortida serà neutralitzada, que s'han d'obrir unes cadenes, que tal i pasqual... criden als de la volta curta... "po si", sortim tots junts. Veig a les noies que van venir a la Marxa per parelles de Llagostera i que vam coincidir quasi tot el recorregut amb mi. Penso que seran una bona referencia.

Donen la sortida... tothom surt "maricón" l'ultim... esperàvem una parada de reagrupament que no es produeix, i anem a ritme de "verano azul"... en MAD me pregunta si ja val el temps, i li comento que segurament si... l'estratègia: cada escu al seu ritme i a tope...

Vaig darrera de les noies i veig que puc apretar una mica, les avanço... anem pistejant... de cop, gir a la dreta i comença a picar cap amunt... comença una zona molt i molt trencacames, ara puja, ara baixa... a les fondalades hi ha molt de fang i costa anar per la traçada i al pujar es perd adherència, apart de quedar clavat al fang masegat del pas de la resta de corredors (anem dels últims)...

A l'ultima pujada, una de les noies m'avança just a l'entrada del primer corriol de baixada... de cop, peu a terre... no és molt complicat i segur que hagués baixat muntat, però no és plan de passar per on no hi ha espai físic...

Tornem al camí, i segueix pujant... passem pel primer avituallament i ningú para... començo a mirar el pulsòmetre i veig xifres que m'esgarrifen... 170's, 175's. Estic anant a tope, però me trobo be... perdo a la primera noia mentre atrapo a un noi del CC Farners amb problemes amb un xargai i amb un altre noi que ha parat per agafar una eina...





Seguim pujant, la sensació de la marxa és que només hem pujat... m'avança l'altra noia, entrem a un corriol i peu a terra... s'ha de dir que aquest tenia una mica més de complicació... una altre pujada i l'avanço a la meitat... un altre corriol... la veritat que els corriols no donaven cap descans i per baixar pulsacions s'havia d'anar amb el plat petit a les transicions entre pujada i baixada... de cop començo a afluixar... m'estic ratllant amb les pulsacions tant altes i m'estimo passar a fer la cursa en "modo relax"... estem al quilometre 10 i encara queda molt i molt... vull gaudir del meravellós paratge pel que anem... me passen el del CC Farners d'abans i el noi dels problemes amb les eines...

De cop me trobo sol al mig del bosc, suant com una font , però molt i molt content per la decisió que acabo de prendre... poder pels efectes de la relaxació trobo una cinta travessera... el camí va realment per la dreta, però jo només veig el que va per l'esquerra, i que a sobre fa baixada... me tiro cap a baix i no veig cintes. S'ha de dir que el circuit està molt i molt ben marcat. Hi ha poques trepitjades de roda i començo a sospitar... tiro de frens i reculo per veure si és que m'he equivocat... menys mal... trobo el corriol i segueixo la cursa... la veritat és que no se si és pel canvi de xip o que, però li trobo el gust a aquest corriol... molt macu, divertit i no molt tècnic... per "disfrutar"...

De cop sento una moto que s'acosta... començo a pensar que soc l'ultim i és la moto que tanca... un bon cop a la moral, però ja m'és igual... cada vegada la sento més aprop i començo a pensar que podria ser la moto que obra la cursa a peu... be corren... de cop la sento parar... això me dona un marge per recuperar una mica de temps, però el terreny no és favorable, quan no puja amb el terreny trencat, baixa per un corriol molt tècnic (be, per mi)... de cop me passa el motorista i me comenta que venen un parell o tres per darrera... triguen uns segons i aquí estan... el primer dels que venen correns me saluda com aquell que te trobes al parc passejant el gos, jo li torno, però la meva respiració és molt més accelerada i no deixa de sortir-me un bon dia una mica forçat... quines màquines penso... ara ja comença una nova complicació... conviure amb els que van a peu, ja que penso que tenen preferència... a les pujades m'he d'apartar i a les baixades... també!!!

Arribo al segon avituallament i decideixo parar... no ho tenia molt clar, però necesitava menjar alguna cosa... mig plàtan i un got de cola... mentres els que van corren agafaven el got, bevien un glop i ho tiraven quasi ple... a un de l'organització li ha sortit la vena Nuñez del Crakovia i quin fart de riure... quasi que me pixo a sobre...

Segueixo pujant... collons!!! M'avança un company de les classes d'spining... després l'avanço jo, pensant que tenia problemes... els mateixos que jo, que ja estava petat!!! Segueixo totalment decidit a gaudir de les magnifiques vistes que teníem, donada l'alçada a la que estem...

I per fi, comencem a baixar... primer una pista... he d'avançar a algun corredor... és l'únic moment que he tingut per descansar una mica de la tensió de la pujada o dels corriols... s'acaba de seguit i entrem en un corriol una mica tècnic on poso el peu a terre en un parell d'ocasions... el fang a les cales ha sigut un altre problema del dia, ja que en ocasions he hagut d'anar desenganxat, ja que no hi havia manera de "calar" el pedal...

S'acaba la baixada i comença una pujada de pedra que amb les forces que me quedaven no hi havia manera... me quedo sense "puch" i decideixo baixar de la bici i emular a un senyor que trobo passejant per la muntanya, això si, arrossegant la bici...

Be, ja comencem a baixar de nou... el terreny comença a canviar... aflora granit... la convinació humitat pedra i arrels és la mijor per fotres una nata... de cop una placa de granit molt gran i un noi de l'organització... me demana prudència i baixo de la bici... veig el pòrtic de l'arribada, és de color verd "fosforito", el desnivell és brutal i començo a pensar que aquest del CC Farners ens han fotut en un circuit de descens... però com es baixa fins allà... amb paracaigudes? Faig el que puc... més avait camino el que puc... m'avancen les dues primeres noies que van a peu... a tota llet, això si... i arribo al Parc... ja veig l'arribada... se m'enganxa una branca a la roda i paro per treure-la, i ja enfilo cap a meta...uf!!! Per fi!!!

Els meus companys estan esperant i patint ja que m'han tret molt de temps... un bon grapat de minuts els he perdut a les baixades, i un altre a les pujades... dijous me van treure un queixal del seny, porto tres o quatre dies menjant pures de verdures i coses toues, prenent antibiòtic, que te deixa una mica xafat... a més, l'operació bikini, vulguis o no també es nota... content, ja que he acabat sencer.

En Miki i en MAD han caigut sense conseqüències greus... jo he arribat sense caure... els riscos es noten als temps...

Botifarra, fruits secs, gominoles... uns mitjons per renovar el vestuari, que falta fa... un 10 per l'organització... be, millor un 9 pel tema de la sortida.

Operació biquini. Setmana 1

Be, això va be... No he fet grans canvis a la meva dieta, i si que he abandonat males costums... Primer. Porto el bocata de mig matí sempre de casa, així evito que me'l preparin al bar, on el tamany és més gran del que jo vull. Segon. Si tinc molta gana, menjo alguna peça petita de fruita (mandarina), i no vaig en busca d'alguna galeta al companys. Tercer. He incrementat el consum de verdures als àpats de mig dia... si abans menjava verdura 3 dies de 7 ara intentaré que siguin 5 o 6. Són hidrats de carboni de baix index glucèmic que donen energia de llarga durada, i a sobre tenen fibra. Quart. Berenar. Intento berenar, i si puc serà fruita (plàtan no molt madur), o alguna barreta per tal d'aguantar be al gimnàs. Cinquè. Controlar el sopar. Quan arribes del gimnàs, i si a sobre no has berenat, t'ho menjaries tot. Et prepares alguna cosa lleugera, però com no tens prou, vas picant, i aquí entren calories descontrolades. A partir d'ara avui sopo això i punto. De moment la primera setmana he perdut 2,6 quilos. Pot semblar molt, però és relativament normal, ja que bàsicament és aigua retinguda. A partir d'ara ve el pitjor, on igual he de reduir una mica el sopar. Ja ho diu la dita: "Esmorzar com un rei, dinar com un príncep, i sopar com un pobre" Intento seguir la piràmide alimenticia i cuidar els índex glucèmics dels aliments.

Ja no soc un Autentic Biker


Avui havia quedat per fer una sortida d'uns 30 quilometres amb la BTT. Per tal de combatre el fred havíem quedat a les 9h.

Quan m'ha sonat el despertador, m'he aixecat com sempre, he obert la finestra, i la primera imatge ha sigut veure una gran capa de gel a la piscina del veí. He baixat correns a veure la temperatura que marcava el termòmetre que tinc al carrer i estava per sota de -3º.

He decidit que no sortiria a patir. Si ja ahir, amb 0º, ho vaig passar malament, amb -3º podria ser mooolt pitjor.

Si, reconec que soc un rajat, que ja no soc mereixedor de portar la samarreta d'Autentic Biker, però lo be que s'esta a casa prenent un cafè calent i llegint el diari....

Per cert, ahir, mentre planificàvem la sortida d'avui, vam decidir que diumenge que ve aniríem a la 2a Marxa dels Pirates del Rocà que organitza el CCFarners. Avui m'he trobat tres (3) correus convidant-me, i enviant-me la informació de la marxa. Coincidències?

No se que passarà amb les llicencies, però, tot hi estar tramitades, la Federació te la impressora espatllada i no pot imprimir-les, així que dubto que les tinguem per la marxa.

Inconscient


Modalitat: Carretera
Distància total: 56,00 km


D'una cosa s'hem pot acusar avui, d'INCONSCIENT.

He sortit de casa sense mirar la temperatura, ni el dia que feia, ni res... m'he despertat, això si, a l'hora dels PROS, i he sortit a pedalar...

Només obrir la porta del garatge... "collons!! quina rasca!!". Passant pel termòmetre de la farmàcia, 0º... "mira!!! Ni fred ni calor"

M'he trobat amb uns dels dies més freds de l'any.

Al final 56 quilometres a ritme tranquil, o com diuen alguns, a ritme capil·lar.

He estrenat uns mitjons que me van portar els reis, amb POLARTEC. Han aguantat molt be la primera hora... després s'han quedat enganxats al peu... congelats?

Operació biquini

Els que hem coneixeu personalment sabeu que tinc una mica de sobrepès... be, una mica... bastant sobrepès!!! M'he estat maxacant al gimnàs, passant fred a la nit rodant i rodant, fent més quilometres que un tonto, i no hi ha manera de millorar el rendiment. En pla me defenc força be, però quan la gravetat fa el seu efecte a les pujades, m'enrecordo de quan estudiava física i havia de descomposar les forces d'ascens. Be, ja se que tots no sou de ciencies... La força F d'ASCENS ve donada per la següent equació: F= P x sen (alfa). La força d'ASCENS és directament proporcianal al pendent de la rampa i al pes del que la puja. He arribat a la conclusió (i digueu-me tonto per tardar tant), en que per millorar el rendiment he de : 1. Mantenir alfa a 0. Es a dir només, i unica i exclusivament rodar per camins i carreteres planes. 2. Baixar P La primera opció la descarto per motius obvis... i la segona, la segona, suposa un gran esforç. Amb la tendència que porto últimament, el meu pes fluctua, ara puja, ara baixa... podem dir que la tendència és a la baixa, però amb una baixada una mica lenta... del ordre de uns 3 kilos/any. Vull dornar-li la volta a tot això. Comença l'operació biquini!!! De moment, el primer objectiu és, intentar baixar mig quilo per setmana. Això suposa baixar la ingesta de calories, i intentar compaginar-ho amb els esforços importants del cap de setmana amb la bici. A partir d'ara, veureu, al inici del bloc l'evolució setmanal de P. Poso el contaquilos a zero!!! Espero (i desitjo), que m'animeu quan la cosa vagi be, i que m'esbronqueu quan la cosa vagi malament. Be, aquest és el meu objectiu (esportiu) de l'any. Uns altres pensen en campionats, grans rutes... jo me conformo amb millorar la meva salut.

Començant com un vell, per acabar com un jove


Modalitat: Carretera
Distància total: 42,05 km

En Manel, el meu germà petit, ha començat una mica més en serio la seva preparació per ascendir al Kilimanjaro... necessita fons, així que avui l'he acompanyat amb la bici de carretera.

Ruta totalment plana: Caldes de Malavella - Sant Andreu Salou - Campllong - Riudellots - NII vella - Franciac - Riudellots - Cassà - Llagostera

Diuen que per iniciar el procés de preparació s'ha d'anar a baixes pulsacions (<70% de les màximes), i a alta cadència, sumant hores i hores, quilometres i quilometres, per fer capil·lars als muscles i així oxigenar-los millor. També, amb això, s'aconsegueix que el cos optimitzi el procés d'obtenció de l'energia del propi cos (metabolització dels greixos).

Els muntanyencs diuen que s'ha de començar com un vell per acabar com un jove...

Dons això hem fet, tot i que alguna sèrie se m'ha escapat... je, je

Tornant a la normalitat.


Modalitat: BTT
Distància total: 31,79 km
Desnivell de pujada acumulat: 709 m
Índex IBP: 55

Quines ganes tenia de sortir amb la bici.

Ha tornat la normalitat. De nou, jornades de treball intenses, rutina als horaris... i tot això, de cop, després de dos setmanes de vacances. Amb la depressió pos vacacional hem tirat endavant, com hem pogut, la setmana, però avui, avui havíem de sortir com fos. Havíem de fer la sortida dels dissabtes.

Feia temps que volíem anar al Puig Gros, de fet, feia un any que no pujàvem, i avui ha tocat. En MAD, en Dani i jo cap a les Gavarres.

Pujar al Puig Gros, va ser una de les primeres rutes que vaig fer una mica amb cara i ulls, després d'haver "ressuscitat" en això de la bici. Recordo, que el meu germà va ingeniar amb un telefon i un GPS Bluetoth, un sistema de navegació que ens va començar a portar a llocs desconeguts per nosaltres, i que es van convertir, com el Puig Gros, en un dels meus punts preferits per anar.

Camins, camins més amples que fa un any, alguna rampa més dura del conte, però sense casi adonar-nos ens hem plantat a la roca que hi ha a la bora del camí. De fet, una mica més i ens quedem xarrant i xarrant com llangardaixos allà mateix ja que amb el solet que feia s'estava de conya.

Després, i per allargar una mica la ruta ens hem acostat a Romanyà per Font Josepa. Començava a fer caloreta, així que baixada pel GR fins al Pla de Panedes i cap a casa.

Avui si que hem pogut fer un cafè al meu forn de pa preferit!!! Per cert, he "disfrutat" com un camell!!!

Rodant amb el Club


Modalitat: BTT
Distància total: 68,38 km
Desnivell de pujada acumulat: 795 m
Índex IBP: 53

Avui hi havia sortida programada al calendari del Club. La primera de l'any.

Amb més mandra que son, m'aixeco, i vaig fins al punt de reunió, on sorpresa, hi ha un fotimer de gent.

Sense presentacions, que per això està la ruta, enfilem cap a Santa Coloma. Davant, marcant el ritme, en Josep i l'Oscar. Un parell d'animals, que ens han fet arribar a Santa Coloma en un temps record. Per sort, els camins estaven durs i es podia rodar be.





A Santa Coloma, al Parc de Sant Salvador, hem parat una estona per reposar una mica. Miro les dades del comptaquilòmetres i flipo. En 30 km, i amb tanta gent, ha sortit una mitjana de 20 km/h.





Omplim bidons, i enfilem cap a Riudarenes. Per aquesta zona el paisatge és molt més agraït. Al davant continuen els dos animalots, al que se li afegeix en Pere. Els tres, ens porten amb el ganxo, i aquí si que hi ha alguna pujadeta maca fins a la carretera de l'Esparra, on aprofitem per fer un reagrupament.

Durant l'espera, veiem passar molts ciclistes. Amb BTT, amb bicis de carretera, de ciclocròs... molta gent. Així que un cop tots, en Josep, i l'Oscar comencen a marcar el ritme. Al Pere el tinc al cantó, comentem que tornem a apretar. Quan de cop comença a accelerar i atrapar als de davant. Jo intento seguir-lo, però no hi ha manera. Comencem a avançar els ciclistes que hem vist. En algun moment veig els 45 km/h al marcador. Quim pique portaven els de davant. Al final arribem a Riudarenes amb una escalfadeta important, i, a mida que arribem els companys van preguntant que que ha passat per córrer tant...

Seguim per pistes fins a Vidreres. Els ànims es van calmant, que juntament amb el pas dels quilometres fan que la cosa es faci més còmoda. Camins, més camins, i de cop... gir a la dreta, agafem un corriol amb una forta pendent i un bon xargai central. Peu a terre del de davant, i els de darrera, a baixar de la bici... quan les coses és posen una mica millor, muntem de seguit i cap a munt. De cop veig a un company davant que cau a plom. No ha pogut superar una arrel i ha quedat parat. En Pere me marca per on anar, "per l'esquerra" me diu, no tinc clar per on passar, però li faig cas... era la traçada bona i superem la principal dificultat del corriol, arribant a l'Ermita de Sant Maurici, on farem un reagrupament. El corriol ha fet estralls.

Ara ja tot pistes fins a la zona de Mas Caldes, on el grup es parteix, uns van cap a La Canyera, i els altres tornarem cap a Llagostera, passant per Esclet... uns quilometres més que faran que el comptaquilòmetres es pari en 70 km.

Be per un diumenge ennuvolat, amb no gaire fred per ser gener.





El corriol més llarg... del mon?


Modalitat: BTT
Distància total: 45,16 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.285 m
Índex IBP: 102

Avui havíem quedat en Morales, l'Arnau, en MAD i jo per conèixer un corriol per la zona del Puig d'Arques.

Com últimament, sortim a les 8:30h amb 4º C, tot i que, la sensació de fred no és molt forta, el cel està molt ennuvolat. Per cert, no ens permet veure l'eclipse solar.

Res, que enfilem pel carril i amb en Morales decidim com anar al primer objectiu d'avui, el Puig d'Arques. Opcions tenim 3 o 4, però decidim anar per la que jo no conec passant pel Puig Aldric.

Per sort, avui me trobo be, me costa seguir el ritme, però no els perdo de vista... he descansat dos dies i tinc les cames fresques.

Després de pujar una bona estona arribem a la zona de Can Llac, fem la primera parada per respirar una mica, pixar i treure'm roba... quina calor!!! Tot i el fred que fa, el ritme alt que portem fa que sui de debò, s'entelen les ulleres i no veig, me les trec.

Ara hi ha dos opcions per pujar al Puig, per la pista semi-asfaltada o per camins. A mi la pista no m'agrada, ja que és posar una marxa i anar fent, pim, pam... així que decidim anar pels camins que són una mica més variats. Primer s'ha de pujar fins al Coll Matxo Mort, que ja us podeu imaginar per que li van posar aquest nom. Després seguim pujant fins a Can Sitges, que és una casa que fa de referència per anar als Metges o al Puig d'Arques. Esmolem els dents del plat petit.


Pujant al Puig d'Arques

Aquí ja comença la nova aventura, mirem de trobar el nou corriol que es va córrer a la Cursa del Conca del D'Aro. Intento netejar les ulleres, ja que si no, no m'hi veig. Hi ha molta pedra, que juntament amb el fangueig que hi ha, fa que en ocasions la bici vagi per on ella vol. La pendent comença a incrementar-se i el control de la bici, cada vegada, és més complicat. Arribem al final del primer. Ens reagrupem. Això promet! Menys mal que m'he posat les ulleres!!!

Següent tram de corriol. Aquest va a mitja ladera. Costa anar per on vols. Si te surts de la traçada el terreny esta molt tou i te'n vas muntanya a vall. Mama, por!!! Hi ha senyals de que algú ha caigut... això fa que freni una mica. El corriol és llarguíssim, no s'acaba. Mai havia anat per un corriol tant i tant llarg al ben mig de la muntanya. Les pedres, relliscoses, de vegades te treuen de la traçada bona, risc!!!

De cop me trobo als tres reparant la bici de l'Arnau. Amb les pedres ha perdut aire, però porta tubeless, així que inflem les rodes i seguim rodant per que el líquid segelant faci efecte.



Seguim corriolant i ara arribem a un xargai on cap la bici, tu, i fins i tot un 4x4. Me paro i analitzo la situació. Com es passa per aquí? Per la dreta? Impossible! Per l'esquerra? No, no!! Per dintre? En bici no!!! Baixo de la bici i trec el piolet, els grampons, les cordes d'escalada i baixo. Sento la veu dels meus companys. Algú se l'ha fotut!! En MAD ha perdut un moment el control i ha picat contra el talús. Per sort ha sigut poca cosa. Només xapa i pintura.

Per sort el corriol es torna més "humà" fins arribar a un encreuament de camins, on ens reagrupem.

Ara toca refer tot el que hem baixat (400 metres). Agafem una pista que ens portarà fins a Can Sitges. Flipo amb l'orientació d'en Morales. Quina pujada. Intento regular, en algun moment perdo als companys, però en altres els atrapo. Si la pendent ho permet m'aixeco sobre la bici. Vaig be, patint, però be. Veig que en MAD es queda. Després d'uns segons m'avança. En contes de regular va tirant a "trapo" i descansa. Cada un ho puja com pot.

De cop parada. Els trobo menjant una barreta. Jo vaig be, pregunto quan queda per acabar la pujada, i me diuen que ja esta. No menjo res i li demano un cul d'aigua a en Morales, que com va de passeig ni ha suat.

Ara planegem fins arribar a Can Sitges de nou. S'ha de decidir per on tornar a casa. En MAD proposa pel camí més curt, així que baixada, quasi per on hem vingut. A la baixada els perdo de vista fins al pla de Panedes, on ara si, en grup fins a casa.

Ruton de veritat, i content ja que he arribat en molt bones condicions. Faltava descans!!!




Més fons


Modalitat: Carretera
Distància total: 62,57 km
Desnivell de pujada acumulat: 556 m
Índex IBP: 33

A mi no m'agraden molt les celebracions típiques com les de fi d'any, Sant Joan, etc. Així que com vaig anar d'hora a dormir, avui m'he aixecat amb ganes de bici.

De fet és una sort poder sortir dies com avui, on mentre la immensa majoria de gent està dormint, les carreteres estan desertes. Així que he fet la típica volta planera per fer quilometres i agafar fons, pendent del pulsòmetre per no passar-me molt de la zona aeròbica, han caigut uns quants quilometres i vaig pujant...