II Marxa Pirates del Rocà - Santa Coloma de Farners

Modalitat: BTT
Distància total: 18,76 km
Desnivell de pujada acumulat: 747 m
Índex IBP: 78

Sona el despertador, i el primer que faig és encendre l'ordinador, miro el radar... no plou!!! Podem sortir. La previsió és anar a Santa Coloma de Farners, a fer la II Marxa dels Pirates del Rocà.

Havia quedat amb en MAD a les 7:45 per recollir-lo. Carreguem les bicis i cap a Santa Coloma. Ens plantem en un moment.

A les inscripcions, trobo el profe d'spining que forma part de l'organització. Teníem dubtes del que passaria amb el tema de les llicencies, ja que la federació encara no ha imprès les del 2011. Cap problema, són conscients de la situació, i presentant la del l'any passat és soluciona tot.

Descarreguem les bicis, ens preparem la roba... fa fred, i hi ha dubtes per escollir la vestimenta apropiada... al final passo de maiot i directament agafo la jaqueta windstoper. Arriba un altre representant del Club BTT Llagostera que s'estrena en això de les marxes populars, en Miki.

És d'hora i anem en busca d'un bar per fer un cafè amb llet i entrar una mica en calor... quina odissea trobar un bar... però si ja són quasi les 9. La gent a Santa Coloma no fa el cafè? Al final trobem un. Els nostres veïns de barra comencen forts... un bon plat de "callos", nosaltres ens conformem amb uns cafès amb llet, que prenem intranquils donat que no veiem be les bicis.

S'acosta l'hora. Comencem l'escalfament. Cadències altes, amunt i avall. Molta aigua... el terreny està xop, presagi de que patirem.

Criden als de la volta llarga, jo pensava que sortiríem tots junts. Comencen explicant que la sortida serà neutralitzada, que s'han d'obrir unes cadenes, que tal i pasqual... criden als de la volta curta... "po si", sortim tots junts. Veig a les noies que van venir a la Marxa per parelles de Llagostera i que vam coincidir quasi tot el recorregut amb mi. Penso que seran una bona referencia.

Donen la sortida... tothom surt "maricón" l'ultim... esperàvem una parada de reagrupament que no es produeix, i anem a ritme de "verano azul"... en MAD me pregunta si ja val el temps, i li comento que segurament si... l'estratègia: cada escu al seu ritme i a tope...

Vaig darrera de les noies i veig que puc apretar una mica, les avanço... anem pistejant... de cop, gir a la dreta i comença a picar cap amunt... comença una zona molt i molt trencacames, ara puja, ara baixa... a les fondalades hi ha molt de fang i costa anar per la traçada i al pujar es perd adherència, apart de quedar clavat al fang masegat del pas de la resta de corredors (anem dels últims)...

A l'ultima pujada, una de les noies m'avança just a l'entrada del primer corriol de baixada... de cop, peu a terre... no és molt complicat i segur que hagués baixat muntat, però no és plan de passar per on no hi ha espai físic...

Tornem al camí, i segueix pujant... passem pel primer avituallament i ningú para... començo a mirar el pulsòmetre i veig xifres que m'esgarrifen... 170's, 175's. Estic anant a tope, però me trobo be... perdo a la primera noia mentre atrapo a un noi del CC Farners amb problemes amb un xargai i amb un altre noi que ha parat per agafar una eina...

Seguim pujant, la sensació de la marxa és que només hem pujat... m'avança l'altra noia, entrem a un corriol i peu a terra... s'ha de dir que aquest tenia una mica més de complicació... una altre pujada i l'avanço a la meitat... un altre corriol... la veritat que els corriols no donaven cap descans i per baixar pulsacions s'havia d'anar amb el plat petit a les transicions entre pujada i baixada... de cop començo a afluixar... m'estic ratllant amb les pulsacions tant altes i m'estimo passar a fer la cursa en "modo relax"... estem al quilometre 10 i encara queda molt i molt... vull gaudir del meravellós paratge pel que anem... me passen el del CC Farners d'abans i el noi dels problemes amb les eines...

De cop me trobo sol al mig del bosc, suant com una font , però molt i molt content per la decisió que acabo de prendre... poder pels efectes de la relaxació trobo una cinta travessera... el camí va realment per la dreta, però jo només veig el que va per l'esquerra, i que a sobre fa baixada... me tiro cap a baix i no veig cintes. S'ha de dir que el circuit està molt i molt ben marcat. Hi ha poques trepitjades de roda i començo a sospitar... tiro de frens i reculo per veure si és que m'he equivocat... menys mal... trobo el corriol i segueixo la cursa... la veritat és que no se si és pel canvi de xip o que, però li trobo el gust a aquest corriol... molt macu, divertit i no molt tècnic... per "disfrutar"...

De cop sento una moto que s'acosta... començo a pensar que soc l'ultim i és la moto que tanca... un bon cop a la moral, però ja m'és igual... cada vegada la sento més aprop i començo a pensar que podria ser la moto que obra la cursa a peu... be corren... de cop la sento parar... això me dona un marge per recuperar una mica de temps, però el terreny no és favorable, quan no puja amb el terreny trencat, baixa per un corriol molt tècnic (be, per mi)... de cop me passa el motorista i me comenta que venen un parell o tres per darrera... triguen uns segons i aquí estan... el primer dels que venen correns me saluda com aquell que te trobes al parc passejant el gos, jo li torno, però la meva respiració és molt més accelerada i no deixa de sortir-me un bon dia una mica forçat... quines màquines penso... ara ja comença una nova complicació... conviure amb els que van a peu, ja que penso que tenen preferència... a les pujades m'he d'apartar i a les baixades... també!!!

Arribo al segon avituallament i decideixo parar... no ho tenia molt clar, però necesitava menjar alguna cosa... mig plàtan i un got de cola... mentres els que van corren agafaven el got, bevien un glop i ho tiraven quasi ple... a un de l'organització li ha sortit la vena Nuñez del Crakovia i quin fart de riure... quasi que me pixo a sobre...

Segueixo pujant... collons!!! M'avança un company de les classes d'spining... després l'avanço jo, pensant que tenia problemes... els mateixos que jo, que ja estava petat!!! Segueixo totalment decidit a gaudir de les magnifiques vistes que teníem, donada l'alçada a la que estem...

I per fi, comencem a baixar... primer una pista... he d'avançar a algun corredor... és l'únic moment que he tingut per descansar una mica de la tensió de la pujada o dels corriols... s'acaba de seguit i entrem en un corriol una mica tècnic on poso el peu a terre en un parell d'ocasions... el fang a les cales ha sigut un altre problema del dia, ja que en ocasions he hagut d'anar desenganxat, ja que no hi havia manera de "calar" el pedal...

S'acaba la baixada i comença una pujada de pedra que amb les forces que me quedaven no hi havia manera... me quedo sense "puch" i decideixo baixar de la bici i emular a un senyor que trobo passejant per la muntanya, això si, arrossegant la bici...

Be, ja comencem a baixar de nou... el terreny comença a canviar... aflora granit... la convinació humitat pedra i arrels és la mijor per fotres una nata... de cop una placa de granit molt gran i un noi de l'organització... me demana prudència i baixo de la bici... veig el pòrtic de l'arribada, és de color verd "fosforito", el desnivell és brutal i començo a pensar que aquest del CC Farners ens han fotut en un circuit de descens... però com es baixa fins allà... amb paracaigudes? Faig el que puc... més avait camino el que puc... m'avancen les dues primeres noies que van a peu... a tota llet, això si... i arribo al Parc... ja veig l'arribada... se m'enganxa una branca a la roda i paro per treure-la, i ja enfilo cap a meta...uf!!! Per fi!!!

Els meus companys estan esperant i patint ja que m'han tret molt de temps... un bon grapat de minuts els he perdut a les baixades, i un altre a les pujades... dijous me van treure un queixal del seny, porto tres o quatre dies menjant pures de verdures i coses toues, prenent antibiòtic, que te deixa una mica xafat... a més, l'operació bikini, vulguis o no també es nota... content, ja que he acabat sencer.

En Miki i en MAD han caigut sense conseqüències greus... jo he arribat sense caure... els riscos es noten als temps...

Botifarra, fruits secs, gominoles... uns mitjons per renovar el vestuari, que falta fa... un 10 per l'organització... be, millor un 9 pel tema de la sortida.

Classificacions
Fotos CC Farners