Bon any nou

  
Acabem l'any com ens agrada... pedalant.

Dimecres en Dani i en Pep vam anar a Argimón. Una ruta llarga, de més de 70 quilometres, però de bon fer, on m'adono que la bici és molt cruel, i si no la treballes dia, a dia, perds en poc temps el que costa molt i molt guanyar.

Divendres amb en Dani i  en Carles vam fer una sortida a mig dia. Una d'aquelles sortides llampec, que més que sortir a pedalar, sembla que sortim a competir... vam anar a ritme de cursa, fins que el pulsòmetre va avisar-me que estava anant a tope (literalment a tope) i vaig afluixar el ritme. Vam pujar al Rocatal, vam anar a Font Josepa i Romanyà, i vam baixar pel GR fins a Panedes a ritme FLOW.

I avui.... avui he enganyat als companys per anar a veure l'ultima sortida del sol al Puig d'Arques... hem sortit a les 5:30 en Dani, en Pep i jo del pavelló, i en Miki i en Xavi han sortit una mica abans per poder anar a un ritme més suau... al final s'han perdut (la nit els ha confós), i hem pujat tot junts...

Ha sigut molt dur... he pagat la sortida d'ahir, i he patit com mai... he hagut de posar el peu a terre en un parell de pujades, fer la pujada al Puig d'Arques per la pista, i posant el peu a terre en algun punt quasi plorant, però no podia fallar als meus companys i he arribat in extremis... 

Un cop a dalt, hem fet un mos, un brindis pel proper any, i veure l'espectacle brutal de la sortida de sol... una banda de núvols ha espatllat una mica l'espectacle però ha sigut brutal, i ha compensat les penúries a l'hora de pujar, i el fred que hem passat a dalt...

La tornada ha sigut dura, amb fred, mooolt fred... però amb la sensació dels deures fets!!!

La colla d'arreplegats, per no dir zumbats, preparant l'avituallament
Avituallament de luxe

Primeres ullades de sol!!!

La llum natural apaga l'artificial!!!
B O N   A N Y   N O U ! ! !




Gràcies companys per tant i tants quilometres sobre la bici. Gràcies a vosaltres per seguir-me. Gràcies Pep per les fotos i el vídeo.

Nova tecnologia en neumàtics


Una empresa catalana revolucionarà el mon dels neumàtics de les bicicletes amb un nou material. 

L'empresa especialista en nanotecnologia, ha presentat un nou neumàtic intel·ligent, que no punxa, no necessita aire, ja que el manté enganxat a la roda mitjançant una carcassa, que canvia de rigidesa en funció del pes del ciclista, les condicions de tracció, etc.

A més, el nou material varia el seu taquejat automàticament, en funció del terreny per on es circuli, proporcionant sempre, la màxima adherència i comoditat.

El principal problema fins ara, es el sistema de bateries del comandament, que és una petita pantalleta al estil mini-ipod que es col·loca a la tija, que no dura més de 2.000 km (vida útil del neumàtics).

El segon problema que encara no ha pogut resoldre, és que de moment, només es poden fabricar en color rosa.



Es preveu la seva comercialització per finals del 2.012.

Cordant-me les sabates

   
Amb això del runing, he estat informant-me una mica per tal de no patir lesions. Buscant, buscant, vaig trobar a la pàgina de New Balance una interface per trobar la millor llaçada al teu peu. Feu una ullada, clicant AQUÍ, i us sorprendrà les opcions que hi ha.


Nadal a tope

  
M'havia proposat descansar dels estudis dissabte, diumenge i dilluns... després ja li foterem canya.

Així que disposava de tres dies per fer el que m'agrada... dilluns el tenia compromès amb en Dani, ja que teniem previst fer la 32ena Cursa de Sant Esteve... fa un mes que correm, i seria la proba de foc per veure com anem millorant.

Quedaven dos dies, el 24 havia d'anar a sopar a casa del meu germà petit a Barcelona, i el 25 a casa dels meus pares a Llagostera, així que el meu cap comença a fer números... 100 quilometres, 4 hores...

Decideixo anar a Barcelona en bici, i tornar al dia següent, també en bici. Tenia dos opcions, anar per la costa (N-II), o per l'interior... opto per l'ultima opció. 

Encara embotit per les últimes celebracions a la feina començo a pedalar. Intento no forçar, tot i que el GPS, al anar amb el sensor de cadència i velocitat a la roda, comença a fer el boig... no me serveix de referència, ja que marca 15-16 km/h, quan realment  anava a uns 30 km/h... vaig fent, a ritme dièsel... de fet, tinc una teoria... si pogués anar a baixes pulsacions (120-130), me veig capaç de fer una bona quilometrada. 

Arribo a Barcelona, marcant 75 quilometres al GPS, quan portava 100... quina alegria, enfilar els carrers de Santa Coloma quan encara pensava que me quedava més d'una hora pedalant. El fred, i els núvols, apart dels semàfors (quin horror, com trenquen el ritme) han sigut la tònica del matí.

Diumenge 25, és un dia impressionant per anar en bici, però el menjar de la nit, sumat amb anar a dormir tard i a dormir, be, intentar-ho, en un llit desconegut, fan que quan soni el despertador decideixi abandonar els meus propòsits i agafar-me un dia de descans. Aprofitant que el meu germà també va a dinar a cals pares, el truco per que me faci de cotxe escombra.

Dilluns 26, Cursa de Sant Esteve. Molta il·lusió, ja que és la primera cursa atlètica en molts anys (primera en la meva segona vida). Molts coneguts, molta gent... més de 800 persones correns, caminant...

Ha sigut impressionant!!! Cada escu al seu ritme... en Dani amb el seu cunyat. Jo amb l'Albert, el meu germà, i l'Ignasi, un amic seu... He anat conservant, poder massa, però anava molt be. Al final 1hora 3 minuts... content, ja que el objectiu era acabar, però de en segur que podria haver baixat temps.

Ara de nou a estudiar, tot i que alguna escapadeta farem, no?

Moment de la sortida
En Dani al mogollon
L'Ignasi, l'Albert i jo fent els primers metres
Passant pel passeig
L'Ignasi al ben mig de la cursa
En Dani als 5 quilòmetres
L'Albert als 5 quilòmetres
Moment crític... paro i faig els 5, o segueixo... al final he seguit!!!

Bon Nadal


Poca activitat física últimament. Només se salven les nocturnes que darrerament estan sent una mica accidentades. Dimecres amb pèrdua d'eines, càmeres, claus (claus no), oli (eh!! us ho he posat fàcil).

Ah, per cert, corren ja he assolit el meu objectiu... he arribat als 10 quilometres!!!

Be, que com no hi ha molt per explicar, vaig directament al el que anava. Voldria desitjar-vos un molt Bon Nadal a tots, i que pedaleu molt per cremar els torrons que de ben segur menjareu.

Felicitació del meu germà Manel

IV Marxa per parelles de Llagostera


Avui no hi ha ni IBP's, ni quilometres, ni desnivells... avui la crònica l'heu fet vosaltres gaudint dels camins que hem preparat (amb molt esforç), gaudint del bon humor regnant, i fent més gran encara si cap, la Marxa per Parelles de Llagostera.

Aquest noi m'ha impressionat. Amb la seva curta edat, era al grup del mig, i ha pujat el desnivell tot sol com si res... ets el meu ídol!!!!

Desitjar una forta recuperació als accidentats, i agrair a tots, per la part que me toca, la vostra presència i fair play

Aquí teniu unes poques fotos que he pogut fer (fins que s'ha acabat la bateria).

Classificacions


Fins l'any que ve!!!!


Prospecció de la marxa per parelles

   
Aquesta setmana, tenia fets els deures i he pogut sortir en bici, després, que en un mes i mig, només havia fet 7 quilometres nocturns.

La primera sortida va ser dijous a la nit. Preveient trobar aigua a dojo, vam decidir fer una pujada ràpida fins al Rocatal. Vaig tenir unes excel·lents sensacions i vaig gaudir com un camell, tot i perdre'ns al principi i ficar-nos en un fangal.

Divendres vaig anar a córrer en solitari. Ho vaig passar molt malament. Havíem fet un dinar d'aquest de celebració a la feina i estava rebotit, però me vaig emperrar en sortir una estona esperonat per les sensacions que havia tingut el dia abans sobre la bici i va ser tot un desastre.

Dissabte, vaig tornar a sortir amb la btt amb en Dani i en Tià. Teníem poc temps i vam decidir fer una pujada llampec a Romanyà. Ja al final de l'ascensió notava aquella suor freda, que juntament amb una sensació impressionant de gana, era el presagi d'una "pàjara" històrica. Vaig tenir sort, vam canviar el recorregut, vaig menjar un parell de barretes i vaig arribar a casa, justet, però vaig arribar.

Dimarts nova sortida. En aquest cas, l'incombustible Dani i en Carles. No havia descansat gaire, però tenia ganes de sortir. En Dani havia preparat una ruta per la zona entre Calonge i Romanyà, on havíem de trobar tres fonts (crec). A partir de les 2 hores, el meu motoret va dir prou i la sensació de estar buit era palpable. De nou la suor freda, vaig acabar amb les existències de  barretes de tots els companys, i res. Al final vaig tirar sol cap a casa fet caldo i glaçat.

Avui teníem previst fer una sortida per revisar el recorregut del circuit de la Marxa per Parelles. Havíem quedat, en principi, en Dani, els Guinó, els Perez (ho sento molt nois) i possiblement en Carles. La previsió era fer una ruta ràpida per veure que tot està en condicions, i en cas contrari fer les actuacions que calguin durant aquests dies que queden.

Quan arribo al pavelló veig cares conegudes, cares que no tant... més de 20 persones érem al punt de sortida, però el que m'ha impactat que tots anàvem a fer el recorregut de la cursa.

Al principi ha sigut una mica caòtic. Uns per aquí, els altres per allà. Algun despistat a l'hora de marcar el circuit, algun que ha cridat a l'esquerra quan era per la dreta. Res, que en dos hores havíem fet els 5 primers quilometres del circuit. Be, alguns ja en portaven algun més...

Després ha estat tot més ordenat, amb els que coneixíem el camí marcant una mica el ritme, i gaudint del circuit, que per mi, és molt i molt macu. Tot i això, les parades, reagrupaments, etc, han sigut eternes, i per fer els 25 quilometres de la llarga hem estat quasi 4 hores.... unes 2 de pedal.

El grup reagrupat. (Foto d'en Aris, a partir d'ara Mimosin)
Les sensacions bones. He anat hidratant-me i alimentant-me amb isostar i la cosa ha anat molt be. De fet, ha sigut el millor dia de btt de fa molt temps. Molt divertit, amb l'Aris, la Muxi, i en Dani, com a principals animadors. 

Per cert, ha quedat un circuit collonut, tot i que hi ha una pujada impressionant, alguna baixada molt trencada per les pluges, i algun altre corriol també afectat pels aiguats. Gaudireu d'un dia molt bo de btt.

Records i enveja sana




Per cert. Per que mai graven imatges pujant, i només les posen baixant?

Flow

Nova botiga de bicis a Llagostera

  
Quan me vaig comprar la btt de roda 29ou vaig dubtar molt. Havia provat una i vaig quedar encantat, però patia per si era el que necessitava, pels recanvis, etc.
Vaig trucar a en Pere, que és un gran defensor de les rodes grosses,  per mirar de resoldre els meus dubtes, i després d'una llarga conversa en la que me va convèncer de les bondats de les 29ou, li vaig dir, totalment en broma, que muntes una botiga de bicis.

L'altre dia, mentre manteníem una reunió per tal d'organitzar la IV Marxa per Parelles ens comunica la noticia. "Aviat hi haurà una nova botiga de bicis a Llagostera". La pregunta va ser immediata, i la resposta la desitjada. "La obro jo". Evidentment, la seva decisió no te res a veure amb la nostra conversa, però de ben segur, que la idea ja li rondava pel cap.

Un nou repte es planteja el company Pere. En aquest cas no és esportiu, be, una mica si, no?

Així que a partir del proper 2 de desembre tindrem una nova botiga de bicis a Llagostera, portada per gent que estima la bici, i que pateix sobre la bici. Èxit segur!!!

Per cert, la inauguren el 2 de desembre a les 20:30.

No et desitjo bona sort, ja que ho faré divendres en persona!!!

Run


Poc temps lliure tinc ara, i la que ha sortit perdent ha sigut la bici. Alguna sortida llampec, amb la de carretera, traient la llengua amb l'Eduard F. i poca cosa més.

Per contra, la falta de temps m'ha portat ha provar sortir a córrer. El primer dia va ser 1 quilometre. El mal de cames me va durar una setmana. Poder feia 22 anys que no corria.



Poc a poc he anat incrementant el ritme i la distància, amb un objectiu clar. La idea és arribar als 10 quilometres i mirar de participar a la Cursa de Sant Esteve que es celebra al meu poble.

Com fa ja uns dies, avui tocava plegar tard, amb la qual cosa me perdia la nocturna en btt, per tant, avui tocava mirar d'asolir l'objectiu.

Una trucada per disculpar-me per no poder arribar a l'hora, i sorgeix un nou company d'aventures. El meu escuder amb la bici, es converteix en el meu escuder corrent. Quasi 6 quilometres s'ha fotut per començar. Demà no s'aguantarà del mal de cames però l'he vist molt be.

Cuidadín que amb aquest cau un Marató!!!


Marxa per parelles 2011 - El vídeo promocional

  
Entre el mal temps, i la feina que tinc, poca cosa es pot fer. 

Ja fa dies que la gent del Club BTT Llagostera esta treballant amb el recorregut de la IV Marxa per parelles.

Aquest any ha quedat un recorregut espectacular, que si el temps ho permet, gaudireu d'allò més.

Aquí teniu un vídeo amb cinc centims del recorregut... Flow!!!!

Stop and go


Aquest cap de setmana he començat un curs. Les classes són una marató que comença a Madrid els divendres a la tarda i acaben els diumenges al migdia.

Per sort, no són tots els caps de setmana, però si que, entre la carrega lectiva, i els esmentats maratons didàctics, crec que aquest bloc quedarà una mica abandonat.

Intentaré anar penjant alguna coseta, de tant en tant, per que no us oblideu de mi, però ara m'esperen uns mesos d'intens treball, i les "aficions" han de quedar en un segon terme.

Pedaleu a tope, i sobretot, sobretot, sobretot.... passeu-vos-ho be sobre la bici!!!!

Material imprescindible per sortir amb la BTT


Avui hem sortit a rodar una mica per tal de relaxar les cames després de la rostida de dimecres. Hem decidit anar a Girona i tornar pel carrilet.

A mig camí hem trobat un noi que ha punxat a les dues rodes. Només tenia una càmera i no portava pedaços.

Li hem hagut de fer d'assistència deixant-li un pedaç.

Després d'aquesta anècdota he pensat en fer aquesta entrada amb el material imprescindible per fer una sortida en BTT.


Per la bici
- Multieina amb tronchacadenas.
- Multieina per tallar, estirar, etc.
- Enganche ràpid per reparar la cadena (mireu que sigui de l'ample de la vostra cadena)
- Pastilles de fre. No seria la primera vegada que t'enganxa un ruixat i el fang se menja les pastilles en un pis pas
- Cunya per que no es tanquin els pistons de la pinça de fre. Mai saps si has de treure la roda, si l'has de ficar en un cotxe, etc
- Càmera. Portis el que portis, tubeless, càmera antipunxades, càmera convencional.
- Pedaços. No seria la primera vegada que es punxa més d'una vegada en una sortida i no fas prou amb la càmera. Reviseu periòdicament la pega, ja que se seca o es fa malbé.
- Desmuntables. Per treure la coberta.
- Bomba. S'haurà d'inflar la roda, no? També es pot portar bombones d'aire comprimit, sobretot recomanable si portes tubeless.
- Brides.
-  Ampolla petita d'oli . (Gràcies Xevi)

A nivell personal:
- Documentació personal (DNI, Carnet de federat).
- Diners.
- Telèfon.
- Paravents/impermeables.
- Barretes energètiques.

I per portar això el millor és una motxilla d'hidratació.

És important que la vegiga sigui de qualitat, que després agafen gusts rars, i fongs. 
Que no sigui, ni molt gran, ni molt petita. Ha de ser lleugera ja que és pes que portes a l'esquena.
Que deixi passar l'aire entre l'esquena i la part interior, ja que la transpiració és important.

Si creieu que m'he deixat alguna cosa, afegiu un comentari.

Repte 3 clàssiques - El track

  
Moltes han sigut les peticions per obtenir el track. Alguns fins hi tot ho volen fer al inrevés.

Be aquí està, sense el tall de carrilet fins a Santa Cristina per anar a fer el cafè.

Que ho gaudiu!!!!

Repte 3 clàssiques


Modalitat: BTT
Distància total: 83,44 km 
Desnivell de pujada acumulat: 1749 m
Índex IBP: 131

Quan començava a sortir amb el Club BTT Llagostera, hi havia 3 rutes clàssiques que es repetien al calendari, any rera any.

1. Pujar al Puig d'Arques
2. Pujar a Cadiretes
3. Pujar a Caulès

Els primer any jo no me vaig atrevir mai a fer-les. Eren molt i molt dures. Més endavant, ja me vaig atrevir a anar amb el Club, i les vaig repetir en vàries ocasions pel meu compte.

L'estiu passat, en MAD estava de vacances mentre jo treballava, i dia si, dia no es feia una clàssica. Mig en serio mig en broma, li vaig comentar que les faria totes juntes el cap de setmana, quan ell marxes de vacances. És va fotre a riure.

Aquest estiu, mentre en Dani i jo vam anar a Olot i tornar pel carril, vam comentar l'opció de fer-la. Vam decidir que quan tingués la bici nova ho intentaríem.

Cada cap de setmana, quan planificàvem les sortides dels dissabtes, en Dani sempre proposava fer-la. No teníem informació, no sabíem ni els quilometres que sortirien, ni el desnivell acumulat... l'anàvem posposant.

Vaig començar a treballar amb el track. Talla d'aquí, enganxa d'allà. Al final sortien uns 70 quilometres i prop de 2000 metres de desnivell acumulat. Amb tot això preveiem 7 hores de sortida. Fora de l'abast d'una sortida de dissabte.

Vam estar pensant, i al final vam decidir fer-la avui. Tot i ser la Festa del Bolet a Llagostera, si sortíem molt d'hora podríem arribar a l'hora de dinar. En cas contrari, l'hauríem de deixar per l'estiu que ve, i no volíem. Pel fet de ser la Festa del Bolet hi ha hagut gent que no ha pogut venir, i els hem trobat a faltar, però o era avui, o ja no era.

Sona el despertador a les 5. Quines hores d'aixecar-se!!! Dons si. L'objectiu és arribar abans de les 13, i per tant s'ha de sortir a les 6. El problema de sortir a aquestes hores, apart de que és negra nit, fa molt fred, mentre que amb aquesta tardor que estem tenint, a mig dia tenim temperatures bora els 30 graus. Després d'escollir l'equipació, preparar la bici, els avituallaments, etc. Sortim.

Primers quilometre


Inicialment, la idea és anar al Puig d'Arques, després a Cadiretes, i finalment a Caulès.

Primera "deshidratació" d'en Dani. Durant la ruta en fotrà unes quantes

Fins al Puig d'Arques ho fem a les fosques. Portem un ritme molt ràpid, i en 1 hora i quart estem a la bola.



El radar meteorològic roig ruent. El primer objectiu el tenim a l'abast.

Encara afogats per la pujada ens fem la foto al primer objectiu.


Aquí gaudim de l'espectacle de la sortida del sol. La imatge és impressionant, els primers rajos de sol reflectint-se al mar pla com una taula, descobrint cada poble, il·luminant els colors de la muntanya, els colors de la tardor... uf!!! No es pot descriure, però ha sigut una sensació impressionat veure sortir el sol allà dalt!!!

Els primers rajos de sol comencen a reflectir-se al mar

La lluna és fa el ronço i no es vol amagar

Un cop ha sortir el sol, podem prescindir del llum, i baixem cap a Romanyà a bon ritme, passem per Font Josepa, i baixem pel GR fins al carrilet. És l'ultima oportunitat de prendre alguna cosa, i ens acostem al bar que hi ha a la Font Picant. Encara està tancat, i anem a Santa Cristina. Ens costa trobar un bar obert a aquestes hores, però el trobem. Mengem una mica i cap a Ridaura. La intenció és pujar pel camí romàntic fins a la Trencada, i després cap al Puig de Cadiretes.

Trobem les cintes de la cursa de la Copa Gironina de diumenge que organitza en Medina. Coincidim, tot el recorregut amb el traçat del circuit. Arribem a la trencada i encara toca pujar fins a Can Cabanyes.

Primeres cintes de la Copa Gironina de diumenge que trobem. Després seguirem el circuit al inrevés

La calor comença a ser sufocant, i aprofitem per treure capes, bufs, maniguets... trobem a gent que està entrenant el circuit. Alguns coneguts!!!

Arribem a Cadiretes.

Segon objectiu. Cadiretes


Les vistes avui són impressionants. Podem apreciar  tots els pobles veïns, el Santuari dels Àngels, veiem el Puig d'Arques molt lluny!!!

Les vistes són impressionants

A la última carena hi ha el Puig d'Arqués. D'allà venim.

He vist cansat a en Dani, jo també ho estic, i li pregunto si vol seguir. La seva resposta és clara i concisa. Estem aquí per fer els tres.

Seguim, ja només queda un clàssic. Caulès. Baixarem fins a Font Bona, per anar al Coll de Mallorca, Terra Negra, la Casa de colònies Can Mundet i Caulès.

Pel camí trobem a més coneguts entrenant el circuit, en Morales, en Quim Esparraguera, En Quim Mallorquí, l'Arnau!!!

Baixem fins a Font Bona, amb una oloreta a freno rostit impressionant. Després de la baixada, i amb les cames fredes, les fortes pujades que venen és fan dures. Anem fent sense apretar les cames i tirant molt de cadència. La calor també fa la seva, i després de sortir de Font Bona, me n'adono que no tinc aigua.

Arribem al Coll de Mallorca, l'esforç ha sigut important sota el sol que ens està escalfant el cap, i enfilem la baixada fins a Terra Negra, on encara hem d'encarar la pujada fins a Puig Ventós. Tirem de cadència, i pim, pam, pim, pam!!! Ens plantem a Caulès!!!

Tercer i últim objectiu.

Hem assolit l'objectiu del dia. Tenia molt clar que ho faríem, però no amb tanta facilitat.

Estic preocupat ja que encara queden uns quilometres i fa una estona que no tinc aigua. Tinc la boca seca, i miro de que me donin aigua a la casa que hi ha al cantó de l'ermita. No contesta ningú i he de desistir. En Dani reparteix el culet que li queda, i enfilem cap a casa.

Ara, ja el recorregut, és quasi tot baixada, tot i que les poques pujades que trobem és fan dures. Santa Ceclina, pica les cames.

En Dani te l'horari d'hivern al GPS i pateix per que arriba tard. Agafem el camí més directe i en un pis pas, ens plantem a Llagostera. Al arribar se n'adona de l'error i flipa amb el temps que hem fet, tot i parar a gaudir de les vistes, a esmorzar... ens acomiadem i quedem per dissabte (si és que podem)

Arribo a casa, i el primer que faig és hidratar-me. Una birra amb gasosa de mig litro!!!! Quina set tenia!!! Després dutxa i estiraments... com m'ha costat estirar!!!

Després dinar, migdiada, pel·lícula, migdiada... uf  que dur és això de la bici!!!!


Bosc de canyes de Bambú, amb el Club

   
Quan vam fer la prospecció de la ruta al juliol, vam tenim molt clar tots, que s'havia de incloure dintre de les sortides del Club.

Avui ha tocat estrenar el calendari de sortides (pels grans) amb aquest recorregut. L'expectació era màxima, i 14 beteteros inicialment, i 16 finalment, hem estat rodant per la zona de Romanyà i Calonge, descobrint nous indrets.

Moment de la sortida. Feia fred

El recorregut ha sigut accidentat, dels que més recordo. Segur que molt te a veure la quantitat de gent que hi érem. 

A la primera baixada ràpida, noto una derrapada i veig alguna cosa que me vol avançar. Després un cloc metàl·lic. Me giro, i en Dani petit és a terra. Paro i miro d'ajudar-lo, però s'aixeca pel seu propi peu. No ha sigut res.

Ens fiquem per un corriol, on anem planejant, esquivant arbres... entretingut. Al final i al reagrupar-nos, fem la foto de grup. 

Foto de reagrupament a la sortida del corriol

Seguim per Ridaura, i pugem per una de les "infinites" pujades que hi ha del carril bici cap al Pla de Panedes. L'anomenem el Surolí pels arbres que hi ha al recorregut. Passem per la zona on vaig fer el "Superman" al ficar-se una branca entre la els raid i la forquilla. M'ho miro amb deteniment.
Les branques que te fan volar (o trencar el canvi)
Nou reagrupament i cap a Romanyà...

Tots a la sortida del Surolí
En Marc i en Fernando s'han afegit a la zona de Ridaura, i han seguit amb nosaltres fins a Romanyà
Enfilant cap a l'Aldrich
Quin grup. Feia patxoca.


Reagrupaments.
Corriols
Pujades

Pugem pel GR. fins a la Roca Grossa d'en Cases. Avui el dia era fantàstic, i permetia gaudir d'unes vistes magnífiques.

La roca grossa d'en Cases. Un bloc de granit que aflora al talús de la muntanya.

Ens fem una foto de grup, que no ha sortit, i enfilem cap a Font Josepa. Al passar per un corriol, patim dos punxades. En Pep que l'ha segellat amb el líquid, i en Jesús que ha hagut de posar càmera.


Reparant la punxada a Font Josepa
Les ferides d'en Dani

Un cop les punxades s'han reparat, enfilem cap a la Zona de Calonge per anar a busca l'objectiu del dia. El bosc de les canyes de bambú.

Els supervivents.

29ou Power

Un cop assolit l'objectiu tornem cap a Romanyà. El camí és dur. Trobem arbres entrebesats, zones complicades, on s'ha de tirar de força bruta... i el pitjor... els tronquets que no deixen pedalar amb ritme...


Pujada llarga, i amb la dificultat afegida dels tronquets. per sort, s'ha fet camí.



Un cop a Romanyà, de nou, reagrupament. Fem balanç, i en Josep ha caigut. Recontem i sembla que falta gent. En Pep, en Tià i en Jesús triguen. En Pep ha tingut problemes amb la punxada d'abans i ha hagut de desmuntar el seu sistema Tubeles casolà i li ha costat una mica... 


El grup es desfà i quedem 6 dels 16 inicials. Enfilem per un corriol molt trencat al principi, però divertidíssim al final. El corriol va a petar al carril bici, i donat l'hora que és, decidim enfilar-lo cap a casa per tal d'arribar a una hora "prudent"

Al final més de 40 quilometres i 1.100 metres de desnivell, amb 2 caigudes, 2 punxades (podríem dir 3) i molt bon rotllo i companyerisme. Això s'ha de repetir!!!


Si voleu veure més fotos, avui el reporter oficial ha sigut en Pere i ha fotut una molt bona feina. Gràcies noi!!!!