Desnivell de pujada acumulat: 615 m
Pendent màxima: 10,1%
Índex IBP: 39Avui tocava sortir amb el Club BTT Llagostera, a més la sortida d'avui l'havia proposat jo, així que me tocava fer de guia...
Esmorzo molt lleuger... tinc la sensació d'inflament, i ahir no vaig sopar gaire, i no vaig dinar quasi res.
Com sempre ens reunim al Pavellò, i sorpresa, avui hi ha molta gent... una bona colla. A destacar a en Ramon que ve de Tossa i en Jordi de Llagostera que han vingut per primera vegada.
Iniciem la sortida pujant per Creu de Serra, i fem algun corriol per tal de donar-li una mica de vidilla al tema... creuem la carretera pel pas superior de Tossa i enfilem cap a Santa Seclina, passant pel llac de Can Companyó... aquí sona el telèfon... és en Pep que me diu que en David ha rebentat i que venen que tenen el track que els hi vaig passar... quedem de trobar-nos a Santa Seclina.
Esperant al David a Santa Seclina
Després d'una bona estona arriben i comenten la jugada, en David porta tubeless, i se li ha rajat la coberta, així que han hagut de posar una càmera, però se'ls hi ha trencat la vàlvula... be, una estona fent de mecànics.
Un cop tots junts, en Toni ha de marxar, ja que ha quedat amb la família, i nosaltres continuem camí... aquí ja està marcat i cadascun va al seu ritme... quan els de davant no ho tenen clar, es paraven a fer un reagrupament...
Arribem a Sant Maurici, i comencem a donar un volt per veure el monestir, en aquestes que en Pep baixa per un talús, i un noi que sortia amb el cotxe li crida l'atenció... "Eh noi, que això no és un circuit de motocross", li demanem disculpes i marxa... la veritat que no semblava anar gaire be per portar el cotxe, però....
A Sant Maurici
Així que els que poden fan un avituallament ràpid, i la resta fem petar una mica la xerrada, a mi personalment me fan molt mal les cames... no se que és, si sortir dos dies seguits, el haver menjat poc, la falta de descans, algun dia que he deixat de prendrem la medicació....
Continuem, i cada cop més me costa seguir els de davant... i és que estan forts com animals...
Passem pel llac de Sant Maurici, i de seguit trobem un turonet amb unes vistes magnífiques on parem uns moments.
Seguim i enfilem cap a Sant Sebastià, creuant la via... curiosament ens hem d'esperar ja que ve un tren...
A mi ja me fan molt mal les cames, i els hi comento que me segueixin que hi ha un tram que han esborrat les marques... han durat un minut, de seguit m'han avançat i els he hagut de cridar, ja que es passaven el trencant...
Passem a la bora de l'estació, i enfilem cap a Franciac, ara és un terreny més urbà, ja que els camins són asfaltats... res, no tant divertit com la primera part.
Arribem a Franciac i reposem una mica.
Seguim cap a Sant Andreu, anem xerrant, però jo me vaig quedant despenjat, no puc seguir el ritme dels de davant...
A Sant Andreu, decidim per on tornar, per les pomeres, o pel bosc paral·lel a la carretera, es decideix tornar pel bosc i així seguir el camí original... aquesta zona està plena de basses i fang, però resulta divertit... encara que a mi me fan molt mal les cames i me costa seguir... arribem a la carretera de Caldes i enfilen cap a Can Gascons, aquí ja faig veritables esforços per seguir el grup... en Pep m'espera i anem xerrant.
Tornem a baixar pel Bosc de la Torre i cap a fer una birra... només hem quedat en Pep i jo.
Al final he punxat novament, i van 3 en 2 sortides... m'ho he de fer mirar això.... m'ha tocat anar a peu del carril fins a casa...
Propera sortida amb el Club, diumenge 1 de novembre... pujarem a Romanyà.
Esmorzo molt lleuger... tinc la sensació d'inflament, i ahir no vaig sopar gaire, i no vaig dinar quasi res.
Com sempre ens reunim al Pavellò, i sorpresa, avui hi ha molta gent... una bona colla. A destacar a en Ramon que ve de Tossa i en Jordi de Llagostera que han vingut per primera vegada.
Iniciem la sortida pujant per Creu de Serra, i fem algun corriol per tal de donar-li una mica de vidilla al tema... creuem la carretera pel pas superior de Tossa i enfilem cap a Santa Seclina, passant pel llac de Can Companyó... aquí sona el telèfon... és en Pep que me diu que en David ha rebentat i que venen que tenen el track que els hi vaig passar... quedem de trobar-nos a Santa Seclina.
Esperant al David a Santa Seclina
Després d'una bona estona arriben i comenten la jugada, en David porta tubeless, i se li ha rajat la coberta, així que han hagut de posar una càmera, però se'ls hi ha trencat la vàlvula... be, una estona fent de mecànics.
Un cop tots junts, en Toni ha de marxar, ja que ha quedat amb la família, i nosaltres continuem camí... aquí ja està marcat i cadascun va al seu ritme... quan els de davant no ho tenen clar, es paraven a fer un reagrupament...
Arribem a Sant Maurici, i comencem a donar un volt per veure el monestir, en aquestes que en Pep baixa per un talús, i un noi que sortia amb el cotxe li crida l'atenció... "Eh noi, que això no és un circuit de motocross", li demanem disculpes i marxa... la veritat que no semblava anar gaire be per portar el cotxe, però....
A Sant Maurici
Així que els que poden fan un avituallament ràpid, i la resta fem petar una mica la xerrada, a mi personalment me fan molt mal les cames... no se que és, si sortir dos dies seguits, el haver menjat poc, la falta de descans, algun dia que he deixat de prendrem la medicació....
Continuem, i cada cop més me costa seguir els de davant... i és que estan forts com animals...
Passem pel llac de Sant Maurici, i de seguit trobem un turonet amb unes vistes magnífiques on parem uns moments.
Seguim i enfilem cap a Sant Sebastià, creuant la via... curiosament ens hem d'esperar ja que ve un tren...
A mi ja me fan molt mal les cames, i els hi comento que me segueixin que hi ha un tram que han esborrat les marques... han durat un minut, de seguit m'han avançat i els he hagut de cridar, ja que es passaven el trencant...
Passem a la bora de l'estació, i enfilem cap a Franciac, ara és un terreny més urbà, ja que els camins són asfaltats... res, no tant divertit com la primera part.
Arribem a Franciac i reposem una mica.
Seguim cap a Sant Andreu, anem xerrant, però jo me vaig quedant despenjat, no puc seguir el ritme dels de davant...
A Sant Andreu, decidim per on tornar, per les pomeres, o pel bosc paral·lel a la carretera, es decideix tornar pel bosc i així seguir el camí original... aquesta zona està plena de basses i fang, però resulta divertit... encara que a mi me fan molt mal les cames i me costa seguir... arribem a la carretera de Caldes i enfilen cap a Can Gascons, aquí ja faig veritables esforços per seguir el grup... en Pep m'espera i anem xerrant.
Tornem a baixar pel Bosc de la Torre i cap a fer una birra... només hem quedat en Pep i jo.
Al final he punxat novament, i van 3 en 2 sortides... m'ho he de fer mirar això.... m'ha tocat anar a peu del carril fins a casa...
Propera sortida amb el Club, diumenge 1 de novembre... pujarem a Romanyà.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada