06-07-2009 - Camí de Santiago - Etapa 2 - Puente la Reina - Navarrete

Distància total: 91 km
Temps: 8h 32 min
Velocitat mitjana: 10,60 km/h

Desnivell de pujada acumula 1.450 m

Dormim a plaer, suposo pel cansament, però l'hora d'aixecar-nos s'avança... estem amb matalassos a terra, a la porta del lavabo, la qual cosa fa que a les 5 aproximadament comenci la processo de personal a preparar-se per començar a caminar. La nostra intenció era sortir més tard, però veient el panorama, en Manel i jo, decidim aixecar-nos i sortir.

Iniciem com cada matí la rutina de sempre, i fem un cafè amb una pasta al bar de l'alberg.

Emprenem camí cap a Mañeru, inicialment planejant, però de seguit comencem a pujar, arribant a Ciraqui, una bonica població, on a través dels baixos de la casa creuem el poble.


Accés als baixos. Veieu la fletxa


Les pujadetes al poble són de les de posar el peu a terra

Seguim pujant i passem per un tram de la calçada romana, i accedim a a una zona molt tècnica amb esglaons... una bona proba de bon matí.


Calçada romana

A partir d'aquí ja baixem cap a Lorca, no sense una petita pujada al arribar al poble. El camí va entre vinyes amb un terreny argilós i pedregós, que complica la existència, i fa que el meu dentista es posi content ja que els empastes perillen!!! A la pujada, peto, no se com, me quedo sense forces, així que decidim aturar-nos a un bar improvisat al garatge d'un "paisano" i després d'un bon entrepà i un bon cafè amb llet, sembla que la cosa canvia una mica... aprofitem per comprar unes barretes per si ens torna a passar en un altre tram.



Seguim pujant entre camps de cultiu, i tornem a baixar cap a Villatuerta, passem per sota la carretera per un pas inferior.

Passat Villatuerta, el camí es torna cap a munt de nou i pugem fins a uns dipòsits, tornem a baixar... avui la ruta és un trenca cames. Passem per la ermita de Sant Miguel.


Ermita de San Miguel

Seguim camí, i en un sua descens entre horts i camps entrem a Etella on aprofitem per comprar una mica de menjar. Hem decidit no dinar al restaurant i anar menjant durant el camí cada dos hores aproximadament. Comprem una amanida en llauna, unes sardines en llauna, una mica de pa, fruita i fruits secs.






Sortim de la població i comencem a pujar de nou... quin dia, i a sobre fluixet per la "pàjara" del principi...

Quasi a tocar d'Estella, trobem a Ayegui i Irache... on trobem la famosa font on surt vi... aprofitem per tastar-lo i fer les fotos de rigor.










Seguim camí, i trobem un senyor de la zona que ens ofereix consell... li acceptem i ens diu que de Sansol a Viana no anem pel camí, que està molt malament...

Després d'una bona estona pujant entre vinyes algunes de les rampes més dures del que portem de camí, arribem a Villamajor de Monjardín, on aprofitem per disfrutar una estona de les vistes meravelloses.













A partir d'aquí comencem a baixar per una pista amb molt bon estat, i en relativament poc temps ens plantem a Los Arcos, on a l'entrada del poble, trobem als companys de Sabadell fent un refresc... nosaltres fem el mateix i parem a menjar quatre fruits secs i un cola... ells marxen i nosaltres seguim reposant una mica. Aquí ja començo a tenir problemes amb els frens, i el que era una falta de potencia es va convertint amb tant puixa i baixa en una falta total de frenada.

Creuem el poble i passem per l'església que imagino dona nom al poble.


Església a Los Arcos

Seguim camí i arribem per un tram on el camí discorre per la carretera a Sansol, on decidim parar a descansar una mica i menjar alguna cosa més consistent... aprofitem per fer una mini-migdiada a l'ombra en un parc infantil.

Després de descansar una mica seguim camí... i recordem el consell del senyor a Irache... li fem cas i anem per la carretera, on combinem un petit port de muntanya amb una forta baixada...

Arribem a Viana i a la informació que tenim ens consta que hi ha un taller per a bicicletes... comencem a buscar-lo.... després de preguntar a un parell de persones de la zona, molt amables, ens indiquen on trobar-lo... no hi ha cap taller... un senyor ens demana que que busquem... li contestem que un taller de bicicletes i ens diu que truquem a la porta d'una casa... surt un amable senyor i m'arregla els frens... resulta que al ser els frens mecànics, un pastilla és fixe, i el que fa l'altre és acostar el disc a aquesta fixe... si el desgast és excessiu, la pastilla mòbil no arriba a la fixe i no frena... va ajustar-los i me va explicar com fer-ho, i no me va voler cobrar res...

Seguim camí cap a Logroño, per uns corriols entre pins... com no, amb puixes i baixes continus. Entrem a la zona metropolitana de Logroño per una pista de formigó vermell... trobem a la Felisa, que ofereix Figues, Aigua i Amor... ens segella la credencial i seguim... trobem als companys de Sabadell que han passat pel camí entre Sansol i Viana, i han quedat sense forces... però volen continuar fins a Navarrete.

Arribem a Logroño pel pont de pedra i trobem als companys de Granada, estan buscant alberg... com nosaltres... està tot ple al alberg municipal... seguim fins a l'alberg religiós, i només queden 4 places, així que deixem que es quedin els de Granada i seguim fins al proper poble... Navarrete a 12,8 km.


Pont de pedra d'accés a Logroño


Logroño

Sortim de Logroño pel parc de la Grajera, on coincidint amb el camí conviu una via verda molt transitada... passem pel pantà de la Grajera i aquí comencem l'ascens a l'alt del mateix nom, molt i molt dur, pel cansament acumulat...

Passem pel cantó de l'autovia i a la balla de tancament hi ha tot de creus que van penjant els peregrins... impressionant!!!


Creus a la balla de tancament

Arribem a Navarrete i trobem als companys de Sabadell que s'han perdut a Logroño, i comencem a buscar allotjament i tots els albergs estan complerts, així que busquem una pensió prou digne per dormir... el millor el sopar... "casero", "casero"...

Després cafè i tertúlia amb els companys de Sabadell.

Ruta de les ermites II

Distància total: 47,82 km (contant els erronis quasi 60 km)
Desnivell de pujada acumula 535 m

Índex IBP: 34

En Miguel me truca el divendres per veure que fem el cap de setmana. Jo li dic que dissabte no sortiré ja que tinc un sopar el divendres... me comenta que està prohibit accedir als massissos de les Gavarres i l'Ardenya, per les altes temperatures i el risc d'incendi. Planegem fer una sortida diumenge, així pot venir el meu germà Albert i entre tots busquem una ruta per on anar.

Dissabte tornem a parlar, i després de unes quantes alternatives, com el carrilet en qualsevol dels sentits, el carrilet sortint de Girona... decidim fer la Ruta de les Ermites. El track original són uns 43 quilometres, que al final s'han convertit en quasi 60...

Quedem com sempre a les 8:00 a casa del Miguel. Sortim en direcció Santa Seclina per la ruta de sempre... la primera pujadeta ja toca la moral de bon matí....

Aprop de Sant Maurici, trobem una cursa atlètica, encara que ens trobem amb la part final del "pelotón" i no es que donessin una imatge molt atlètica... però el que conta és fer una mica d'esport i divertir-se. El meu germà treu la seva vena reivindicativa i els hi fot una bronca als del avituallament, ja que hi ha corredors que han tirat les ampolles terra, tot i tenir uns contenidors molt macos pel recorregut.

Fem petar la xerrada una estona a les portes de l'ermita sobre el material necessari per una sortida de dos dies (en Miguel s'en va amb el seu nevot)




Seguim camí i passem pel llac de Sant Maurici, jo havia vingut moltes vegades de petit, sobre tot quan hi havia incendis i veia carregar aigua als bombers... la veritat, és que ara m'ha decepcionat, ja que el recordava més gran....

Seguim camí per dintre d'un bosc de pins molt ben plantats!!!



Aquí l'Albert agafa la primera posició i és possa a tirar... deu ser l'efecte dels gels aquests que és pren... comença a tirar i arribem a La Granota, a Vidreres... que cony fem... no has vist les senyals!!! Reculem un quilometre i mig i trobem les marques de nou!!!

Seguim camí, creuem les vies... i a l'alçada de Sant Sebastià, perdem les senyals.... preguntem a un bon home que estava passejant el gos i ens recomana seguir recte que anirem al trencant de la carretera de Caldes amb la NII.

Seguim les recomanacions del senyor i trobem la carretera i decidim seguir un camí que no sabem cap on va... miro el mapa del GPS i veig que anem be.... seguim cap a Can Solà Gros... jo recordo, quan la vaig fer, passar pel ben mig... seguim... i de cop veiem les marques de la ruta que estem seguint... anem en direcció contraria i no les havíem vist fa una estona... reculem i seguim la ruta, amb esperances de poder menjar alguna cosa a Franciac...

Arribem a l'ermita, i hi ha dos cases... no podem carregar piles, així que miro a la motxilla i hi ha 2 barretes, una per en Miguel, i una altre per mi... l'Albert porta aquestes coses estranyes que es menja!!!

Seguim camí cap a Sant Andreu, aquí la calor és sufocant i tots pensem en arribar per fotran's una dutxa freda!!!

A Sant Andreu un tall de carretera per tal d'empitjorar la sensació de calor... i ens endinsem en un bosc, que el Manel i jo anomenem "laberinto" ja que està ple de camins... i per cer, una mica d'ombra.

Arribem a la carretera de Caldes, i decidim donar un aire nou a la ruta anant a buscar el carrilet... tornem en direcció Cassà fins trobar el carril bici on ens trobem un ramat d'ovelles que quasi ens
esclafen



Arribem al carrilet i ja cap a casa, no sense veure una caravana de tractors de l'any de la pico que suposo venien de la Fira del Segar i Batre que hi ha avui a Llagostera... aprofitem per donar un volta a la fira, i tornar cap a casa per donar-nos un bany impressionant a la piscina inflable dels meus pares!!!




05-07-2009 - Camí de Santiago - Etapa 1 - Roncesvalles - Puente la Reina

Distància total: 73,83 km
Temps: 7h 08 min
Velocitat mitjana: 10,30 km/h

Desnivell de pujada acumula 1.143 m



Sense quasi dormir per l'aire fred que desprenia l'aparell de la calefacció (curiós), més el soroll, més els nervis... ens aixequem... són les 7 aproximadament.

Després, seguir el ritual que ens acompanyarà tots els dies, una mica d'higiene personal, recollir el sac de dormir, vaselina al cul, crema solar al cos, culote, mallot, recollir les coses, carregar les bicis... ens acomiadem dels companys de dormitori, i agafem camí ja que els bars a Roncesvalles estan tancats i no podem esmorzar...

El dia pinta grisot, encara que no plou. Primer de tot, fotos de rigor al inici del nostre camí... moltes il·lusions en aquestes fotos!!!


Roncesvalles al moment de la sortida


En Manel a Roncesvalles


Jo a Roncevalles

Comencem a rodar per un corriol ple de vegetació molt agradable de ciclar... de seguit comencem a trobar peregrins que s'han d'avançar cuidadosament... portava una campaneta per anar avisant-los... és una altre rutina que és repetirà tots els matins, ja que els peregrins d'a peu comencen a caminar a les 5 aproximadament i t'els vas trobant als primers quilometres del recorregut.



Seguim avançant per la vall de l'Arga i perdent altitud en una baixada suau. Comencem a trobar les cancel·les, que són unes portes que barren el pas als animals... les obrim i tanquem.


En Manel tancant una cancel·la


La vegetació és impressionant

De seguit trobem Burguete, i aquí ja comencen les primeres rampes.... no són molt importants, però al no estar molt acostumats al pes de les alforges, es fa dur... passem per la bonica localitat d'Espinal, i seguim camí cap a l'alt de Mezkiritz.

Al baixar, el primer poble que trobem és Viscarret, on aprofitem per esmorzar, ja que portem quasi dos hores de bici, i en dejú. Un bocata molt sec de pernil i una Cola... encara no coneixen el que és el pa amb tomàquet!! Quan estem acabant, trobem als companys de dormitori que volen fer el mateix, i els hi recomanem que no facin el bocata de pernil!!!

Seguim camí, i ara toca coronar l'Alto de Erro, amb rampes dures i amb moltes pedres soltes. Un cop amunt les vistes són magnífiques.


Vistes al Alto del Erro






En Manel arribant al Alto del Erro

Uns moments de relax després, iniciem un vertiginós descens per un corriol ple de pedres i xargais... en aquest moment trobes a faltar la Stumpjumper i no portar les alforges que estan a punt d'avançar-te a la propera frenada!!! Baixant sento que algún me demana pas!!! Un noi m'adelanta de manera espectacular.!!!

Un cop a baix, ja comencem a planejar, passant per Zubiri, on xarrem amb uns nois de Granada que estan esperant als comanys... van amb cotxe de recolçament i per tant sense càrrega. Entre ells cometen que la propera vegada han de fer el camí de manera "autèntica" amb càrrega i un d'ells me demana la bici per veure l'afecció del pes...

Passat Zubiri passem per una fàbrica de ciment... el punt més lleig amb diferència del camí... a sobre s'ha de fer un llarg descens per escales, havent-les de fer a peu. Pasem uns "caserios" amb una pinta impressionant, i arribem a la localitat de Larrasoaña.







Travessem Larrasoaña i ens endinsem en un bosc amb un camí paral·lel al riu... el riu Arga. Passem per Zuriain, Irotz, i Arre, on ja ens acostem a la zona metropolitana de Pamplona.




Pont mediaval a Arre

A Villaba perdem les fletxes, i després de donar una volta retrobem el camí, ja endisan-nos en un magnific parc que ens porta al Pont de la Magdalena que ens deixa a les muralles de Pamplona, i accedim al nucli urbà pel portal de Francia



Pont de la Magdalena


Muralles de Pamplona


Portal de Francia

Un cop a Pamplona trobem l'ambient festiu de Sant Fermín (7 de juliol), i aprofitem per donar una volt pels carrers on es fa l'"encierro".






L'Ajuntament, on es tira el chupinazo

Aprofitem per descansar una mica i prendre un petit bocata un refresc, ja que és l'hora de dinar.

Reprenem el camí passant pel Campus Universitari de Pamplona, on un vigilant ens segella la credencial. Seguim i ja sortim de Pamplona capa Zizur Menor, on ens espera la primera pujada forta de la tarda... comencem a pujar l'Alt del Perdón passant per la localitat de Zarriquiegui. L'ascens és durísim... més de 8 km amb molt de pes, molta calor... i poques ombres on descansar.

Al final coronem l'ascens no sense perdrens l'aigua fresca que surt d'una font uns 100 metres abans del punt més alt.







Aprofitem per relaxar-nos una estona i disfrutar del paissatge.



Comencem un descens vertiginos on començo a notar problemes amb els frens... han perdut la força que tenien.

Pasem per Uterga, on una màquina de refrescs ens deixa hipnotitzats i som incapaços de continuar sense pendre una cola..

Després d'una minuts de descans i una breu xerrada amb un visitants que pregunten d'on venim, quants quilometres fem... seguim camí passant per Muruzábal i Obanos fins a Puente la Reina, qiue era el final previst del nostre camí.

Aquí trobem als companys de barraca de Roncesvalles, i juntament amb ells iniciem la localització de l'alberg... trobem el públic i esta complert, i ens indiquen com anar a un privat, el Santiago Apostol, que està al final d'una forta pujada, per tal de rematar el dia. Aquí coincidim amb 4 nois de Granada i una parella que no recordo el seu origen... tots en bici; de cop 10 persones i tot ocupat... al final ens habiliten uns matalassos a terra a la zona de rentat de roba que està just davant dels lavabos...

Prenem una dutxa reconfortant i sopem el menú del Pelegrino, fent tertulia amb els companys de la barraca de Roncesvalles, i a dormir.

Al principi va costar molt donat que era una zona de pas per la gent que volia anar al labavo, però el cansanci fa que caiem d'inmediat.