Sofà, ja, ja, ja

  
Ja vaig explicar que dimecres mentre fèiem la nocturna setmanal vaig petar. Una forta punxada a la contracuixa me va fer dir prou... tot i això vaig intentar-ho divendres, però vaig haver de desistir... descans, sofà, i antiinflamatoris.

Diumenge vam sortir amb els nens amb el Club. Amb nens de 5 anys la dificultat del recorregut no pot ser massa, però les sensacions eren bones. Al final de la sortida, i quan els nens van marxar, els "grans" vam començar a jugar a pujar escales amb la bici, fins que quasi ens fotem una llet. La cama be, gràcies!! 

Vam quedar per dilluns a les 9. Jo no vaig confirmar la meva assistència, havia de fer una proba.

Després de dinar, i de fer de mecànic d'urgència [;-)], me vaig decidir per anar a caminar una estona. Va ser un recorregut suau, però suficient per veure que no patia dolor a la cama. A la nit, vaig preparar la roba per sortir.

Els de sempre, com sempre a la mateixa hora... el recorregut per decidir. Sonen opcions com Romanyà (ja vam estar divendres), unes altres de rodar... me sento be, i proposo anar per l'Ardenya, i si s'escau pujar a Cadiretes... els hi va be.

Enfilem cap a Ridaura, i comencen els problemes mecànics... al creuar el riu varies vegades, la cadena queda totalment seca, i començo a patir xupades cada cop que apreto una mica... quasi surto per davant un parell de cops. Engreixem un parell de cops la cadena, i continuem.

Arribem a la zona cremada fa unes setmanes... havíem passat a la nit vàries vegades, però ara veiem la magnitud de la tragèdia... una bona cicatriu quedarà per una bona temporada a la muntanya.

La zona cremada és una franja no molt ampla però el cor s'encongeix.


Continuem fins a la Trencada, on pateixo l'ultima xupada de cadena en una de les pitjors rampes de la sortida.

Ja continuem per un corriol de bon fer, resseguint la muntanya... oh com m'agrada!!!

Un cop a la trencada fem un canvi de plans. La visibilitat és dolenta, i de ben segur que no val la pena pujar. Un dels companys s'està fotent una bacanal de menjar a Banya Croua, així que decidim d'anar-hi,  i saludar-lo. 

En Dani va tocat, li ha sentat malament l'esmorzar i va quasi en dejú. Fins ara ha aguantat be, però a partir d'aquí ja se li nota al rendiment.

Com sempre, les vistes del mar me fan parar a fer unes fotos.

Sant Baldiri. La línia... mmm

Fotem una baixada divertida de veritat... oh!!! Que be m'ho he passat!!! Veig que hi ha una bifurcació i espero a en Dani que s'està despenjant... brutal!!!

Ara enfilem el que s'anomena "fill de puta"... el nom ve per quan la fas a l'inrevés i la puges. És una rampa de més del 20%... és llarga, i seca com està, un perill baixar-la.... rondem els 60 km/h... glups!!!!

Ens reagrupem, i veig a en Dani tocat... intento no perdre'l de vista, però tampoc vull anar molt aprop d'ell per evitar fotra-li pressió.

De cop... parem.. baixem de les bicis, i a fer una mica el senglar... creuarem a l'altra banda del riu, però pel lloc que anomenem "pas de l'home boig"... aquest nom el va posar en Vicenç i en Duran... bon seglars!!! És un barranc, que van netejar, que no es puja ni amb moto de trial...

El pas del home boig.... je, je,je

Per aquí ni amb les 29ou


Enfilem pel corriol que vam recuperar per la Marxa per Parelles que organitza el Club, i decidim reparar un tall de corda que vam posar per tal de facilitar la pujada del desnivell...

Que malament ho estan passant!!! Quina colla de senglars!!!

Comprovant la tensió de la corda...

Si, ara si....

Vinga, lliga!!!


Conillet d'índies!!! 

Arribem a Banya Croua, on el companys que s'estan foten el tiberi han marxat a baixar una mica l'esmorzar per encabir el dinar... no han deixat res!!!

Anem fent a la bora del riu, en Dani va petat total... no cal que digui res... se li nota a la cara... està fotut de veritat... li ofereixo unes "mongetes" energètiques que tinc a la butxaca, però s'estima més tirar de les seves barretes... l'espero... els companys son a l'altra banda del riu... creuem, i li torno a oferir les mongetes que en aquest cop accepta... 

Oh!!! Quins corriols!!!


Arriba un 4x4 i ens apartem... és en Toni i els companys que s'estan fotent la bacanal de jalo... si, els que han anat a baixar l'esmorzar... en 4x4....

Ens fiquem per un dels corriols de la Ruta dels Molins, i ja cap a casa, a ritme d'en Dani... el pobre va cuit!!!

Bona sortida, sense preses, fent el senglar!!!

5 comentaris:

MIKI ha dit...

Bona sortida,llastima de la pajara
den dani.
Recuperat aviat.

LOS PISACHARCOS ha dit...

Bonita ruta. con un poco de aventura y fotos muy guapas, saludos

Dani ha dit...

He passat la tarde ben tirat, he estat a 37,5ºC i no m'entra res al cos. Pero ara noto una petita millora ha veure si puc menjar algo i hem recupero per la nocturna setmanal.

Jordi Marina ha dit...

MIKI: Ha estat genial. Això d'improbitzar cada vegada ens surt millor

PISACHARCOS: Ha sido genial... te lo aseguro!!!

DANI: 37,5º és la temperatura normal... cuida't i recuperat... o millor no!!! je, je, je (és broma, eh!)

Jordi Marina ha dit...

Per cert DANI, has vist que no he dit res de quan t'he empentat una estoneta... eps!!! per la motxilla, eh!!!!