Volum


El nostre "personal training" hens ha recomanat augmentar volum, i deixar-nos de metres de desnivell i pallisses d'aquestes...

Com bon nois que som, li hem fet cas:


Dimecres - Nocturna

Quedem en MAD i jo per fer una nocturna... me proposa fer una cosa nova... res de carril, ni rutes circulars... s'inventa un circuit aprop de casa d'uns 7 quilometres i comencem a donar voltes...

Al principi no li trobo la gràcia, ja que és anar pels camins que coneixem molt be, però de seguit, comença el pique, anar el més ràpid possible pels camins de nit és torna divertit... primera volta...

Li comento afegir un tram mes, quedant el circuit en 8 quilometres... el nou tram és una mica més tècnic, branques pels costats, pas per una riera sobre un palè... segona volta...

Quan enfilem la tercera volta, a la pujada més forta que hi ha me deixa un tram... jo no puc anar tanta estona a tope... m'espera i comencem a baixar... de cop... trobem a una persona fora del camí totalment a les fosques... a en MAD li surt un "HOLA!!!", amb un to de "m'he cagat als pantalons" i a mi un "Ey!!" que m'acaba de sortir el cor per la boca... quin ensurt, mare meva...
tornem a pujar i ja enfilem la part final del circuit per una baixada una mica tècnica... el fet de anar passant pel mateix cantó cada vegada fa que intentis millorar la traçada.... en MAD la canvia i jo mi fico en un xaragall al intentar seguir-lo i a punt estic de sortir per les orelles de la bici... anem xiulant per tal d'avisar al individu que hem vist pel camí.... el trobem ja aprop del poble... va amb un nen... renoi!!!

Finalitzem la sortida "Hàmster" (de bon rotllo) tornant a la calma, a la terraseta del Casino fent un cafè...

Dissabte - Els Àngels

Fa dies que havíem planejat aquesta sortida... tinc el track, uns 70 quilometres i mil i pico metres de desnivell... el problema era el GPS... vaig caure a sobre durant la Cabrerès.... segueix funcionant, però tant el suport, com la carcassa, com el sistema de comunicacions no van... total, inservible... no se li pot ficar cap track ni descarregar-los...

Així que quedem a intentar fer la ruta aprofitant el GPS per orientar-nos. La nit abans intento memoritzar el llocs per on va el track per tal de poder realitzar un recorregut digne... però estem fora de la nostra "jurisdicció" i no conec el recorregut... crec que s'ha de desistir i començo a investigar... hi ha una ruta marcada als Centres BTT que passa per Sant Mateu de Montnegre i seguit-la podem arribar a els Àngels... el problema és que surt de Quart... haurem d'enllaçar pel Carrilet fins a Quart...

De bon matí me presento a casa d'en MAD... li comento els plans i de seguida accepta... avisem de l'hora prevista d'arribada i cap el carril... anem a molt bon ritme, i els 20 quilometres els fem en una mica menys d'una hora... comencem a buscar la ruta i desistim... anem fins al Centre BTT i aquí ja està senyalitzada.... la seguim...

Al principi és molt divertit veure com en MAD se salta totes les senyals... però insisteix en anar davant... comencem a pujar... renoi... són pujades suaus, però que van desgastant... anem per camins amples... d'anar pedalant...

Arribem a una carretera i seguim la ruta... de cop veiem un cartell que ens indica Els Àngels... l'agafem desviant-nos de la ruta... als pocs metres veiem un cartell que indica de nou el Santuari... és una pista, be, més aviat una autopista de terres... en 5 quilometres de suau pujada estarem al nostre objectiu... de cop arribem a una carretera... uns pocs metres més i ja hi som... de cop sento algú que me saluda... és un carretero que no ha fet gens de soroll.. quin ensurt... m'avança però no vull segui-lo... no cal desgastar-se gaire, encara queda molt recorregut...

Arribem a dalt i les vistes són impressionants... molts beteteros... molts carreteros... hi ha una terraseta i aprofitem per esmorzar... Només hens ha faltat el puro... bocata, cola i tallat!!!!


Santuari dels Àngels


Trobem als típics beteteros tecnològics que se saben la llista dels pesos dels components de cada bici, al típic megacrack que és puja les escales amb la bici... un bon espectacle!!!


Les vistes... impressionants!!!

Quina mandra tornar a agafar la bici... fa molta calor!!!

En MAD diu que tot és baixada fins a casa... ja, ja... fins hi tot la que abans ha sigut pujada, ara torna a ser pujada!!!

Anem malament!!! Refem els nostres passos fins trobar de nou la ruta marcada... arribem al Santuari de Montnegre... quins records... fa un any vam venir i com vam acabar!!!


Santuari de Montnegre

Seguim la ruta, i no para de pujar!!! Anem fent... pim, pam... pim, pam, toma lacasitos!!!

Arribem a un desviament on a en MAD li sembla que un camí és, "la baixada perfecta"... una d'aquelles que no acaba mai... la va fer l'altre dia amb en Morales.... ens endinsem en el camí... i no recorda la fisonomia del camí... reculem i seguim buscant les marques de la ruta...

Veiem uns cartells de Cassà de la Selva... decidim deixar la ruta que ens tornaria cap a Quart i anem seguit aquests camins fins al poble veí... preguntem a una persona que trobem i ens indica... de seguit estem a Cassà... anem en busca del carril i cap a casa... objectiu, arribar a la una... fico el plat gros i en contra del vent vaig el més ràpid possible... en MAD es despenja... renoi... aquesta si que no me la crec... ha tingut problemes amb el seient que se li baixa... tiru una estona més a veure si m'enllaça... no ve... afluixo i m'enllaça... torno a tirar, però ja va fluixet, així que me poso a rodar al seu ritme...

Arribem a Llagostera i hens criden... és en Manel, el meu germà petit... està amb la Univega que vam reparar gràcies a les indicacions d'en NAVA... parem una estona, i és que s'està tant be a la gespa sota l'ombra d'un arbre!!!

M'acompanya fins a casa per ajustar la pressió de l'amortidor... demà vol sortir fins a Romanyà... a veure si se posa en forma i surt amb nosaltres!!!

Bona ruta... rodadora, amb desnivell però de plat mitjà (be, en un parell d'ocasions hem hagut de tirar de molinet)...

65 quilometres... fent volum!!!

2 comentaris:

MAD ha dit...

Grâcies Quim (personal trainer)

Por cierto, solo hablas de cuando me dejas descolgado tu, pero no recuerdo ninguna crónica donde yo te haya dejado descolgado a ti.

Ahí queda eso!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Hasta mañana(si encuentro el control del Roadbook infantil)

Jordi Marina ha dit...

Perdona, però a la tercera volta del Hàmster deixo ben clar que me quedo a la pujada, i que m'esperes... si, uns moments abans de fer-nos caqueta al trobar aquell noi a les fosques!!!

Quan vingueu al control hens amagarem, je, je!!!