Sortida accidentada - Sant Telm



Distància total: 35,42 km
Desnivell de pujada acumulat: 780 m
Pendent màxima: 18,4%
Índex IBP: 58

Quina nata m'he fotut avui, però millor no avançar aconteixements i comencem amb la crònica de la sortida.

Ahir vam anar a la presentació del vídeo que han fet els nostres companys que han anat a la Titan... van explicar les seves anècdotes, com és un dia a la Titan, i tots els secrets, i vam veure un magnífic vídeo... després ens van convidar a un pica pica i vam petar la xerrada una bona estona.... tant que vaig arribar molt tard a casa...


En Pep, en Quim i en Pere a la presentació

Quan arribo a casa m'adono que tenia la roda punxada de la sortida de diumenge, però no tenia ganes de reparar-la a aquelles hores, així que me'n vaig a dormir i ja l'arreglaré l'endemà.

Així que sona el despertador a les 7 h, havíem quedat a les 8... me preparo, esmorzo una torrada amb oli, me prenc la pastilleta i començo a reparar la roda... a les 8 amb una boira de nassos arribo a casa del Miguel...

Ja ahir, a la presentació del vídeo de la Titan, havíem comentat d'anar a Sant Telm, ja que s'ens va quedar pendent fa unes sortides... així que enfilem cap a la trencada.

Jo estic molt torpe, i això marcarà la sortida... baixem fins a Can Moner, i a la baixada me passo de frenada en un parell d'ocasions, creuem el riu, i deu ni do quanta aigua porta.... comencem a pujar i a la primera pujada una mica tècnica me foto contra el talús... que m'està passant???

Seguim i creuem el riu unes quantes vegades més, i m'atrabanco en un parell més d'ocasions... per sort avui en Miguel no va com normalment, i en una pujada parem ja que diu que no es troba be... li proposo tornar, però vol seguir...

Arribem a dalt, a la Trencada, no sense deixar d'inspeccionar el nostre corriol preferit, que segueix ple de bardisses tallades que impedeixen el pas. A dalt hi ha un cartell on podem veure la ruta que farem, anant pel PR.

Comencem a baixar per un corriol més o menys ciclable... en principi començo a baixar amb precaució, però de seguit agafo confiança entre les pedres.

Tinc un parell d'enganxades, i en un xargai me quedo clavat als pedals i aguantant-me a terra amb la ma... segueixo baixant, i començo posar en pràctica la meva teoria... jo crec que amb una doble els obstacles s'han de passar amb més velocitat que amb una rígida, així que deixo anar una mica la bici, i en una zona una mica complicada, m'enganxo amb una pedra, però puc seguir... això fa que perdi uns segons la concentració no vigili la propera traçada... i enganxi unes pedres de manera que la roda de davant queda bloquejada i surti pels aires amb la bici enganxada als automàtics i les mans al manillar... així que paro el cop amb la boca..... si nois, amb la boca literalment!!!

Me trec la bici de sobre com puc, el primer que faig és, veure amb la llengua, si tots els dents estan al seu lloc... tinc la boca plena de sorra... m'aixeco i queden les ulleres i la visera del casc clavades a terra.... el Miguel me crida i me pregunta si estic be... jo pensava que s'havia adonat que m'havia "espinyat".

Recullo els trossos, i veig que tinc una rascada al genoll, i me passo el guant per la cara, i veig una taca de sang, una rascada al llavi i a la barbeta... renoi, m'havia pogut donar un bon cop. En Miguel me torna a preguntar si estic be i li dic que m'estic recuperant de la caiguda... de seguit be a ajudar-me.

Després d'una estona comentant la jugada, ja que la veritat, me podria haver fet molt de mal, seguim camí... ara ja baixo a peu fins a la zona més "ciclable"... de seguit arribem a Ca n'Oliva, que és una urbanització en un penyasegat que dona al mar... diuen que la Tita Cervera te una caseta per aquí... les vistes són magnífiques i fa que m'oblidi una mica del ensurt.



Arribem a Sant Telm... la llegenda diu que aquí va sortir la denominació Costa Brava....




Ermita de Sant Telm


La Costa Brava cap al Nord


La Costa Brava cap a Sud


Vista de l'ermita


En Miguel gaudint de la pau del lloc... qui sap, rememorant vells temps quan feia campana a l'institut

Decidim anar capa a Sant Feliu a veure a l'Arnau que jugava un partit de basquet, i de pas fer un bocata per celebrar que me'l podia menjar ja que tenia tota la pinyata sencera.... juas!!!

Després decidim retornar pel carrilet, però a l'alçada de la sortida del Sant Feliu, trobem les marques de la cursa de la copa gironina de demà a Castell d'Aro, i no podem perdre la oportunitat d'investigar com serà demà el circuit... molt corriol. Empalmen amb el carrilet, i cap a casa, que en Miguel a d'arribar d'hora...

A l'alçada de Santa Cristina me pregunta si va punxat... li contesto que la roda està una mica fluixa, i un senyor amb una bici de passeig li diu que si, que va punxat!!!

Parem i mentre recolzava la bici a un banc, perd tot l'aire que quedava de cop... dons si, has punxat, nano!!!

Treu la roda i no vegis el que ha enganxat... una punxa del 15!!!!


Tot això ho tenia dintre!!!

Repara la roda i seguim camí....




Anem pel carril i jo me sento be... el bocata aquest m'ha deixat agust... començo a marcar el ritme, i de seguit el Miguel comenta que anem una mica ràpid.... home, ja tocava que algun dia el fonés... la veritat que en tota la sortida no ha donat mostra de la superioritat que te últimament te!!! Així que baixo una mica el ritme, i en una pujadeta, m'aixeco amb intenció de deixar-lo clavat i que conegui la sensació que jo tinc quan m'ho fa ell... però competitiu que és, m'avança i tira deixant fins a la seva última gota d'energia... aquesta vegada només m'ha deixat uns metres!!!

Arribem a casa seu, i la Carme, la seva dona, me dona uns panellets que ha fet ella que estan de "muerte"... només heu de veure la pinta que tenien... un 10 Carme!!!




Jo volia portar la bici a l'Oscar per fer la revisió anual, canvi de cadena, engras general... i me foto un esprint fins la botiga impressionat... intento avisar-lo de que li portaré la bici i que m'esperi que la vaig a rentar.... merda està tancat!!! El tiu s'ha marcat una setmana de vacances.... just quan volia fer el manteniment!!! La setmana que ve li portaré!!!

Sortida molt maca, accidentada, però molt maca.... veus Noe com encara he de polir molt la meva tècnica... la d'aterrar amb la boca ja la començo a dominar!!!!



Preparant les sortides nocturnes

Quan surto de la feina, vaig al gimnàs a fer una mica de exercici aeròbic...

Ara, a la feina, me destinen més aprop de casa. Això vol dir que podré anar a dormir cada dia a casa, i per tant modificar la meva rutina a les nits... i ara que?

A Llagostera no hi ha un gimnàs compatible amb els meus horaris, i anar a Girona, a Santa Coloma o altre lloc que impliqui desplaçaments intermitjos, se que acabaré per no anar...

Així que estic pensant en ficar un llum a la bici, i sortir un parell o tres dies per setmana, això si, per la nit...

He estat mirant i he flipat amb això... que us sembla?




Més informació a BiiWheel

El per que de les meves visites

Ahir vaig tenir un nou record de visites.... això no deixa de sorprendrem, ja que sempre me faig la mateixa pregunta: a qui li pot interessar el que faci un matat amb la seva bici... flipo!!

M'agradaria que me expliquéssiu el motiu de per que visiteu el meu blog... ja se, alguns veniu del google i no trobeu el que voleu, però i els altres, els que passeu una estona llegint les meves histories.... que busqueu???? per que veniu???

Expliqueu-m'ho!!!

Copa Gironina - Amer

Nova participació dels nostres representants més menuts a la Copa Gironina, celebrada aquest matí a Amer.

La Xenia, estrenant bici, una super Scott Scale, ha quedat 2a a la seva categoria (eren dues) i recull un nou trofeu.

L'Arnau, ara ja descansat, sense sortides prèvies, ha quedat 4art a la seva categoria, a 2:11 del primer, però a 7 segons del calaix...

Sortida Club BTT Llagostera - Ruta de les ermites

Distància total: 42,87 km
Desnivell de pujada acumulat: 615 m
Pendent màxima: 10,1%
Índex IBP: 39

Avui tocava sortir amb el Club BTT Llagostera, a més la sortida d'avui l'havia proposat jo, així que me tocava fer de guia...

Esmorzo molt lleuger... tinc la sensació d'inflament, i ahir no vaig sopar gaire, i no vaig dinar quasi res.

Com sempre ens reunim al Pavellò, i sorpresa, avui hi ha molta gent... una bona colla. A destacar a en Ramon que ve de Tossa i en Jordi de Llagostera que han vingut per primera vegada.

Iniciem la sortida pujant per Creu de Serra, i fem algun corriol per tal de donar-li una mica de vidilla al tema... creuem la carretera pel pas superior de Tossa i enfilem cap a Santa Seclina, passant pel llac de Can Companyó... aquí sona el telèfon... és en Pep que me diu que en David ha rebentat i que venen que tenen el track que els hi vaig passar... quedem de trobar-nos a Santa Seclina.


Esperant al David a Santa Seclina

Després d'una bona estona arriben i comenten la jugada, en David porta tubeless, i se li ha rajat la coberta, així que han hagut de posar una càmera, però se'ls hi ha trencat la vàlvula... be, una estona fent de mecànics.

Un cop tots junts, en Toni ha de marxar, ja que ha quedat amb la família, i nosaltres continuem camí... aquí ja està marcat i cadascun va al seu ritme... quan els de davant no ho tenen clar, es paraven a fer un reagrupament...

Arribem a Sant Maurici, i comencem a donar un volt per veure el monestir, en aquestes que en Pep baixa per un talús, i un noi que sortia amb el cotxe li crida l'atenció... "Eh noi, que això no és un circuit de motocross", li demanem disculpes i marxa... la veritat que no semblava anar gaire be per portar el cotxe, però....


A Sant Maurici

Així que els que poden fan un avituallament ràpid, i la resta fem petar una mica la xerrada, a mi personalment me fan molt mal les cames... no se que és, si sortir dos dies seguits, el haver menjat poc, la falta de descans, algun dia que he deixat de prendrem la medicació....

Continuem, i cada cop més me costa seguir els de davant... i és que estan forts com animals...

Passem pel llac de Sant Maurici, i de seguit trobem un turonet amb unes vistes magnífiques on parem uns moments.




Seguim i enfilem cap a Sant Sebastià, creuant la via... curiosament ens hem d'esperar ja que ve un tren...



A mi ja me fan molt mal les cames, i els hi comento que me segueixin que hi ha un tram que han esborrat les marques... han durat un minut, de seguit m'han avançat i els he hagut de cridar, ja que es passaven el trencant...

Passem a la bora de l'estació, i enfilem cap a Franciac, ara és un terreny més urbà, ja que els camins són asfaltats... res, no tant divertit com la primera part.

Arribem a Franciac i reposem una mica.

Seguim cap a Sant Andreu, anem xerrant, però jo me vaig quedant despenjat, no puc seguir el ritme dels de davant...

A Sant Andreu, decidim per on tornar, per les pomeres, o pel bosc paral·lel a la carretera, es decideix tornar pel bosc i així seguir el camí original... aquesta zona està plena de basses i fang, però resulta divertit... encara que a mi me fan molt mal les cames i me costa seguir... arribem a la carretera de Caldes i enfilen cap a Can Gascons, aquí ja faig veritables esforços per seguir el grup... en Pep m'espera i anem xerrant.

Tornem a baixar pel Bosc de la Torre i cap a fer una birra... només hem quedat en Pep i jo.

Al final he punxat novament, i van 3 en 2 sortides... m'ho he de fer mirar això.... m'ha tocat anar a peu del carril fins a casa...

Propera sortida amb el Club, diumenge 1 de novembre... pujarem a Romanyà.



Ofertes: 2 x 1



Distància total: 28,96 km
Desnivell de pujada acumulat:516 m
Pendent màxima: 16,5%
Índex IBP: 40

Petat estava de haver sortit de "juerga"durant la setmana... falten hores de son, però havia quedat per sortir una estona avui, així que m'aixeco i me preparo...

Vaig a comprar un croissant per esmorzar, i punxo... qui punxa anant per asfalt???

Truco al Miguel i li comento el que m'ha passat i que estic reparant la punxada... me ve a buscar... quan arriba ja quasi tinc la roda reparada...

Enfilem pel carrilet cap al Puig Gros...

Pel Pla de Panedes noto que la direccionalitat de la roda no es bona... veig que ha baixat una mica la pressió... no serà veritat!!! He punxat de nou???? Aguanto una mica, però veig que no... novament a canviar la càmera... i ja no tinc cap més... el Miguel me cedeix la seva, (gràcies company) trec una punxa tamany XXL i seguim.

Enfilem cap Puig Gros, les pujades són infernals... estic cansat, i me foto una suada del copon... cosa que no entenc ja que fa fred!!!

La veritat que avui he sigut mal company havent-me d'esperar a les pujades.... un cop a dalt fem un Kit-Kat, i cap a baix...



He baixat com mai... gaudint a tope de la baixada amb algun ensurt, on he hagut de rescatar al Miguel d'una bassa d'aquelles que surts moll fins a les orelles... s'ha quedat a una bora al ben mig i no podia sortir l'he he agafat la bici i pel talús l'he fet pujar...

Jornada divertida, encara que m'havia d'haver quedat dormint!!! Al final 2 punxades x 1 sortida...


Demà sortida amb el Club - Ruta de les ermites de Caldes... suaveta, però 40 quilometres!!!

Sortida Club BTT Llagostera: Vidreres i Sant Maurici




Distància total: 33,69 km
Desnivell de pujada acumulat:567 m
Pendent màxima: 8,0%
Índex IBP: 34

Avui estava programada al calendari del Club BTT Llagostera la primera sortida per adults del calendari tardor-hivern... i la veritat, després d'un temps de caloreta, avui si que la sensació era d'hivern.

La ruta prevista era anar fins a Vidreres, i tornar passant per Sant Maurici, i així a les nou en punt, 7 bikers, entre elles 2 noies, a veure si l'exemple fa que surtin més, ens concentrem al lloc habitual... amb un fred de nassos!!!

Primer arriba en David molt abrigat... jo anava amb màniga curta i maniguets, i ell es presenta amb tot l'equip d'hivern.... més tard una de les dues noies, que no se com es diu i en Toni, també fent gala del seu equip d'hivern.... en Josep arriba com jo, amb maniguets, i després l'altre noia amb roba d'hivern.... uns minuts més tard, arriba en Pere amb màniga curta.... ole campió!!!

Així que ja estem tots i sortim pel carrilet amb un fred de nassos, i en Josep marcant el ritme.... això no és bo!!! Pugem per Creu de Serra... la pujada en fred és durilla... anem en paral·lel pel camí fins a Can Siu, i de cop ens trobem a un intent d'Ari Batanen, amb una furgo que comença a clavar frens i a perdre la trajectòria.... ens apartem com podem i no passa res... renoi quin ensurt per començar el dia...

Baixem cap a Can Gasconell, Mas Andreu i pugem cap a Can Caldes per la Serra d'en Xiberta... hi ha molts caçadors, i no de bolets precisament... voregem la finca de les Alcines, i enfilem cap a Can Vives i la Goba...

Arribem a Vidreres i aprofitem per fer una mica de ruta turística (juas) passant pel centre del poble.... tot seguit enfilem cap el cementiri amb el pitjor del dia... un vent fred i en contra que farà que els que no anem tant abrigats patim una mica... per sort fa pujada i amb l'esforç es compensa la cosa...

Quasi arribem a Malavella Parck i ens adonem que havíem d'haver agafat un corriol que ens porta directes a l'ermita, però continuem per la pista fins arribar i aprofitar per fer una parada tècnica.... fem petar una mica la xerrada, avui el tema del dia sembla que és la roba d'hivern!!!




Foto de grup. Falta en Pere

La tornada la fem per camins nous fins a la finca de les Alcines i ja aquí tornem pels nostres passos sense res a destacar...

Al final ens hem quedat en Pere i jo sols per fer una cerveceta al Carril, que Can Cassoles esta tancat!!!

Copa Gironina - Salt



Nova participació dels nostres representants a la Copa Gironina, aquesta vegada a les contrades de Salt...

Nou podi, de la Xenia, (i si, aquesta vegada només eren 3) a la categoria de Femines Pre Benjamins... amb una diferència notable amb la primera classificada...

L'Arnau, a Alevins 2, es consolida al ben mig de la taula amb una meritòria 7a posició...

CLASSIFICACIONS

Tocant el cel



Distància total: 39,51 km
Desnivell de pujada acumulat:1.078 m
Pendent màxima: 18,1%
Índex IBP: 88

Ahir vaig rebre un missatge del Miguel... me diu "Demà a les 9 a casa meu... sorprent-me!!!".

Així que tiru d'arxiu, i trobo un track que te molt bona pinta... va de Sant Feliu i passa per Santa Cristina, Sant Miquel d'Aro, Cassà, Llagostera, Cadiretes, Sant Feliu.... més de 50 quilometres.... nosaltres no tenim temps de fer tota la ruta, així que decideixo fer el tram Llagostera, Cadiretes, Sant Feliu i retallar de Sant Baldiri cap a casa... La ruta te un parell de punts alts que aporten una mica de duresa a la mateixa, son el Coll de la Mallorca i Cadiretes... la muntanya més alta de l'Ardenya.

Així que sona el despertador i miro per la finestra quin temps fa... de cop sembla que ha arribat l'hivern... me vesteixo amb chaqueta i culoute curt... surto al carrer i fa fred!!!

Arribo a casa del Miguel cinc minuts abans de l'hora i fa fred... busco el solet... arriba l'Arnau amb màniga curta... renoi nano... seré jo que m'estic fent vellet??? Fa fred i s'abriga... surt en Miguel... pensava que sortiria molt abrigat, però no... ja començo a pensar si soc jo que no me trobo be!!!

Els hi explico una mica la ruta i accepten el repte...

Enfilem per Creu de Serra i camins adjacens fins la carretera de Tossa... aquí creuem l'autovia per dirigir-nos cap a la Ruïra... pujada constant encara que de les de "anar fent"... comença a sobrar roba... me trec la chaqueta i continuem... un cop a dalt, gaudim de les vistes magnífiques que ens proporciona la ruta d'avui... i és que sempre anem per dalt, tocant el cel!!!

Seguim en constant ascens cap el Coll de Mallorca, on a partir d'aquí comencem una suau baixada vorejant la muntanya fins Font Bona... gaudim de unes magnífiques vistes i comentem el que queda de ruta...


Passem la urbanització que sempre és un punt difícil de fer, si més no pel fet d'estar en una zona urbana i en obres... arribem a la Font d'en Dalmau, on ens creuem amb uns bikers que baixen a tota llet i alguns caminants buscant bolets... iniciem la pujada definitiva cap a Cadiretes i després d'uns metres trobem un lloc idoni per fer el primer avituallament... portem uns 20 km i toca menjar alguna cosa, encara que siguin les galetes de la Xenia!!!


Semblen els avis de "Caçadors de Bolets"

El camí pica amunt tota la estona

Després d'uns 3 quilometres pujant... amb alguna rampa una mica fotuda, arribem al cim del Puig de Cadiretes... la vista és magnífica, i la sensació de tranquil·litat és acollonant... ens quedaríem tot el matí, però s'ha de baixar...

Vistes cap el mar

L'Arnau i el Miguel allà dalt

El mateixos a la roca amb els pesebres

En Miguel al Vèrtex Geodèsic

Després d'una estona gaudint de la tranquil·litat del lloc, iniciem la baixada, de seguit arribem a la carretera de Sant Grau, creuant-la i seguint un camí que ens portarà fins a Can Cabanyes de Montagut... aquí ens desviem una mica del track, aprofitant per fer una mica el "cabra" a una línia i enllaçant amb la ruta que seguim una mica mes endavant.

Arribem a Sant Baldiri i aquí marxem del track totalment... passem per dins de les runes, del monestir i en Miguel comenta que més endavant podem enllaçar... estem anant per l'altra vessant de la muntanya i cada vegada veiem més complicat enllaçar amb la ruta prevista, així que decidim fer la nostra nova ruta... passem vorejant el Montclar, el Puig de Matxacuca i pel cantó de l'abocador de Solius, l'oloreta és insuportable....

Arribem al riu Ridaura, i després d'analitzar les diferents opcions, descartem pujar per Can Nadal i donar una impressionant volta fins a Can Pata, on passem per sota les infraestructures de l'autovia arribant al carrilet, ja enfilant cap a casa... en Miguel comença a tirar com un poses... quedant-nos tirats l'Arnau i jo... però a l'Arnau encara li queden forces, i es marca un esprint després de treure's una mica de roba fins enganxar al Miguel... jo arribo uns minuts més tard.. i és que el meu coco ja no està preparat per aquests piques...

Una ruta molt i molt maca... que recomano només per les vistes magnífiques donat que bona part de la mateixa anem tocant el cel!!!




30 minuts a la TITAN DESERT



El passat mes d'abril, en Pere Guinó, en Joaquim Mallorquí i en Josep Molero, varen participar a la Nissan Titan Desert 2009.

Els objectius eren participar, finalitzar la prova i alhora recopilar prou imatges per poder realitzar un reportatge del seu pas per aquesta prova.




La confecció i projecció d'aquest reportatge és la seva forma d'agrair, un cop més, la col·laboració de les entitats, administracions i empreses que els van ajudar, així com el suport moral d'amics i familiars.

Així doncs, ens conviden a la presentació del vídeo 30 minuts a la Titan Desert, que tindrà lloc al Teatre del Casino Llagosterenc, a les 21h del dia 30 d'octubre de 2009.

Copa Gironina - Porqueres

No!!! Ho he anat a Porqueres, avui es celebrava la Fira del Bolet a Llagostera i tocava fer una mica relacions familiars... a més estava molt cansat ja que ahir a la nit vaig sortir amb els amics fins tard... juas!!!

Però si que he vist les classificacions dels nostres representants més menuts...

La Xenia un altre pòdium(3a) a la categoria Femines pre benjamí... ja pot anar a comprar-se una nova balda per penjar les copes...


L'Arnau 6e a la seva categoria (ALEVINS 2)... molt be després d'un cap de setmana ben atapeït... nanu has fet dos carreres en un cap de setmana... com els pros!!!



Al final si que s'haurà de fer una secció infantil de competició!!!

Esmorzar d'Octubre amb el Club BTT



Avui el Club BTT Llagostera, ha organitzat una pedalada pensada per la mainada, acompanyada d'un bon esmorzar al final del recorregut.

La boira ha fet que la sortida fos una mica fresca a primera hora

Unes 40 persones hem anant fins la pineda fosca i tornar... els nens són els protagonistes d'aquestes sortides, i com sempre aprenem molt d'ells... que divertits són els nanus!!!

A la pineda fosca, fent un agrupament

Alguns han acabat molt cansats, com és normal, a més la duresa d'alguns trams, amb alguna pedra pel camí han fet que, com la Xenia, alguns nens es queixessin a la organització, reclamant sortides sense pedres, sense pujades, i de més curta durada...

L'esmorzar

I Marxa Gironina de BTT Policies i Bombers - Volta llarga



Distància total: 26,35 km
Desnivell de pujada acumulat:1.004 m
Pendent màxima: 17,8%
Índex IBP: 94

La matinada d'avui ha sigut èpica... ahir fins a quasi la 1 preparant la sortida amb esmorzar per la mainada de demà del Club BTT... i avui sona el despertador a les 6 amb menys de 5 hores de son, me preparo i començo a acabar de muntar el portabicis que m'ha costat una mica encaixar-lo al cotxe... carrego la bici i vaig a fer una volteta per mirar de que tot funcioni... ajusto una mica i a esmorzar... a 3 quarts de 8 a casa del Miguel, que era el punt de reunió de l'Arnau, i l'Albert.... carreguem les bicis i cap a Bescanó.

Arribem i de seguit trobem a l'Ivan que està ajudant a la organització, realitzem la inscripció on saludem a l'Edu que ens comenta que el traçat és molt molt fàcil... (cabron!!!)

Comencem a escalfar, pugem un parell de vegades a la part del darrera del pavelló i esperem al brífing... ens diuen que el traçat és apte per a tothom, però que hi ha una primera pujada una mica durilla que ha sigut inevitable salvar donat que s'ha d'anar a l'altre banda de la muntanya... és dona la sortida neutralitzada i estem situats darrera de tot...



Comencem a pedalar amb precaució pel mig del poble... un noi que no participava a la cursa, me saluda... no l'he conegut (perdona), i de seguit ens fiquem entre unes pomeres, la gent va al seu ritme, i amb alguns canvis de cantó sense avisar... al quilometre 2, arribem a la primera pujada, i trobem el primer embus... la gent puja com pot i fa que hagi de posar el peu a terra... l'Arnau va per davant i en Miguel m'avança....

Vaig guanyant posicions, i és que la pujada va fen una criva important entre els participants... després de 2 quilometres pujant, comença un descens molt divertit on encara avanço a més gent... tonema a pujar, i una noia que va davant meu, fa un canvi de plat molt brusc... i se li xupa la cadena, li demano si necessita ajuda, i me diu que si, que no es veu capaç d'arreglar l'avaria... paro i miro de treure la cadena de xasis... una KTM doble flamant... no puc i para un altre company... entre els dos, un aguantant la bici, i l'altre forçant una mica els plats, aconseguim posar la cadena a lloc i la noia pot continuar... ens demana veure'ns les cares per tal d'agrair-nos-ho...

Seguim pujant... m'ha avançat molta gent de la que havia avançat abans... així que ara toca recuperar... de seguit arribem a l'avituallament... tinc sensació de gana i prenc un got... te un gust estrany... és aquarius (molt be per l'organització)... me va molt be... i no menjo res... aprofito per comentar la jugada amb el noi que m'ha ajudat a reparar la KTM i altres noies que han coincidit... seguim tots plegats...

El primer que trobem és l'ascens per una línia... molt poc tècnica, però durilla... m'atrabanco amb el de davant i he de posar el peu a terra... m'aparto de seguit i deixo passar als que venen per darrera... formem un grupet de 2 noies i 4 nois... la noia de la KTM me comenta que és la 3a vegada que agafa una bici de BTT... molt be per ella!!! seguim i vaig en paral·lel amb un noi que corre amb la falta d'un braç... i és que quant tens el virus del BTT!! comentem la jugada... així, anem intercanviat posicions fins al desviament entre la volta llarga i la curta... aquí del grupet que anàvem quedem una noia i jo...

A la primera pujada, trobo al Miguel i l'Arnau que tornen... per les cares sembla que ha passat alguna cosa... me diu el Miguel que han petat i fan la curta... els hi demano si volen que vagi amb ells i me diuen que no... segueixo i miro d'atrapar a la noia que anava al grup... l'atrapo i seguim... a les pujades ella anava millor que jo, i a les baixades jo l'avançava... anem per un tram molt trencacames, amb camins/corriols molt macus en constant ascens i descens... Arribem al segon avituallament i ella s'havia quedat una mica despenjada, comentem la jugada amb el fotògraf i la noia que preparava l'avituallament i decideixo marxar sol, encara queden molts quilometres, o això pensava...



Inicio un tram en baixada i de planeig... vaig molt be... l'aquarius, aquest fa miracles... avanço a un noi, que s'equivoca i arribo al tram de pujada que ja esperava... la veritat que amb el tute que portem els últims 3 quilometres de pujada és fan durs... impressionant una rampa, que quasi no la puc fer ni a peu... ja un cop a dalt, sento la música.... no pot ser, estem al quilometre 25, i han dit que hi havia 30.... baixo i arribo a meta... en Miguel, l'Arnau i l'Albert ja han fet el bocata i quasi l'han digerit... jo agafo els regals i l'entrepà i m'el menjo comentant la jugada... després d'una estona veig aparèixer la noia que vaig deixar a l'ultim avituallament, i vaig a saludar-la, però està enfeinada xerrant amb les noies que repartien els obsequis així que ho deixo per una altre estona...

Una marxa molt maca... molt poc tècnica, però dura físicament, m'ho he passat "teta" .... l'organització impecable i els regals molt i molt be... ara ja si que no ens posaran cap multa per falta de reflectants!!!






Tornant a la rutina



Avui he anat al gimnàs després d'una dura jornada de treball... ja és el segon dia aquesta setmana...

Dilluns feia quasi un mes que no hi anava, i va ser una mica dur... 35 minuts d'estàtica i estiraments a saco...

Avui 45 minuts d'estàtica a 140 w amb alguna punta de 230 w... podia haver fet més, però millor poc a poc... després una mica de peses per tonificar una mica les cames i estiraments a saco... com els necessito...


He fet una foto amb el telèfon

Cap de setmana atapait



Renoi quin cap de setmana m'espera:


Diumenge: Sortida amb la mainada amb esmorçar organitzada pel Club BTT Llagostera (Penseu que si voleu venir s'ha de comprar el tiquet a Medina) o l'ARTEC que en ve molt de gust fer-la (Queda descartada ja que pensava que era dilluns i al ser diumenge no m'hi veig amb cord de fer dos dies a tope)

Dilluns: Copa Gironina a Porqueres

Uf!!! Només de pensar-ho ja m'entra la "pàjara", quin estresss....



I Marxa Gironina de BTT de Policies i Bombers



El nostre amic Edu, junt amb altra gent, organitza la I Marxa Gironina de BTT de Policies i Bombers, que es celebrarà el proper dissabte 10 d'octubre a Bescanó.



S’ha d’especificar que aquesta marxa esta oberta a tots els públics, que si es farà una classificació exclusiva de Policies i Bombers, però també una classificació general de tots els participants.

Per més informació accediu a la web de La Torre.

Ens veiem dissabte.

Duatló? - Bike & swimming pool & breakfast - je, je no conta

Distància total: 47,88 km
Desnivell de pujada acumulat:1.207 m
Pendent màxima: 17,7%
Índex IBP: 89

Ahir, a última hora, vaig parlar amb en Miguel per veure si sortíem en bici avui dissabte, ell volia anar a St. Elm, a St. Feliu, així que la meva feina quan arribes a casa era buscar un track per tal de seguir-lo... curiosament, quant arribo a casa veig un tríptic publicitari dels centres BTT. Veig que hi ha una ruta circular que va cap a St. Elm, així que miro de concatenar diferents tracks fins enllaçar amb aquesta petita ruta circular. Me vaig a dormir amb els deures fets!!!

A les 7h sona el despertador i me costa molt aixecar-me, però havia quedat, així que amunt i a vestir-me i preparar una mica la bici, revisar pressións, engrasar la cadena i cap al forn a comprar un croasant. Encara esta una mica fosc, així que les sortides a les 8 tenen els dies contats...

Arribo a casa del Miguel a les 8 en punt, comentem la ruta que he preparat, va cap a la Trencada, passa per darrera la Casa Nova, passa aprop de Sta Escolàstica, St Feliu, St. Elm i tornada per Solius... tots d'acord amb el que s'ha de fer enfilem cap a a La Trencada...

Anem xerrant i la veritat que sense enterar-me arribem a la Trencada, be, de les tres pujadetes que hi ha al final si que m'he enterat... enfilem cap a la Casa Nova, i xerrant, xerrant ens saltem el desviament, reculem i agafem un corriol ple de pedres, però ciclable que ens porta fins al Mas de Santa Escolàstica... aquí li dic al Miguel si vol pujar a Pedralta ja que no ho coneix, i diu que si, que li fa il·lusió, així que comencem a pujar per la carretera asfaltada... arribem a dalt i investiguem una mica... no es pot pujar sobre la pedra.


Tornem pels nostres passos i baixem fins a St Feliu a tota llet (arribem als 70 km/h), i anem fins a la piscina de la Corxera per veure la Xenia, la filla del Miguel, que avui comença el curs de natació... aprofitem a fer un breakfast mentre xarrem amb els pares d'altres nens coneguts...

Un cop hem esmorzat ens preguntem si anem a St. Elm... és tard són més de les 11h i encara queda una bona estona. Pujar a St. Elm ens podria fer arribar molt tard a casa, així que decidim tornar... passem pel passeig marítim de St. Feliu per veure l'ambient i enfilem per la carretera per tal de sortir de St. Feliu... agafem els corriols de Bufaganyes on ens perdem un moment, i enfilem pel Golf Costa Brava per tal de tornar per Solius...

Aquí en Miguel comença a "fotres" de mi amb la conversa, així que deixo de posar atenció al GPS i ens tornem a equivocar... retornem fins a Can Dalmau i busquem el camí que marca el track, però no el trobem... així que seguim a veure si podem arribar a casa... portem una estona i comencem a pujar de mala manera i li pregunto al Miguel si està segur de seguir... ell no s'havia adonat de que estàvem improvisant... així que decidim seguir, ja que mirant el mapa veiem que podem enllaçar amb el track en algun punt per on hem vingut... ens fotem 2 quilometres pujant de valent amb pendent fortes i arribem a la zona per on hem vingut, ja la tornada a tota llet per tal de no arribar molt tard a casa... al final a les dues a casa...




La setmana propera segurament anirem a la cursa dels Policies i Bombers a Bescanó