Hàmster

Carinyosament li diem hàmster, és un circuit a la bora de casa, te tres possibles variants...

1. Hàmster - 7,5 km
2. Hàmster "Extended version" - 8,5 km
3. Hàmster "Long version" - 11 km


Avui han tocat una volta al Long version i 2 al Extended version.... a la segona volta he demanat a en MAD i a l'Arnau que marxessin... no els podia seguir... quin mal de cames... no se que mengen aquests dos!!!

Quasi 30 km en 1h 30 min... FC Màx 170 i FC Mig 140... 1020 Kcal

Personalment, a mi no m'agrada, i he patit de valent.... al final m'han tret 10 minuts... he parat a muntar el llum i he anat respectant les normes de circulació...

Dijous, més!!!

Investigant nous territoris


Modalitat: BTT

Distància total: 36,25 km
Desnivell de pujada acumulat: 742 m
Index IBP: 54

Sobre les 9 tocades i amb una previsió de calor infernal, enfilem cap el pantà de Foix.

Primer de tot fem una paradeta a una cèntrica terraseta de Vilanova i la Geltru per fer un cafè i carregar energies, aprofitant per anar a la farmàcia per tal de poder prendre'm la pastilleta i després visita al Sr BP per tal de revisar les pressions dels pneumàtics.

Ja tot correcte iniciem camí. Anem per camins amples, paral·lels a la riera, pedres que sobresurten dificulten pedalar amb ritme... anem pujant suaument... les primeres gotes de suor comencen a caure...

Deixem la part que puja suaument i comença la pujada de veritat... per evitar l'erosió quan la pendent puja molt, els camins estan pavimentats, cosa que ajuda a poder mantenir un ritme constant... alguns punts de descans, i trobem la rampa del dia... és llarga, i d'un percentatge brutal... l'Alex va per davant... va amb avantatge, es coneix el terreny... jo darrera ja poso el plat petit... i pendent de les pulsacions... en Pakmann darrera...

Intento no perdre de vista a l'Alex... va uns metres per davant... de cop la sensació d'anar passat de pulsacions fa que miri el pulsòmetre.... 188!!! bufff!!! peu a terre!!! uns segons per recuperar i segueixo pedalant!!! Trobo a l'Alex a dalt gaudint del paisatge... en Pakmann arriba uns segons més tard....

Després del reagrupament seguim camí... les baixades, si no estan pavimentades estan plenes de pedres com ganivets, amenaçadores.... baixem amb prudència, però és inevitable deixar-se anar....

Tornem a pujar de nou... quina calor... arribem al punt més alt de la ruta... reagrupament i cap a baix...

La baixada és dura, de la que no te pots despistar ni un segon... tot ple de pedres que sobresurten... has d'anar buscant la traçada "neta"... els braços i les cames han d'anar esmorteint el pes del cos per descarregar al màxim els neumatics... al final fan mal!!!

Arribem a una carretera que seguim fins a la resclosa del pantà de Foix... on descansem una estona...

A partir d'aquí comença la zona més maca del camí... un corriol que voreja el pantà... el corriol és estret, amb molta vegetació, que encara el fa més estret... mils de pedres que dificulten l'avanç i el tallat al marge dret... divertit...

Al final del corriol fem un nou reagrupament, i trobem una altre pujada que, en les condicions que estem ens deixa tocats... pugem!!!

Un cop a dalt, el terreny canvia... passem de un material calcari ple de pedra, a un material argilós... les pedres han desaparegut, i la baixada que tenim davant es converteix en un camí ample i llis!!! A gaudir!!!

Quan arribem a baix trobem una zona habitada... un bar!!! Parem i comencem a beure i beure... estem molt a gust!!! No vull seguir, fa molta calor!!!

Rebem diferents trucades dels companys que ens estan esperant a la platja... hem de seguir!!! Enfilem per un corriol fins aprop de la platja, i ja vorejant la costa fins a Vilanova de nou...

Bona ruta!!!


Inici de la ruta


En Pakmann arribant a un punt alt... ha patit!!!


L'Alex gaudint de les vistes




En Packman i l'Alex a la resclosa del pantà


La resclosa del pantà de Foix


El pantà


La Fauna autòctona




El descans dels guerres








Els Àngels express


Modalitat: BTT

Distància total: 60,94 km
Desnivell de pujada acumulat: 1331 m
Index IBP: 91

Després de la revetlla de Sant Joan, qui agafa la bici?

Hem dormit poc, però quedem els 3 que anirem a fer una ruta pel Montseny de 3 dies... així que s'ha de començar a preparar la cosa... votacions...

- Opció 1: Els Àngels íntegrament per muntanya, res de carrilet.
- Opció 2: Puig d'Arques
- Opció 3: (La d'en MAD, que li fan mal les cames) alguna cosa per aquí... tipo hamster?

L'Arnau estarrufa el nas, jo he omplert el Camelbak fins al tope... proposem anar als Àngels i segons l'hora tornar per on sigui... som 2 contra 1...

Enfilem tot xerrant de diferents temes... la revetlla, el casal d'estiu (enrecordat please), les notes de l'Arnau, be.. una mica de tot...

En MAD sempre uns metres per darrera... cada vegada millora la seva estratègia de fer-nos creure que va malament...

Arribem a Can Bota i ara ja toca deixar de xerrar i pedalar fort... a en MAD ja se li ha passat el mal de cames... ja no ens creiem aquesta estratègia... el terreny està sec, i segueixo patinant... no tinc confiança i vaig cagat (be, puntualitzo... vaig amb por!!!).

Tot seguint el track arribem a la zona propera a Santa Pellaia, on han estat estassant els marges dels camins i hi ha zones on no hi ha camí... està ple de trossos de tronquet, que reboten i sempre va a parar a la meva dolorida cama... o al canvi...

Ara ja toca anar per una serie de pistes amples, on les pendents no són molt grans, tot i que algun "repechon" si fot pel mig... anem fent, i de cop sento un cotxe... aviso als companys... i sento una cosa que me toca la cama, la de la ferida... deixo anar el peu de la cala i mi surt una patada espontània... és un gos que me borda... be.. el del cotxe era el seu amo que el porta a passejar... i el gos corrent i ensumant tot el que troba per davant... tela marinera...

Arribem a San Mateu de Montnegre i ara a els Àngels per una pista d'uns 6 quilometres d'anar fent... arribem a la carretera i proposo anar per un camí paral·lel a aquesta... en MAD vol esmorzar i s'ha d'anar ràpid...

Sota l'ombra d'un til·ler devorem unes magnifiques barretes energètiques:



Quina mandra tornar a arrancar... queden uns 30 i pico quilometres i la calor comença a ser forta....



Al final ens aixequem, omplen bidons, moment vistes, i cap a baix!!!



He dit cap a baix? Decidim tornar per la ruta 3 dels centre BTT de Quart... l'enllacem de nou a Sant Mateu de Montnegre... tot pujada, i crec que les mes dures del dia... l'Arnau que pensava que tot era baixada queda cardat!!!

Anem parant a les ombres per "repostar"... fa molta calor i el sol crema!!!

Al final connectem amb el camí per on em vingut... sembla que serà molt llarg i decidim anar a buscar la pista que puja de Cassà als Metges i tornar a tota hòstia pel carril... veient el track potser ha sigut la decisió equivocada... molt sol, i molt rodar!!!

Arriba el pla i és on estic més còmode... començo a tirar... però no me segueixen... així que afluixo el ritme i m'atrapa en MAD... l'Arnau va uns metres més enrere... fa tres setmanes que no agafa la bici i aquest tute el pagarà car, així que decideixo esperar-lo... atrapem a en MAD que ha baixat el ritme, i tots junts fem els últims quilometres...

Quines pallisses!!! Ruta molt bona de cara a les sortides llargues que ens esperen... molt de rodar, amb pujades d'anar fent... VOLUM!!!




Tornen les altimetries

Queda pendent baixar del Àngels a Cruïlles i pujar pel Puig d'Arques... simulacre d'etapa reina!!!

Grata sorpresa!!!


Tota la setmana que en MAD m'està trucant per sortir... de tots es sabut que si no te companyia no es motiva...

Jo, que no se dir que no, li he hagut de dir unes quantes vegades, aquesta setmana, però és que les ferides van lentes... i encara fan mal...

Me preocupen tres punts:

1. L'espatlla: Tot i que a primera vista no va rebre, les principals molèsties les tinc aquí... coses com obrir o tancar la porta del cotxe són una tortura.

2. El colze: La veritat és que va millorant dia a dia... tot i que encara la ferida està tendra... no tinc dolor al articular-lo.

3. Geneoll-Cama: La ferida va molt lenta... suposo que al estar tapada pel pantaló costa més curar-se... l'articulació no la he posat a prova desde la caiguda...

Avui ha sigut un diumenge atípic per mi, sense bici, sense visita a la família, o sigui, que he tingut temps per mi.

Pel matí esmorzar/diari a un cèntric bar del poble, al migdia carreres de motos... que divertides són les GP2 aquestes... i a la tarda després de dinar: i si agafo la bici per veure que tal???
Així que me vesteixo, reviso una mica la bici per si hi ha alguna conseqüència no detectada diumenge... agafo la motxilla encara amb els rastres de la caiguda (necessita passar per la rentadora) i començo a rodar amb un ritme tranquil pel carrilet...

Al principi tinc la sensació de que m'estan depilant amb cera la cama... les ferides es van amotllant al moviment, després la sensació de picor... i posteriorment nomes molèsties... així que empés pel fort vent, he arribat fins a Llambilles, on m'he autoconvençut per donar la volta ja que estava molt animat... els batxes són l'únic problema a hores d'ara...



La tornada ha sigut una mica més dura... amb el fort vent de cara, on el genoll ha patit una mica... suposo que la inflamació encara està latent... tot això i sense apretar gaire, m'ha sortit un bon ritme ... 31 km i 1h30min...

Dimarts mirarem de tornar a la normalitat amb una nocturna amb en MAD... que se de bona tinta que encara que sol... ha sortit!!!!

Tot el que has de saber sobre les RAMPES


La manca d'alguns nutrients com el calci, sodi o potassi i algunes vitamines, ocasionen rampes en músculs que són forçats a treballar dur
.

Font: esmas.com


Les rampes a més de produir-se per falta d'oxigen en algun múscul que és forçat a treballar durament, també poden presentar-se en esportistes que estan ben entrenats i preparats i en persones que no treballen fins a l'esgotament.

Quan això succeeix, les rampes es deuen a un desequilibri de sals minerals, que poden ser per excés o per deficiència i les principals són el calci, el sodi o el potassi.

Quan es contrau un múscul, descàrrega potassi en els teixits que l'envolten dilatant les artèries properes a ells. Quan falta potassi, les artèries no poden dur a les cèl·lules l'oxigen suficient. A més el potassi, juntament amb altres minerals, influeix en la capacitat de resistència muscular a l'esforç físic i es considera fonamental perquè els músculs assimilin els sucres, que constitueixen el seu major font d'energia. La seva falta per tant, ocasiona la contracció sobtada dels músculs i per això mateix les rampes.

El calci i el magnesi realitzen tasques complementàries per al bon estat dels músculs i l'esquelet. La deficiència en el calci debilita i aprima la massa òssia, i fa que les persones que tenen mancances d'aquest mineral, tendeixin a patir rampes freqüents, dolors i a fractures òssies.

Cal tenir en compte que els nivells normals d'aquests minerals en ocasions es veuen afectats per les variacions hormonals i en determinades etapes de la vida, com són l'adolescència on el creixement és molt ràpid o en la vellesa. Durant els embarassos, per exemple, hi ha tendència a les rampes precisament per falta de calci i magnesi.

Tot i això, la dieta moderna és tan rica en aquest mineral que no solen originar mancances tan grans que ocasionin rampes. De tota manera cal tenir en compte, sobretot si s'està sota tractament d'hipertensió o es fa molt exercici en èpoques de calor, el que produeix excés de sudoració.

Una adequada i equilibrada alimentació és la millor manera d'evitar les mancances nutricionals. El potassi es troba en quantitat suficient en verdures i fruites fresques. El calci, en la llet, truita i productes lactis, els fruits secs, les pastanagues, espinacs, cebes i patates. El magnesi, que afavoreix més l'equilibri de calci i és fonamental en la contracció normal dels músculs, es troba també en la llet i els seus derivats, en els fruits secs, bledes, enciams, espinacs, cereals integrals i algunes fruites com els plàtans o els gerds.

En casos de fatiga muscular, que les rampes es presenten amb freqüència, una dieta rica en vitamines i minerals, ajuden a prevenir-los. Entre les vitamines que enforteixen i mantenen sans els músculs, estan:

* Vitamina B12, que es troba en les carns i suplements vitamínics.
* Vitamina C: es troba en tots els cítrics com la taronja i la llimona, a més en el julivert, pebrots, bròquil, créixens i el kiwi entre moltes fruites i llegums.

* Vitamina D: S'adquireix principalment de la llet i formatges grassos, l'oli de fetge de bacallà i els peixos.
* Vitamina B3 o PP: que contenen les carxofes, espinacs, el fetge de vedella i els concentrats de carn.

IMPORTANT: El contingut d'aquesta nota és informatiu i no supleix el diagnòstic mèdic, de manera que no ens fem responsables sobre el seu ús.

La nova equipació

Ja fa dies us vaig presentar la nova equipació del Club BTT Llagostera... ara toca presentar-vos als components del Club....


No són tots els que són, però si tots els que estan...

La foto es va fer coincidint amb el 2on Road Book infantil que organitza el Club... cliqueu a la següent foto i veureu totes les que es van fer.


El 3er punt de control reben instruccions del presi

Paron


Quina hòstia me vaig fotre ahir... he estat rumiant molt i encara no se que va passar... increïble com es pot sortir volant en un camí quasi pla, ample, i sense cap dificultat tècnica... m'ha recordat una mica la hòstia que es va fotre l'Arnau ara fa uns mesos a Romanyà... inexplicable.

Les ferides, van... els cops, inflat-se!!!


Colze o cul?



Al final haurem de fer uns dies de bondat... me fa mal tot!!!!

La bici... manillar tord, maneta de fre de davant amb un lloc no molt agradable i latiguillo pelat... haurà de passar pel quiròfan, també!!! je, je

Gràcies a tots els que us heu interessat pel meu estat... tant als que ho heu fet pel blog, com pel telèfon o sms!!!

Aterratge forçós


Pi, pi, pi, pi, pi.... que cony és això???

És el despertador... ahir el vaig posar a les 7:30 per arribar a temps a la sortida del Club... en aquesta ocasió tocava l'Ardenya... La Trencada, Caputxins, Mare de Deu de Gràcia...

Apago el despertador i me faig el ronxo una estona... estic molt cansat... no puc... penso en quedar-me dormint... al final m'aixeco... me vesteixo ràpidament, cafè i torrades i cap al "punt de trobada"

Puntuals com sempre en Josep i en Dani... de seguit arriba en Pep, en MAD, la Xènia, en Víctor, en Fernando, en Marc, el cosí del Fernando (en Pedro), i en Tià. 11 BTeTeros apunt de patir.

En MAD me crida... la Xènia ha desmuntat la roda del darrera per portar la bici al maleter del cotxe i no pot muntar-la... porta un eix passant i va diferent... a rosca... estudiem la situació i eix muntat.

Enfilem pel pla de Sant Llorenç.... uy!!! que malament ho passaré avui... les cames no responen... s'han quedat al llit!!!

Baixem fins al Ridaura i comencem a creuar-lo en les diferents ocasions que toca... és un fet excepcional donat que en aquesta època de l'any és molt estrany que baixi aigua. Tot i això, els camins estan molt secs... De cop, començo a pedalar, i a patinar... no puc, me vaig quedant parat, no avanço.... me desenganxo dels pedals in extremis i peu a terra... uf!!!. quina merda de rodes porto, tot i que el meu mecànic de confiança me les va recomanar per situacions com aquestes... la veritat penso que les patinades eren al l'ordre del dia.

Comencem a pujar... en Pep i la Xènia primers tot xerrant... jo darrera esbufegant, però vull agafar un marge d'avantatge per fer quatre fotos...





Tornem a baixar ja ni intentem veure si el nostre corriol preferit està net... és perdrà!!!




Els fotògrafs (en Josep i en Tià)

Tornen les pujades, i ara les fotudes, les de fort desnivell... jo vaig dels últims ja que he estat esperant a en Josep i en Tià... trobo al Fernando que va al seu ritme, en Dani que cau a la pujada... en Pep que espera a la resta.... me vaig trobant més be, imagino la suada acompanya...

Tots estan esperant a la Trencada, a l'ombra... en Fernando es retira i amb ell el Marc i el Pedro.

Seguim i enfilem cap el corriol dels Caputxins... en Pep avisa que és molt estret i que es vagi amb prudència amb les banyes.... les del manillar, malpensats!!!!!


Els Caputxins... de nit i amb una copa de més poder si!!!

Vaig l'ultim, de cotxe escombra... en un punt on sembla que les motos han fresat el camí... me patinen la roda de davant i salvo la situació in extremis... el precipici cap avall és considerable i la pujada d'adrenalina també!!! Uns segons per baixar pulsacions i segueixo... atrapo a en Dani que va darrera... final del corriol.... divertit!!!

Ara toca una "pujadeta" fins a Sant Grau... renoi... pugem com podem... de seguit perdem la referència dels primers, no se que menja aquesta gent!!! A Sant Grau reagrupament... i avituallament...

Agafem un camí que ens portarà fins al Bike-Park de Sant Grau... una colla de boixos del descens s'han fet un circuit que és veu que és molt guapo....


Rampa del Bike-Park

Seguim, baixant... el camí ara s'obra i ens ofereix unes vistes magnífiques a la vall...




Reagrupament... tots buscant l'ombra

Arribem a la Font del Xifrè... on aprofitem per omplir bidons...


La Xènia agafant aigua.


En Pep a la font

Un cop refrescats, seguim fins a Mare de Deu de Gràcia... on enllaçarem amb el GR i pujarem fins a Cadiretes... és una pujada dura... són uns 500 metres de desnivell en 6 quilometres. Nosaltres només farem els últims 4.


Mare de Deu de Gràcia

Aquí ja (alguns) fiquem el molinet i "na fent"... en Tià te alguns problemes amb el canvi però aguanta com un "jabato" fins dalt... en Dani i jo anem intercanviant posicions... aprop tenim a en MAD, la meva referència, i els intocables per allà dalt!!!

Trobem molts beteteros que baixen... i algun 4x4 que ens fa parar per que passi...

Reagrupament al punt més alt i cap a Can Cabanyes!!! Ara ja el que toca és baixada i de les guapes... tot l'esforç queda recompensat!!!

De cop, anant per una pista, la meva roda del darrera s'aixeca del terre i me vol avançar... començo a tenir el cap per davant del manillar i veig que la sortida d'orelles serà imminent... tot ha sigut un moment, però ha sigut etern.... miro de veure com puc caure fent-me el menys mal possible, i crec que el millor es de costat... vaig ràpid i les pedres que hi ha al terre me faran molta "pupa"... aterratge forçós!!! La roda de darrera a final m'ha avançat i és clava el manillar a terra... la reducció de velocitat és molt forta, i el quadre segueix cap endavant... m'ha enganxat la cama i me l'està retorçant... sento a en Víctor, que anava davant meu, que demana ajuda!!! en Tià venia per darrera... que vingui ja per treure'm la bici de sobre... me fa molt mal la cama... no ve ningú i com puc me la trec de sobre.... quin mal!!!! Arriba tothom... m'agafen la bici, i miro si tinc algun os trencat... rascades i prou.... sembla... amb aigua netegem les ferides... en Josep me diu que baixa amb mi per la carretera.... li dic que no... que vull acabar la ruta...

Enfilem uns metres per la carretera fins el desviament de Can Cabanyes, i me comencen a fer molt mal les ferides... el cop a la cama també. Així que m'estimo més baixar per la carretera... en Dani que ha caigut dos vagades s'apunta, en MAD i en Josep venen també per no deixar-nos sols... gràcies nois.

La baixada molt ràpida... poder massa... a casa, dutxa i pràctiques d'infermeria... no paren de supurar les ferides... i el pitjor... el cop a la cama fa molt mal, i apareixen altres cops que no he notat en calent...

Ruta accidentada, però molt divertida!!!

+ Volum


Sortida il·legal.

47 quilometres de carril, 2hores i 6 minuts amb un fort vent de cara i afilant els dents del plat gros!!!




Pulsacions màximes: 163 (87%)
Pulsacions mitjanes: 130 (69%)
Kcal consumides: 1246

Després diuen que no som bon nois!!!

Diumenge de relax


Matí - Control RoadBook infantil


Avui s'ha celebrat el 2on Road Book infantil organitzat pel Club BTT Llagostera... i com no, jo al 3er control!!! Amb l'Albert i l'Arnau!!!

Un èxit de participants, amb amb 13 equips i 48 inscrits.

Sembla que al principi hi ha hagut un petit embolic amb el recorregut, però res que no es pugui resoldre amb el somriure dels nens!!!

Sorprenent l'equip guanyador que ha fet el recorregut en 54 minuts!!!

Per cert, alguns pares haurien de controlar les seves ansies competitives... això està pensat pels nens, i no pel lluïment dels pares... alguns, una mica més i me treuen el llibret de les mans per guanyar un segons!!!

S'ha aprofitat i s'ha fet la foto oficial amb la nova equipació, que quasi tothom lluïa!!! Brutal.

Després hem fet un cafè, on l'Arnau hens ha ensenyat la "reparació" que li van fer al genoll la setmana passada!!!

Tarda - Caminada

Després de dinar, i veient que no feien res per la tele interessant, he agafat les bambes i he començat a caminar pel carril... 1h d'anar i una altre de tornar... fins els camps que van servir de pistes d'aterratge a la Guerra Civil (km 24)...

Per cert, m'he creuat amb una noia que ha estat ajudant a el bar aquest matí al RoadBook... he coincidit alguna sortida amb ella i no se com se diu... ningú entrena. je, je

Dimarts o dijous.... sortida Hamster!!! je, je

Volum


El nostre "personal training" hens ha recomanat augmentar volum, i deixar-nos de metres de desnivell i pallisses d'aquestes...

Com bon nois que som, li hem fet cas:


Dimecres - Nocturna

Quedem en MAD i jo per fer una nocturna... me proposa fer una cosa nova... res de carril, ni rutes circulars... s'inventa un circuit aprop de casa d'uns 7 quilometres i comencem a donar voltes...

Al principi no li trobo la gràcia, ja que és anar pels camins que coneixem molt be, però de seguit, comença el pique, anar el més ràpid possible pels camins de nit és torna divertit... primera volta...

Li comento afegir un tram mes, quedant el circuit en 8 quilometres... el nou tram és una mica més tècnic, branques pels costats, pas per una riera sobre un palè... segona volta...

Quan enfilem la tercera volta, a la pujada més forta que hi ha me deixa un tram... jo no puc anar tanta estona a tope... m'espera i comencem a baixar... de cop... trobem a una persona fora del camí totalment a les fosques... a en MAD li surt un "HOLA!!!", amb un to de "m'he cagat als pantalons" i a mi un "Ey!!" que m'acaba de sortir el cor per la boca... quin ensurt, mare meva...
tornem a pujar i ja enfilem la part final del circuit per una baixada una mica tècnica... el fet de anar passant pel mateix cantó cada vegada fa que intentis millorar la traçada.... en MAD la canvia i jo mi fico en un xaragall al intentar seguir-lo i a punt estic de sortir per les orelles de la bici... anem xiulant per tal d'avisar al individu que hem vist pel camí.... el trobem ja aprop del poble... va amb un nen... renoi!!!

Finalitzem la sortida "Hàmster" (de bon rotllo) tornant a la calma, a la terraseta del Casino fent un cafè...

Dissabte - Els Àngels

Fa dies que havíem planejat aquesta sortida... tinc el track, uns 70 quilometres i mil i pico metres de desnivell... el problema era el GPS... vaig caure a sobre durant la Cabrerès.... segueix funcionant, però tant el suport, com la carcassa, com el sistema de comunicacions no van... total, inservible... no se li pot ficar cap track ni descarregar-los...

Així que quedem a intentar fer la ruta aprofitant el GPS per orientar-nos. La nit abans intento memoritzar el llocs per on va el track per tal de poder realitzar un recorregut digne... però estem fora de la nostra "jurisdicció" i no conec el recorregut... crec que s'ha de desistir i començo a investigar... hi ha una ruta marcada als Centres BTT que passa per Sant Mateu de Montnegre i seguit-la podem arribar a els Àngels... el problema és que surt de Quart... haurem d'enllaçar pel Carrilet fins a Quart...

De bon matí me presento a casa d'en MAD... li comento els plans i de seguida accepta... avisem de l'hora prevista d'arribada i cap el carril... anem a molt bon ritme, i els 20 quilometres els fem en una mica menys d'una hora... comencem a buscar la ruta i desistim... anem fins al Centre BTT i aquí ja està senyalitzada.... la seguim...

Al principi és molt divertit veure com en MAD se salta totes les senyals... però insisteix en anar davant... comencem a pujar... renoi... són pujades suaus, però que van desgastant... anem per camins amples... d'anar pedalant...

Arribem a una carretera i seguim la ruta... de cop veiem un cartell que ens indica Els Àngels... l'agafem desviant-nos de la ruta... als pocs metres veiem un cartell que indica de nou el Santuari... és una pista, be, més aviat una autopista de terres... en 5 quilometres de suau pujada estarem al nostre objectiu... de cop arribem a una carretera... uns pocs metres més i ja hi som... de cop sento algú que me saluda... és un carretero que no ha fet gens de soroll.. quin ensurt... m'avança però no vull segui-lo... no cal desgastar-se gaire, encara queda molt recorregut...

Arribem a dalt i les vistes són impressionants... molts beteteros... molts carreteros... hi ha una terraseta i aprofitem per esmorzar... Només hens ha faltat el puro... bocata, cola i tallat!!!!


Santuari dels Àngels


Trobem als típics beteteros tecnològics que se saben la llista dels pesos dels components de cada bici, al típic megacrack que és puja les escales amb la bici... un bon espectacle!!!


Les vistes... impressionants!!!

Quina mandra tornar a agafar la bici... fa molta calor!!!

En MAD diu que tot és baixada fins a casa... ja, ja... fins hi tot la que abans ha sigut pujada, ara torna a ser pujada!!!

Anem malament!!! Refem els nostres passos fins trobar de nou la ruta marcada... arribem al Santuari de Montnegre... quins records... fa un any vam venir i com vam acabar!!!


Santuari de Montnegre

Seguim la ruta, i no para de pujar!!! Anem fent... pim, pam... pim, pam, toma lacasitos!!!

Arribem a un desviament on a en MAD li sembla que un camí és, "la baixada perfecta"... una d'aquelles que no acaba mai... la va fer l'altre dia amb en Morales.... ens endinsem en el camí... i no recorda la fisonomia del camí... reculem i seguim buscant les marques de la ruta...

Veiem uns cartells de Cassà de la Selva... decidim deixar la ruta que ens tornaria cap a Quart i anem seguit aquests camins fins al poble veí... preguntem a una persona que trobem i ens indica... de seguit estem a Cassà... anem en busca del carril i cap a casa... objectiu, arribar a la una... fico el plat gros i en contra del vent vaig el més ràpid possible... en MAD es despenja... renoi... aquesta si que no me la crec... ha tingut problemes amb el seient que se li baixa... tiru una estona més a veure si m'enllaça... no ve... afluixo i m'enllaça... torno a tirar, però ja va fluixet, així que me poso a rodar al seu ritme...

Arribem a Llagostera i hens criden... és en Manel, el meu germà petit... està amb la Univega que vam reparar gràcies a les indicacions d'en NAVA... parem una estona, i és que s'està tant be a la gespa sota l'ombra d'un arbre!!!

M'acompanya fins a casa per ajustar la pressió de l'amortidor... demà vol sortir fins a Romanyà... a veure si se posa en forma i surt amb nosaltres!!!

Bona ruta... rodadora, amb desnivell però de plat mitjà (be, en un parell d'ocasions hem hagut de tirar de molinet)...

65 quilometres... fent volum!!!