Afortunat

   
Considero que soc una de les persones més afortunades que existeix. 

Direu: Collons!!! Quina afirmació!!! 

Dons si. El fet d'aprendre cada dia una miqueta me fa sentir molt afortunat. 

Aprendre que grans amics es poden convertir en grans desconeguts d'un dia per l'altre, o que grans desconeguts es poden convertir en grans e inseparables amics d'avui per demà. 

Aprendre que els amors poden arribar per sorpresa o marxar en una nit. 

Aprendre que el mai més no existeix, i que el per sempre s'acaba. 

Aprendre que no es perd res per arriscar, i que si no t'arrisques no guanyes res. 

Aprendre que si vols veure a una persona, demà és massa tard. 

Aprendre a correr, o millor dit, a gaudir corrent per la muntanya... 

Aprendre a pedalar, o millor dit, a gaudir pedalant per la muntanya... arriscant, caient, aixecant, i tornant a arriscar. 

Aprendre a dosificar, a escoltar el cos, a treure el màxim rendiment. 

Aprendre dels nens, i de les seva sinceritat i voluntat. 

Aprendre a que si avui no pot ser, serà demà. 

Buf. Com he aprés aquesta setmana... 12 hores que han donat per molt. Per correr, per fer rodet, per rodar amb els amics pels "corriols asfaltats", per corriolejar amb els amics, per pedalar amb els nens... com he aprés!!! 






Finalment no he pogut posar-me el primer dorsal de l'any. Divendres van traurem l'ultim queixal del seny que me quedava, i no me vaig sentir amb ganes d'anar a l'Open de Quart (a més del malentès amb les incripcions)... però crec que ja he posat remei.