340

 
Resten menys de 4 setmanes per que comenci l'ABR i ja tenim dosal.



El 340 corresponent a la categoria Master 40.
 
Donant un cop d'ull al llistat de participants m'acollono!!!! Renoi quin nivell!!!

Desnivell

 
A cinc (5) setmanes per l'ABR, me proposo seguir escrupolosament els entrenaments establerts, però les obligacions laborals, juntament amb una matereologia adversa, fan que comenci la setmana sense poder complir els objectius. 

Dimarts, després d'un dia esgotador a la feina, m'obligo a muntar el rodet, i fer una mica més de la meitat de la sessió prevista. Intento fer sèries llargues, d'uns 15 minuts, al 85-90%, però faig una i mitja. Estic, més que cansat, desmotivat!!!

Dimecres fa fred, però llueix sol radiant durant el matí. A mig dia, s'esmorteix, però encara escalfa una mica, i aprofito per sortir una estona. Rodar no me ve de gust, pel fred que passaré, així que aprofito per  fer un dels ports que tinc a la vora... el Coll de Bóxiols. 

Encara queda neu de la setmana passada a les vores

Les vistes són magnifiques, però la temperatura convida a baixar ràpid.

Ascensió divertida i a bon ritme, millorant el temps de l'ultima vegada que ho vaig fer. La baixada amb molt de fred, però ràpida i pedalant en moltes ocasions, per mantenir l'escalfor del cos.

Dijous i divendres, amb problemes a la feina, tornem a tenir un parell de dies en blanc, tot i que la motivació ha augmentat amb la sortida de dimecres.

Dissabte he de recuperar el temps perdut. Me proposo fer una sortida d'unes quatre hores. Pujar a St. Hilari per la banda de Sta. Coloma, i baixar per Osor fins a Anglés és la intenció, un cop allà escolliria per on tornar. Al final decideixo fer-ho per Mas Llunes. 

Segueixo amb les probes i ara me prenc un gel quan porto 3 hores. Segueixo el ritual de sembre, acompanyant-lo amb aigua, i no tinc cap molèstia, i a més noto el "subidon" relativament suau... 

Com estic be, segueixo fent quilòmetres i arribo a casa amb més de 4 hores i quasi 120 quilòmetres a les cames.

Amb l'Strava, analitzo la sortida, i m'adono de la meva millora, fent records personals en molts sectors. Segueixo motivant-me!!!

Durant la tarda, el meu únic objectiu és recuperar. Migdiada espontània. Anar menjant poc, però sovint. Passejada suau, acompanyada d'estiraments. Un bon sopar carregat d'hidrats d'absorció lenta.

La intenció d'aquesta recuperació era mirar de fer Rocacorba a l'endemà. Quedo amb en Pere, la Berta, i l'Alex i ens acostem fins a Medinyà amb la furgo, punt de reunió de la sortida del amb els del Club Ciclista Baix Ter

Iniciem la sortida, i de seguit en Pere ha d'abandonar donat el fort constipat que porta. La Berta, també refredada, de seguida es queda despenjada del grup, així que me quedo amb ella fins al punt de reagrupament per tal d'iniciar l'ascensió a Rocacorba.

La Berta es va quedant (jo l'acompanyo), mentre que el grup es trenca, i cada escu puja al seu ritme... inicialment el port el trobo "molt suau", i pujo còmodament al ritme que anem. A mig port, torna en Pere amb la furgo, i es queda amb la Berta, amb el que decideixo deixar-los, i pujar al meu ritme. Collons, justament en aquell moment, comencen les rampes més dures, veient al GARMIN 15 i 16% de pendent.

 

Tot això, vaig fent, atrapant a altres membres del grup. El recorregut està totalment marcat, com els mítics ports europeus, i tinc la informació de cada quilòmetre podent dosificar les forces.

Arribo a dalt, esperem als que venen darrera, ens fem la foto de rigor, i iniciem la baixada.

 


Vaig al grup de davant. A la zona de màxima pendent, i pitjor asfalt es produeix una caiguda. Quan m'hi foto a la corba, veig a una noia estesa a terre. Freno com puc, deixo la bici a terra, i veient que altres companys l'atenen, vaig a senyalitzar el problema, no sigui que els que vinguin per darrera es fotin una nata.

Estem una estona parats. Problemes al canvi, i indecisió si continuar o no. Un fort cop a la cama, i a la boca, fan que decideixi abandonar. Recuperat!!!

Seguim baixant, i a un altre noi, se li surt, en marxa, el pont del fre davanter, just al meu cantó... buf!!! D'un pel li dona un cop a la cara!!! 

Nova parada per reparar, i continuem... estic glaçat, i me plantejo abandonar, també. Me queda l'esperança de començar a pedalar i escalfar-me. No hi ha manera!!! A Banyoles trobem tots els semàfors en vermell. A l'Estany (el qual volem vorejar), motoristes que ens fan parar, conductors que volen aparcar, parant el trànsit... no puc més i me pujo a la furgo... estic glaçat!!! Tot hi això Rocacorba ha caigut!!! Era un deute que tenia amb mi mateix!!!

Setmana amb molt desnivell, amb sortides exigents seguides... encara queda molt per aprendre!!!

Novetats

   
De tant en tant apareixen coses noves per la bici.


No, no són polseres fent propaganda de la marca de components.



Teniu idea de que pot ser? Dons un guardapols per la tija...

 
A qui no se li ha enganxat una tija al quadre per falta de manteniment, o ha tingut aquells sorollets tant emprenyadors després d'uns dies de fang.
 
I pels maniàtics del pes...




Més info, aquí.

Inventant

  
Les adverses condicions metereològiques, a Coll de Nargó, aquesta setmana passada han fet que reinventés els meus entrenaments. Sortir a rodar amb temperatures sota cero, o pujar algun port amb neu a cotes baixes, la veritat, no me seduïen gaire.
 


 
 
He treballat molt sobre el rodet simulant ascensions a petits ports. Sessions d'uns 50 minuts, amb un parell de sèries al 85% de les meves pulsacions màximes, i amb cadències baixes.
 
Per complementar, he tornat a córrer. Potser no és el millor, i per això, he sigut molt obsessiu en rodar sense passar del 85% ppm. La veritat que tornar costa, i te n'adones de la importancia de la continuïtat en qualsevol esport.
 
Si durant la setmana, l'acumulació d'hores de treball ha sigut poc significativa, durant el cap de setmana s'havia de recuperar.
 
Amb en Dani, havíem planificat, dissabte,  fer un simulacre de Marxa per Parelles. Ens plantegem anar a bon ritme, però no a tope, i sobretot, sense arriscar gens als corriols.
 
Inicialment marco jo el ritme, però de seguit li deixo a en Dani que vagi davant. Patim una mica, sobretot ell, que sembla que no te un bon dia.
 
 
Al final del recorregut curt, li demano que com va, i me diu que "rostit". Li proposo deixar-ho per un altre dia, i com si se li obrissin les portes del cel, accedeix.
 
Jo me quedo i segueixo pujant i baixant per la zona de Ridaura... la pujada del xargai sense cap peu... ara, arribo a dalt cuit, però supermotivat... baixades arriscant una mica... estic gaudint!!!
 
Al final de la meva segona hora, començo a tenir una mica de debilitat, és el moment d'improvitzar un avituallament, és també el moment de provar noves solucions... no soc gaire de gels, donat que sempre que prenc algun me fan mal d'estomec... provo de disoldre'l a la botillola, i anar fent glopets... ha funcionat d'aquella manera... tot i que he tingut la sensació de recuperació, i no he tingut cap molèstia estomacal, no he recuperat l'energia com pensava, potser massa aigua... tot i això m'ha semblat una bona solució, encara que seguirem investigant.
 
M'oblido del simulacre de cursa, i decideixo seguir pujant i baixant a bon ritme fins completar les 3 hores... acabo rostit.
 
Durant la tarda, intento recuperar per poder sortir a pedalar diumenge amb el Club. Hi ha planificada la pujada a Argimon, una ruta rodadora d'uns 75 quilòmetres i uns 1.200 metres de desnivell, amb la pujada a Argimon, sempre exigent.
 
Diumenge, m'aixeco be, però amb les cames adolorides del tute d'air. Fa fred! Intento buscar escuses per quedar-me a casa, però he de sortir...
 
Al punt de reunió no som molts, però amb els que hi som, no anirem parats, així que me mentalitzo per patir i a pedalar... rodar rodo be, però a les pendents el mal de cames es nota... intento no forçar gaire, i m'adono que he de treballar molt més. Intentar concatenar intensitats dies consecutius.
 
Amb tot això, cau la sortida, i al final de tot m'atreveixo a mantenir el ritme que maquen els que van frescos... uf quin mal de cames.
 
A la tarda, cau una bona migdiada... no estic acostumat a fer-ne, però avui ha sortit espontània... caminar una mica també m'ha anat be... uf aquests invents me deixaran cuit. I el pitjor, que aquesta setmana pinta igual o pitjor!!!
 
 
Seguirem inventant.

Demà sortim

  
Demà sortim. Aquesta era la frase amb la que quedaven els germans Bobet per fer les seves sortides en bici, un cop jubilats. 

Els germans Bobet, van ser uns dels ciclistes més importants dels anys 50. Lousion  Bobet, va ser el primer en guanyar tres (3) Tours de França seguits. 

El seu germà Jean, no va ser tant bo com en Lousion, però va ser bo. A més, va ser un ciclista atípic en aquella època; Jean era un ciclista intel·lectual. La seva condició de llicenciat universitari, juntament amb una gran sensibilitat, el converteix en un narrador de luxe de L'Època d'Or del ciclisme de carretera.

Gràcies a ell, i a la editorial Cultura Ciclista, podem rememorar aquella epoca mitjançant el llibre "Mañana salimos", que me van portar els reis. 



He esperat a acabar-lo per tal de aconsellar-vos-ho. Si us agrada llegir, i voleu conèixer el mon rústic del ciclisme dels 50, de com eren les carreres, de com era el dòping en aquella època, etc, etc, etc. No dubteu a comprar-lo. 

Els meus reis, m'han informat que el van portar de RadikalBikes Llagostera. Es veu que en Pere te un bon stoc, i no fa falta comprar-lo directament a l'editorial i esperar a que el portin i tenir despeses de transport.

Un llibre molt recomanable... en compraré més de la col·lecció. Segur!!

Demà sortim. Va ser amb la frase amb la que vam quedar en Dani i jo. 

Els reis li han portat una bici de carretera, i s'havia d'estrenar amb una bona ruta.

Vaig pensar en fer una ruta circular, per carreteres amb molt poc trànsit, que tingués un recorregut d'unes 3 hores, i que fos una mica exigent, per tal que es pogués adaptar a la nova muntura.

La proposta: Llagostera - Romanyà - La Ganga - Sta. Paiaia - Llagostera

Quedem a les 9. No fa ni fred ni calor!!! 0º marcava el termòmetre!!! Se'm presenta amb culote curt, com si anesim a fer btt. "Puja i possat culote llarg, que a la carretera es va molt depresa", li dic

Això, i una petita reparació, enfilem cap a Romanyà més tard del que pensàvem, però no tenim pressa. 

Les primeres rampes a plat, marcant el ritme en Dani. Jo que pensava que seria una sortida plàcida per prendre contacte amb la bici... uf.. arribem a Romanyà i no fa fred!!! A més, se sent una oloreta a cames rostides important

Enfilem cap a Calonge, amb precaució ja que està la carretera xopa. La Ganga també a bon ritme... aquest nanu és incansable!!!

Al pla abans d'arribar a La Bisbal, totalment acoplat al manillar (no se qui cony li ha donat aquestes idees!!) rodant a bona marxa... i ja a la Bisbal enfilem cap a Santa Paiaia.

Trobem la marca d'inici de port (queden 6 km), i pim, pam!!! 

Anem pujant a bon ritme!!! Quan me pregunta si estan marcats tots els puts quilòmetrics. Li contesto que si... "mira, ara passem pel 4", i veig que es queda... jo aprofito i converteixo la pujada en una sèrie... quan falten 2 quilòmetres avanço a un nano amb el que intercanvio quatre paraules... m'atrapa quan falta només un quilòmetre, i me diu que fa molt que no agafa la bici... li comento que puja prou be, i fem l'ultim quilòmetre a tot el que dono, acabant el port a l'esprint juntament amb ell... ha estat be!!! Riguem una mica, i li comento que espero al meu company. Ell me diu que recula i que torna...

En Dani  no m'atrapa, i penso que li ha passat alguna cosa, així que quan dono la volta per anar-lo a buscar, apareix al final de la carretera... l'espero, i me comenta que va cuit... be, precaució a la baixada amb les humitats, i cap a casa a roda.

La veritat és que me fa por aquest "nano". Hauré d'aprendre a dir que no!!!!

Regal de reis

 
Buscava una ruta per fer la vispera de reis. Una ruta diferent, una ruta tècnica, una ruta que rondes la cinquantena de quilòmetres, una ruta dura... vaig trobar una que feia molt bona pinta, tot i que tenia el seu inici i final  a Sant Feliu, però amb imaginació i un pel, coneixent el terreny, trobaríem camins per enllaçar-la.

Il·lusionat com quan de petit escrivia la carta als reis, envio un correu a la colla, proposant-la com a sortida de reis... de seguit van aparèixer aportacions, que si podem enllaçar per aquí, que si retallem per allà...

Divendres, quan arribo de treballar me sento malament, com engripat... faig un mos i me fico al llit a horaris que ni els nens petits hi van, tot desmotivat per que penso que segur me perdré la sortida que he plantejat.

Dissabte quan sona el despertador, me desperto baldat... no se, igual he cobat alguna cosa, però tinc forces per sortir a pedalar i passar-m'ho be.

Amb les preses no m'enrecordo d'omplir els bidons d'aigua.

Enfilem cap a la Trencada... estava freda l'aigua creuant el Ridaura!!! Patino en infinitats d'ocasions, i es que el neumàtic està demanant un canvi urgent.

A la Trencada, enllacem amb el track, i comencem una successió de corriols de puja, baixa, de torna a pujar, i de torna a baixar... alguns molt tècnics, altres de senzills i divertits.

L'Ardenya Marítima, ens fa el regal de reis, obsequiant-nos amb vistes impressionants.



Donat que no porto aigua, al trobar una casa, li demanem al propietari si ens pot donar una mica. Ens diu que no en te de potable, i que la que te no ens la vol donar, per por a que ens senti malament... be, tot això que en 10 segons està dit, vam estar una bona estona per que ens ho expliques... ja sabeu que m'agrada molt fer amics.

En un altre casa, ens donen aigua fins esgotar les seves existències, i continuem, ara si més tranquils donat que tenim reserves. Sembla que no, però entre la temperatura, l'esforç de pedalar per aquells corriols tant tècnics, i el ritme que portàvem, les provisions d'aigua anaven minvant.



Arribem a un camí romà i just quan comença la zona empedrada, a l'esquerra, hi ha un petit caminet que puja fins a la Cova d'en Cirera.


Segons la gent que va penjar el track, la cova situada en un gran bloc de pedra es troba orientada a sud-est i té forma de corredor amb sortida per l’altre costat; l’indret ha estat estudiat i per les troballes aparegudes s’ha determinat que es tracta d’un sepulcre paradolmènic (lloc d’enterrament megalítics).

Ens estem una bona estona sobre la roca, gaudint de les espectaculars vistes.


Tornem, ja que encara ens queda una bona part del recorregut. Fem un tram de pista que puja per la Divina Pastora, collet de la Mare de Déu, camí de les Sorres, camí de la Mula Espenyada, St. Benet i can Rifà sempre amb el mar com a teló de fons, fins arribar de nou a La Trencada, on tornem pel mateix camí.

Una bona birra per hidratar-nos, i celebrar el regal que ens han fet els reis, amb aquesta ruta tant corriolera i la nova troballa megalítica.

Buf!!! Vaig quedar baldat!!!!