Ruta de les ermites II

Distància total: 47,82 km (contant els erronis quasi 60 km)
Desnivell de pujada acumula 535 m

Índex IBP: 34

En Miguel me truca el divendres per veure que fem el cap de setmana. Jo li dic que dissabte no sortiré ja que tinc un sopar el divendres... me comenta que està prohibit accedir als massissos de les Gavarres i l'Ardenya, per les altes temperatures i el risc d'incendi. Planegem fer una sortida diumenge, així pot venir el meu germà Albert i entre tots busquem una ruta per on anar.

Dissabte tornem a parlar, i després de unes quantes alternatives, com el carrilet en qualsevol dels sentits, el carrilet sortint de Girona... decidim fer la Ruta de les Ermites. El track original són uns 43 quilometres, que al final s'han convertit en quasi 60...

Quedem com sempre a les 8:00 a casa del Miguel. Sortim en direcció Santa Seclina per la ruta de sempre... la primera pujadeta ja toca la moral de bon matí....

Aprop de Sant Maurici, trobem una cursa atlètica, encara que ens trobem amb la part final del "pelotón" i no es que donessin una imatge molt atlètica... però el que conta és fer una mica d'esport i divertir-se. El meu germà treu la seva vena reivindicativa i els hi fot una bronca als del avituallament, ja que hi ha corredors que han tirat les ampolles terra, tot i tenir uns contenidors molt macos pel recorregut.

Fem petar la xerrada una estona a les portes de l'ermita sobre el material necessari per una sortida de dos dies (en Miguel s'en va amb el seu nevot)




Seguim camí i passem pel llac de Sant Maurici, jo havia vingut moltes vegades de petit, sobre tot quan hi havia incendis i veia carregar aigua als bombers... la veritat, és que ara m'ha decepcionat, ja que el recordava més gran....

Seguim camí per dintre d'un bosc de pins molt ben plantats!!!



Aquí l'Albert agafa la primera posició i és possa a tirar... deu ser l'efecte dels gels aquests que és pren... comença a tirar i arribem a La Granota, a Vidreres... que cony fem... no has vist les senyals!!! Reculem un quilometre i mig i trobem les marques de nou!!!

Seguim camí, creuem les vies... i a l'alçada de Sant Sebastià, perdem les senyals.... preguntem a un bon home que estava passejant el gos i ens recomana seguir recte que anirem al trencant de la carretera de Caldes amb la NII.

Seguim les recomanacions del senyor i trobem la carretera i decidim seguir un camí que no sabem cap on va... miro el mapa del GPS i veig que anem be.... seguim cap a Can Solà Gros... jo recordo, quan la vaig fer, passar pel ben mig... seguim... i de cop veiem les marques de la ruta que estem seguint... anem en direcció contraria i no les havíem vist fa una estona... reculem i seguim la ruta, amb esperances de poder menjar alguna cosa a Franciac...

Arribem a l'ermita, i hi ha dos cases... no podem carregar piles, així que miro a la motxilla i hi ha 2 barretes, una per en Miguel, i una altre per mi... l'Albert porta aquestes coses estranyes que es menja!!!

Seguim camí cap a Sant Andreu, aquí la calor és sufocant i tots pensem en arribar per fotran's una dutxa freda!!!

A Sant Andreu un tall de carretera per tal d'empitjorar la sensació de calor... i ens endinsem en un bosc, que el Manel i jo anomenem "laberinto" ja que està ple de camins... i per cer, una mica d'ombra.

Arribem a la carretera de Caldes, i decidim donar un aire nou a la ruta anant a buscar el carrilet... tornem en direcció Cassà fins trobar el carril bici on ens trobem un ramat d'ovelles que quasi ens
esclafen



Arribem al carrilet i ja cap a casa, no sense veure una caravana de tractors de l'any de la pico que suposo venien de la Fira del Segar i Batre que hi ha avui a Llagostera... aprofitem per donar un volta a la fira, i tornar cap a casa per donar-nos un bany impressionant a la piscina inflable dels meus pares!!!