Temps: 8h 32 min
Velocitat mitjana: 10,60 km/h
Desnivell de pujada acumula 1.450 m
Dormim a plaer, suposo pel cansament, però l'hora d'aixecar-nos s'avança... estem amb matalassos a terra, a la porta del lavabo, la qual cosa fa que a les 5 aproximadament comenci la processo de personal a preparar-se per començar a caminar. La nostra intenció era sortir més tard, però veient el panorama, en Manel i jo, decidim aixecar-nos i sortir.
Iniciem com cada matí la rutina de sempre, i fem un cafè amb una pasta al bar de l'alberg.
Emprenem camí cap a Mañeru, inicialment planejant, però de seguit comencem a pujar, arribant a Ciraqui, una bonica població, on a través dels baixos de la casa creuem el poble.
Accés als baixos. Veieu la fletxa
Les pujadetes al poble són de les de posar el peu a terra
Seguim pujant i passem per un tram de la calçada romana, i accedim a a una zona molt tècnica amb esglaons... una bona proba de bon matí.
Calçada romana
Iniciem com cada matí la rutina de sempre, i fem un cafè amb una pasta al bar de l'alberg.
Emprenem camí cap a Mañeru, inicialment planejant, però de seguit comencem a pujar, arribant a Ciraqui, una bonica població, on a través dels baixos de la casa creuem el poble.
Accés als baixos. Veieu la fletxa
Les pujadetes al poble són de les de posar el peu a terra
Seguim pujant i passem per un tram de la calçada romana, i accedim a a una zona molt tècnica amb esglaons... una bona proba de bon matí.
Calçada romana
A partir d'aquí ja baixem cap a Lorca, no sense una petita pujada al arribar al poble. El camí va entre vinyes amb un terreny argilós i pedregós, que complica la existència, i fa que el meu dentista es posi content ja que els empastes perillen!!! A la pujada, peto, no se com, me quedo sense forces, així que decidim aturar-nos a un bar improvisat al garatge d'un "paisano" i després d'un bon entrepà i un bon cafè amb llet, sembla que la cosa canvia una mica... aprofitem per comprar unes barretes per si ens torna a passar en un altre tram.
Seguim pujant entre camps de cultiu, i tornem a baixar cap a Villatuerta, passem per sota la carretera per un pas inferior.
Passat Villatuerta, el camí es torna cap a munt de nou i pugem fins a uns dipòsits, tornem a baixar... avui la ruta és un trenca cames. Passem per la ermita de Sant Miguel.
Ermita de San Miguel
Seguim camí, i en un sua descens entre horts i camps entrem a Etella on aprofitem per comprar una mica de menjar. Hem decidit no dinar al restaurant i anar menjant durant el camí cada dos hores aproximadament. Comprem una amanida en llauna, unes sardines en llauna, una mica de pa, fruita i fruits secs.
Sortim de la població i comencem a pujar de nou... quin dia, i a sobre fluixet per la "pàjara" del principi...
Quasi a tocar d'Estella, trobem a Ayegui i Irache... on trobem la famosa font on surt vi... aprofitem per tastar-lo i fer les fotos de rigor.
Seguim camí, i trobem un senyor de la zona que ens ofereix consell... li acceptem i ens diu que de Sansol a Viana no anem pel camí, que està molt malament...
Després d'una bona estona pujant entre vinyes algunes de les rampes més dures del que portem de camí, arribem a Villamajor de Monjardín, on aprofitem per disfrutar una estona de les vistes meravelloses.
A partir d'aquí comencem a baixar per una pista amb molt bon estat, i en relativament poc temps ens plantem a Los Arcos, on a l'entrada del poble, trobem als companys de Sabadell fent un refresc... nosaltres fem el mateix i parem a menjar quatre fruits secs i un cola... ells marxen i nosaltres seguim reposant una mica. Aquí ja començo a tenir problemes amb els frens, i el que era una falta de potencia es va convertint amb tant puixa i baixa en una falta total de frenada.
Creuem el poble i passem per l'església que imagino dona nom al poble.
Església a Los Arcos
Seguim pujant entre camps de cultiu, i tornem a baixar cap a Villatuerta, passem per sota la carretera per un pas inferior.
Passat Villatuerta, el camí es torna cap a munt de nou i pugem fins a uns dipòsits, tornem a baixar... avui la ruta és un trenca cames. Passem per la ermita de Sant Miguel.
Ermita de San Miguel
Seguim camí, i en un sua descens entre horts i camps entrem a Etella on aprofitem per comprar una mica de menjar. Hem decidit no dinar al restaurant i anar menjant durant el camí cada dos hores aproximadament. Comprem una amanida en llauna, unes sardines en llauna, una mica de pa, fruita i fruits secs.
Sortim de la població i comencem a pujar de nou... quin dia, i a sobre fluixet per la "pàjara" del principi...
Quasi a tocar d'Estella, trobem a Ayegui i Irache... on trobem la famosa font on surt vi... aprofitem per tastar-lo i fer les fotos de rigor.
Seguim camí, i trobem un senyor de la zona que ens ofereix consell... li acceptem i ens diu que de Sansol a Viana no anem pel camí, que està molt malament...
Després d'una bona estona pujant entre vinyes algunes de les rampes més dures del que portem de camí, arribem a Villamajor de Monjardín, on aprofitem per disfrutar una estona de les vistes meravelloses.
A partir d'aquí comencem a baixar per una pista amb molt bon estat, i en relativament poc temps ens plantem a Los Arcos, on a l'entrada del poble, trobem als companys de Sabadell fent un refresc... nosaltres fem el mateix i parem a menjar quatre fruits secs i un cola... ells marxen i nosaltres seguim reposant una mica. Aquí ja començo a tenir problemes amb els frens, i el que era una falta de potencia es va convertint amb tant puixa i baixa en una falta total de frenada.
Creuem el poble i passem per l'església que imagino dona nom al poble.
Església a Los Arcos
Seguim camí i arribem per un tram on el camí discorre per la carretera a Sansol, on decidim parar a descansar una mica i menjar alguna cosa més consistent... aprofitem per fer una mini-migdiada a l'ombra en un parc infantil.
Després de descansar una mica seguim camí... i recordem el consell del senyor a Irache... li fem cas i anem per la carretera, on combinem un petit port de muntanya amb una forta baixada...
Arribem a Viana i a la informació que tenim ens consta que hi ha un taller per a bicicletes... comencem a buscar-lo.... després de preguntar a un parell de persones de la zona, molt amables, ens indiquen on trobar-lo... no hi ha cap taller... un senyor ens demana que que busquem... li contestem que un taller de bicicletes i ens diu que truquem a la porta d'una casa... surt un amable senyor i m'arregla els frens... resulta que al ser els frens mecànics, un pastilla és fixe, i el que fa l'altre és acostar el disc a aquesta fixe... si el desgast és excessiu, la pastilla mòbil no arriba a la fixe i no frena... va ajustar-los i me va explicar com fer-ho, i no me va voler cobrar res...
Després de descansar una mica seguim camí... i recordem el consell del senyor a Irache... li fem cas i anem per la carretera, on combinem un petit port de muntanya amb una forta baixada...
Arribem a Viana i a la informació que tenim ens consta que hi ha un taller per a bicicletes... comencem a buscar-lo.... després de preguntar a un parell de persones de la zona, molt amables, ens indiquen on trobar-lo... no hi ha cap taller... un senyor ens demana que que busquem... li contestem que un taller de bicicletes i ens diu que truquem a la porta d'una casa... surt un amable senyor i m'arregla els frens... resulta que al ser els frens mecànics, un pastilla és fixe, i el que fa l'altre és acostar el disc a aquesta fixe... si el desgast és excessiu, la pastilla mòbil no arriba a la fixe i no frena... va ajustar-los i me va explicar com fer-ho, i no me va voler cobrar res...
Seguim camí cap a Logroño, per uns corriols entre pins... com no, amb puixes i baixes continus. Entrem a la zona metropolitana de Logroño per una pista de formigó vermell... trobem a la Felisa, que ofereix Figues, Aigua i Amor... ens segella la credencial i seguim... trobem als companys de Sabadell que han passat pel camí entre Sansol i Viana, i han quedat sense forces... però volen continuar fins a Navarrete.
Arribem a Logroño pel pont de pedra i trobem als companys de Granada, estan buscant alberg... com nosaltres... està tot ple al alberg municipal... seguim fins a l'alberg religiós, i només queden 4 places, així que deixem que es quedin els de Granada i seguim fins al proper poble... Navarrete a 12,8 km.
Pont de pedra d'accés a Logroño
Logroño
Sortim de Logroño pel parc de la Grajera, on coincidint amb el camí conviu una via verda molt transitada... passem pel pantà de la Grajera i aquí comencem l'ascens a l'alt del mateix nom, molt i molt dur, pel cansament acumulat...
Passem pel cantó de l'autovia i a la balla de tancament hi ha tot de creus que van penjant els peregrins... impressionant!!!
Creus a la balla de tancament
Arribem a Navarrete i trobem als companys de Sabadell que s'han perdut a Logroño, i comencem a buscar allotjament i tots els albergs estan complerts, així que busquem una pensió prou digne per dormir... el millor el sopar... "casero", "casero"...
Després cafè i tertúlia amb els companys de Sabadell.
Arribem a Logroño pel pont de pedra i trobem als companys de Granada, estan buscant alberg... com nosaltres... està tot ple al alberg municipal... seguim fins a l'alberg religiós, i només queden 4 places, així que deixem que es quedin els de Granada i seguim fins al proper poble... Navarrete a 12,8 km.
Pont de pedra d'accés a Logroño
Logroño
Sortim de Logroño pel parc de la Grajera, on coincidint amb el camí conviu una via verda molt transitada... passem pel pantà de la Grajera i aquí comencem l'ascens a l'alt del mateix nom, molt i molt dur, pel cansament acumulat...
Passem pel cantó de l'autovia i a la balla de tancament hi ha tot de creus que van penjant els peregrins... impressionant!!!
Creus a la balla de tancament
Arribem a Navarrete i trobem als companys de Sabadell que s'han perdut a Logroño, i comencem a buscar allotjament i tots els albergs estan complerts, així que busquem una pensió prou digne per dormir... el millor el sopar... "casero", "casero"...
Després cafè i tertúlia amb els companys de Sabadell.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada