L'ultima vegada que vaig mirar el rellotge eren quarts de cinc, i havia posat el despertador a les sis... explosió de sentiments, nerviosisme... no podia dormir!!!!
Sona el despertador... tot hi haver dormit una hora aproximadament, m'aixeco com un llampec, preparo la bossa, i intento esmorzar una mica... tinc com un nus a l'estomac que no me deixa ingerir res... però m'obligo a menjar unes torrades amb pernil i formatge...
Anem arribant al punt de trobada, i enfilem tot xerrant camí fins a Roses... el nus a l'estomac cada vegada és més intens, però no puc fer res...
Arribem a Roses, recollim dorsals i comencem a preparar les bicis... veiem que farà un molt bon dia, i decideixo treure'm roba... després ho agrairé.
Se presenta en Quique, el senyor corriol, i xarrem una estona!! M'anima força per això i els Monegros!!!
Un cop tots els membres del Club apunt per sortir decidim fer-nos una foto i cap a la sortida... al breafing ens expliquen el funcionament de la cursa, la situació dels avituallaments, etc.
Sortim de manera neutralitzada pel passeig marítim, fent catxondeo, i reculant una mica posicions, ja que la nostra idea no és competir, si no acabar i passar-ho be.
De seguit comencem a pujar al Parc Eòlic de Roses, intento menjar alguna cosa, però només aconsegueixo que se'm faci una bola a la boca, com si fos un nen... decideixo només prendre isotònic, i anar fent... estic condemnat a petar!!!
Anem guanyant alçada, i les vistes cada vegades són més impressionants... el camí s'intueix i penses... quan baixem?
El rodar tampoc és fàcil... molta pedra...
Però val la pena...
Les caletes van sortint a la nostra esquerra, i a la nostra dreta... això és un paradís...
Ja baixem per un corriol ple de pedres soltes fins a cala Montjoi... depressa, però amb molt de respecte, arribem a baixa... on tenim el primer ensurt... una punxada. Reparem i seguim.
Tornem a enfilar-nos per pista fins al Puig d'en Manyana...
... i tornem a baixar fins a Cadaqués... amb l'esperança de trobar l'avituallament....
... però no hi arriba!!!
En Pepet està fotut de l'esquena i s'ha de prendre un calmant... improvisem un got amb el tap del bidó, i seguim camí...
Agafem la carretera direcció el Far, on anem deixant molta gent fotuda... veiem escenes totalment antiesportives, on algun membre de l'equip recrimina al seus companys que els ha d'estar esperant tota l'estona.... nanu... algun dia t'hauran d'esperar a tu, i ja veuràs!!!
Deixem la carretera, i ens endinsem en una zona característica del Cap de Creus... com si fos d'alta muntanya... tots necessitem l'avituallament!!!
I per fi, al quilometre 47 arriba... el primer que veig és xoriço, formatge... m'entren arcades... en Pep troba una cola fresca, i m'abono... tres gots m'he fotut... un pa de pessic que l'he fet entrar com he pogut, i els hi dic, que començo a tirar... a veure si puc pedalar una estona tranquil...
De seguit m'atrapen, i comença un corriol de pujada, que s'ha de fer a peu, i que enllaça amb uns altres on fa falta molta potència... ho dono tot.
Val la pena passar per on passem!!!
Quan de cop, embús!!! Trobem a un noi que pateix unes rampes impressionants... li donem unes pastilles per veure si millora, i ens demana que marxem.
Enfilem camí, i baixem a tota llet, amb la conseqüència de una segona punxada, que és convertirà amb una tercera... ens atrapa el noi de les rampes, amb la seva parella d'equip, i ens demana que ens acompanyi a que no disposa de gps...
Arribem al Port de la Selva, i ens enfilem muntanya amunt, la noia en qüestió els hi fot una repassada a en Dani i en Miki impressionant... hi ha gent molt forta, tu!!!
Baixem per un corriol Pedregós, d'aquells de trencar-te el cap!!! I ja no tinc forces... el desgast de les pujades no el pots recuperar a les baixades en aquest terrenys... portem més de sis hores de pedal, i a sobre comença a bufar tramuntana!!!
Arribem al segon avituallament... no queden refrescos, així que aigua, i plàtans... se m'entravessa a l'estomac... que malament ho estic passant!!!!
Ens expliquen el recorregut que queda, i intento dosificar les poques forces que me queden... només demano que no hi hagi molt corriol trencat, ja que la potència necessària per salvar-los, no la tinc...
Pujada per pista fins al Parc Eòlic, on els meus companys no me perden de vista... i baixem per la pista que hem pujat anteriorment... uns metres d'asfalt, on pensava que ja estava tot, i nou desviament pel corriol del Corriol del Dolmen de la Creu... no puc ni aixecar roda per salvar les pedres... vaig rostit!!!
El contaquilometres marca quasi 80 quilometres, i penso que ja falta poc... trec les forces d'on puc... potser les dues magdalenes que vaig menjar a la nit, m'estan salvant ara mateix... i finalment, els darrers metres de baixada per una urbanització fins al pavelló... final!!!
Recollim els regals, dinem, bebem... riguem!!! Ha sigut brutal!!!
Felicitar als membres del Club que competien en altres equips, en Josep i en Dani (estratosfèrics), en Quim i en Pere (a per la Transpyr), i l'Aris i en Valentí (temps brutal).