Grata sorpresa!!!

Tota la setmana que en MAD m'està trucant per sortir... de tots es sabut que si no te companyia no es motiva...

Jo, que no se dir que no, li he hagut de dir unes quantes vegades, aquesta setmana, però és que les ferides van lentes... i encara fan mal...

Me preocupen tres punts:

1. L'espatlla: Tot i que a primera vista no va rebre, les principals molèsties les tinc aquí... coses com obrir o tancar la porta del cotxe són una tortura.

2. El colze: La veritat és que va millorant dia a dia... tot i que encara la ferida està tendra... no tinc dolor al articular-lo.

3. Geneoll-Cama: La ferida va molt lenta... suposo que al estar tapada pel pantaló costa més curar-se... l'articulació no la he posat a prova desde la caiguda...

Avui ha sigut un diumenge atípic per mi, sense bici, sense visita a la família, o sigui, que he tingut temps per mi.

Pel matí esmorzar/diari a un cèntric bar del poble, al migdia carreres de motos... que divertides són les GP2 aquestes... i a la tarda després de dinar: i si agafo la bici per veure que tal???
Així que me vesteixo, reviso una mica la bici per si hi ha alguna conseqüència no detectada diumenge... agafo la motxilla encara amb els rastres de la caiguda (necessita passar per la rentadora) i començo a rodar amb un ritme tranquil pel carrilet...

Al principi tinc la sensació de que m'estan depilant amb cera la cama... les ferides es van amotllant al moviment, després la sensació de picor... i posteriorment nomes molèsties... així que empés pel fort vent, he arribat fins a Llambilles, on m'he autoconvençut per donar la volta ja que estava molt animat... els batxes són l'únic problema a hores d'ara...



La tornada ha sigut una mica més dura... amb el fort vent de cara, on el genoll ha patit una mica... suposo que la inflamació encara està latent... tot això i sense apretar gaire, m'ha sortit un bon ritme ... 31 km i 1h30min...

Dimarts mirarem de tornar a la normalitat amb una nocturna amb en MAD... que se de bona tinta que encara que sol... ha sortit!!!!