Ahir vaig tenir un nou record de visites.... això no deixa de sorprendrem, ja que sempre me faig la mateixa pregunta: a qui li pot interessar el que faci un matat amb la seva bici... flipo!!
M'agradaria que me expliquéssiu el motiu de per que visiteu el meu blog... ja se, alguns veniu del google i no trobeu el que voleu, però i els altres, els que passeu una estona llegint les meves histories.... que busqueu???? per que veniu???
Expliqueu-m'ho!!!
M'agradaria que me expliquéssiu el motiu de per que visiteu el meu blog... ja se, alguns veniu del google i no trobeu el que voleu, però i els altres, els que passeu una estona llegint les meves histories.... que busqueu???? per que veniu???
Expliqueu-m'ho!!!
Entrades
10 comentaris:
Hola Jordi,
No sé si alguna coseta tindrà a veure, però no sé si has vist el post que vaig obrir ahir al vespre (al meu blog ho veuràs, espero que no et molesti). Suposo que també ajuda.
De totes formes, a qui ens agrada anar en bici, ja ens espavilem a buscar webs o blogs des d'on ens poguem descarregar tracks de rutes que s'han fet a prop de casa (aspecte per mi fonamental). Suposo que això pot ser un dels grans "èxits" d'un blog: compartir els arxius de les rutes.
Per altra banda, el fenòmen Wikiloc, també ens ajuda a augmentar el número de visites al nostre blog. A la que trobes una ruta divertida o amb bona pinta, ja saps a on pots llegir la crònica d'aquella ruta, i veure les demés que s'han fet a aquell blog.
Per tant això et fa que automàticament el ratolí se'n vagi a "favorits" i a mitja setmana comencis a rebre un munt de visites. També, i per especular que no sigui, tingues en compte que per molts gironins aquesta setmana té 3 dies laborables... i s'ha de començar a veure que es pot fer aquest "PONT", per on es pot perdre amb la bici..
En fi, tot això serien possibles perquès de la visita al teu blog, però no ens oblidem que gràcies a les rutes que esteu fent molta gent amb un GPS pot descobrir els encants del Caulès, St. Grau, Els Metges, etc...
Salut!
Raül
Gràcies Raül per obrir el foc....
Perquè m'agrada saber que fa el meu germà quan surt en bici sense mi (últimament molt sovint per culpa meva).
M'agrada saber que ha trobat un bon company com en Miguel i els del Club BTT LLagostera per sortir i poder gaudir d'una cosa que li encanta, la btt (em fa sentir menys culpable).
Llegir les cròniques es com si anés l'últim del grup, gaudint de la ruta (que ,si fos realitat, seria la meva posició).
Perquè en algunes també surto.
Per posar-me els ullals llargs, pura i dura enveja. Soc una mica masoquista.
Resumint, perquè ets el meu GERMÀ.
Petonets,
Manel
Hola,
jo havia fet el primer comentari però veig que no s'ha "desat"(abans que en Raul)
Hi torno:
miro el teu blog sobretot perque surto jo a totes les fotos. També perque m' agrada veure com descrius la nostre batalleta de cada dissabte. Ja saps que també m' agrada molt les cróniques sobre la Xènia, l' Arnau i tot el tema de la Copa Gironina.
En definitiva, entro perque m' agrada el que trobo.
Gràcies company,
Això s'anima...
Manel: Menys teclat i internet, i més pedalar... mira que vas agafar fondo durant el camí, i tot el perdràs!!!
MAD: Te tindré que donar accés a tu per que siguis el corresponsal a la copa Gironina... ja farem alguna cosa aquest diumenge!!!
Gràcies companys!!!
S'anima algú més???
Això està ple de "voilleurs"!!!
Jo el seguiexo per que es un molt bon blog.
Ets un blogger de mil collons.
Cuan algú fa un blog el mes facil es aixó, fer-l'ho.
Ara el que fas tú de fer entrades noves cada cap de setmana, de vegades entre setmana o encara que no hagis sortit amb la bici, aixó ja no ho fa tanta gent ( jo el primer).
Com a blog, crec que es bo ja que desde un principi has explica't molt detalladament les rutes, camins, toponims dels indrets, fotos, altimetries i fins i tot els tracks.
Ara..., no em facis massa cas que jo d'aquestes coses no hi entenc gaire.
Pere.
Els vostres comentaris m'animen a seguir i seguir... de moment demà sortiré per poder publicar un article nou!!!
A mi siempre me ha gustado mucho leer, atraves de los libros, vivia aventuras ajenas, viajaba con la imaginacion a lugares lejanos...vivia mas alla de mis proprios limites.
Ahora, en lugar de leer libros, leo cronicas. ¿Por que? Pues porque son mucho mas reales que los libros, y ademas, son aventuras que viven personas que practican el mismo deporte que yo, asi que es mucho mas facil identificarme con situaciones, sentimientos, dificultades, alegrias...etc etc.
Atraves de las cronicas, hago rutas imaginarias por zonas donde nunca he estado, y atraves de las palabras puedo sentir empatia y vivir un poco de todas esas emociones que el autor ha vivido.
Por otro lado, tambien sirve para conocer nuevas marchas, carreras, componentes tecnicos, enfin...un albanico infinito de datos que no tendria acceso en persona y puedo conocerlo atraves de la experiencia de otros.
Y por ultimo, pero no menos importante, que me anima a salir cuando estoy de bajon. Por ejemplo, un dia que me ataca el oso, leo una cronica de Jordi y pienso: Ostiaasss,mas me vale espabilar que si no, un dia que coincidamos, me va a dar un repaso de 3 pares, jajajajajaja (eso ultimo es broma ehhh).
Un saludo.
Mucho oso te ha de atacar para que yo te repase!!!
La manada entera te tendría que atacar!!!! je, je!!!
Saludos
Publica un comentari a l'entrada