Sortida amb la mainada

No només de quilometres i milers de metres de desnivell positiu es viu...

Avui toca sortida amb la mainada de les que programa el Club BTT Llagostera, i avui en Marc, el meu nebot, s'estrenava.

A les 10h tots al pavelló...

En Marc concentrant-se

La colla apunt de sortir

L'Albert, en Marc, la Xènia i en Miquel

Bon ambient, ja que el dia prometia...

Vídeo que ha gravat el Manel amb la càmera al manillar... s'ha quedat sense bateria!!!

Sortim tots pel carrilet dirigits per en Vicenç, som una bona colla...

Al primer pont, es creuen un bttero i en Marc... en Marc pica de caps amb el manillar del bttero i és fa un trau al cap... per sort, en Pep porta el "botiquin" i el curem, després d'una bona estoneta de plors... li demanem si vol continuar, i diu que si...

Seguim tots junts...

Reagrupament

A les pujades se l'ha d'ajudar... passem per alguns corriols del Bosc de la Torre on torna a caure, però aquesta vegada sense conseqüències...


Al final arriba de nou al pavelló molt content...

Tot OK

Les ferides del guerrer

Seguint amb l'entrenament!!!

Asfalt, solet i donut de xocolata

Modalitat: Carretera
Distància total: 75 km
* No hi ha més dades ja que el GPS s'ha quedat sense bateria

En Miguel no pot sortir avui, així que la previsió era fer la "marmota" fins que me fessin mal els ossos d'estar a llit... però, no... el rellotge biològic sona a les 8h... tinc pixera... me desperto i com sempre miro per la finestra a veure com pinta el temps... promet!!!

Intento dormir una mica més, però és impossible... el meu cap està maquinant una sortida i aprofitar el dia solejat que farà... a les 8:30 m'aixeco... esmorzo una mica i me vesteixo per la feina... agafo la bici de carretera i me pregunto cap a on vaig...

En principi enfilo cap a Romanyà, la pujada a bon ritme, amb molta humitat al terra, però acostumant-me a la posició de la bici... quan arribo a Romanyà, enfilo cap a Santa Cristina, a la baixada penso que m'he creuat amb la simpàtica betetera dels corriols de Sant Feliu de dissabte passat... en saludem.... i ja per la carretera vella cap a Platja d'Aro... vaig a veure la botiga d'Esteve... per curiositat... hi ha poc ambient... encara no han ni obert les botigues... enfilo cap a S'Agaro on aprofito per gaudir d'uns segons de relax.... com m'agrada aquest lloc!!!

Al passeig marítim de S'Agaro

Ja per la carretera que voreja la costa cap a Sant Feliu... passo per la Corxera per veure si trobo al meu company de fatigues, però penso que me liaré i no acabaré la ruta que tinc pensada... reculo i cap a Tossa...

La carretera de Tossa a Sant Feliu, és una veritable trenca-cames, però les magnífiques vistes fan que t'oblidis del mal que fan, i de les paelles que portes sota el cul... renoi quins plats porta la GT!!!

Arribo a Tossa, pel camí m'he creuat amb un estranger amb una peazo de bici, que saludo i no me respon... de seguit recula i es pica amb mi... ha sigut com si un gegant volgués agafar un ratolí... m'ha tret les enganxines de la bici d'una manera, que feia temps que no ho feien... tot deprimit, decideixo parar a una cafeteria a l'entrada de Tossa i prendre un antidepressiu: un donut de xocolata i un cafè amb llet!!!

Antidepressiu!!!

Després cap a casa... el coll de Terra Negra se m'ha fet llarguet... i és que ja portava uns quants quilometres a les esquenes... per sort, el solet ha acompanyat, i la temperatura era molt agradable... de cop veig que en sentit contrari venen tres ciclistes totalment "acoplats" a una velocitat vertiginosa, són els del Lotto... ahir els vaig veure per la zona de Coll de Revell... jo totalment "atrancat" segueixo pujant el port... uns minuts més tard... la resta de l'equip... me saluden efusivament... i és que ja deuen veure el final de la seva etapa... ahir, per aquelles pujades les cares eren diferents!!!

La baixada a plat gros, a 60 km/h... de seguit estic a Llagostera... a l'entrada veig al meu germà... m'està buscant per deixar la bici a casa meu per tenir-la a punt per la sortida de demà amb els nens... m'acompanya fins a casa i xarrem una estona.... quedem a la nit per sopar!!!

Un bon tute!!!

No, no ha arribat l'amortidor...

Emprenyat, així estic... m'havia fet il·lusions de que gaudiria d'un cap de setmana retrobant-me amb la "meva" bici, però no, no ha arribat l'amortidor i tocarà seguir amb el "FERRO"...

Demà descans, ja que al Miquel l'han castigat per mal comportament. Encara que estic pensant en fer "alguna" segons com s'aixequi el dia...

Després de la terrible jornada de dimarts, on vaig estar supervisant unes feines en un túnel al Pol Nord (be... al Pol Nord no, però segur que allà feia més calor), no he pogut superar les conseqüències al meu organisme, i aquesta setmana la bici s'ha quedat penjada... ni el rodet he tingut ganes de posar en marxa...

Per cert, el meu germà Albert s'ha canviat els frens de disc, la qual cosa vol dir que he heretat uns magnífics Deore hidràulics que milloraran la frenada de la Hardrock... com sembla que lo de la Stumpjumper va per llarg, ara ja no tindré excusa per seguir a en Miquel a les baixades...

Dia collonut!!!

Avui és un dia d'aquells que les coses surten be...

A la feina, tot rodat, menys que ha plogut, però això implica que pujaran les temperatures, que ja us explicaré el dia de fred que vaig passar dimarts (el pitjor de la meva vida, que recordi...)

En quant a la Stumpjumper, avui he anat a fer-li una visita de cortesia a l'Oscar per si tenia alguna noticia, i ... possiblement l'amortidor arribi demà o dissabte... i si tot va be, la tindré per la sortida amb la mainada de diumenge, que serà l'estrena del meu nebot amb això del les sortides en grup...

Be pels senyors de Specialized!!!

A veure quan arribi la factura....

Per cert, aquí us deixo una foto de la meva propera bici...

Com veieu, segueixo fidel a la marca!!!

Als Metges amb el Club - La proba definitiva

Modalitat: Btt
Distància total: uns 30 km
* No hi ha més dades ja que no portava el GPS

Ahir, en Miquel, me comentava que no és podia quedar al esmorzar de l'ultima sortida del calendari d'hivern del Club BTT, donat que tenia obligacions familiars. Així que vam decidir pujar als Metges, o fins donés temps, amb els del Club, i després baixaríem junts per evitar que anés sol...

A les 7:30 sona el despertador... m'aixeco i obro la finestra... fa por!!! El cel està totalment encapotat amb uns núvols negres, poder fruit de la foscor, acollonant!!! Però com he quedat, i no plou, me mentalitzo i cap al Pavelló, que és el punt de reunió...

Coincidim en Pep i jo, els primers, puntuals a les 8:00h... sembla que no ve ningú més, i proposa fer un "Cop d'Estat": anar a esmorzar a Can Cassoles i deixar la bici per un altre dia. De cop veiem al Miquel, que ve... i uns segons més tard a l'Arnau... el "Cop d'Estat" es va esvaint... ja som més... arriba en Tià i en Josep... i el més endarrerit, en Víctor, que s'estrena en les sortides del Club... només havia vingut al MOBIAT.

En Pep, l'Arnau i en Miquel al moment de la sortida

El temps sembla que vol canviar, i de cop s'aixeca una tramuntana que fa que la sensació de fred s'accentui encara més...

Enfilem, tots dirigits per en Josep a bon ritme, cap a la Cabra Penjada... en Miquel i jo anem emparellats tot comentant la sensació que tenim a les cames, ja que ahir no va ser una estiradeta de cames, si no que va ser una ruta amb totes les de la llei, i avui es planteja una altre del mateix calibre... el vent ens fa pedalar fort fins sortir del Pla de Panedes on refugiats pel bosc baixa la seva intensitat.

En Josep desisteix del ritme que va marcant, i s'espera... la resta anem xerrant i pedalant a un ritme normal... les cames, be, encara que una mica buides...

Arribem al Rocatal, no sense haver tingut problemes amb el desviador davanter. Ja porto uns dies que no puc passar al plat petit, així que apuro al màxim amb el plat mitjà, i paro per posar la cadena al plat petit a ma... en tota aquesta operació els perdo, a més, la meva velocitat és veu disminuïda ja que he de fer tota la pujada amb plat petit per no canviar!!! Al final atrapo a en Tià i arribem junts al Rocatal.

Reagrupament al Rocatal

Un cop aquí discutim per on anar al Matxo Mort. Decidim anar per la zona dels tobogans, potser és la més dura i més llarga, però d'això és tracta... a la primera pujada patinada de roda, i peu a terra... merda!!! M'acompanyen l'Arnau i en Tià... la resta va pujant a bon ritme... jo amb el plat petit i en Tià pugem tranquil·lament... be tranquil·lament no... ens reagrupem abans dels tobogans, i comencem a pujar el primer.... baixem i amb la inèrcia pugem el segon sense donar pedals... baixem, i amb la inèrcia ens quedem a la meitat del tercer... costa molt enganxar la pedalada... i finalment baixem i ens quedem a la meitat de l'ultima pendent... la més dura... arribem al Matxo Mort, on fem un reagrupament curt... i ja cap a Can Sitges...

Aquí veiem que al Miquel se li acaba el temps, així que ens acomiadem, tot desitjant-los que les botifarres estiguin bonísimes i ens fem una foto tot admirant el paisatge, que donada la tramuntana que bufa, ha quedat clar. (Arnau, ja me la passaràs, la foto)

Baixem a tota llet... i en algun moment passo por, ja que intento seguir al Miquel, i la reacció dels frens no és l'esperada... de seguit arribem al Pla, on ens creuem amb l'Albert (Peixater) i els seus companys que saludem. Tot xerrant arribem a Llagostera... comentem, que tot i fer dos sortides de un nivell mig, dos dies seguits, hem aguantat be, encara que la sensació de cames buides era evident... bones sensacions, encara que hem de millorar de cara a sortides més llargues a la primavera.

La setmana que ve, segurament serà de descans!!!

Estirant les cames

Modalitat: Btt
Distància total: uns 40 km
Desnivell de pujada acumulat: uns 750 m

* No hi ha més dades ja que no portava el GPS

Ahir, parlant amb en Miquel, vam decidir fer una sortida prèvia a la de demà, que serà el plat gros de la setmana... la idea era anar a Sant Feliu per veure la seva filla a la Piscina, i tornar tranquil·lament xerrant pel carrilet... ell proposa anar a Romanyà pel Pla de Panedes com dissabte passat, i baixar pel carrilet.... jo vull mes txitxa i li proposo fer "La Trencada"... no ho he de dir dos vegades... s'anima.... quedem a les 8:30h

Avui la temperatura no és tant freda com dies enrere, però hi ha molta humitat i la sensació és que fa molt fred... abrigats a tope, i avui, totalment conjuntats de vermell i negre, enfilem cap a Ridaura... en Miquel baixa primer, jo amb el "Ferro" no el puc seguir, ja que en un parell d'ocasions he sortit escupit dels pedals de plataforma que porto en aquesta bici... a més, els frens mecànics que porto no són els Ultimate de la Stumpjumper....

Un cop a Can Nadal, comencem a pujar... han eixamplat el camí, i el que abans era una ruta tècnica i divertida, ara és sosa i avorrida... inclús la pujada impossible que hi ha un cop creuat el riu, ara és de plat mitjà i pujar tranquil·lament....

Comencen les rampes més fortes i el plat petit no entra... tiro de mitjà fins que no puc més (me posarè fort de collons amb aquesta bici)... paro i poso el molinet a ma.... començo a pujar, i de cop.... un soroll brutal ve per la dreta trencant les bardies... sento uns cops a terra, com un cavall... i surt, a pocs metres de mi, una mena de gos negre, molt gros... no!!! és un senglar... s'hi fot a tota velocitat novament al bosc un cop ha creuat el camí, i començo a respirar... quina acollonimenta!!!!

Quan arribo a dalt, en Miquel s'està treien roba, i li explico la batalleta... li hagués agradat veure'l... jo m'he acollonit!!!

Seguim, i de cop, en Miquel diu que ha punxat... parem i reparem la punxada... feia temps que no punxava el tiu!!!

Un cop reparada la punxada, comencem les tres pujades dures que queden... jo he de posar novament el molinet a ma... he de fer alguna cosa aquesta tarda!!! Arribem a La Trencada... i fem una paradeta de rigor per gaudir del paisatge, avui el mar esta super calmat i ens obsequia amb una imatge nova per nosaltres... només per això val la pena pujar fins aquí!!!

Enfilem ràpid cap a Sant Feliu per intentar recuperar el temps perdut a la reparació de la punxada, baixem per una pista ràpida i que ens porta fins a la Casa Nova, i ja per asfalt fins al nucli urbà... la baixada trepidant!!!

Arribem al poliesportiu i mentre saludem als coneguts fem un entrepà i un cafè amb llet... intentem engrescar a alguns dels pares per sortir un dia d'aquests, però volen preparar-se una mica... ni que fossim "professionals"!!!

Després d'una estona xerrant, retornem, no sense perdre'ns una passejada pel passeig marítim de Sant Feliu... baixem pels corriols i ens creuem amb una simpàtica i maca betetera que ens cedeix el pas... gràcies!!! Seguim pel golf i ja a Santa Cristina anem en busca del carrilet... tornem a bon ritme, inclús en Miquel en algun moment me demana baixar el ritme... arribem a Llagostera a bona hora i amb un dia magnific que ens ha acompanyat!!!

La incògnita és si demà aguantarem el ritme dels del Club a la pujada als Metges després de la sortida d'avui...

I per finalitzar, i amb el vostre permís, demanar als Srs de Specialized Espanya, que li fotin canya al meu amortidor... que necessito la meva Stumpjumper!!!!

Fred als peus, fred a les mans

""

Porto dos dies sortint amb el ferro i el "medio-huevo" a les nits... les temperatures entre 2 i 3º... tela!!!.

Ahir, vaig arribar amb els peus glaçats, ni després de la dutxa d'aigua calenta van escalfar-se.

Avui, per contra, he arribat amb els peus calentets com un torronet, tot i portar uns mitjos iguals... en canvi, les mans, que ahir les tenia calentes, avui totalment gelades i insensibles... els guants, els mateixos...

Per cert, estan arreglant el Carrilet!!!

Al Puig d'Arques amb els del Club.... be, amb l'Oscar!!!

Modalitat: Btt
Distància total: uns 40 km
* No hi ha més dades ja que no portava el GPS

Avui i després de barallar-me amb mi mateix mentre sonava el despertador, he decidit aixecar-me per sortir amb els del Club BTT i pujar al Puig d'Arques.

Ahir, mentre dormia, me va semblar que sonava el telèfon allà a les 3 del matí, però no li vaig donar importància, i avui, després de la pixadeta de torn baixo i reviso el mòbil... tinc un missatge, és en Pep que me diu que segurament no vindrà... possiblement me tocarà a mi fer de guia...

Me vesteixo per l'ocasió, un cafè, agafo la primera càmera que trobo, la manxa, i cap al Pabellò.... no hi ha ningú i és l'hora en punt... és estrany!!! Aquesta sortida és maca de veritat...

Després d'uns minuts esperant, i al veure que no ve ningú, s'hem planteja la disjuntiva... estic vestit, que faig? surto amb la btt? o torno a per la de carretera? el dia està molt tancat així que passo de la carretera i decideixo fer una mica de carrilet amb la Hardrock ("Ferro").

Enfilo cap a Girona i trobo a l'Oscar de Medina Llagostera que ve amb la furgo... me pregunta si vull sortir... no tinc res millor que fer i me ve de gust anar a patir amb el "ferro" una miqueta...

Aparca la furgo i no troba el casc, ni els guants, així que recula per anar a buscar-los a casa... ja tot a punt, enfilem pel pla de Panedes tot xerrant fins al Rocatal... els que no coneixeu a l'Oscar, només dir-vos que no calla ni sota l'aigua!!! Així que ja sabeu, quan dic xerrant dic parlant l'Oscar!!! je, je (és un bon noi)

El tiu esta molt il·lusionat ja que no ha pujat mai al Puig d'Arques, i mira que porta temps aquí... així que li comento el camí que farem: Cabra Penjada - Rocatal - Coll del Matxo Mort - Can Sitges- Puig d'Arques.

Arribem a la Cabra Penjada i seguim fins al Rocatal... jo vaig patint ja que ahir no anava be el desviador de davant, i amb les pendents que venen igual pateixo molt amb el plat mitjà... però penso... tinc aquí el mecànic!!!

L'Oscar al Rocatal

Enfilem cap al Coll del Matxo Mort, i ja no puc més amb el plat mitjà... me fan molt mal les cames i sembla que estic patint molt, així que decideixo fel el canvi manualment, paro la bici, i amb la ma poso la cadena al plat petit... no porto eines, ja que les tinc a la Stumpjumper, així que no puc fer res... continuo...

Arribem al Coll del Matxo Mort i l'Oscar m'està esperant.... reposem uns segons i cap a Can Sitges, on aprofito per menjar una barreta... ja queda poc, però per mi és el més dur...

Trobem a una colla de guaràs que comencen a cridar...

Els guaràs del Puig d'Arques

Seguim i ja enfilem les últimes pujades.... torno a tenir problemes amb el plat petit i el fico a ma!!! Arribem a dalt i hi ha uns nois de Palamós i xarrem una estona.... pugem al mirador i ens fem les típiques fotos de rigor!!!

L'Oscar sota la bola del radar


Els dos al mirador

Enfilem cap a baix, fa fred i tot suats millor no quedar-se gaire allà dalt.... la baixada és per una pista plena de pedres.... sempre que hem baixat per aquí, algú ha punxat i li comento a l'Oscar... baixem a ritme tranquil.... però de seguit s'encigala i el de sempre.... punxada... el que diuen els entesos: snake-bike... o com diem els de per aquí... "llantaso"...

Mira els seus recanvis i ha agafat una càmera de pitorro gros (je, je) així que li he de deixar la meva... però també te un "llantaso", així que toca reparar... inicialment pensàvem que era nomes un tall, però no... te 2.... una bona estona després, continuem baixant...

L'Oscar reparant els dos talls a la càmera

Seguim i congelats que estem, decidim tornar pel mateix camí, tot i que teníem previst anar cap a Romanya... baixada tot xerrant (je, je) i cap a casa.... avui si que he necessitat una dutxa d'aigua calenta d'aquelles de una bona estona....

Així que els que hem salvat la reputació del Club avui hem sigut l'Oscar i jo!!!

Bike&Breakfast.... i van 3 seguits!!!!

Modalitat: Btt
Distància total: 29,37 km
Desnivell de pujada acumulat: 723 m (Ha d'estar malament... portava el GPS a la butxaca)
Índex IBP: 44

Que us pensàveu, que per que tenia la bici amb l'amortidor trinxat, avui no sortiria.... res de res... durant la setmana he estat posant a punt la Hardrock... pedals de plataforma, rodes, etc... per tal de fer de comodí i sortir avui!!!

Ahir, fins l'ultim moment vaig estar negociant amb en Miquel per tal de endarrerir l'hora de sortida d'avui... fa fred i la setmana laboral ha sigut molt dura, així que quedem a les 9h per sortir. S'apuntarà l'Albert, el germà del Miquel...

A l'hora en punt arribo a casa d'en Miquel, i surt puntual com sempre... de cop veiem aparèixer a l'Arnau amb la seva flamant muntura.... ens diu que l'Albert ha tingut un petit imprevist i que s'endarrerirà uns minuts... arriba l'Albert i emprenem la marxa... la idea pujar a Romanyà i anar a Sant Feliu per esmorzar a la piscina i tornar...

Enfilem cap Els Escuts, i voregem la urbanització... a la baixada intento fer una foto a tots i me quedo l'ultim... quan els atrapo veig a l'Albert pels terres... que ha passat? li pregunto... ha tingut una d'aquelles caigudes en parat... li ha relliscat la roda de davant amb el terreny al sortejar una New Jersey de formigó que porta allí molt de temps... res greu, els demés quasi ni s'han enterat.... tranquil, que seguiré guardant el secret!!!

L'Albert moments abans de la caidita de Roma....

Seguim camí, a buscar el GR pel pla de Panedes... anem xerrant de que farem amb llicencia de la federació... hi ha tres opcions, master40, cicloturista, o la llicencia de la federació d'entitats excursionistes.... segurament farem la llicencia de cicloturista (per no dir globero, je, je)...

Passem per la Casa Nova d'en Llorenç, Can Codolar, i arribem a la carretera de Romanyà... fem un reagrupament i enfilem la carretera fins a Can Cateura, on agafem el GR, el seguim, i aquí ja comencen les pujades... tornem a creuar la carretera i coincidim amb un paio estil Briatore, amb una noia despampanant al cantó, conduint un super Ferrari... la carretera se li fa estreta ja que nosaltres estem al voral esperant per creuar, i ve un cotxe de cara... confós, es para per que passi el vehicle que ve de front i segueix... a nosaltres ens dona temps de veure perfectament la pinta dels dos... sobre tot de l'acompanyant, je, je!!

Foto: Batalletes BTT (Gràcies Arnau)

Seguim pujant, queden uns 700, 800 metres per arribar a Romanyà, però decidim investigar nous camins... ens endinsem a la urbanització Romanyà de la Selva, agafant el camí erroni sense sortida (ha sigut l'únic moment que he mirat el GPS!!!), reculem, i tornem a pujar... a l'Albert, que fa dies que no surt, li comencen a fer mal les cames, però aguanta com un campió fins arribar al trencant del Mirador de les Mirandes i Santa Cristina... decidim baixar cap al poble, tot passant per Bell-Lloc...

Baixant, el Miquel va primer a tota llet, jo el segueixo amb una mica de prudència ja que la Hardrock no frena com la Stumpjumper.... be, no frena directament.... l'Arnau em segueix i l'Albert tanca la filera.... de cop sento un soroll estrany... me giro i veig a l'Arnau estimbat contra el talús... crido al Miquel perseguint-lo una estona... reculo per assistir al accidentat, però l'Albert ja esta amb ell.. ha sigut escopit per les orelles de la bici, y ha rebut un bon cop al costat, i al cap (sort del casc)... després d'uns segons per recuperar-se s'incorpora i recollim el GPS i el comptaquilòmetres que li han saltat... tranquil nano que això te arreglo!!! segur!!!

Baixem fins a la Font Picant, on anem al restaurant per agafar na mica de forces i recuperar-nos de l'ensurt... l'Arnau esta molt capficat, i no hi ha manera d'animar-lo, però són coses que passen i que veient les conseqüències, que no ha passat res, millor no capficar-se i riures de la situació...

Esmorzem be, amb bona companyia, amb bona conversa, i amb bon menjar... després tornem pel carrilet, que esta en obres tot xerrant i planificant les properes sortides....

Oscar espavila que necessito la Stumpjumper, ja!!!

Altimetria

Parte mèdic II - En la UVI

Be, ara mateix surto de la botiga del Dr. Oscar i millor que no hagués anat!!!!

Sembla ser que els senyors d'Spezialized són els únics que poden tocar el meu amortidor, i per tant, s'ha de desmuntar, i portar-lis-hi, això si, a un mòdic preu.... segur!!!

A més no se quan trigaran!!! Esperem que poc.

De moment, tocarà treure a passejar a la Hardrock, i que entri una mica en contacte amb el fang que ens acompanya últimament!!! (Que deixi de ploure d'una punyetera vegada!!!!

Servirà per motivar al Miquel ja que el meu rendiment, evidentment, es veurà mermat donat l'increment de pes (de la bici) i la baixada de qualitat de la muntura, i per tant es pensarà que està millorant!!! je, je però no sap que amb aquestes sortides amb el "Ferro", que així anomeno carinyosament, el que millorarà soc jo!!!!